a pesar de tot tenim ganes de viure

A pesar de tot el que està caient, a pesar dels polítics que no es mereixen una set d'aigua, a pesar de la crisi i la corrupció, a pesar tots ells i tot això, nosaltres, la gent, el poble, i mai tant ben dit perquè som en un poble, volem ser feliços ni que sigui una nit.

Ahir el foc ens va ajudar a depurar, a cremar un passat que ja no volem.

Diuen que el foc neteja, tant de bó hagi cremat tot el que feia falta cremar i comencem de nou.

Jo així ho desitjo en bé de tots......

Snowden o qui mana aquí i allà

http://www.ara.cat/premium/opinio/Snowden-filtrador-solitari_0_936506379.html

En Marc m'ha suggerit parlar del que està passant amb en Snowden i per això ens ha passat un article publicat al ARA escrit per David Brooks.

L'autor comença desacreditant a Snowden d'una manera molt americana, buscant en les arrels familiars i trobant un noi solitari, poc amic dels amics, etc...així predisposa a justificar que el seu comportament individualista es declaradament antisocial i perillós....

"Perquè la societat funcioni bé, cal que hi hagi nivells bàsics de confiança i de cooperació, un cert respecte per les institucions i deferència per allò que és comú. Amb la decisió de filtrar secrets de la NSA de manera unilateral, Snowden ha traït totes aquestes coses.

Ha traït l'honestedat i la integritat, que són el fonament de tota cooperació. Va jurar explícitament i implícitament que respectaria el secret de la informació que li confiaven. Ha traït els seus juraments". 

Només es una mostra del estil del articulista. L'has llegir poc a poc per copsar la càrrega de profunditat que suposa aquest tipus d'escriptura.

Resulta que la denúncia que un ciutadà fa d'unes activitats IL.LEGALS del govern Americà converteixen al ciutadà, en virtut d'una suposada i cada cop més freqüent defensa de la seguretat nacional, en delinqüent condemnat abans de ser jutjat i expatriat per sempre més.

Em recorda un país proper al nostre on cada cop que algú intenta jutjar a cap polític o alt càrrec o membre de la seva reialesa acaba "palmant" (rebent, o qualsevol qualificatiu que volgueu utilitzar).

Els diferents governs de tot el mon, tenen en el terrorisme, la excusa perfecte que justifica la violació permanent del primer dret que tenim els ciutadans: "el dret a la intimitat i al respecte individual de les persones". Ells poden fer el que sigui, nosaltres no, ells decideixen les lleis que valen i quan s'han d'aplicar, nosaltres només podem obeir i callar.

Si trenquem les seves normes llavors som antisocials, comunistes, delinqüents, el que faci falta i tot l'aparell de l'estat es s'aboca contra l'individu.

Aquell principi, antic com el temps, que justifica al poderós i castiga al feble, s'afiança en aquesta, la nostre societat atemorida per terroristes reals o imaginaris.

L'articulista diu que internet ajuda i fomenta la aparició dels individualismes i possiblement amb això te raó però internet ens ha permès als individus poder opinar, esser escoltats, denunciar abusos i construir majories populars (no populistes) que poden fer trontollar els governs acostumats a manipular els mitjans.

Snowden pagarà la seva gosadia perquè la maquinaria americana i anglesa no perdonen.

Com a mínim tenim el consol que ara, ho sabem i protestem, algun dia guanyarem!!!

no perdem la identitat

Llegia l'altre dia que la llibreria Canuda tancarà o, com a mínim, tancarà com a local per convertir se en un espai de venda per internet.

Està vist que aquest es l'any de les llibreries que pleguen, i aquest es un desafortunat termòmetre del nivell cultural d'aquest país.

Però avui no vull parlar de llibreries sinó del que significa que "aquesta" llibreria tanqui.

Nascuda al 1931 de la mà de la família Mallafré, passejar per el carrer Canuda i trobar te amb aquesta botiga es el mateix que anar per las Rambles i trobar les parades de flors.

Ara tanca perquè, com la majoria dels locals, estava de lloguer i el propietari del local s'ha deixat seduir per Mango, la cadena de moda.

