Parlament

De qui es el Parlament? Qui té dret a ser hi? Que es pot dir i que no es pot dir?

Que es pot fer al Parlament, al nostre Parlament?

Ahir llegia a La Vanguardia: “censura general dels insults de David Fernàndez a Rodrigo Rato”...”David Fernàndez va rebre una censura gairebé unànime de polítics, banquers i agents econòmics....”

I? Precisament aquests: banquers, polítics i agents econòmics son els qui han fet el 100% de les malifetes aquests darrers anys i ningú no els pot jutjar?

Per què es incorrecte l’ús de paraules malsonants i un to popular i, en canvi, si el president del Congrés diu que no li va agradar gens que insultessin Rato a qui considera amic!!!!!, el Sr Montoro considera “degradant per la vida parlamentaria” o el Sr.Homs lamenta que “es perdessin les maneres” o el Sr. Del PP que va elogiar al Sr. Rato tot dient que havia estat una peça clau en la economia d’Espanya.....

El Parlament es casa nostre, no d’ells i es cosa nostre, no d’ells per molt que Ells s’hagin apropiat del lloc i de tot el que s’hi diu.

Degradant es que avui, anys després tinguem un cas Palau no resolt, tinguem un cas Camarga tres quarts del mateix, el cas de Santa Coloma, els de tots els directius de les Caixes que o no sabien res, o no feien i que en cap cas eren responsables de res, tret de cobrar sous i indemnitzacions “ajustades al que es pagava per Europa”.

El Parlament es nostre i gràcies a Déu, sembla que hi comencen a sentir se veus a xarxes socials o senzillament al carrer on es comença a posar en tela de judici tot el que polítics, banquers i agents socials han estat manegant entre ells.

Ells volen que un cop cada quatre anys anem, votem i tornem a callar quatre anys més que per això se’n diu democràcia, però per ells democràcia es que la resta dels quatre anys, ells puguin fer el que vulguin i ningú no els pugui jutjar.

Jo crec que al nostre Parlament li manca una mica d’aire fresc, obrir les finestres i començar canviant la llei electoral, que ens permeti als ciutadans votar a QUI VOLGUEM, i no a una llista tancada on no hi coneixem a ningú tret del cap.

Al nostre Parlament hi manca transparència per part de tothom i sobretot i manca respecte per el poble.

No hem de deixar que Ells regulin les institucions al seu gust. Jo no tinc uns pits per ensenyar com varen fer aquelles noies no fa gaire però crec que elles son un bon toc d’atenció.

Els nostre mitjans son diferents i segurament poc convencionals però es que Ells, a més, controlen els mitjans de comunicació i els jutjats així que, com sinó podem fer sentir la nostre veu.

El que es un lladre es un lladre encara que dugui corbata.

Segur que si mirem a les presons trobarem persones condemnades per delictes econòmics de petit nivell però quan n’hi ha de directius de bancs o caixes. Però aquest ja serà un altre tema a tractar

El Parlament es nostre i l’hem de recuperar.

Jo abans mai no renegava, ara he descobert que un bon renec a temps ajuda a descarregar.

El Born

Avui hem fet de guia per un "turista" vingut d'un poblet de Córdova". Hem fet Santa Caterina, Santa Maria del mar, El Born, Carrer Lladó, La Catedral, les sardanes, Portaferrissa.

Una bona passejada carregada d'història però la retrobada Barcelona de 1700 es tot una descoberta.

Hi hem passat una molt bona estona tot i que no hem "baixat" abaix. Nomes gaudir de les restes des de dalt et permet somiar i imaginar com era la nostre ciutat fa molts anys. Ja s'hi pot veure la diferència entre rics i pobres però es reconeix una ciutat carregada d'humanitat. 

Retrobar el passat de la meva ciutat es una experiència molt valuosa per a mí.

Conservar la estructura del Born amb imatges de com era la vida al born i recuperar la Barcelona del 1700 ha estat un encert.

Gràcies 

unio europea

Acabo de descobrir que ja no sé si vull formar part d'Europa i, per primer cop, em plantejaré si voto a favor d'Europa en aquestes eleccions.

Sempre havia considerat que la UE treballava i s'havia creat per la defensa dels ciutadans Europeus en tots els seus àmbits, per ajudar a construir la Europa de les regions.

Bé, està clar que no, ahir el cap de la Eurocàmara, el Sr. Schulz, alemany, em va dir que no es així. "la UE no pot fer de mitjancer en un litigi que no pot resoldre Brusel.les", "es una qüestió de política interna".....

