ja tinc internet

Quatre mesos després de tenir la brillant idea de tenir fibra a casa, quatre mesos després tenim fibra a casa. 

Només qui hi ha vist amb els seus ulls pot entendre perquè aquest país encara no ha sortit del forat.

Ha fet falta protestar, reclamar, amenaçar, perdre dies i dies de feina per estar allà, mirant una arqueta que amagava el secret d'una fibra que no volia arribar fins a casa.

Al final han fet falta 5 persones, quatre mesos,no sé quantes visites sense sentit, una veu telefònica que em consolava des de Telefònica, com si fos la Elena Francis, i un munt de paciència per arribar a tenir 100MB.

Ara l'ordinador va com un "pepino" i jo estic com un nen amb les sabates noves.

Operaris que no saben que fer, una multinacional que no li preocupa gens donar servei i que només busca els grans números, instruccions contradictòries, pèrdua de temps i de diners i, a la fi, una encaixada de mans amb el supervisor que, en 5 minuts ha arreglat el despropòsit.

Ja tinc fibra!

Barcelona, la gran enemiga dels gossos

Una nova ordenança amenaça les mascotes i els gossos els primers. El Sr. Martí, regidor de l'Ajuntament, en un missatge histriònic diu: es prohibirà que els gossos vagin sense corretja per "evitar que els gossos es barallin, per evitar atropellaments i sobretot perquè els propietaris poguem recollir millor les "cacas".....Aquest senyor: es pensa que els propietaris de gossos som tontos per els arguments esmentats i, a més demostra no tenir cap coneixement del tema.

Diu que vol que Barcelona sigui una ciutat amiga dels animals!!!!!!!. Jo diria que es la ciutat més enemiga que conec dels animals. De moment multes de 1.500€, això si, no els hi dona cap importància, no es perseguirà a ningú, llavors perquè les posa???

Tot està prohibit als gossos a Barcelona: fins ara prohibits tots els mitjans de transport, amb un gos, o vas a peu o amb el teu cotxe. Prohibit entrar als locals públics, als museus, a les esglésies, a la majoria dels restaurants, prohibit anar a les platges, prohibit bordar amb "excés", prohibit córrer als parcs, prohibit viure a Barcelona, ciutat amiga dels animals!!!!!

120 pipicans en una ciutat de, aproximadament 100 km cuadrats i 1.600.000 habitants.

primer posarem multes i després anirem fent més pipicans (sense determinar quants i on) i potser es podrà anar a les platges quan no es molesti a ningú....

Ah! i per donar un matís humanista al tema es castigarà als qui deixin els gossos 12 hores sols o la resta d'animals 3 dies. I com s'ho farà Sr. Martí, posarà a la Guardia Urbana a patrullar  i mirar dins els pisos com estan els animals? patètic 

Sr. Martí, quina es la multa per tirar cigarretes a terra? per pintar graffitti?, per pixar al carrer? Castiguem al ciutadà per tot allò que els polítics i funcionaris no saben gestionar. 

Per cert, si algun dia vol una ciutat amiga dels animals només té que mirar a Londres o París, no cal que vostè inventi res, la meva gossa Fibi i jo li agrairem molt.

Sant Cugat, ciutat capdavantera?

Parlo de Sant Cugat perquè visc a Sant Cugat, m'estimo Sant Cugat i com a vilatà de Sant Cugat crec que tinc el dret de parlar i criticar objectivament i amb afany de millorar.

Es cert que també ho faig així perquè l'alcaldessa de Sant Cugat, que es prodiga en aquells llocs on l'interessa, no considera prou important contestar a un Sant Cugatenc quan li escriu i fa servir escrits no signats i contestats per funcionaris desconeguts.

Anem al primer tema: Sant Cugat, ciutat pionera en ciutats intel.ligents i precursora en les noves tecnologies, ha trigat ni mes ni menys que 50 dies, repeteixo 50 dies per autoritzar una petita obra al carrer per desbloquejar el cablejat de fibra òptica. Senzillament per signar un permís d'obres sense cap mena de rellevància en un carrer lluny del centre sense cap incidència en el trànsit ni la circulació. Això es modernitat i professionalitat, NO. Això sense comptar que els Srs. de Telefónica, em varen informar, abans de les festes de Nadal, que durant el mes de Desembre, per festes, no donen permisos.

Hi han trigat això perquè vaig escriure a l'alcaldessa i casualment quan un autor desconegut em va contestar, al cap de pocs dies varen donar el permís d'obres. 

