Barça

Ahir el Barça va caure a las semifinals de la Champions després de perdre el dissabte la Lliga contra el Madrid.

Nosaltres hi érem i vàrem tenir la sort de viure en directe l'ambient que veieu a la foto.

Normalment no parlo de futbol però aquest cop la ocasió s'ho val.

Tot i les derrotes els socis i aficionats varem sortir orgullosos de ser del Barça. Aquest equip ja no es un equip perdedor i te una manera de ser que fa que els nanos que pugen tinguin una manera de viure l'esport positiva i educativa.

Hi ha altres equips que potser aquest any quedaran per davant però no podran lluir aquest tarannà.

L'esport es una de les millors escoles per aquesta vida i mes en aquests temps.

No tot es just, no tot es net però en Guardiola ha sabut inculcar uns valors incalculables.

En un altre època, ahir la cosa hagués acabat amb ball de bastons, mocadors blancs, dimissions, etcètera. Ahir el partit es va acabar i la gent ens varem quedar i varem aplaudir l'esforç a pesar del desencís.

No sempre es pot guanyar i com algú va dir, ahir el Barça es va humanitzar al perdre.

Ara el Barça te una immensa oportunitat, refer se i tornar a guanyar, cosa que nomes poden fer els grans.

Per cert tot això nomes es futbol, o no?

Repsol

El govern Argentí va decidir intervenir Repsol i s'ha desfermat tot allò que els polítics empren amb total impunitat: el populisme i la gent i cau de quatre grapes.

Argentina ha atacat una empresa Espanyola!!!! Repsol es una empresa Espanyola!!!!

Quan parlem de Repsol suposo que parlem d'aquella empresa que ens ha anat pujant el preu de la benzina sense cap mena de mirament ni consideració per els Espanyols, oi? on es la espanyolitat d'aquesta empresa, en els tributs i rendiments que deixa al esta Espanyol? ho dubto.

A l'altre costat de l'Atlàntic la cosa encara es pitjor, allà es la guerra que s'ha declarat entre Espanya i Argentina. Un exemple real d'avui mateix: al despatx hi treballa una dona Argentina des de fa anys. La seva mare viu a l'Argentina. La bona senyora va trucar a la seva filla tota amoïnada l'altre dia i li va preguntar si la empresa l'havia represaliat o amenaçat.......per la decisió de la Kirschner.

Sap greu veure lo fàcil que es manipula al poble, el baix nivell d'educació dels països per saber triar els missatges.

A mi, se'm refot el que li passi a Repsol. De fet un bon disgust ja em sembla bona cosa perquè també m'agradaria saber quina ha estat l'actitud de l'empresa a l'Argentina tenint en compte lo ètics que son a Espanya i Catalunya. Dit això, bons amics Argentins gens ingenus  m'han comentat que es veuen venir un nou "corralito" perquè el país va de pet cap a una nova crisi.  

Un llibre

Avui ha estat un dia per comprar una rosa però sobretot per comprar un llibre. Jo, de fet, vaig anticipar el Sant Jordi comprant els llibres el divendres passat. Volia evitar les empentes, el no poder triar, el no trobar los i, sobretot, el no poder petar la xerrada amb la "meva" llibretera. Tot i això avui hem anat a la Rambla de Catalunya i hem fet cua, no hem pogut triar, hem estat una bona estona apilotonadets però hem fet la Diada i hem comprat mes llibres. I l'any que ve hi tornarem. Per cert si durant la resta del any també compres llibres descobrireu que la lectura d'un llibre es mes gratificant que la millor de les pantalles. Bon vespre

Mèxic ha tocat fons

Sembla que un vídeo protagonitzat per uns nens ha causat "furor" i vergonya a Mèxic".

Es veu que els nens, en plena campanya electoral mexicana per la presidència del país, acaben preguntant als candidats presidencials si "només volen la cadira o canviaran el futur del país" i adverteixen: "Mèxic ha tocat fons".....

Els nens, protagonistes infantils de les coses que fan els grans acaben amenaçant:

"Si aquest es el futur que m'espera, no el vull. Prou de treballar per als seus partits i no per a nosaltres. Prou d'arreglar el país per sobre".

Jo he fet un petit exercici, substitueixo la paraula Mèxic per Espanya o fins i tot Catalunya i la cosa segueix funcionant.........   

tenim un problema

Aquesta setmana varen publicar se als diaris unes fotos d'uns soldats Americans a Afganistan fent l'imbècil entre mig de cossos d'Afganesos.

Em vaig mirar la foto una bona estona i després vaig llegir l'article i per això després de llegir i mirar la foto llargament vaig pensar: tenim un problema! o dos...

El primer problema es aquest nano, nano per la cara i segurament per l'edat, però aquest nano també es un soldat, un home educat per matar i morir sense pensar.

