Actitud

Es només un video però un d'aquells videos que ajuden a començar la setmana i a seguir endavant.

Diuen que es un porblema d'actitud i si sou dels quei dieu, ostres es que son 45 minuts penseu per un moment, si en un dia de 24 hores no soc capaç de dedicar 45 minuts a escoltar, aprendre i possiblement millorar, llavors, com diu l'home del video es que sou uns "lagartos"

Bona setmana!!!

http://www.youtube.com/watch?v=qQ5mP2dzJi4&feature=player_embedded#at=590

silenci

Dissortadament, avui per avui, encara estem lligats al Estat Espanyol i ja que ells diuen que així ha de ser, dic jo que llavors tinc el dret d'exigir i de criticar. Espanya fa molts anys que no pot presumir de president de govern de nivell. Imagino que, tret d'en Felipe Gonzalez, tot i les seves limitacions idiomàtiques, es el darrer perquè parlar de Calvo Sotelo, o Aznar no ens reportarà gaire consol i Zapatero millor no recordar lo.

Tots tenien els seus tics però ara ens ha tocat un president silent, un president que incompleix el principi bàsic de qualsevol polític però sobretot el principi bàsic d'un líder: comunicar i, a través del seu discurs, infondre confiança i liderar.

Ai las aquest home es tot el contrari i, amb els seus silencis ens deixa a tots, els seus companys inclosos, en fora de joc.

Aquest home es pensa que encara es a l'edat mitjana on no feia falta comunicar, on senzillament es donaven ordres i els altres obeïen. 

Aquest home no parla amb ningú i si ho fa tampoc no ho diu. Diuen que això es actuar a la gallega??? No sé pas com ho fan els Gallecs però jo no puc acceptar un dirigent que no es capaç de fer front als problemes i donar la cara. Es nota que aquest home mai no ha dirigit res i mai no servirà per dirigir res.

Penseu per un moment en una empresa on el director general no hi es mai, no contesta a les preguntes i deixa que els problemes caiguin per el seu propi pes!!!!! quatre dies aguanta la empresa. 

Bé. el país avança, o no, no pas gràcies a ell sinó a pesar d'ell.

Com a ciutadà de l'estat tinc dret a exigir que el president doni la cara davant tots i cadascun dels problemes que hagi de fer front i, si no ho fa, farà bo aquella dita que en Rubalcaba ja s'ha encarregat de recordar: quien calla otorga.

El silenci es bo, es necessari i convenient per interioritzar i per meditar però no pas per ajudar al teu equip a tirar endavant.

Mai, cap líder, ha estat reconegut per el seus silencis.

Espanya, en pocs anys haurà tingut el dubtós privilegi de tenir un president que ens va dur a una guerra senzillament per imbècil perquè no va saber veure el que la resta del mon clamava, un president que mai no va saber el que es feia i era rematadament incompetent i ara un que passarà a la història no només per no parlar cap idioma sinó, senzillament per no parlar.

Sant Cugat, ciutat intel.ligent

Avui hi ha un escrit a la Vanguardia que parla de Sant Cugat com a exemple de ciutat intel.ligent.

No negaré les moltes coses que es fan a Sant Cugat però presumir d'un sistema de recollida d'escombraries que, segons diuen optimitza el quan s'ha d'anar a recollir però en canvi "ignora" que aquest mateix servei es el que ha reduït el nombre de contenidors al carrer fen que els vilatans haguem de recórrer distàncies cada cop més llargues. Per a mi no es cap problema però hi ha molts carrers on hi viu gent gran a qui no els es tan fàcil carregar la brossa 50 metres o 100....

També es parla de controls de rec automàtics que miren la humitat de l'aigua!!!!!!!!

Bé, us convido avui mateix a que passegeu per els diferents parcs de Sant Cugat: parc central, el parc davant de l'arxiu, el parc, encara no parc, a sota d'Olabarria i digueu me  si un sol de tots ells te un mínim d'aigua que pogués garantir la existència de gespa o algun tipus d'herba que donés el to verdós. HI ha trossos on les males herbes hi son tant poderoses que ni tan sols es pot trepitjar.

Trobo que l'Anna Cabanillas s'ho podria mirar amb un xic més de detall abans d'escriure i sobretot la Sra. Conesa, alcaldessa de la vila que, per cert no contesta als mails que se l'hi envien (no som en temps d'eleccions) presumir menys i ser més curosa amb TOTS els vilatans i no només en l'únic carrer intel.ligent de la vila, curiosament al costat de l'Ajuntament. 

Els "meus" nens

Cada any, per aquestes dates, trec el tema i cada any espero no sé que fent ho. No ho puc evitar, veure un cop més els nens i no tant nens que viuen i conviuen a l'OBA, un centre d'acolliment a Sant Andreu de la Barca em remou tot el que tinc dins.

Escric i no puc escriure perquè son gent que no volen fer se notar, no volen sortir a la llum i no els cal ensenyar els drames de cada dia i sobretot del seu passat.