Ara toca esperar que les obres les faci Telefónica. Total, una connexió a la fibra òptica en una llar de la ciutat capdavantera haurà trigat aproximadament 4 mesos, gens malament, oi Sra. Conesa?

En un altre moment, ja fa mes d'un any vaig reclamar la no urbanització d'un seguit de espais que son la "tapadera" dels túnels de Vallvidrera, es a dir, els espais per on es deuria treballar el recorregut dels túnels. En aquell cas, l'alcaldessa si que em va contestar per passar tota la responsabilitat a Tabasa, els qui, segons ella, eren els responsables d'urbanitzar lo. Ara, quasi dos anys després, hem tornat a veure els anacronismes d'alguns.

Ja fa quasi un mes varen tancar una part anunciant el seu condicionadament, tancament espectacular perquè impedia el pas dels qui circulem diàriament per allà però totalment inútil, perquè avui, un mes després, les obres no han començat i la major part del tancat es a terra. Imagino que alguns vilatans han considerat que tancar per no res no cal.

Algun funcionari sense nom em podrà dir que no es responsabilitat seva però si son tan curosos a l'hora de concedir els permisos, no ho son a l'hora de controlar si es fan en els temps pertinents i molestant el menys possible als ciutadans.

Finalment, al Tot Sant Cugat d'aquesta setmana es parla d'una enquesta feta per el propi Ajuntament, segons la qual el 90% de la població diu estar bastant satisfet o molt satisfet de viure a Sant Cugat. Aquests tics endogàmics quan un mateix es fa les enquestes em recorda temps passats. Jo també estic molt satisfet de viure a Sant Cugat. Ara si hem pregunten si estic satisfet de com ho fan els qui se suposa que ens representen, llavors potser les respostes seran molt diferents.

Bona setmana

FC Barcelona

Això no va de futbol sinó de societat. Diuen que el FCB ja no es el que era, acaba de canviar el seu president, volen reformar l'estadi quan fa quatre dies que en volien fer un de nou.

Els mitjans els ataquen per tots els costats perquè l'equip i els directius els alimenten amb pobres resultats. 

La gent canvia d'opinió amb gran facilitat i els qui avui son herois demà poden ser uns perfectes inútils. Com es possible?

En primer lloc s'ha perdut l'il.lusió, per què? perquè l'equip ho ha guanyat tot i guanya tants de diners que es impossible mantenir les ganes de seguir lluitant. 

En segon lloc renovació, un equip de futbol es un ens dinàmic que s'ha de renovar perquè els seguidors tinguin ganes de veure coses noves.

En tercer lloc comunicació, l'equip dirigit per Rosell segurament ha estat un dels pitjors en crear il.lusió, en arrastrar el soci , en defensar l'equip, en liderar però sobretot no ha estat capaç de fer se entenedor en ajudar al soci i l'equip.

En quart lloc els mitjans, depredadors on hi puguin ser per trobar tots els defectes però sense gaire capacitat de construir un estat d'ànim positiu.

Finalment els diners, el Barça juga a la Champions del fútbol de tot el mon empresarial però de vegades confon l'èxit empresarial.

Son bons gestors empresarials segurament però no poden anar dient que el millor jugador del mon ha de ser el millor pagat del mon, es estúpid, no poden canviar de criteri en hores en relació a l'estadi, el més important del club, no poden canviar el president i que ningú no sàpiga encara que ha passat.

El Barça es un ens social que val la pena seguir amb cura per tot el que representa per els Catalans (no només els barcelonins) i per el que ens representa fora d'aquí.

Un ens com el Barça necessita un gran líder, igual que un país, igual que una empresa i el líder no pot ser només un jugador, encara que sigui el millor del mon.

 

immobilisme

Si l'altre dia parlava de canvi com una constant que ens envolta, avui toca parlar del que ens pot dur al fracas més estrepitos: immobilisme.

Negar l'existència dels problemes o de les noves circumstàncies que ens apareixen, creure aferrissadament que el que nosaltres fem es el correcte es el pitjor dels errors que podem cometre.

En aquest país que es diu Espanya, per culpa de la crisi, la major part dels ciutadans hem tingut que aprendre a rectificar i reconstruir a corregir i acceptar els canvis com una cosa normal, però uns han decidit que aqui no cal canviar res perquè tot els deu estar bé.

Un país amb un dels més alts index de corrupció del món, un dels més alts index d'atur del mon, amb el major numero de polítics en acció imputats per la justícia, amb el nivell més alt de desconfiança que es pot imaginar i amb un 20% de la seva població que vol marxar, un país anomenat Espanya segueix ancorat en el segle XV, pensant que tot s'arreglarà per si  mateix.