No ho acabo d'entendre, la UE pot regular les fronteres, la sanitat, les lleis, la economia, pot decidir intervenir la economia d'alguns països (no tots), pot regular i ordenar la modificació de les constitucions per insertar allò que ells necessiten. Poden regular qui entra i qui no entra a la UE, poden fins i tot deixar morir les persones a les nostres fronteres tot i mirant cap un altre costat. Pot fins i tot la UE decidir quins països son o no part de la UE.

Ara bé, quan el que toca es decidir si els ciutadans d'un dels països de la UE poden, si volen, decidir el seu futur, llavors això queda fora del seu abast.

He sentit incoherències més grans però no tan estúpides.

Jo no vull una UE que només miri els diners i, en canvi, ignori els problemes de les persones, les seves opinions.NO vull una UE reguladora i ignorant del que passa als diferents pobles que la conformem.

No vull una UE que s'amaga i no sap prendre decisions i molt menys fer front als seus problemes.

Començo a entendre perquè els Suïssos, Danesos, Noruecs, no en volen formar part.

Potser nosaltres tampoc necessitem ser un d'aquests estels grocs que giren al voltant de no res .

emigrants, inmigrants

Aquesta setmana he anat, per primer cop, en el tren d'alta velocitat que creu el canal de la Mànega, des de Londres fins a París. Us ho recomano, dues hores i mitja i vas de Saint Pancras al mig de Londres fins la gare du Nord!!!!. Lo més sorprenent es que, com si res, un està travessant 35 km sota el mar i només ho saps perquè estàs dins un tunel. Felicitacions als enginyers que ho han fet possible.

Un túnel que permet comunicar dues grans ciutats, amb una enorme riquesa, un tren que ajuda a comunicar i a unir mons i cultures.

Però aquest es el mon de les nostres contradiccions perquè uns si que hi podem anar o tornar però d'altres no, es a dir qui hi ha ciutadans de primera i de segona, els qui podem anar i venir i els qui no poden.

Casualment els qui no poden mai no tenen diners. Els qui en tenen determinen el que poden fer els qui no en tenen.

El meu comentari no te res a veure amb el que ha succeït aquesta setmana a París sinó en el que passa cada dia a la mar Mediterrània on hi moren Sirians, Libians, Africans sub saharians i els Europeus fem lleis que castiguen als pescadors que els intenten salvar......

Si senyor, els mateixos europeus que, quan varen voler, varen anar on els va donar la gana, matant, conquerint i apropiant se del que volien sense demanar permís, Ara els seus nets diuen que es quedin a casa els qui ja no tenen recursos, i lo pitjor es qu ela majoria de la població hi està d'acord!!! això suma vots.

Jo passo molta vergonya de ser Europeu i no puc entendre aquesta actitud. El meu fill es emigrant a França, amics meus tenen els fills a Regne Unit, EEUU, Holanda i perquè aquí no hi ha feina i això es normal i, en canvi, quan es un Africà que vé del seu país on no es que no trobi feina sinó que no pot ni menjar, llavors això no està bé tot i que s'hi jugui la vida no hi fa res.

Creem mitjans per unir i escurçar distàncies i després posem tanques i murs per impedir als qui no ens agraden.

L'home d'avui està carregat de contradiccions i aquesta es una de les pitjors.

Passo de ser Europeu, jo només soc ciutadà del món.

Un dia us ensenyaré les fotos de la gent del món que he tingut el privilegi de conèixer i, gràcies a ells soc una persona.

 

Barajas si, El Prat no

Ara si, ara si que tots ells es movilitzen, com pot ser que El Prat tingui més passatgers que Barajas!!!!!!

Portem l'AVE a Barajas, creem un comité de rutas perquè Barajas sigui el centre del mon, salvem l'ensenya del país, qui cuidarà l'espanyolitat d'Iberia....

Tot això i molt més es el que hem sentit ara que a Madrid han descobert per segona vegada en poc temps que quan les coses es duen per criteris empresarials i/o llògics o fins i tot racionals, Ells ja no guanyen.

Quan Ibèria va decidir o Ells varen decidir que marxaven d'El Prat, ningú no va dir res, tot era força normal i llògic. Es clar, com sempre partien, repartien i es quedaven amb la millor part. 

Ara la cosa ja no funciona així, ara trien d'altres i ells es queden amb no res.

Ja veure que poc trigaran a fer qualsevol parida perquè Barajas torni a estar per davant.

Aqui mateix els proposo una idea: obligar a passar per Madrid tots els avions que vulguin aterrar a Espanya, així segur que guanyen........

