tren vs avió

El primer cop que vaig agafar un avió va ser per anar a Alacant i d'això deu fer uns 50 anys, més o menys. 

Va ser un Convair Metropolitan, un avió de dues hèlices que pocs recordareu.

Tota la meva vida m'ha agradat volar, porto 1652 vols i 100 companyies aèries al meu curriculum i això ho dic per demostrar que en el tema dels avions tinc, com a mínim, un cert criteri.

Per tot això no creia que mai arribés un dia on acabés dient que per volar així prefereixo anar amb el tren. Doncs sí, volar ja no es, necessàriament un plaer si s'ha de fer en determinades circumstàncies i jo, com a mínim per anar a Madrid, no penso tornar a agafar un avió si no m'hi veig forçat.

Aquesta setmana m'hi va tocar anar i, renoi, quina creu!!!!!!

A l'anada, d'entrada, "jardinera" per embarcar. Jardinera es com un eufemisme perquè més aviat sembla un transport de bestià. Evidentment, abans hem hagut de fer cua durant uns 20 minuts. com era dels primers no hem patit gaire a l'hora de pujar.

L'avió, Vueling, que us puc dir, com son la companyia monopoli de Barcelona, no podem protestar perquè sinó no hi ha avió. Això si, els genolls m'els poso per corbata perquè físicament no soc capaç de seure sense que els meus genolls no toquin el seient de davant. 

Llegir el diari, La Vanguardia, per ser concret, es com un acudit perquè no hi cap en l'espai que tinc entre el seient de davant i el veí del costat. Ah, i girar el full es fantàstic. Entenc que es busqui el màxim de rendibilitat però fora bo considerar, ni que fos de tan en tan, que els qui volem som persones.

Arribats a Barajas, has de passejar 15 minuts per les pistes de l'aeroport fins arribar a la terminal.

A la tornada, el personal de terra ens "ordena", uns a l'esquerra i els altres a la dreta. LO bó del cas es que els sempre educats passatgers varen re interpretar això de la dreta i l'esquerra i, mentre uns ja érem ordenats, varen començar a aparèixer per l'esquerra de l'esquerra els qui creuen que les normes no son per ells sinó per els altres. A dalt teniu la foto del que s'ha d'entendre com una cua ordenada!!!!!

Vol tranquil, amb els genolls recollits altre cop i a l'arribada tornem hi a la "jardinera" tot i que hi havia un munt de fingers buits.

Per acabar d'adobar ho, en lloc de tres jardineres que es el que un A-320 necessita, ens han comprimit en dues i això hem pogut mantenir l'escalfor humana de dins l'avió, tot clavant colses.

Una caminada de 15 minuts fins el parking i ja hem arribat al cotxe.

Ni punt de comparació amb l'Ave, on la cua no hi es, l'espai al seient es més que correcte i pots llegir, dormir, treballar, el que vulguis.

Volar sempre es un plaer però no pas així. Volar es pitjor que agafar el metro en hora punta. Llàstima!!

dona

Com que no tenia internet no he pogut tenir un record per les dones, en el "seu" dia. Malament quan els polítics han de buscar el dia de..., només ho fan per les causes perdudes. El dia del tercer mon, el dia dels pobres, el dia dels animals, el dia dels llibres, el dia de no sé que.

En aquest, el vostre dia, només goso demanar perdó en el nom dels homes a vosaltres, les dones.

Perdó perquè des de l'origen del mon, l'home ha oprimit la dona per una senzilla raó, amagar la seva pròpia inferioritat psíquica. Algú ens ha donat força física per imposar nos a la resta de la civilització, i la dona ha estat la secreta i discreta víctima d'aquesta arrogància.

Dona, perdona'ns per ser tan simples i primaris, per haver vos fet tant de mal físic i moral durant més de 20 segles.

Avui encara, any 2014, la dona treballa més per guanyar menys que l'home, pateix assetjament i menyspreu, es tractada masses vegades amb menyspreu, com es possible que els homes siguem tan estúpids com per no reconèixer el que sou i el que valeu.

Bé, jo tinc la sort de tenir unes quantes dones al voltant, fins i tot la gossa, que m'han demostrat una i mil vegades, que son més intel.ligents que nosaltres.

Gràcies per fer nos costat.

Així no faci falta mai més el dia de la dona.

ja tinc internet

Quatre mesos després de tenir la brillant idea de tenir fibra a casa, quatre mesos després tenim fibra a casa. 

Només qui hi ha vist amb els seus ulls pot entendre perquè aquest país encara no ha sortit del forat.

Ha fet falta protestar, reclamar, amenaçar, perdre dies i dies de feina per estar allà, mirant una arqueta que amagava el secret d'una fibra que no volia arribar fins a casa.

