la Trasme

Aquestes vacances son un retrobament amb aquelles vacances de fa uns anys, quan els nanos eren més petits (sempre ho seran per a mi), a Menorca.

Les coses han de ser com eren llavors i el primer que hem volgut fer es venir amb el barco i el barco només podia ser el de la Trasme. 

La Trasme es el que els oficialistes coneixen com Trasmediterránea, naviliera que, per cert tenia la seu a Madrid. El primer cop que vaig anar amb la Trasme, el barco es deia Ciutat d'Eivissa, (bé, es deia Ciudad de Ibiza) però d'això fa mes de 40 anys. Allò era un verdader barco, petit però mariner on et podies marejar a plaer. Després va ser el Ciutat de Barcelona, cosa molt més seriosa i gran i fins el Ciutat de Compostela que semblava un transatlàntic. Amb la família era aquest darrer el que crec recordar agafàvem.

Recordo els merders per embarcar, seguint instruccions caòtiques dels qui ens feien pujar el cotxe, els nervis de la travessa, la mar de nit, els nens nerviosos per tanta aventura.....

Diuen que no es bo recuperar vells records perquè res no es el mateix i en aquest cas puc dir que es ben cert.

Ara ja no es la Trasme sinó Acciona, ja em direu com una naviliera es pot dir Acciona. Si dius Trasme tothom sap del que parles i fins i tot encara tenen records amb la marca Trasme. Però ara el barco es diu Fortuny, Un pintor posant nom a un barco, això només ho poden decidir a Madrid. I el barco es de tot menys un barco. Costa de trobar la proa i la popa sinó fos que a la popa hi ha la gran boca per on es carreguen els cotxes. Sembla més aviat una gran estructura de metall feta per transportar cotxes que no un barco. En diuen "superferry" i deu ser molt super però molt poc mariner. 

Els camarots molt bé, tot molt bé, no em queixo, però res del que un dia va ser.

Els cambrers, perquè no son mariners, tots gallecs, es a dir que lo del Català ho deixem per un altre dia.

Ara fas una cua força ordenada per embarcar i tot funciona raonablement be si pensem en quin país som.

Ara ja no veus joves tocant la guitarra i cantant Kumbaya o el que fos, ara tothom va amb el mòbil enviant missatges perquè ara ja no es parla.

Lo millor, i això no ha canviat, es arribar a les 7h30 del matí al port de Maó, segurament un dels més macos del món, on una llum especial et recorda que ja ets a Mó, on l'aigua es mou tot just per deixar passar els pocs barcos que aquella hora comencen a desfilar.

Mó, la sempre desitjada, abans Anglesa, després Espanyola, ara turística però on encara trobés menorquins que et parlen amb el seu accent peculiar, i do!

blog d'estiu 2

No sé si heu vist res dels Campionats del mon de natació.

Només una dada, totes les medalles que ha guanyat l'estat Espanyol i Catalunya dins d'aquest grup, repeteixo totes han estat medalles per dones.

Bravo, bravo, bravo per totes les dones, més compettives que els homes, més lluitadores, i més guanyadores.

Els mitjans, com sempre, busquen homes que sembla que venen més però no, tot dones i quan acabi el mundial les oblidarem altre cop fis la propera.

Gràcies Ona, Milena, MIreia i la resta sou unes dones excepcionals.

blog d'estiu

Anava per la Costa Brava conduint tranquilament quan, per dos cops i en momens diferents, dos cotxes Suïssos em varen adelantar amb un evident i notori excés de velocitat.

Si haguessin estat Belgues o Italians, ho hagués trobat ormal pero Suïssos?????

No son ells el paradigme de la correcció i educació? Hauré de revisar els meus esquemes.

Serà que el tema de la calor els hi canvia les neurones? Serà que quan viatgen a una república bananera tot si val per allò de que tot es "jauja"?

En qualsevol cas, serà bo recordar que "en todas partes cuecen habas" y si vols ser exemple, ho has de ser sempre, no només quan a tu t'interessa.

Bon estiu

vacances

Bé, ja les tenim aquí. Han trigat a arribar però aquí estan. Al mes de gener tothom ens preguntàvem si hi arribaríem vius i sí, hi hem arribat. Com a mínim vius, encara que molts hi haguem patit ferides de tot tipus. Aquesta crisi, aquest país, viu uns temps massa convulsos que impedeixen viure en pau.

Jo arribo a les vacances cansat i amb ganes de desconnectar una mica de tot, de la feina, dels bancs, dels polítics, dels problemes, de la prima de risc, de les guerres, de les tensions, dels conflictes, ........

Costa desconnectar de tot perquè quan apagues l'interruptor, et quedes a les fosques i sembla que no hi hagi res.

Desitjo trobar una mica de pau i tranquil.litat, de retrobar me amb la família, de no pensar en problemes i sobretot de retrobar me amb mi mateix, perquè el desgast que hom pateix costa de recuperar.

Sé que he de deixar una mica de costat els problemes perquè ni tots es poden arreglar ara ni tots es poden arreglar així que no ens hem de consumir per això.

Sé que tenir temps de pensar i descansar em permetrà recuperar part del meu propi optimisme, necessari per la tornada, per encara la darrera part del 2013.

Sé que canviar els horaris durant uns dies, canviar la rutina ajudarà a veure les coses de manera diferent

Tenir temps d'escriure, de llegir, de dibuixar, de fer fotos, d'estar amb la Rosa i, sobretot, d'estar jo, amb mi mateix, en silenci, allò que més valoro.

