El rei dels espanyols

Estic llegint un llibre sobre la guerra civil al Regne Unit al segle XVII, època en la que Cromwell i el Parlament s'imposen al rei Carles. En els anys de la guerra el rei s'entretenia amb grans festes i altres trivialitats mentre els seus soldats i conciutadans morien de fam i senzillament a la guerra.

Els Espanyols ara poden presumir de tenir un rei al mateix nivell ètic i moral que el seu homòleg britànic.

Un revisa les hemeroteques i no soc capaç de trobar un monarca que hagi fet res de bo per cap poble tret d'enriquir se amb la salut i vida dels seus ciutadans.

El Joan Carles I, president honorific de WWF (defensa de la biodiversitat i dels animals), després de proclamar a tots els mitjans que els ciutadans han de sacrificar se i treballar molt per sortir d'aquesta crisi, aquest home doncs va i se'n va a caçar elefants, un animal protegit i en risc d'extinció a Bostwana. Es el que diríem ser conseqüent amb els seus actes. Vosaltres feu el que podeu que jo faré el que vulgui. Sort encara que l'home s'ha trencat perquè així la gent ha pogut veure qui es el seu rei.

La foto a mes es edificant, tot i ser antiga, al veure un home presumint de fusell davant d'un elefant mort. Trobo que a la foto nomes hi manquen uns quants negres (en el sentit mes prosaic de la paraule) per fer ho mes "autèntic".

Es francesos ho varen entendre ja fa uns anys.......

Ara suposo que d'aquí uns dies, a las Cortes li tornaran a fer un homenatge.

polítics

Amb tota franquesa pensava que ja no parlaria mes de polítics. El tema m'avorreix cada cop mes però es ben cert que amb les coses de "menjar" em toca molt els nassos la incompetència de la gent.

Al estat Espanyol i el que es pitjor, a Catalunya, tots els polítics, i desafortunadament tos i son inclosos, amb els problemes que tenim, tots ells i elles, estan supeditant el país a les conveniències dels partits.

Tenia la càndida i innocent esperança que la extrema gravetat del país faria que es posessin les piles i de veritat posessin per davant els interessos del país per sobre els del partit un temps, el suficient per adreçar els problemes mes punyents.

NO, ni els qui estan al poder ni la oposició, no n'hi ha cap que tingui la ètica necessària i suficient com per defensar els nostres interessos i no els seus.

El Sr. De Guindos ens ha amenaçat amb els llamps i trons que del cel ens cauran si ens governen els tecnòcrates i jo penso que potser estarem supeditats a d'altres bajanades que ara no soc capaç d'identificar però com a mínim no tindrem l'AVE a Galícia o Extremadura com a prioritat, o no em farà falta veure l'espectacle patètic del Parlament on la gent vota primer si i després no al mateix i a mes hi troben justificació.........

Definitivament d'aquest forat sortirem, quan sortim, sols i a pesar dels politics.

Jo començo a pensar que les properes eleccions hi haurà un altre vot en blanc.

Ar-men

La Bretanya es terra de mar i de fars, terra amb roquers amagats per tot arreu, causant centenars o milers de morts entre els qui per allà s'aventuraven per força per creuar el canal de la Manega o senzillament per sortir a pescar i guanyar el pas de cada dia.

Les marees ho fan tot molt mes difícil doncs les roques afloren quan menys un s'ho espera.

Els fars son els únics elements humans que han permès evitar molts accidents però els fars no han estat sempre on son. Els fars hi son des de fa segles en alguns casos i sempre son on mes difícil sembla que es puguin aixecar.

Ar-men n'és un gran exemple. 

Imagineu primer un roc que te una superfície no regular de 15 per 7 metres. Ara penseu que aquest roc, es cobert d'aigua quan la marea es alta, es a dir una bona part del dia, però es que a mes, quan hi ha tempesta la cosa es posa encara pitjor si cap. Doncs en aquest lloc es on al 1867!!! es decideix aixecar hi un far per evitar que els vaixells hi naufraguin.

