escriure

Escriure per a mi no es només una activitat o un lleure. Escriure es tan important per a mi com el llegir però es, sobretot, un sentiment i una part del meu viure. No escric per agradar ni per interessar, ho faig perquè ho vull fer i ho he de fer, però escriure em costa molt perquè tinc un munt de coses dins i quasi mai soc capaç de treure ho com jo voldria.

De vegades penso que el meu problema es l'ordinador perquè enyoro el paper i la llibreta i la pluma mentre que trobo antipàtic el teclat. Això si, es més còmode....

Ho sento per els "quatre gats" que em llegeixen, per la paciència del qui espera un escrit que costa d'arribar però es que no vull escriure cercant una freqüència  ni una constància.

Tampoc vull seguir parlant de polítics ni corrupteles perquè arriba un moment que això cansa. La independència, si però passar tot el dia parlant d'ella, acabarem gastant la paraula...

Un dia seré capaç de posar en blanc i blau (escric en blau) el que vull i llavors ja veureu!

De moment aprenc a escriure i a fer menys faltes de les que feia, aprenc a expressar el munt de pensaments i idees que acumulo com una biblioteca desordenada.

Escriure es un plaer, una necessitat, es oxigen per respirar, es pa per menjar.

Escric i escriuré però també necessito pau i tranquil.litat d'esperit per fer ho i la crisi no ajuda a tenir aquesta pau.

Ara venen les Festes de Nadal i tot es remou cercant un retrobament i una felicitat amb els qui més estimes.

Poder tenir al voltant de la taula a tota la família sembla estúpid però es altament emotiu i permet recuperar, en el seu màxim exponent, les arrels del que som, i dona un sentit a la nostre vida.

Vull aprendre a analitzar sense jutjar, a viure en pau amb mi mateix per a poder ajudar als altres, vull estimar sense esperar res a canvi, vull ser.

Bones festes a tothom i bon any 2014!!!

Sant Cugat 2

El dia 1 de Desembre vaig escriure denunciant i criticant el mal estat del Parc Central, en el tros més allunyat del centre, sobretot per uns perillosos ferros, indicadors de les preses de rec.

Avui he passejat altre cop per allà i els ferros ja no hi son, substituïts per unes pilones de fusta pintats en la seva part superior.

Serà casualitat o serà que algú del Ajuntament mira allò que s'escriu sobre Sant Cugat.

No diré que sigui la solució que més m'agradi però, en qualsevol cas, m'alegro que una primera cosa, la més perillosa, s'hagi arreglat.

 

un dia normal, o no?

A l'hora de dinar, en un restaurant de Barcelona, la parella del costat, tots dos amb el seu telèfon a les mans mirant no sé que, ni m'interessa, però em xoca que la parella prefereixi el seu aparell màgic que els connecta amb un mon virtual i els fa perdre de vista el mon real.

A la tarda, a una granja del carrer Petritxol, a la taula de l'esquerra una família amb tres fills, una nena d'uns sis anys menjant un "Suís", un petit que no sé que feia i un nen d'uns quatre anys jugant amb un I Pad tot fent volar un avió, segons semblava. El nen era i no era a la taula, li importava un "bledo" el que passava davant seu i als seus pares, prou enfeinats amb els altres dos, ja els estava bé.

A la taula de la dreta, un altre família amb dos fills, d'uns deu u onze anys el gran i uns vuit el segon. El Gran amb un I Phone i el petit també. La mare també, ella el més nou, i els fills cadascun amb el model més vell.

Que jo sàpigue el telèfon encara no serveix com a paper higiènic però poc li manca.

Jo mateix el miro massa però prefereixo a la meva dona que tinc davant o mirar el que passa amb els meus propis ulls molt més que mirar el mon a través duna petita pantalla.

M'estic fent gran, potser sí 

Parc Central, Sant Cugat

Fa uns anys es va inaugurar el que se suposa es el parc urbà més llarg d'Europa sinó recordo malament. Es detalls no son gaire rellevants però si que ho es que el Sr. Recoder n'era l'alcalde i la Sra. Conesa la regidora del tema. Avui la regidora es l'alcaldesa i el parc, poc a poc, es degrada perquè els polítics s'apunten a les inauguracions i tallar cintes però pocs, molt pocs, tenen cura dels respectius manteniments, i aquesta alcaldessa no es pas una excepció.

Es clar que hi ha dos parts molt diferenciades del parc, la que es al bell mig de Sant Cugat i la que queda al nou barri anomenat parc Central.