Silenci, pau, mirar al cel sense pressa, gaudir de tot allò que ens rodeja i que mai no veiem.

La crisi passarà, més tard o més d'hora, els corruptes passaran, però la nostre vida es només nostre i l'hem de gaudir.

Com deia algú, no podem fer la nostre vida més llarga però si podem fer que la vida que tinguem sigui més plena.

Com que no sé si escriuré gaire més en aquest blog els propers dies, una forta abraçada i feu me cas, feu tot allò que jo dic, perquè jo no sé si ho sabré fer.....

Bones vacances

accident de tren

Dues imatges han marcat tots els mitjans aquesta setmana. La primera la possibilitat de veure de cara com el tren que ha patit l'accident a Santiago descarrilava davant nostre. Ja només ens faltava això. Fortuna, coincidència, morbo? jo he vist la escena uns quants cops i penso en el dolor que deuen sentir els qui hi han perdut algú i, a sobre, ho poden veure com si d'una pel.lícula es tractés. 

La segona, molt més crua, mostra la cara ensangonada del conductor, quan el retiraven del lloc de l'accident.

Aquesta segona imatge es cruel perquè, descobreix la cara d'un home que possiblement ha comès un error terrible però que mai més no tornarà a viure en pau. 

Ja es culpable abans de que comenci el judici. Ho es perquè els seus propis companys, amb la seva política corporativista, crec que el perjudiquen més que altre cosa. Culpable perquè tots els estaments oficials, començant per l'inefable ministre de l'interior, s'afanyen a passar li tota la responsabilitat a ell, no fos cas que l'estat i tingués algo a veure. Culpable perquè hi ha uns quants concursos pendents de decisió i, òbviament, ni Renfe ni Adif, poden sortir esquitxats en el tema. Culpable perquè tots els mitjans s'han convertit en especialistes en trens i sistemes de seguretat i tot s'han afanyat a posar aquesta imatge perquè tothom sàpiga qui era el conductor. Culpable perquè aquesta societat necessita culpables de manera immediata i ell es el boc sacrificable.

Potser ho es, no soc jo qui ho ha de dir, difícil ho tindrà un jutge per judicar un tema on ja tothom ha dictat sentència.

Només penso en les famílies dels qui han perdut algú, i a ells ningú no els retornarà la pèrdua i penso en la família del conductor, que ells ho patiran per sempre més com si fossin apestats.

Si es responsable, més que culpable, haurà d'assumir la seva responsabilitat però no fa falta l'escarni públic.

Tot això recorda l'edat mitjana on tothom anava a la plaça a veure les execucions sense preocupar se de si el que penjaven era culpable o innocent. tot era per l'espectacle.

Francesc

Aquest home es diferent. No sé quan de temps resistirà contra els poders fàctics del propi Vaticà i els de la resta del mon però per el que he pogut llegir que aquest home va dient arreu on va, m'agrada la seva manera de dir i de fer.

Un Papa advocant per la laïcitat del estat es una declaració de principis força novedosa.

"El futur ens exigeix la rehabilitació de la política, que es una de les formes més altes de la caritat". Suposo que el Rajoy i companyia no deuen llegir aquestes coses i el Rouco deu estar a punt d'agafar un cobriment de cor.

"Els joves que han perdut la confiança en la en la política per l'egoisme i la corrupció dels governants i fins la fe en Déu per la incoherència de l'església"........

Llegir aquestes paraules en un home de la seva posició es molt positiu i esperançador.

Alguns diuen que se'l carregaran perquè es massa incòmode.

Jo només puc dir que el que ell diu es cert, tota la societat demana una regeneració.

Som hi!!!   

esclaus

Els Catalans tenim una costum, que s'assembla més a un defecte, amagar allò que no ens agrada. A Catalunya, el segle XIX hi havia un munt d'homes que varen fer fortuna a les Amèriques. L'origen de moltes fortunes va quedar sempre diluït en el silenci del mar. 

Perquè en aquells anys no existia internet, ni cap altre mitjà que facilités les comunicacions entre els diferents mons. Només per això hi ha una justificació, un tel de misteri no tan difícil d'aixecar.

Moltes d'aquelles fortunes tenen orígens dubtosos o senzillament delictius, la explotació d'esclaus.

Acabo de llegir un llibre, la mort dels traïdors, de Jordi Tomàs, una novel.la senzilla escrita per un autor novell (crec) però que tracta un tema força interessant. El tràfic d'esclaus quan l'esclavatge ja estava abolit a tota Europa però sembla que la tolerància dels polítics i empresaris de l'època no era pas la millor manera d'evitar ho.

La història no canvia pas, oi?

Aquells indians quan venien a Catalunya eren pròdigs en donacions i favors i construïen grans cases però mai no justificaven l'origen de la seva fortuna.

I es que els Catalans no podien pas fer una cosa així.....

Parlo sense tenir cap informació. Noms com Jaume Partagàs, Josep Xifré, Miquel Biada, Antoni Roig, Joan Güell, Pere Badia, Antonio López i d’altres surten amb un primer clic a internet.

Evidentment els seus descendents no tenen cap responsabilitat i la història ja no es pot canviar però descobrir la veritat, les veritats es un exercici molt saludable.

Com a mínim, i per la memòria dels qui ho varen patir es bo que la història posi a cadascú al seu lloc i si, a més d'indià era un malparit i en esclavista, que se sàpiga.

No sé si era un tema per començar les vacances però es que ahir vaig acabar el llibre i m'ha semblat un bon tema.

Passeu ho bé.