El primer any de feina 8 homes nomes hi pogueren atracar set cops i fer vuit hores de feina..Jo no hi havia pensat mai sobre com es pot aixecar un far en un roc que pràcticament no hi es.

El procediment es simple però exigeix una tenacitat i una força que només la gent d'aquells temps hi podia fer front.

Primer fer hi forats, clavar hi ferros als forats per poder lligar se els treballadors, i aguantar mes estona, aguantar els materials i fixar els fonaments de l'obra.

Poc a poc els ferros subjectaran la base del far i la estructura sortira del mar el 1869, aixecant se quatre metres per sobre el nivell del mar. Quan arriben a aquest nivell el pitjor ha passat, els treballadors poden treballar mes hores. La marea ja no es un problema, nomes les tempestes que fan la feina impossible.

Els primers anys nomes es treballen entre 15 i 30 hores l'any.....

Finalment, al 1881, catorze anys després del inici, després de 291 desembarcaments, estades de nomes uns minuts a algunes hores, un far de 34,5 metres d'alçada il.luminava per primer cop el camí dels navegants.

Fars on els seus vigilants es queden aïllats mesos sense que ningú els pugui venir a rellevar, on les onades i les tempestes marquen el ritme de cada dia precisament per això, perquè son allà i així ajudar als altres.

Sempre m'han agradat els fars i les seves històries però mai no havia pensat en  l'immens sacrifici que molts d'ells han significat per els qui els varen aixecar.

Avui molts estan mecanitzats i molts abandonats perquè les noves tecnologies els fan menys imprescindibles però la gent de mar sap el que representa aquella llum en la negror de la nit quan un busca refugi

Bretanya

Aquests darrers dies, la meva dona i jo hem fet allò que mes ens agrada, viatjar, però aquest cop el cotxe ha estat el vehicle d'una destinació que feia molt de temps que hi vola anar.

Curiós es que les destinacions mes properes les tries en darrer lloc i la Bretanya se m'havia resistit.

Aclareixo que la Bretanya no es la "gran Bretanya", altrament anomenada Regne Unit sinó Bretanya, al nord oest de França, terra amb orígens celtes i amb un fort caràcter i tradicions i amb una llengua pròpia, el Bretó.

Primer de tot voldria dir que cada cop estic mes convençut que viatjar hauria de ser assignatura obligatòria per a tothom. Ningú no sap el que s'aprèn recorrent camins i passejant per els pobles mes que no pas les grans ciutats o senzillament visitant llocs diferents dels que habitem i veient com viuen els altres.

França es, d'entrada un país que ha avançat i millorat molt. Jo viatjo tot sovint a Paris però feia temps que no hi feia kilómetres i no havia tingut l'oportunitat de veure un altre França.

D'entrada les seves carreteres, on la gent hi respecta els límits de velocitat marcats i si un els salta ha de pagar la multa com em va tocar a mi. Per cert que les multes s'han de pagar en metal.lic, cosa que les fa tremendament efectives. En podríem aprendre aquí.

Hem creuat França en diagonal i fet mes de tres mil kilòmetres i us puc assegurar que hem trobat un país net, net a les carreteres, nets els pobles, netes les voreres, netes les parets.

Els pobles a mes estan tots cuidats i s'han dedicat a mantenir los tal i com eren fa desenes d'anys. 

En molts moments creuar aquells pobles m'ha recordat els que es veien a les pel.lícules de la segona guerra mundial  i no han canviat. Curiós i fins i tot interessant aquesta política de mantenir les estructures originals dels pobles a diferència del que fem nosaltres que hem revolucionat els nostres i ara tot es modernitat.