Al final han fet falta 5 persones, quatre mesos,no sé quantes visites sense sentit, una veu telefònica que em consolava des de Telefònica, com si fos la Elena Francis, i un munt de paciència per arribar a tenir 100MB.

Ara l'ordinador va com un "pepino" i jo estic com un nen amb les sabates noves.

Operaris que no saben que fer, una multinacional que no li preocupa gens donar servei i que només busca els grans números, instruccions contradictòries, pèrdua de temps i de diners i, a la fi, una encaixada de mans amb el supervisor que, en 5 minuts ha arreglat el despropòsit.

Ja tinc fibra!

Barcelona, la gran enemiga dels gossos

Una nova ordenança amenaça les mascotes i els gossos els primers. El Sr. Martí, regidor de l'Ajuntament, en un missatge histriònic diu: es prohibirà que els gossos vagin sense corretja per "evitar que els gossos es barallin, per evitar atropellaments i sobretot perquè els propietaris poguem recollir millor les "cacas".....Aquest senyor: es pensa que els propietaris de gossos som tontos per els arguments esmentats i, a més demostra no tenir cap coneixement del tema.

Diu que vol que Barcelona sigui una ciutat amiga dels animals!!!!!!!. Jo diria que es la ciutat més enemiga que conec dels animals. De moment multes de 1.500€, això si, no els hi dona cap importància, no es perseguirà a ningú, llavors perquè les posa???

Tot està prohibit als gossos a Barcelona: fins ara prohibits tots els mitjans de transport, amb un gos, o vas a peu o amb el teu cotxe. Prohibit entrar als locals públics, als museus, a les esglésies, a la majoria dels restaurants, prohibit anar a les platges, prohibit bordar amb "excés", prohibit córrer als parcs, prohibit viure a Barcelona, ciutat amiga dels animals!!!!!

120 pipicans en una ciutat de, aproximadament 100 km cuadrats i 1.600.000 habitants.

primer posarem multes i després anirem fent més pipicans (sense determinar quants i on) i potser es podrà anar a les platges quan no es molesti a ningú....

Ah! i per donar un matís humanista al tema es castigarà als qui deixin els gossos 12 hores sols o la resta d'animals 3 dies. I com s'ho farà Sr. Martí, posarà a la Guardia Urbana a patrullar  i mirar dins els pisos com estan els animals? patètic 

Sr. Martí, quina es la multa per tirar cigarretes a terra? per pintar graffitti?, per pixar al carrer? Castiguem al ciutadà per tot allò que els polítics i funcionaris no saben gestionar. 

Per cert, si algun dia vol una ciutat amiga dels animals només té que mirar a Londres o París, no cal que vostè inventi res, la meva gossa Fibi i jo li agrairem molt.

Sant Cugat, ciutat capdavantera?

Parlo de Sant Cugat perquè visc a Sant Cugat, m'estimo Sant Cugat i com a vilatà de Sant Cugat crec que tinc el dret de parlar i criticar objectivament i amb afany de millorar.

Es cert que també ho faig així perquè l'alcaldessa de Sant Cugat, que es prodiga en aquells llocs on l'interessa, no considera prou important contestar a un Sant Cugatenc quan li escriu i fa servir escrits no signats i contestats per funcionaris desconeguts.

Anem al primer tema: Sant Cugat, ciutat pionera en ciutats intel.ligents i precursora en les noves tecnologies, ha trigat ni mes ni menys que 50 dies, repeteixo 50 dies per autoritzar una petita obra al carrer per desbloquejar el cablejat de fibra òptica. Senzillament per signar un permís d'obres sense cap mena de rellevància en un carrer lluny del centre sense cap incidència en el trànsit ni la circulació. Això es modernitat i professionalitat, NO. Això sense comptar que els Srs. de Telefónica, em varen informar, abans de les festes de Nadal, que durant el mes de Desembre, per festes, no donen permisos.

Hi han trigat això perquè vaig escriure a l'alcaldessa i casualment quan un autor desconegut em va contestar, al cap de pocs dies varen donar el permís d'obres. 

Ara toca esperar que les obres les faci Telefónica. Total, una connexió a la fibra òptica en una llar de la ciutat capdavantera haurà trigat aproximadament 4 mesos, gens malament, oi Sra. Conesa?

En un altre moment, ja fa mes d'un any vaig reclamar la no urbanització d'un seguit de espais que son la "tapadera" dels túnels de Vallvidrera, es a dir, els espais per on es deuria treballar el recorregut dels túnels. En aquell cas, l'alcaldessa si que em va contestar per passar tota la responsabilitat a Tabasa, els qui, segons ella, eren els responsables d'urbanitzar lo. Ara, quasi dos anys després, hem tornat a veure els anacronismes d'alguns.