Ignoren que ara hi ha internet, xarxes socials, universitats, gent amb preparació i sobretot gent que ara té opinió i no està disposada a acceptar una submissió sense condicions.

Jo formo part del 20% que vol marxar, millor dit que no formo part d'aquell estat anomenat Espanya, per què?

Si l'estat i el seu govern neguen les evidències no seré jo el qui aconsegueixi modificar la seva opinió. No hi ha més cec que el qui no vol veure.

No sé on anirem els Catalans però em sento una mica com els qui varen marxar darrera Moisès fugint d'Egipte. Tots ells desconeixien el seu futur però sabien que, el que deixaven no valia la pena ser viscut i preferien endinsar se al desert!!!!!! a la recerca de la llibertat.

El faraó, com Rajoy va negar totes les evidències, per molt que fossin obvies. A la fi ho va perdre tot i Rajoy també pot perdre ho tot.

Els Catalans potser serem fora de la UE i la UE potser preferirà viure sense nosaltres, jo no ho crec.

   

 

canvi

Aquest temps de parèntesi no vol dir que jo també hagi estat hibernant. De fet el mes de Gener ha estat molt intens i ja he tingut la ocasió d'anar a Shanghai, Hong Kong i aquesta setmana a Nuremberg tot seguint la meva ronda de fires, com cada any.

Shanghai no es una etapa usual i ha estat el primer cop que hi he anat. La veritat es que m'ha impressionat força per diferents motius.

En primer lloc el tamany, una ciutat de més de 20 milions d'habitants..... mes de 10 cops Barcelona, tres cops tot Catalunya en una sola ciutat que no s'acaba mai. Els gratacels hi son per tot arreu. No hi ha un sol "downtown" sinó que tota la ciutat es plena de gratacels.

La gent es mou sense parar i la sensació de multitud es colpidora.

Ens deien que la seva intenció es tenir 10 ciutats de més de 50 milions d'habitants en menys de 20 anys........

Només us dic que quan vaig arribar a Sant Cugat vaig sentir el silenci i la pau altre cop.

Però la quantitat no ho es tot, també hi ha el treball. Aquell poble construeixen carreteres infinites, barris, fàbriques i son un motor incansable. La sensació que vaig tenir es la d'un passatger en una estació de tren de poble, veient passar un tren d'alta velocitat a 300 km/h.

El món està canviant i el fet de no veure ho amb els nostres ulls no impedeix que estigui passant. Ens hem d'adonar que, així com abans les coses només passaven a Europa, ara es al in revés, es fora d'Europa on gegants adormits desperten: Xina, Índia, Àfrica, Brasil.

Canvi es la paraula i cada dia la pronuncio un miler de vegades per entendre el que ens passa i per intentar justificar tot el que estem intentant fer. Tot i això reconec que els esdeveniments corren més que jo i no soc capaç de seguir el ritme.

Les relacions laborals han canviat en menys de 10 anys. Hem passat del no atur a un 25% d'atur i els qui no estan aturats treballen amb menys sous i contractes temporals. Això sense comptar el fet que els joves han hagut de marxar per poder trobar feina, tot i com els anys 60.
En canvi n'hi ha uns pocs, o molts que ara son mes rics que mai. Tornem a l'època feudal on els senyors tenien de tot i el poble, la gleva malvivia.
El mon està canviant i cal posar se les piles però sense deixar que tot canvii a pitjor.
Seguirem.

parentesi

No he escrit durant els darrers dies perquè els senyors de Telefònica no m'han deixat. Es tan senzill com que no hem tingut internet quasi bé des de any nou. I no tenir internet es no estar comunicat amb la resta del mon, es no poder accedir al meu blog, no poder compartir, no estar en lloc.

Avui, per casualitat internet "ha tornat" i no tinc ni idea de com ha anat la cosa.

La veritat es que hem demanat el canvi a fibra òptica i això s'ha convertit en un malson.

Primer no sabien on accedir a la fibra, després el cable no passava per el conducte pertinent, després han tingut que demanar permís al Ajuntament de Sant Cugat per poder obrir el carrer i reparar la obstrucció, l'Ajuntament no ha volgut tramitar ho durant les festes i fins aquí.

Ara se suposa que ja tenim el permís d'obres i ara se suposa que els senyors de Telefònica podran fer la obra aquesta setmana......

En total portem quasi dos mesos en la ciutat autoanomenada de la avançada tecnológica per aconseguir un accés a internet.

Seguirem informant.........