La foto de l'esquerra ens ensenya una "preciosa" esquerda que te una amplada de 4 o 5 centímetres i una llargada indeterminada.......

La segona, més bucòlica ens mostren les diferents plantes que creixen al bell mig de les aceres que voregen el parc.

La tercera foto es menys divertida. Son els pals de ferro co arrugat, de més o menys 1 metre d'alçada, instal.lats al costat de totes les escomeses d'aigua que hi ha per tot el parc. N'hi ha un nombre indeterminat i j afa temps que vaig denunciar que, algun dia, algú prendrà mal, perquè son ferros rovellats que no veus fins que els tens al davant i que, de ben segur, no son objectes decoratius.

Finalment, la darrera foto ens ensenya el fantàstic color de la gespa que omple el parc i que fa que nens i grans puguin gaudir tot l'any. La foto es de fa més d'un mes.....

 Ah, un detall, indicadors demanant civisme als ciutadans, que els gossos no malmetin la gespa i altres indicacions cridant a la responsabilitat que l'Ajuntament no té, aquests no manquen.

 

democràcia

Democràcia, etimològicament, ve dels vocables grecs Demos, que significa Poble i Kratos, que significa Govern, es a dir que per democràcia entenem el govern exercit per el poble.

La Democràcia amb lletres majúscules es una forma d'ordenament polític, en el que cadascun dels seus integrants te la potestat de fer valer les seves idees i opinions, a més de poder decidir, en igualtat de condicions, sobre tots els assumptes que afectin al conjunt. 

La definició no es pas meva, no soc politòleg però m'ha interessat cercar d'on ve tot això que conforma el suposat sistema de govern que ens regeix.

Diuen que la democràcia es el menys dolent dels sistemes existents.

Per què hi ha democràcies i democràcies, per què pseudo dictadures s'amaguen darrera la paraula democràcia i ningú no hi diu res.

Democràcia es quan uns poden imposar el seu criteri als altres?, en teoria si si son majoria però i qui determina quina ha de ser la majoria

Avui, dinant amb uns amics hem parlat de democràcia i un meu amic ha dit, la democràcia només pot existir amb països que tenen cultura, perquè sinó la democràcia es converteix en democràcia popular o populista. I que significa això? doncs que no necessàriament les coses van com han d'anar sinó que uns pocs poden "manipular" les actituds de la majoria en el seu propi benefici, sobretot si aquesta majoria està, senzillament, poc preparada.

Alguns governs totalitaris han començat per votacions demòcrates, no ho oblidem: Hitler, Chavez, fins i tot Teodor Obiang Ngema, president "electe" de Guinea. 

Les democràcies absolutes tenen el enorme risc de caure en derives autocràtiques i gens autocrítiques.

"Eta ha estat derrotada per l'Estat de dret i no tornarà"."El fracàs de la banda terrorista queda demostrat perquè els etarres han estat equiparats als criminals i violadors en sèrie que també estan sent excarcerats" dixit el Sr Fernandez Diaz, ministre del estat espanyol.

"La unitat de la nació espanyola és una part principal del bé comú de la nostre societat que ha de ser tractada amb responsabilitat, amb el respecte de les normes bàsiques de convivència-la constitució espanyola-per part dels qui porten endavant l'acció política". "Ens preocupa que la unió fraterna entre tots els ciutadans de les diferents comunitats i territoris d'espanya, amb molts segles d'història comuna pugui arribar a trencar se" dixit el capellà Rouco Varela de la COPE.

Es això democràcia???

Un dels preceptes de la democràcia es que el poder legislatiu sigui independent i no supeditat al poder polític i resulta que el Consejo General del poder judicial s'acaba de nomenar amb membres afins a tots els partits majoritaris sense tenir en compte si son els adequats per fer la tasca judicial encomanada.

Diuen que un poble té el govern que es mereix i de vegades em fa por pensar que això es una gran veritat. 

Avui la gent protesta al carrer però fa dos anys justos el poble d'espanya va votar majoritàriament aquest govern, aquest govern que no té cap mena de capacitat d'autocrítica i que, fent servir una majoria absoluta i absolutista, està destruint els principis bàsics de la democràcia: una educació plural i objectiva (LOMCE), una justícia independent (renovació del constitucional i del CGPJ) i el dret a la lliure opinió i manifestació (llei Fernández Diaz).