Escric sense donar noms i sense poder explicar el poc que sé de les seves històries perquè volen guardar aquests secrets íntims per molt durs que siguin.

De qualsevol manera un no pot evitar mostrar les misèries del nostre sistema ni que sigui per avergonyir a mes d'un polític i funcionari.

Aquest any la política ha estat de "frenar" les intervencions per evitar acollides i així reduir les despeses dels centres........ No està escrit, ningú no ho podrà provar però, cosa curiosa, en aquest entorn cada cop més difícil, els centres han vist com els inspectors exigien més i més anàlisis abans de prendre cap decisió i els centres s'han trobat, de cop, amb places buides com mai no havien tingut. Així la despesa dels centres es reduïa.

Ja ho diuen mort el gos s'ha acabat la rabia, si no reconec que hi ha nens que necessiten ser acollits no tinc la despesa.

Però bé, aquest es la denúncia però no el meu tema.

Vull, un cop més retre homenatge a les monges que gestionen el centre en primer lloc, als educadors, a les nostres dues re educadores que ajuden als qui estan en pitjor situació. I, sobretot, als "meus" nens, nens i nenes, nois i noies, cadascun d'ells amb una història que ens faria esgarrifar i que, dia a dia lluiten amb tot el que es troben per davant amb nomes el suport i amor dels qui amb ells conviuen.

Des que nosaltres hi participem en el que bonament podem hem vist entrar i sortir molts nanos i ara, fins i tot alguns ens reconeixen i esperen.

Tinc l'orgull de dir que un ja està ara visquen fora i estudiant FP quan fa uns anys era senzillament un cas perdut que ni sabia llegir. Una s'ha convertit en una jove de 15 anys guapa i sobretot intel.ligent persona, a punt de volar.

També he de dir que el divendres acabava d'entrar un nen que encara no entenia ni tan sols on era i es veia la por als seus ulls i una "patufa" que no tenia mes de 3 anys, que s'havia convertit en la petita del centre.

Us imagineu tenir tres anys i ja no poder tenir família i tenir que ser acollit en un centre??????

Quan volgueu us hi acompanyo.

aprenem (2)

Hi ha maneres i maneres d'aprendre. Viatjar n'és una de molt valuosa. Llegir es la segona i jo tinc la sort que, quan viatjo aprofito per llegir. Viatjar, avió (estret es Vueling) i un bon llibre es una equació que no falla.

Si volem tenir un país hem de llegir més del que llegim individual i col.lectivament. JO em poso el primer de la llista i accepto amb humilitat que hauria de llegir el doble del que llegeixo encara que el meu ritme no està pas malament. El problema es descobrir tants de coneixements que senzillament estan al nostre costat.

Jaume Vicens Vives va ser, a mes d'una editorial de llibres i mapes d'escola, que es el que ara tothom recorda, un autor, entre altres de Notícia de Catalunya.

Aquest llibre, el Sr Mas i tots els altres polítics que diuen que ens volen dur cap a un nou país, l'haurien de tenir a la tauleta de nit i es que llegint lo descobririen moltes coses prou interessants sobre els Catalans i la seva relació amb les Espanyes.

Deixeu me que us extregui alguns petits reculls:

"les topades entre ambdues concepcions del treball- per el castellà, un castigo divinal; per el català, un "signe d'elecció......"

"els Catalans hem estat un poble que mai no ha manejat grans capitals. NO hem tingut a la nostre disposició abundosos recursos naturals que representessin una reserva gratuïta per el nostre desenvolupament econòmic. Els Bascos disposaren a finals del segle passat d'una sorprenent i considerable riquesa en llurs mines de ferro".

"allò de tants caps tants barrets, no es absolutament vàlid en el mon Català dels negocis, ni tampoc en el camp de la psicologia col.lectiva".

"Individualista en l'afer, col.lectivista socialment, l'home Català s'apropa directament al món per leina, per la casa i per la tradició comunitària. Cal tenir sempre en compte aquestes tres actituds fonamentals del poble de Catalunya.

"Els Catalans som una mena de gent que reacciona davant del món amb una certa supèrbia localista i amb una total modèstia universalista... confirmen la regla de la nostra afecció desorbitada per les coses menudes i la nostre temença a manifestar i a imposar, si cal, la nostre manera d'ésser als grups humans a què ens apropem".

Puc seguir copiant la major part del llibre perquè no hi ha res de sobrer en la nostre història.

La d'un país que des de el segle XI ja no para d'ensopegar en les mateixes pedres un cop i un altre. Si senyor des dels Visigots ve la cosa!!!

La varem seguir cagant després de Jaume I que s'equivoca d'objectiu i tot i perseguint les illes no va saber crear un país. 

I la varem tornar a cagar abans i després de la descoberta de les Amèriques, el segle XVI:

"perdut tot sentit de responsabilitat històrica, com ho palesa la tristíssima reacció dels prohoms catalans davant l'entrada de les tropes de Felip II a Saragossa en 1591, Catalunya no es ni ombra del que havia estat una centúria i mitja abans. Si la burgesia barcelonina viu confortablement, tirant de la rifeta siciliana, l''interior del pais és un niu de passions i d'odis...."