D'aquí a uns mesos allà ja no hi trobarem llibres sinó una mes de les botigues Mango que proliferen per tot el món.

Res a dir de Mango, es el seu dret però us imagineu passejar per una ciutat on tot son Mango, Zara, Bershka, Cortefiel i tots els que voleu afegir. Botigues clòniques que es multipliquen com a bolets i que estan aquí i allà, a totes les ciutats, que de ben segur aporten negoci però que no aporten res al caràcter i personalitat dels carrers.

No sembla que ningú hi posi pegues al tema però em fa pena pensar que d'aquí uns anys caminarem veient tota l'estona els mateixos aparadors sense cap mena de personalitat, carregats de música i color però neutres, com una capsa fantàstica amb poc contingut.

Tanqueu els ulls, imagineu les botigues que més us agraden i transformeu les en qualsevol franquícia, tanqueu els restaurants i substitui los per McDonalds o similars, tanqueu la perfumeria del barri per un Sephora o similar i així segui fins al final de la vostre imaginació. Trist, oi?

Prefereixo no pensar en un casc antic dominat per aquestes marques.

Una ciutat està formada per el seu conjunt i els nostres gestors de Barcelona haurien de tenir més cura en aquest tema.

Hi ha coses que ja no tenen marxa enrere i perdre aquest locals centenaris no té res de bó.

Com es deia abans: "ni per tot l'or del món".

la història es repeteix

Llegir no es només un plaer sinó que el llibre t'ajuda a descobrir veritats arraconades per el temps.

Estic acabant La catedral de Vicente Blasco Ibáñez, un llibre escrit el 1903, es a dir fa 110 anys per l'autor de la Barraca i que, desafortunadament, es plenament vigent avui.

He volgut extreure frases que m'han semblat punyents per la seva clarividència:

"Todos los pueblos de la Tierra han pasado por las mismas evoluciones. Primero fueron regidos por la espada, después por la fe, y ahora por la ciencia. Nosotros hemos sido gobernados por guerreros y sacerdotes; pero nos detuvimos en el pórtico de la vida moderna, sin fuerza ni deseo para tomar la mano de la ciencia, que era la única que podia guiarnos. De aquí nuestra situación tristre."

"Más queremos errar con San Clemente, San Basilio y San Agustín, que acertar con Descartes y Newton"........

"Mientras en este país tenga miedo la gente a decir lo que piensa, y se escandalice ante una idea nueva, y tiemble por lo que dirá el vecino, ríanse de las revoluciones, pués por muchas que estallen no les llegará a ustedes el agua a la boca".

"En pueblo alguno se ha visto tan palpablemente la solidaridad entre la religión y la monarquía. La religión logra existir sin la monarquía, pero la monarquía no puede vivir sin la religión".

"Los fundadores de dinastías imperan por la gracia de la fuerza, y sus descendientes reinan por la gracia de Dios......."

Podría seguir una bona estona enumerant frases però us trauria el privilegi de llegir el llibre.

Recordeu, escrit el 1903!!!!!!!! i encara es mantenen els mateixos tics.

Jo, cada cop ho tinc més clar, hem de fotre el camp d'Espanya, al cap i la fi, com diu el Gonzalez Pons, seguirem estant junts doncs tota la CE es el mateix, oi???  

No deixeu de llegir i de llegir història, veureu que la història es repeteix i l'home (o la dona) es tan burro que sempre ensopega a la mateixa pedra......

l'ètica s'ha perdut

L'ètica s'ha perdut.

No es possible que es pugui parlar amb tanta frivolitat de reduir el sou mínim d'una persona o senzillament que el sou mínim d'una persona sigui de 641,30€ quan, al mateix temps un directiu d'una empresa del estat Espanyol digui que un dels seus pot cobrar 22.000.000€ perquè son els millors del món.......

El salari mínim representa un sou anual de 9.620€. La diferència entre un sou i l'altre no es pot pràcticament calcular de tant gran com es. Amb el sou del directiu es poden pagar 2.286 persones amb el salari mínim. Sr. Alierta, vostè creu de veritat que el seu directiu val com 2.286 persones normals i corrents????

