diumenge, 19 d’agost del 2012

el Sr Soria

Amb el Zapatero i els seus ministres, un creia que ja estàvem vacunats de tot però el Govern de l'Estat s'ha proposat millorar el nivell d'ineficàcia dels anteriors i el Sr Soria ha pujat el llistó molt amunt aquest cop, i això que de moment no parlo del ínclit Sr Cañete, ministre d'incendis.
El Sr Soria, com deia, ha descobert que si 57 milions de turistes venen a Espanya a passar les vacances es per algun motiu.
Que anar a passar les vacances a llocs on hi ha mosquits, on fa mes de 40º, llocs recòndits, com diu ell, no te sentit quan ho pot fer a Espanya, sense sortir del país.
Que això ho digui una persona del carrer pot, fins i tot, ser discutible, però en boca d'un ministre demostra el nivell.
Abans de començar m'agradaria preguntar li si parla cap llengua, tret del espanyol. Si la resposta es negativa ja tindrem la meitat de la solució al tema. Si fos dels pocs que si que parlen idiomes li preguntaria senzillament de quina marca es el seu vestit, les seves ulleres, les seves sabates, el seu rellotge i quins viatges ha fet al estranger recentment perquè si parlem d'autarquia i de consumir producte nacional dic jo que haurà de predicar amb l'exemple. Li recordaria que el seu cotxe oficial es un Audi i no un Seat per exemple.
Dit això anem per la substancia del seu comentari.
Viatjar no es nomes consumir, que també, viatjar es per davant de tot, com a mínim per a mi, i crec que per a molts, es obri els ulls a cultures diferents, a coneixements diferents, es com anar a l'escola en viu i en directe.
Per feina i sobretot per plaer he tingut la sort de poder viatjar a 61 països en tota la meva vida i encara es hora avui de que mai m'hagi penedit de cap viatge.
Aquesta setmana, tot xerrant amb un pescador del Delta de l'Ebre, l'home ens va comentar que el seu mon era el delta i que mai no n'havia sortit i que no tenia cap interès d'anar a cap altre lloc que no fos els seu delta. L'home, de fet ni tan sols ha anat mai a la platja, no li cal perquè ja veu el mar tots els dies de l'any. Per a mi això es plenament respectable però te moltes limitacions.
La meva vida ha estat viatjar i avui reconec que em manquen molts mes països dels que ja he pogut visitar. He pogut conèixer gent i compartir experiències tot i que els meus viatges han estat limitats sobretot en els temps.
Conèixer la cuina dels altres, els seus carrers, les seves ciutats, tot això dona molta mes formació de la que cap escola pot arribar mai a donar. Xerrar i compartir es vida i ni tan sols un llibre ho pot substituir. 
Sr. Soria, si us plau, ja no diré que admeti que es va equivocar en el seu comentari perquè aquí cap polític s'equivoca mai, senzillament calli i marxi a casa seva, ningú no el trobarem a faltar. Com diuen al seu país, vostè confon la "gimnasia amb la magnesia"......