Una aposta, segur que ells tindran l'AVE a BArajas abans no arribi el metro al Prat.

In, Inde, Independència....

Espanya

La veritat es que ja no sé si m'ho posen fàcil, molt fàcil perquè no en saben més o es que, en veritat, descobrim una realitat que mai haviem volgut veure.

Aquest cap de setmana hem estat a Guadalajara, Castella La Manxa, i he pogut comprovar que en som de diferents.

De visita per Alcalà de Henares, a tocar de la catedral d'Alcalà hi havia una exposició força curiosa, com a mínim per a mi: Una exposició de vehicles de la Policia Nacional!!!!

Per a mi, la peça estrella era aquest Avia amb les mànegues d'aigua que els "grisos" varen utilitzar a finals del franquisme. També hi havia el "seat 1500" tot pintadet de gris.

Vehicles que a mi em desperten records amargs i difícils tot i que jo no ho vaig patir en primera persona lluien entre un públic encuriosit a qui li agraden aquests cossos.

No m'imagino aquesta exposició a Barcelona, oi?

El mateix dia el Sr Antonio Elorza publicava a El Pais, un d'aquells articles que estimulen l'independentisme. Parla l'home de "eufemisme" que significa el dret a decidir????? i que no cap el dret a decidir fora del ordenament jurídic, es a dir que la justicia es la qui decideix el que els individus podem o no votar...... Per acabar, i fent un fantàstic exercisi de creativitat ens regala una perla: "Todo vale, hasta en la publicidad donde la Generalitat enseña a "separar la basura". Separar."

Finalment, avui, els Bascos han dit que ells també estan per la autodeterminació. Si, si, els mateixos Bascos que s'amaguen al Parlament del Estat, els mateixos que voten en contra dels Catalans sempre que hi poden treure algo. Encara s'ens avançaran.....

Jo, he passat un molt bon cap de setmana però quan he arribat a casa he sentit més que mai que tornava a casa 

Panrico

Panrico es una empresa que conec una mica perquè jo hi vaig treballar 8 anys. No només hi vaig treballar sinò que puc dir amb molt d'orgull que Panrico va ser la "meva" escola.

En primer lloc sempre estaré agraït a l'Albert Costafreda i al José Rivera, les dues persones que varen confiar en mi durant aquells anys i al Josep Fernández Royo que es qui em va fitxar.

A Panrico vaig assolir unes quantes fites. Crec que, en el seu moment vaig ser un dels directors de marketing més joves del país amb 30 anys però sobretot perquè amb tot l'equip varem llençar el pa de motlle, rellençar el Bollycao i els Donettes.

En aquella època varem arribar a vendre 1.000.000 de Bollycaos al dia. Avui em temo que no venen 50.000.....

Per què aquesta empresa està en aquesta situació de crisi i a punt de petar?

Es relativament senzill, El dia que els Costafreda varen vendre es va matar una manera de fer empresa, de construir, de crear, de treballar en equip, orientada al mercat, la producció i el marketing i es va substituir per una empresa sense cap mena de personalitat i únicament orientada a produir guanys a curt termini sense cap projecte de futur.

Que han aportat els "super" executius com el Sr Cornudella, Bardají o Casaponsa. El primer va ser tan brillant que va voler canviar el Donut.......També varen voler canviar el model de distribució, es a dir matar la essència de l'empresa, propera al consumidor.....Varen comprar Artiach que no te res a veure amb el que Panrico feia.

Això si, varen vendre fàbriques per fer calaix per els inversors.

Panrico tenia un parell de peculiaritats: producte fresc, del dia i capilaritat en la distribució.

Cap dels tres ho va entendre o millor dit, ho van senzillament ignorar i menysprear.

Avui, aquesta empresa ja no es aquella, avui no poden ni pagar les nómines, el Donut es ven enbossat i el Bollycao quasi ha desaparegut.

Si llegiu que les marques blanques son les culpables, no es cert. Panrico va saber fabircar per Dia i altres. Us diran que els productes no eren prou bons per els nens, no pas pitjors que molts altres que segueixen trionfant. 

No, la culpa es d'uns gestors ineficaços, diguem ho clar. El Sr Casaponsa encara ha tingut temps d'enfonsar Indo i el Sr Cornudella ara mana a Gallina Blanca sinò vaig errat.

La família Costafreda i la família Rivera varen aixecar un petit imperi. Oaktree i altres financeres l'acabaran d'enfonsar.

Es una llàstima però com a mínim que cadascú assumeixi la seva responsabilitat.