França es un país que et permet viatjar a base de diferents xarxes d'hotels de preus diferents. Jo recomano Relaix & Chateaux, que, a mes de estar molt ben cuidats i el tracte es molt bo et permet descobrir una gran quantitat d'edificis que havien estat grans cases pairals, o castells. Això si no son els mes econòmics...

Un altre petit detall la benzina costa 1, 75€ el litre de 95, força mes cara que a Catalunya.

Limoges, La Rochelle, Cognac, Le Croisic, Vannes, Roskof, Saint Malo, Cancale, Mont Saint Michel, Saint Emilion. Tots ells valen molt la pena i son petites joies recuperades.

Una bona part de la història d'Europa es pot veure en aquestes terres aspres i dures de la Bretanya, sacsejades permanentment per l'Atlàntic. Terra de marins i fars, conserven pocs records de la guerra encara que es poden veure alguns blokaus, allà no es la zona on els aliats varen desembarcar.

Si que es la terra de l'Obelix i hem pogut visitar els assentaments megalítics de Carnac, misteri encara no resolt per els nostres historiadors.

Els bretons tenen una llengua que, quan mes endins ets a la seva terra veus com els noms bretons dominen i en algunes zones ni tan sols es tradueixen.

Bona cuina, bon marisc, bones ostres i bons musclos, bons creps, fan una estada força agradable.

Com que no tot pot ser perfecte, els francesos encara no han evolucionat amb alguna cosa i els seus lavabos a la carretera encara, en alguns llocs son els de terra.......

Crec que hem d'aprendre unes quantes coses dels nostres veïns francesos.

els gossos no poden anar en autobus a Girona

Fa uns dies un regidor de Girona argumentava a La Vanguardia, que els gossos no poden pujar als autobusos perquè poden "incomodar" als altres viatgers.....

Resulta que per si un cas, els gossos no poden pujar a l'autobús, però algú ha preguntat a algú? NO, aquí es pren la decisió pensant en el que diran i, evidentment, sempre paga el mateix.

Quin es el mal que pot provocar un gos, mossegar, pixar se, bordar? Potser però ho dubto perquè la majoria dels qui tenim gos tenim cura de l'animal i l'hem ensinistrat, per tant puc garantir que si la nostre gossa pugés a un autobús ni bordarà, no es pixarà i no mossegarà i s'estarà quieta.

Ara be, jo no puc agafar l'autobús amb la meva gossa per si......

Em sembla totalment injust encara que sigui minoritari.

Es ben sabut que Catalunya es un país que no te cultura d'animals, vetats a qualsevol lloc, restaurants, platges, espais públics per si. 

Volem ser un país culte però seguim ancorats en coses que els països cultes ja han superat amb educació i cultura no dels animals sinó de les persones.

qui val més?

Aquest post va dedicat a una de les meves millors amigues i una dona a qui respecto moltíssim. Tot i això pot ser que el que aquí escrigui no m'ajudi a millorar el meu estatus al seu davant.

Les crisis, i aquesta n'és sens dubte la pitjor de totes les que jo he viscut, permeten descobrir les misèries que ens envolten i les que em de resoldre. Sens dubte definir el que som i el que valem passa a ser un element important per tots nosaltres quan resulta que som mesurats per  el que guanyem o valem segons el que s'ens paga.

Imagino que en un mon ideal ningú hauria de ser mesurat en terme de diners però aquest mon tan prosaic i fred tergiversa els sentits de les coses.

Quina feina es mes valuosa? la d'un bomber que apaga els focs i posa en perill la seva vida, la d'un metge que te cura de la salut de les persones, la d'un paleta que aixeca cases, la d'un controlador aeri que regula el trànsit dels avions, la d'un pilot d'avions, la d'un administratiu, la d'un lampista, la d'un futbolista?

