desfilada

Avui hi ha hagut desfilada de militars a Madrid. Ho he mirat una estona per la tele per curiositat i la veritat, la cosa te marro.

D'entrada un es pregunta perquè volem, volen tenir un exèrcit. No serveix per res mes que alimentar un pou infinit. L'exèrcit espanyol aguantaria pocs dies si un dels qui tenen exèrcit de veritat realment volgués escombrar  Espanya. Mireu el que ha durat el de Líbia que se suposava era dels grossos africans.

Tot el que ens estalviaríem taparia molts de forats però be, anem per el que anem.

Els militars atrauen a molta gent per els uniformes i les armes, gran contradicció si pensem en el seu us però es que els homes som contradictoris per definició.

Típics i tòpics, als militars els ha canviat el mon. Abans era un mon d'homes i ara, encara que no a la primera fila, hi ha dones!!!!!

Les panxes protuberants i els excessos d'anys i quilos també han desaparegut, substituits per gent que, com a mínim semblen professionals del gènere.

L'orgull de país també ha estat substituit per la practicitat de fitxar gent de fora, majoritàriament sud americans.

L'anacronisme de veure gent vestit amb capa i barret africà desfilant per un país que es considera europeu i el locutor dient te que son els qui vigilen els penyals de Ceuta i Melilla.....

La cabra desfilant, segur un dels personatges mes reconeguts de la desfilada...

En definitiva la desfilada sembla mes una parada de fantasia com la de Disneyland feta únicament per justificar una presència que es massa difícil de justificar.

El pitjor de tot es que alguns dels nanos que desfilen ben enganyats i engatussats poden morir en una guerra que no es guerra a l'altre punta de mon.

Ningú els obliga, es cert però igualment es una pena.

telèfon

La gent tendim a oblidar massa ràpid el que fèiem no fa gaires anys, o com a mínim menys de que jo crec que deu fer.

Això de l'esquerra es un telèfon. Per diferenciar lo d'altres en dèiem de "bakelita" o el del disc de marcar....

Per uns moments us pensàveu que era una obra d'art abstracta???

Doncs amb això la gent trucava per telèfon. La part de dalt  es posava a l'orella i es marcava fent girar aquest disc on hi son marcats els números.

Ara això es peça de museu.

Ara la gent porta uns petits aparells que no tenen ni tan sols teclat la majoria, tot es virtual o imatge, però tu petges un lloc on veus un 1 i la cosa et marca un 1.... L'Steve Jobs hi te bona culpa del tema.

Be, aquest no era el tema. La qüestió per a mi es: Us imagineu duent això a la butxaca o el bolso i parlant amb ell al carrer, ridícul?? be, es el que fem quasi be tothom.

Ara parlar per telèfon no es un acte que requereixi una certa intimitat (tret que no siguin els fills que no parlen davant dels pares). Ara parlen a l'ascensor, al lavabo, al carrer, al cole, a la feina, al restaurant, al llit, on sigui, la trucada no pot mai esperar i tampoc poden esperar els misssatges perquè sinò truquem, "emailem" o enviem missatges.

La qüestió es comunicar, no fos cas que ho oblidem. el missatge pot ser trivial, fútil, tan se val.

L'altre dia, en un avió tot just al aterrar, el 100% dels passatgers vàrem fer el mateix mirar el mòvil, jo també, ho reconec, però em vaig sentir ridícul, acabava d'estar 90 minuts sense comunicar i ja tenia síndrome de comunicació.

Nomes quan passejo a la gossa oblido el telèfon, llavors retrobo la pau i el silenci.

Crec que a tots us convindria tenir gos....

Steve Jobs

Steve Jobs es mort i amb ell ha mort un gran creatiu, un home que ha sabut començar i recomençar sense defallir, un home que ha lluitat tota la vida contra les malalties i per defendre les seves idees.

Gràcies a ell, avui l'informàtica i els ordinadors son mes fàcils i entenedors, disposen de centenars de tipografies, tenen entorns de treball "friendly" que diuen els Americans.

Gràcies a ell jo he après a fer servir un ordinador, gràcies a ell estic escrivint ara en un Mac i no en un PC.

Avui tothom parla d'IPhone, IPad i companyia però obliden que el seu gran invent va ser el MAC, l'ordinador que ha canviat tots els ordinadors del mon fins i tot els PCs 

Els seus detractors, molts, primer deien que el sistema no servia, després que no era compatible, després que nomes servia per disseny, després que era massa car. Es igual deien el que fes falta per amagar la seva enveja i manca de nivell per competir amb Apple.

Hi ha coses que ara ningú no valora però que, en el seu temps varen marcar una fita, electricitat, impremta, telèfon, televisió. Jobs va ser el creador d'eines fetes per servir al consumidor, no a l'inrevés.

Els eterns detractors ara diuen que l'empresa no sabrà seguir sense ell. Tampoc saben que l'home ho feia tot en equip. Ell potser era el Messi però al seu equip hi ha Xavis, Iniestas i el que vulgueu.

Steve Jobs, descansa en pau

posta de sol a l'Empordanet

Des de dalt de tot de la muralla de Pals, es pot veure una preciosa posta de sol amb l'Empordanet com a marc.

La foto d'inici del blog correspon a un vespre d'aquest estiu i l'he posat com homenatge a un amic que prefereix aquest tipus d'espais abans que d'altres mes llunyans. 

Va per tu MIquel,!!!

corrupció institucional o manca d'ètica

Novacaixagalicia pagarà  quasi 40 mil.lions per la sortida de 10 directius...