Jo no vull ser part d'aquest estat i tot i que sé del cert que els polítics d'aquí no son pas gaire millors, com a mínim els costarà més tenir majoria absoluta i així les coses s'hauran de discutir.

Jo no soc nacionalista ni tan sols "ista", senzillament soc racional.

Bona setmana!!!

indecent

En primer lloc, volia demanar perdó, perdó perquè no he pogut escriure les darreres dues setmanes i es que, de vegades, la tecnología ens falla i ens deixa penjats. Bé, l'eina torna a funcionar i jo tinc feina acumulada.

Indecent es el títol d'aquest escrit perquè indecent es el que vaig llegir al Tot Sant Cugat de fa un parell de setmanes. Es tracta d'un anunci de feina que adjunto.

Ofereixen una feina que no remuneren, on es parla de compensacions que, unilateralment decidiran si s'assoleixen objectius.

Bé, jo, d'entrada, no penso encarregar mai res a aquesta empresa però em sembla indecent que una empresa es vulgui aprofitar de qui sigui i oferir feina sense pagar.

No es el mateix que els aprenents d'altres èpoques, això em recorda més l'esclavatge.

Jo soc empresari, petit i no sé encara si arribaré viu al final de la crisi però mai no faré una cosa així.

Bé, per això els empresaris tenen/tenim la fama que tenim, com a mínim alguns 

Parlament

De qui es el Parlament? Qui té dret a ser hi? Que es pot dir i que no es pot dir?

Que es pot fer al Parlament, al nostre Parlament?

Ahir llegia a La Vanguardia: “censura general dels insults de David Fernàndez a Rodrigo Rato”...”David Fernàndez va rebre una censura gairebé unànime de polítics, banquers i agents econòmics....”

I? Precisament aquests: banquers, polítics i agents econòmics son els qui han fet el 100% de les malifetes aquests darrers anys i ningú no els pot jutjar?

Per què es incorrecte l’ús de paraules malsonants i un to popular i, en canvi, si el president del Congrés diu que no li va agradar gens que insultessin Rato a qui considera amic!!!!!, el Sr Montoro considera “degradant per la vida parlamentaria” o el Sr.Homs lamenta que “es perdessin les maneres” o el Sr. Del PP que va elogiar al Sr. Rato tot dient que havia estat una peça clau en la economia d’Espanya.....

El Parlament es casa nostre, no d’ells i es cosa nostre, no d’ells per molt que Ells s’hagin apropiat del lloc i de tot el que s’hi diu.

Degradant es que avui, anys després tinguem un cas Palau no resolt, tinguem un cas Camarga tres quarts del mateix, el cas de Santa Coloma, els de tots els directius de les Caixes que o no sabien res, o no feien i que en cap cas eren responsables de res, tret de cobrar sous i indemnitzacions “ajustades al que es pagava per Europa”.

El Parlament es nostre i gràcies a Déu, sembla que hi comencen a sentir se veus a xarxes socials o senzillament al carrer on es comença a posar en tela de judici tot el que polítics, banquers i agents socials han estat manegant entre ells.

Ells volen que un cop cada quatre anys anem, votem i tornem a callar quatre anys més que per això se’n diu democràcia, però per ells democràcia es que la resta dels quatre anys, ells puguin fer el que vulguin i ningú no els pugui jutjar.

Jo crec que al nostre Parlament li manca una mica d’aire fresc, obrir les finestres i començar canviant la llei electoral, que ens permeti als ciutadans votar a QUI VOLGUEM, i no a una llista tancada on no hi coneixem a ningú tret del cap.

Al nostre Parlament hi manca transparència per part de tothom i sobretot i manca respecte per el poble.

No hem de deixar que Ells regulin les institucions al seu gust. Jo no tinc uns pits per ensenyar com varen fer aquelles noies no fa gaire però crec que elles son un bon toc d’atenció.

Els nostre mitjans son diferents i segurament poc convencionals però es que Ells, a més, controlen els mitjans de comunicació i els jutjats així que, com sinó podem fer sentir la nostre veu.

El que es un lladre es un lladre encara que dugui corbata.

Segur que si mirem a les presons trobarem persones condemnades per delictes econòmics de petit nivell però quan n’hi ha de directius de bancs o caixes. Però aquest ja serà un altre tema a tractar

El Parlament es nostre i l’hem de recuperar.

Jo abans mai no renegava, ara he descobert que un bon renec a temps ajuda a descarregar.