Ja fa quasi un mes varen tancar una part anunciant el seu condicionadament, tancament espectacular perquè impedia el pas dels qui circulem diàriament per allà però totalment inútil, perquè avui, un mes després, les obres no han començat i la major part del tancat es a terra. Imagino que alguns vilatans han considerat que tancar per no res no cal.

Algun funcionari sense nom em podrà dir que no es responsabilitat seva però si son tan curosos a l'hora de concedir els permisos, no ho son a l'hora de controlar si es fan en els temps pertinents i molestant el menys possible als ciutadans.

Finalment, al Tot Sant Cugat d'aquesta setmana es parla d'una enquesta feta per el propi Ajuntament, segons la qual el 90% de la població diu estar bastant satisfet o molt satisfet de viure a Sant Cugat. Aquests tics endogàmics quan un mateix es fa les enquestes em recorda temps passats. Jo també estic molt satisfet de viure a Sant Cugat. Ara si hem pregunten si estic satisfet de com ho fan els qui se suposa que ens representen, llavors potser les respostes seran molt diferents.

Bona setmana

FC Barcelona

Això no va de futbol sinó de societat. Diuen que el FCB ja no es el que era, acaba de canviar el seu president, volen reformar l'estadi quan fa quatre dies que en volien fer un de nou.

Els mitjans els ataquen per tots els costats perquè l'equip i els directius els alimenten amb pobres resultats. 

La gent canvia d'opinió amb gran facilitat i els qui avui son herois demà poden ser uns perfectes inútils. Com es possible?

En primer lloc s'ha perdut l'il.lusió, per què? perquè l'equip ho ha guanyat tot i guanya tants de diners que es impossible mantenir les ganes de seguir lluitant. 

En segon lloc renovació, un equip de futbol es un ens dinàmic que s'ha de renovar perquè els seguidors tinguin ganes de veure coses noves.

En tercer lloc comunicació, l'equip dirigit per Rosell segurament ha estat un dels pitjors en crear il.lusió, en arrastrar el soci , en defensar l'equip, en liderar però sobretot no ha estat capaç de fer se entenedor en ajudar al soci i l'equip.

En quart lloc els mitjans, depredadors on hi puguin ser per trobar tots els defectes però sense gaire capacitat de construir un estat d'ànim positiu.

Finalment els diners, el Barça juga a la Champions del fútbol de tot el mon empresarial però de vegades confon l'èxit empresarial.

Son bons gestors empresarials segurament però no poden anar dient que el millor jugador del mon ha de ser el millor pagat del mon, es estúpid, no poden canviar de criteri en hores en relació a l'estadi, el més important del club, no poden canviar el president i que ningú no sàpiga encara que ha passat.

El Barça es un ens social que val la pena seguir amb cura per tot el que representa per els Catalans (no només els barcelonins) i per el que ens representa fora d'aquí.

Un ens com el Barça necessita un gran líder, igual que un país, igual que una empresa i el líder no pot ser només un jugador, encara que sigui el millor del mon.

 

immobilisme

Si l'altre dia parlava de canvi com una constant que ens envolta, avui toca parlar del que ens pot dur al fracas més estrepitos: immobilisme.

Negar l'existència dels problemes o de les noves circumstàncies que ens apareixen, creure aferrissadament que el que nosaltres fem es el correcte es el pitjor dels errors que podem cometre.

En aquest país que es diu Espanya, per culpa de la crisi, la major part dels ciutadans hem tingut que aprendre a rectificar i reconstruir a corregir i acceptar els canvis com una cosa normal, però uns han decidit que aqui no cal canviar res perquè tot els deu estar bé.

Un país amb un dels més alts index de corrupció del món, un dels més alts index d'atur del mon, amb el major numero de polítics en acció imputats per la justícia, amb el nivell més alt de desconfiança que es pot imaginar i amb un 20% de la seva població que vol marxar, un país anomenat Espanya segueix ancorat en el segle XV, pensant que tot s'arreglarà per si  mateix.

Ignoren que ara hi ha internet, xarxes socials, universitats, gent amb preparació i sobretot gent que ara té opinió i no està disposada a acceptar una submissió sense condicions.

Jo formo part del 20% que vol marxar, millor dit que no formo part d'aquell estat anomenat Espanya, per què?

Si l'estat i el seu govern neguen les evidències no seré jo el qui aconsegueixi modificar la seva opinió. No hi ha més cec que el qui no vol veure.

No sé on anirem els Catalans però em sento una mica com els qui varen marxar darrera Moisès fugint d'Egipte. Tots ells desconeixien el seu futur però sabien que, el que deixaven no valia la pena ser viscut i preferien endinsar se al desert!!!!!! a la recerca de la llibertat.

El faraó, com Rajoy va negar totes les evidències, per molt que fossin obvies. A la fi ho va perdre tot i Rajoy també pot perdre ho tot.

Els Catalans potser serem fora de la UE i la UE potser preferirà viure sense nosaltres, jo no ho crec.