dissabte, 18 d’agost del 2012

Lloret de mar

"Quien siembra vientos recoge tempestades"
La dita es vella i Castellana però crec que hi queda prou be en aquest cas.
Algú a Lloret i algú a la Generalitat s'esquinça les vestidures perquè un Alemany que,a mes viu i treballa allà, ha difós en un programa de TV on es parla de totes les coses "dolentes" que un pot fer a Lloret. 
Les veus institucionals han cridat al cel i fins i tot el CAC ha fet un escrit...........
Total els Alemanys no han fet ni cas del tema i, lo únic que els ha molestat es que sembla que Lloret no es un bon lloc per el seu jovent.
Si senyor, aquesta es la força dels nostres dirigents que han donat un cop a la taula i s'han aixafat el se propi dit.
El que aquell individu ha descrit de Lloret no es cap mentida, la prova ningú no l'ha demandat per falsedat o calumnia.
Els qui ara protesten son falsos com "duros de plata" perquè quan passegen per els carrers de Lloret deuen mirar cap a l'altre costat i la Generalitat, la que permet aquests viatges organitzats de low cost i alt contingut d'alcohol ja els va be perquè hi deixen divises.
Hem d'anar amb molta cura perquè Catalunya no es converteixi en una destinació low cost de vacances on, amb pocs diners ho tens tot i no et fa falta seguir cap norma:
sexe fàcil, beguda barata, poques normes i els preus a rebentar. Si senyor, això es el que s'anomena pa per avui i fam per a demà però i a qui li importa si demà ja no ho seré jo????
Doncs a mi si que m'importa i em sap greu que a Lloret s'hagi fet mal bé un poble com quasi be tota la costa Catalana des de el Delta de l'Ebre fins a la frontera amb França.
Conteu quants pobles es conserven amb un aire mariner i de poble i quants s'han reconvertit en munions d'apartaments.
Les dues imatges son del mateix lloc i nomes estan separades per menys de 100 anys, una fotesa de temps però el suficient com per lamentar la primera en la segona.
Avui som a temps d'arreglar aquest desgavell? SI si realment fem allò que s'ha de fer. Nomes cal mirar països on saben cuidar el turisme i no tot es Suïssa o Itàlia o França, mireu el que fan a Namíbia o Botswana on el turisme es restringit, car i limitat en nombre.
Es pot resoldre, es clar, però s'ha de construir un nou model de negoci, basat en la qualitat i no la quantitat i això fa grinyolar masses estaments com perquè sigui de fàcil aplicació.
Per una Catalunya nova per els nostres fills!!!!

català o no

Els darrers dies ha sortit una nova polèmica i es que al nostre país, quan ens manquen temes per discutir en creem de nous.
El Conca o qui el presideix, o algú altre i ell ha respost, de fet m'es ben be igual, planteja si es correcte lliurar una premi de cultura catalana a algú que hagi escrit en castellà.
Això plantejat senzilla i ràpidament pot significar un no rotund però jo, si em permeteu discrepo. La qüestió no es tan senzilla com aparenta com a mínim per a mi.
Podem partir de diferents principis però n'hi ha un que ja, de per si es aclaparador: Català es aquell que viu i treballa a Catalunya, a priori. Lo de que parli Català ve després, no abans.
Català es qui viu i pensa en Català? No necessàriament.
Un pintor es mes Català perquè la seva pintura no te paraules que separin el Català de l'Espanyol?
Alicia Sánchez Camacho es mes Catalana que Eduardo Mendoza?????????
Si parlem de cultura Catalana haurem de considerar a tots aquells que es dediquin a crear i/o difondre la cultura Catalana i aquesta pot tenir intèrprets en altres llengües.
Nomes pot ser casteller el qui "pugi" en Català? jo crec que no.
Eduardo Mendoza, a qui he esmentat abans es, per a mi, un bon escriptor Català encara que ho faci en Castellà. Per què? doncs perquè ell no renega de la seva terra, del seu país però ho expressa en la llengua que a ell li va millor i jo no crec que ningú li hagi d'imposar una llengua vehicular diferent per ser reconegut com a escriptor Català.
Ell, de fet, moltes vegades ens ha descrit molt millor (la ciutat dels prodigis) que d'altres que fan servir el Català, oi?
Picasso, seria digne de guanyar un premi de cultura Catalana?
Peret es un cantant de rumba i diuen que la rumba te un origen Català però en canvi es canta en Castellà. Es o no es digne de ser premiada com a cultura Catalana?
Per què en Ferran Adrià, els germans Roca i tants d'altres si que son Catalans de facto. NO ho es llavors en Santi Freixa, cuiner que exerceix a Madrid? Ho son o no ho son en funció dels plats, del lloc de naixement, del lloc on viuen o senzillament per el que ells senten o viuen.
La simplificació es complexe i sobretot el voler regular ho tot, cosa massa comú entre nosaltres, fa que, a la fi perdem el nord.
El Català ha de ser un nexe d'unió i una eina que ens ajudi a ser mes forts.
Mai no l'hem d'emprar per separar, això ja ho fan prou be els altres.