La professionalització dels exercits fa que tots ells siguin voluntaris, lo que ja em sembla be per un costat però per l'altre fa que els qui s'hi apunten son literalment transformats en individus que confonen realitat i ficció. Son individus als qui han anul.lat la capacitat de raonar i actuar com a persones perquè el "bon soldat" es el qui senzillament obeeix ordres sense discutir ni sentir.

La conseqüència d'aquesta educació es aquesta foto. Individus que no saben distingir entre la ètica i la brutalitat, no saben respectar un esser humà encara que estigui mort.

Confonen enemics amb persones i els qui no son del seu país son enemics que cal matar i ja no son persones.

Si un individu entre 20 i 30 anys es educat d'aquesta manera en aquesta fase de la seva vida que creieu que seran si arriben als quaranta o cinquanta, si ja son desequilibrats amb 20 anys.

Homes i dones que disparen sense pensar, protegits per lleis prepotents, creguts de que son éssers superiors i que, quan tornen a casa passen en nomes unes hores de "Deus i senyors" a "parias" que es droguen i no son capaços de re insertar se en la societat.

Ull, no penseu que nomes son els Americans, aquest es un problema de tots perquè els de la foto podrien ser Anglesos, Francesos, de qualsevol país. 

El segon problema pot ser fins i tot pitjor. El secretari de defensa dels EEUU, el Leon Panetta ( no puc posar sr.), l'home va i per justificar la foto i va dir algunes joies com ara: "la guerra es així", "els joves es deixen portar i cometen estupideses". LLavors l'home es lamenta que els diaris publiquin aquestes fotos perquè "l'enemic fa servir les fotos per incitar a la violència i, com a resultat, s'han perdut vides".............

Si el secretari de "defensa" del país mes "important" del mon creu que la violència NO es culpa del que fan uns joves que es "deixen portar" sinó el diari que publica les fotos llavors tenim un altre problema.

Bé, no ens desanimem que demà es dilluns, i San Jordi!!

No oblideu ni la rosa ni el llibre.

Imatge

Espanya es un país de segona divisió. Desafortunadament Catalunya, de moment es dins l'estat Espanyol i l'imatge que avui projecta Espanya es de pena.
El que ha passat amb Repsol no es casual en el temps. Han buscat el moment de debilitat màxim en la imatge i, sobretot en el seu pes específic, abans d'expropiar.
Reacció tova de tots els països "amics" que miren cap el altre costat, els Europeus que, com sempre, pensen primer en si mateixos, EEUU, que s'ha assegurat que les seves accions no siguin tocades i espera...., els Xinesos calladets perquè ells seran els propers socis de YPF.
En definitiva nomes Mèxic, soci de YPF, pobre bagatge.
Espanya te un problema i Catalunya, de rebot te un problema. 
Les empreses Espanyoles i les Catalanes ens ho hem de fer mirar perquè la nostre feina ara es doble, fer la feina i a mes justificar que el fet de ser d'on som no significa que siguem incompetents com els nostres dirigents.
De moment, des de la nostre petita empresa, nosaltres ens dediquem a potenciar l'associació amb Barcelona, per davant de Catalunya e ignorar l'Estat. Barcelona es, encara ara, una icona reconeguda, acceptada i valorada per tothom. Catalunya, no ho oblidem, te un coneixement espontani molt mes petit.
Quan viatjo i em pregunten d'on soc, resposta: de Barcelona. Tothom ho entén. Els qui em coneixen saben que soc Català i que això no necessàriament significa res mes ni res menys.
Si teniu sort de poder exportar i moure's mes enllà dels Pirineus, recordeu, Barcelona es la referència, després ja explicareu que es Catalunya, un cop hagueu tancat la comanda.....   

el rei dels espanyols (2)

"Únicamente yo debo responder ante Dios por nuestro ejercicio de la autoridad que él me ha conferido. A mí me corresponde decidir cómo ha de gobernarse nuestra nación, como debo regir a mis súbditos y, por encima de todo, cómo tendría que establecerse la Iglesia bajo el gobierno de la ley. Esto son derechos divinos de los reyes, dispuestos por el Todopoderoso. El súbdito no es quién para cuestionar la prerrogativa real...."

La frase pertany al home de la foto, Carlos I d'Anglaterra però em sembla que la podrien signar tots els reis, els morts i els encara vius.

Tots ells parteixen de la mateixa base: que Déu es qui els ha posat al tro.

Suposant que el rei dels Espanyols tingués ètica i reconegués allò que ell mateix ha preconitzat recentment, nomes podria abdicar i tornar a Lisboa, Roma o Bostwana.

Jo, em temo que no passarà res i tothom hi passarà de puntetes.

La pena es que això arreglaria una persona però no el càrrec perquè el seu fill ja s'hi veu i ningú li ho impedirà, pena perduda.

Algú hauria de valorar quin mal està fent aquest home al país i de rebot a Catalunya. Tan de mal que fins i tot la peronista Kirschner d'Argentina s'ha atrevit a aprofitar aquest moment de debilitat i de pèrdua d'imatge.