Si ens atenem al que cobren, les feines mes valuoses o les persones que "valen" mes serien els esportistes, futbolistes, corredors de F1 i companyia. A l'altre costat ens trobarem la majoria dels mortals, metges inclosos. Es just això? No, segur que no. Que qualsevol esportista cobri  sous milionaris i que altres com els metges de la pública lluitin per sous entre 2 i 3.000€ al mes fa de mal entendre però es una conseqüència d'un mon on es busca la gratuïtat de masses coses i en canvi es veu be pagar per el que realment no fa falta. 

Fixeu vos que creiem necessari tenir la millor sanitat sense pagar però no posem cap problema a pagar 200€ per anar a veure un partit de futbol, es lògic això?

El diari ha de ser de franc però qui ha de pagar als periodistes? els serveis han de costar cada cop menys, restaurants, hotels, viatges, les coses han de costar menys, els cotxes, els llibres,  els productes alimentaris i això com ho podem fer?

Hem de reduir els costos de tot o es que ens pensem que els beneficis de les empreses son infinits. I si hem de reduir les despeses com  ho fem, reduint els sous dels treballadors i llavors això resulta que no es pot fer, no tenim una contradicció nosaltres mateixos?

No seria millor pagar una mica per tenir un bon metge i, en canvi, negar nos a pagar les fortunes que es paguen per veure espectacles esportius.

Tot està interrelacionat i no sembla funciona el que es just però ningú sembla estar hi en contra o, com a mínim jo no he vist. Protestem per unes coses però no resolem el problema de fons. Qui val mes i quin es el sou just? no soc jo qui pot valorar ho però crec que totes les feines es mereixen el mateix però això es aquell comunisme o marxisme que ja ha provat no ser eficaç.

Bé, no se si soc prou clar perquè jo mateix no se com acabar.

Em nego a acceptar la injustícia com a forma de vida així que seguiré defensant el que es just, que tots tinguem un sou just i que desapareguin els privilegis d'alguns.

Quin país volem

Aquest cop començo i no se com acabaré. Tres exemples, un de l'estat però ja em val i dos de casa nostre. Canàries, hi han trobat petroli davant però, evidentment mar endins, els canaris, no se si molts o pocs protesten i no volen que es tregui petroli per que "podria" posar en perill el turisme, els tour operadors extrangers tipus anglesos diuen que no!!

L'Ametlla, primer parc eòlic marí al davant del municipi, evidentment mar endins. La majoria dels vilatans en contra perquè "diuen" que els veuran (em sembla que son a kilòmetres endins i no se si es veuran, em temo que ells tampoc ho saben), que faran soroll i se sentirà!!.

Gavà, El Prat i Viladecans, Eurovegas, abans de començar d'això no em volem que ens duran la perdició ......

Home, que Catalunya avanci sense projectes econòmics em sembla com a mínim difícil. Podem triar no tenir indústries, ni Eurovegas, ni el primer parc eòlic marí, podem triar mantenir tot el país net de tot allò que pugui contaminar el nostre territori però no estic segur de que així es pugui construir un país de futur.

Diferent es que exigim que les coses es facin be, però es que les coses es poden fer be. El que no podem fer es rebutjar ho tot per definició i esperar que el manà caigui del cel.

Es clar que a ningú li agrada tenir coses desagradables davant de casa però en un mon social hem d'acceptar que hi ha zones on s'ha de poder viure i zones on s'ha de poder treballar

Recordo encara les protestes dels vilatans de Gavà i el Prat per l'ampliació del aeroport. Si per ells fos encara no s'hauria fet, oi?

Es clar que aquella gent no recorda que varen comprar les seves cases quan l'aeroport JA hi era però es igual.

Jo, davant de casa tenia uns contenidors de brossa al carrer. Vaig demanar que els moguessin mes avall davant d'un lloc on no hi ha cap casa. Així ho han fet. Ara he de caminar uns quants metres per tirar la brossa però no em queixo. Es podia fer, s'ha fet.

Jo vull creure en la bondat de segons quins projectes i dels tècnics que els han de dur a terme, però sobretot vull creure en un país capaç de tirar endavant i no protestar tot perquè si.