dimarts, 14 d’agost del 2012

JJOO

Els jocs olímpics s'han acabat, però els JJOO han deixat molts coses que son força interessants a nivell global com a nivell particular.
Jo, com sempre, recullo coses de manera no gaire ortodoxa però que, com a mínim a mi em donen de pensar. 
En primer lloc veure com, a pesar de tots els problemes que vivim en el mon, som capaços d'aparcar los davant dels jocs, o així sembla perquè, al cap i la fi, aquells que no tenen TV no saben el que ha passat a Londres les darreres des setmanes. Quants Ugandesos saben que un dels seus ha guanyat la marató? i quantes dones àrabs han vist la seva compatriota en acció? i els Siris que lluiten a Alep, han vist la seva delegació? i Iranians i Israelians que sembla que estiguin a punt de matar se, han competit junts? I així la llista es pot fer eterna però els jocs son un parèntesi en la vida del mon. Hipocresia o senzillament es que la gent demostra que es molt millor que tots els qui ens governen.
Les banderes han estat les grans protagonistes silencioses a tots els esdeveniments però omnipresents.
Tots els qui guanyaven s'embolcallaven amb la bandera i la lluïen orgullosos davant del mon i jo pensava dins meu, jo que cada cop mes odio les banderes, totes en general, perquè alguns s'estimen tant la seva bandera i altres no poden triar la bandera que volen abraçar.
Curiós també com, durant els jocs un descobreix que tot es relatiu. M'ha agradat o sobtat mes que cap altre el corredor Somali Farah que s'ha coronat com el millor en les llargues distàncies però ho ha fet com a Britànic i, i això es el millor, tots els Britànics aplaudint, ells que son el paradigma del esperit de raça i classe. Està clar que l'or val una mica de flexibilitat a l'hora de jutjar els seus atletes.
Em sap greu veure la evolució física dels atletes on cada cop mes es "construeixen" homes i dones adequats al seu esport. No estic segur que sigui cosa bona veure que per jugar a volley o basket o fins i tot nedar hagis de mesurar mes de 2 metres o per fer gimnàstica hagis de tenir cos de nena, etc. La naturalesa humana ens du sempre a aquest punt  de màxima competició on es perd la naturalitat per davant de la victòria. Es creen homes i dones "perfectes", que semblen deus grecs però que no s'assemblen a nosaltres. Curiós que l'home no ha canviat en els dos mil anys que fa que existeixen els jocs.
Baixant a lo local, per a mi la principal notícia es que els mitjans de comunicació estatals i Catalans han descobert que les dones existeixen i son algo mes que culs i tetas.
Les dones son competitives, molt mes que els homes i aquest cop ho han demostrat en esports molt diversos. Jo que dins la família ja tinc una dona que m'ha demostrat fa molts anys la força que tenen per poder practicar un esport en un entorn masclista .
M'agradarà veure quan de temps els mitjans recordaran les dones esportistes i quantes transmissions esportives femenines veurem a partir d'ara: cap, ja us ho anticipo.
Des d'aquí una felicitació a tots els esportistes, sobretot aquells que ningú no veu mai ni coneix i que han arribat a participar o a veure's a si mateixos en la pell d'un aquells que si ho ha fet i sobretot a les dones per la força i ràbia que hi han posat en fer ho.
felicitats.

països de primera

Per anar a Botswana, com a la majoria de països fora d'Europa, el primer que un ha de notar es que s'ha d'anar primer a un país de primera. Des d'els països de segona com ara l'estat espanyol això no es possible.
Es curiós que l'estat espanyol, tantes vegades anomenat Àfrica del nord, mai ha mirat cap el sud, només el Marroc com a màxim els ha interessat imagino que per allò de la monarquia o perquè allà va començar el "alzamiento".
Bé doncs, com anava dient per anar a l'Àfrica subsahariana, es necessari primer anar a un país de primera, ja que allà si que saben que existeix l'Àfrica.
Així que a l'anada varem anar via Frankfurt i la tornada via Zuric, les dues formen part de l'aliança Star Alliance.
Lufthansa i Swiss, dues companyies de bandera, dues companyies modernes, amb aeroports no monopolístics com ara Zuric, Ginebra o Frankfurt, Berlín, Munich. Amb avions moderns, i aeroports modèlics en la seva operativa a pesar dels controls exhaustius.
Vaja, el mateix que al nostre estat o fins i tot al nostre país, Catalunya on la nostre companyia de bandera es Vueling i la segona Ryanair, ja està tot dit.
A mi tot això em fa molt de mal al cor perquè costa resignar te a ser part d'un equip de segona quan podríem, per mèrits propis, ser equip de primera.
Tampoc vull dir que ells siguin millors però es evident que ho han fet millor.
Pura enveja, no em resigno i lluitaré perquè Catalunya torni a ser un país de primera amb porta d'entrada al mon a través del Prat i del port de Barcelona.