El Sr.Botín va pagar 88.000.000€ al Sr Saenz, un altre directiu, per cert directiu condemnat per accions il.legals, es a dir 9.150 persones. Sr. Botín, vostè creu que el seu directiu val tant com 9.150 persones???

Com es possible que el president del Banc d'Espanya o el president del Govern del Estat o els empresaris o els periodistes o tots nosaltres veiem aquesta infàmia i callem.

A la meva empresa la diferència de sou entre el més alt i el més baix no supera la proporció de 1 a 5 i ningú té el salari mínim sinó més del doble.

Permetre que uns guanyin tant i justifiquin que d'altres guanyin tant poc no es ètic. Però es que segui per aquest camí es crear una classe de rics sense mèrit, senzillament perquè formen part dels privilegiats. Esportistes d'elit que guanyen milions cada any, actors, etc. també formen part d'aquesta classe privilegiada que paguem entre tots.

Recordeu que quan un Messi o un Ronaldo cobren 10.000.000€ cada any som nosaltres qui els hi paguem, encara que no siguem socis del club. 

Es just que uns guanyin més que altres, es just que uns s'enriqueixin fins i tot i es normal que d'altres no avancin perquè no tenen ambició però hi ha una cosa que es diu equitat en el repartiment.

Si hi ha un salari mínim i aquest mínim només es de supervivència em semblaria just prohibir salaris per sobre d'una determinada proporció entre el més baix i el més alt de 1 a 200 si volem i això son molts diners. 

El món seria més just i equilibrat i no pretenc ser socialista ni comunista, senzillament una persona que cada cop entén menys la deriva ultra lliberal d'aquest món.

Com diria aquell: Algú ho havia de dir...... 

 

Barcelona

Winston Churchill ante lo que se conocería como la batalla de Inglaterra, en uno de sus discursos ante los Comunes, animó a sus conciudadanos: "No infravaloro en absoluto los peligros enormes que pesan sobre nosotros, pero creo firmemente que nuestros compatriotas serán capaces de resistirlos, al igual que lo hicieron los valientes ciudadanos de Barcelona”.

Ahir vàrem anar al teatre, al TNC, a veure Barcelona, obra escrita i dirigida per Pere Riera, un autor de 38 anys.

Us la recomano senzillament si us agrada el teatre, us la recomano doblement si us interessa la nostre històra i sobretot si us preocupa Catalunya, llavors aneu hi veieu com Barcelona va patir per culpa de "persones sense cervell" com es diu a l'obra.

Va passar quan els meus pares eren nens i nosaltres hem crescut amb el record de la "Guerra civil" però tot i que nosaltres no hi vàrem ser, mai no ens l'han deixat oblidar.

 El 16-18 de Març del 38 avions Italians i Alemanys varen bombardejar la ciutat. Diuen que tot això eren experiments per la que havia de ser la segona guerra mundial. Winston Churchill, anys després recordaria aquests bombardejos quan començava la batalla d'Angleterra, com a senyal de reconeixement a la valentia dels ciutadans de Barcelona.

Només es una obra de teatre molt ben interpretada basada en un text molt ben escrit però té un rerefons que val la pena no oblidar.

tant a prop, tant lluny

De vegades les coses més maques les tenim tant a prop que no som capaços de veure les.

En un mon com el que ens toca viure, descobrir aquelles petites coses fantàstiques que tenim a l'abast de tots nosaltres però que no veiem senzillament perquè ni tan sols som capaços de mirar, es una necessitat.

No deixeu, no deixem que els altres ens diguin el que hem de veure i el que hem de gaudir.

Busquem dins i fora de nosaltres mateixos, al nostre voltant, no cal anar gaire lluny, us ho diu un que ha voltat una mica.

El "sistema" en el que vivim ens obliga a menysprear les coses properes i senzilles i buscar les complexes i llunyanes i sobretot més costoses.

Toca despertar i recuperar el que realment s'ho val, les petites coses, els detalls.

I com diuen que per exemple un botó, sabeu d'on es la foto del blog????

Apa, que passeu una bona setmana