"Entre 1620 i 1630 els Catalans recapaciten i es pregunten de que ha servit llur unió amb Castella"!!!!!!!!!!  Només fa 390 que ens preguntem el que fem amb Castella i encara no hem trobat ni la resposta ni que fer????????

Als vuitcents digueren els Catalans, cal que bastim una comunitat moderna basada en el treball..........Entre 1869 i 1873 Catalunya proposà l'opció entre una monarquia democràtica laica i un federalisme social avançat.

puc seguir però aquesta lliçó ja es prou llarga.

Fixeu vos que no hi ha res e nou i la història es repeteix i l'home es l'únic animal que ensopega en la mateixa pedra dues vegades i el Català som, segur l'únic animal que ensopega no dues sinó deu vegades en la mateixa pedra perquè no sabem tenir una visió ample de les coses sinó una visió reduccionista.

Com diuen els saxons: Think global, act local

Bona setmana. 

aprenem

Sempre he cregut que viatjar ha estat i segueix essent la millor escola de la vida. es asseure't davant d'una "pissarra" que es mou i no para de fer desfilar coneixements que cotaria de trobar en un llibre.

La crisi m'obliga a mourem i buscar noves vies de negoci i aquest cop, he anat a parar a Copenhaguen, capital de Dinamarca on no havia estat mai. De fet coneixem Noruega i Suècia però Dinamarca ens mancava.

Tothom coneix aquest país per la sirena, símbol inequívoc del país però sabem algo mes? Als qui els agrada el futbol també recordaran a Laudrup o fins i tot Simonsen i????

Apretant les "meninges" potser recordarem la cervesa Carlsberg i aquí acabarem la cosa.

Algú recorda a Hans Christian Andersen? No es pas davanter ni polític, va ser un escriptor, autor de, entre altres, la sirenita (no va ser pas Disney), l'anaguet lletg, el soldadet de plom.....

Però bé Dinamarca, i aquí es on volia anar es un país petit, amb menys habitants que Catalunya però amb un nivell de benestar força millor que el de Catalunya.

En primer lloc, tot i estar rodejat de grans països com Alemanya, o rics com Noruega i sense tenir cap riquesa especial, treta la seva capacitat son força més rics que nosaltres.

En segon lloc, la educació i la cultura i aquí em vull quedar perquè aquest es el nostre taló d'Aquiles.

Educació: un país on la gent deixa les bicicletes al carrer i no les lliga i les bicicletes no volen; un país on pots deixar un moment un cotxet amb un nen petit a l'entrada d'un comerç perquè no vols fer nosa dins i no passa res; un país on les parets i els terres son nets de pintades i de papers; un país on la gent espera el canvi de semàfor abans no creuen, on la gent et mira malament si no ho fas correctament.

Un país fet d'obres lògiques que no faraòniques com el seu aeroport, funcional, com la seva capital, coqueta i atractiva per el visitant, on es barreja la tradició històrica amb la modernitat del disseny capdavanter.

Ens cal obrir els ulls i aprendre, aprendre dels qui no han de cridar per ser allà i avançar, de fet ni tan sols formen part de la CE i allà estan.

Bé, segur que tenen molts defectes i jo només els acabo de conèixer però quan pensem en Europa no penseu només en França, Regne Unit o Alemanya, també hi ha Dinamarca i potser nosaltres ens hem d'assemblar als qui son com nosaltres. 

de los 40 para arriba....

Quan jo era petit es deia que "de los cuarenta pa arriba, no te mojes la barriga". Em sembla que en aquells temps la cosa anava més aviat per temes de salut i de banyar se al mar. També es deia que feia falta dues hores després dels àpats per poder banyar se. Em sembla que això ja ha passat de moda.

En canvi lo dels 40 ara hi ha un número encara més màgic el 50!!!. Prohibit tenir 50 anys perquè a partir d'aquella data passem a ser poc menys que sobrers, amortitzats, devaluats, passats, antiquats (podria seguir una bona estona però no cal). I per què, senzillament per deixar pas als més joves ( més barats). I qui hi ha decidit, curiosament i majoritàriament gent que ja té els 50 i que fa regles que no van per ells.....

No negaré que els joves tenen molt de talent i de futur però hi ha algo que, en el millor dels casos, no poden tenir, experiència, senzillament perquè es inherent a la edat i s'adquireix amb el temps.

No s'ha pas de tancar la porta als joves, al contrari s'els ha d'oferir la má perquè aprenguin de la mà dels veterans i junts construir el futur.

Tots els pobles intel.ligents han cuidat i respectat els seus progenitors i els seus "grans", nosaltres som el poble més estúpid que, a més ignora els seus grans.

Vaig llegir no fa gaire que els de mes de 50 tenim un poder d'ajudar que els altres no tenen.

Jo, a la feina soc el més vell i tinc molts joves dels que aprenc cada día i tots ells escolten encara els meus consells. Només puc predicar amb l'exemple i així ho faré.

Bona setmana