dilluns, 13 d’agost del 2012

Jabu

Ja tornem a ser per aquí i em venen al cap diversos temes sobre els que val la pena fer una reflexió escrita. Els JJOO, el rescat del estat espanyol, les diferències entre països i altres però com es tracta d'el primer escrit després de les vacances he volgut prioritzar un missatge positiu, sempre millor a l'hora de començar una nova temporada.
Fa uns mesos, una foto d'un home que anomenen "rei" amb un fusell a la ma i davant d'un elefant mort, va estar en boca de tothom i també en aquest blog. El fàstic que suposava aquella foto va merèixer el meu menyspreu en el seu moment.
Avui tinc la sort i l'orgull de poder mostrar una foto completament diferent, com a compensació per aquella foto.
El de la foto es diu Jabu i es un elefant africà de 35 anys. Es un mascle imponent, afable sota la supervisió del seu pare adoptiu Doug Groves, ánima de la fundació Living with Elephants. L'altre soc jo, Rey de cognom (des que vaig néixer) i he tingut l'immensa sort de poder anar a Botswana i estar en mig de la natura i fotografiar espais i animals i persones, mes de dues mil fotos....
De totes, aquesta, una de les que jo no he fet em fa sentir molt feliç. NO us podeu imaginar el petits que som al costat d'un animal com un elefant que es deixa tocar i acariciar però que d'un cop de trompa et pot engegar a dida.
Ja us explicaré mes coses però avui quedeu vos amb aquesta imatge que demostra que entre els homes sempre n'hi haurà de diferents menes i no sempre els bons homes son els qui son on es prenen les decisions importants.
En Jabu te la sort de no conèixer al rei dels espanyols. 

diumenge, 29 de juliol del 2012

mascareta d'oxigen

No me'n puc estar, abans de la pausa estiuenca, d'explicar a qui ho vulgui escoltar que el tema del pacte fiscal per Catalunya es la millor prova de solidaritat que un país pot fer.
M'explico, "ells" ens acusen permanentment de que ara no es el moment Mai han dit quan ho podria ser), fixeu vos que només protesten a Madrid i les comunitats receptores que mai no han ni admès que donem de mes, llavors no ens necessiten pas, ni volen que millorem el finançament, no fos cas que ells hi perdin.
Bé doncs, ja tinc la solució per ells, es senzilla. Deixeu me fer ho amb un petit exemple:
si demà agafeu un avió, mireu i escolteu les explicacions de l'hostessa quan parla de la mascareta d'oxigen. Veureu que ella diu que, ABANS DE POSAR LI la màscara al nen, primer te l'has de posar tu i després, només després, posar li al nen!!!!!
Per què?, senzill, si el pare o la mare primer li posen al nen, poden perdre un temps preciós per posar se la ells mateixos i llavors no poder posar la ni al nen ni a un mateix, sembla mentida però així son les coses. Primer se l'ha de posar l'adult i llavors, amb menys neguit posar li al nen i així es multipliquen les possibilitats de salvar se tots.
Que creieu que es mes important, a curt termini, recuperar l'economia Catalana o la Extremenya. Quina de les dues creieu que aportarà mes recursos, posteriorment per salvar les altres?????
Si senyor, ajudeu a salvar Catalunya i així, miops, tindreu una opció de ser salvats vosaltres mateixos. Mantingueu l'esperit Monagos & co. i tots anirem al pou, això si, els Catalans no se salvaran que es el que compta.
Apa, bones vacances