A la Cam la seva directora s'ha apalancat el seu acomiadament supermil.lionari

A Catalunya Caixa i Unnim ningú no ho diu però segur que també succeeix el mateix, mil.lió amunt o avall.

Resulta que ningú no ho sabia però tots ells tenien un càrrec, institucional o no, i doncs sinó sabien quan cobre per marxar el seu directiu ineficaç llavors perquè hi son. Els del Banc d'Espanya tampoc ho sabien tot i que ho han d'acceptar.

En definitiva tots ells ens donen ordres sobre el que hem de fer els ciutadans i ens marquen pautes i ells, tots ells, els del poder econòmic, es a dir la banca, i els polítics, a l'hora de pagar per els plats que trenquen no hi son mai.

Per cert el poder judicial on es?, no poden intervenir d'ofici?

Tenim una crisi provocada per uns pocs que paguem uns molts però si volen recuperar la credibilitat  hauran de fer una mica mes que dir paraules molt maques 15 dies durant la campanya i després apa, a recollir. Em recorda un polític que un micròfon indiscret va gravar tot dient, jo m'he fet polític per enriquir me. Quanta veritat hi ha quan els micròfons no hi son.

Això es diu corrupció institucional i es com un càncer, o s'extirpa d'arrel o es reprodueix mes tard o mes d'hora.

 

conductor caçat

Així començava una carta al director a La Vanguardia aquesta setmana.

Un conductor que es queixava de que l'havien "caçat" quan es saltava una senyal de prohibició a Rambla Catalunya/ Còrsega en aquell tros que no permet accedir a la Diagonal.

L'home tot al.legant que no es veu la senyal....(excusa pobre) es queixa per l'actitud del guàrdia que el multa adduint que els "obliguen a multar".

NO discutiré aquest darrer punt, es una obvietat que hi ha un afany recapta tori.

Ara be, anem al que m'interessa es l'actitud del conductor que, tot i sabent (perquè ho sabia) que el que feia era incorrecte, ho fa i, si l'enxampen protesta per l'actitud de qui el sanciona.

Es a dir que no nomes creu que el que fa malament no està malament sinó que es creu amb capacitat de recriminar al qui el castiga.

Això, desafortunadament s'ha convertit en el modus vivendi de masses conductors a casa nostre. Un altre exemple, aneu a la cruïlla de Capità Arenas amb la plaça Maria Cristina.

Capità Arenes te cinc carrils de baixada quan arriba a la Diagonal: el de l'esquerra es gir obligat, el següent, gir optatiu, els dos del mig recte i el de la dreta gir obligat. Doncs la majoria del carril del mig giren cap a l'esquerra encara que no toqui i això després de saltar se el semàfor de davant de la residència d'oficials, cosa que sistemàticament fan molts vehicles, cotxes i motos.

Ah, i si els recrimines el que fan mai no es disculpen, s'encaren amb tu i et diuen com a mínim el nom del porc.

Això, resumit, significa que hem perdut el civisme que abans regia les nostres conductes i estem perdent algo molt pitjor, l'educació i el respecte per les normes i les persones.

Potser m'estic fent gran però crec que una societat sense respecte ni educació mai no serà res de bo.

Podem ser molt moderns i molt agressius però si no ens respectem els uns als altres difícilment arribarem enlloc.

Avui parlem molt de crisi econòmica, del estat del benestar, dels serveis, etc, però jo no veig pas que ens preocupi que el nostre sistema educatiu sigui regressiu, que cada cop hi hagi mes gent jove que te un nivell cultural i educatiu baixíssim i que fins i tot facin gresca de no saber.

Si hi ha gaire gent jove que em pugui llegir penseu hi. 

L'educació, el respecte entre persones, el civisme, la solidaritat son paraules que han de formar part dels nostres pricipis mes sagrats, molt per sobre de política, religió o economia.

bon vespre

Uttar Pradesh

La tercera etapa del nostre viatge per l'Índia, va ser l'estat d'Uttar Pradesh, cosa que no sona a la majoria però si dic que es on està Agra, i si dic que allà es on hi ha el Taj Mahal llavors ja ens situem.

De fet Agra no es ni tan sols la capital de l'estat que es Lucknow. 

El recorregut el vàrem fer en cotxe i així vàrem descobrir una de les grans contradiccions d'un país que no sap si es el mes modern dels antics o el mes antic dels moderns.

La primera vegada que vàrem estar a l'Índia no hi havia cap autopista, ara si.

Una autopista a l'Índia es diferent de la resta del mon.

Aquí les autopistes son llarguíssimes línies rectes, amples i aquí acaben les similituds. Les diferències: hi ha tot tipus d'animals al bell mig de l'asfalt com ara les vaques que saben que ningú no els dirà ni els farà res, però es clar, vas mes o menys ràpid i et trobes una vaca, que fas? frenar, girar, crear un caos. Però també et post trobar camells, o burros. Fins aquí la part divertida. També pots trobar cotxes en direcció contraria i es que, com no hi ha passos a nivell per canviar de sentit, quan un vol tornar, com no pot creuar per el mig, ha de girar sentit per el mateix lloc on anava. Finalment el primer carril de circulació no existeix perquè els camions aturats per descansar l'ocupen en tota la seva extensió.

En definitiva, gràcies a les autopistes trigues mes que abans, quan nomes hi havia una carretera. A les carreteres tot es mes normal.

Al final del recorregut ens espera el Taj Mahal, una gran joia de l'arquitectura mogol.

Seguirem.