L'èxit d'un fracàs

No es un oxímoron!

Si teniu un minut us llegiu el meu post http://llibredepaper.blogspot.com.es/

Es una senzilla història, la d'un amic que ha sapigut treure l'èxit a partir d'un fracàs.

Una cosa tan senzilla i tan difícil, reconèixer es errors i sapiguer aprofitar l'experiència per reconstruir en positiu.

Es un acte d'humilitat que et dona pau interior, un exercici tan saludable com poc habitual.

Jo, ja fa un cert temps que me l'aplico i us he de reconèixer que funciona tot i qu eexigeix molt d'un mateix.

En Juan Luis, el meu amic, després del fracàs, ha millorat com a persona, tal i com ell mateix reconeix i, sobretot ha millorat el seu sentit del humo.

Riure es sà, molt sà.

Es tard i vaig a dormir, dormir també es molt sa i jo dormo bé.

Bona nit!

Thorpe

Abans d'ahir, un nedador, ahir, un campió, un ídol per els joves, una estrella mediàtica, una mina de diners i tot el que volgueu imaginar. Avui, es un home que pateix depressions, addicte a substàncies tòxiques,  no sap cap on va, no serveix per res i els mitjans l'han recuperat per veure en que ha caigut l'heroi d'ahir.

Un resum molt ràpid de com es pot destrossar la vida prometedora d'un noi gràcies a l'ajut inestimable dels mitjans de comunicació i els interessos creuats d'alguns.

Ell, evidentment, també es responsable i segurament víctima d'engegar a la merda la seva pròpia vida, però i els altres?

Aquesta societat està muntada de tal manera que la gent ens convertim en matèria primera per a construir notícies, que solen tenir un gran principi i un mal final si es que el tenen.

No conec al noi en qüestió, però em sap greu pensar en que s'ha convertit la seva vida.

Penso en els meus fills i els riscos que aquesta societat els posa per davant.

Nosaltres, els de la meva generació, lluitàvem contra altres "molins de vent" més reals, els d'ara son ràpids i incontrolables i omnipresents.

Nois, aneu amb compte, sou molt millors i esteu més preparats que no pas nosaltres, però haureu d'anar amb compte perquè els altres també son millors en lo de ser més desaprensius.

 

No fa gaires setmanes, l'Ajuntament de Barcelona va llençar el seu nou pla per "ajudar" a conviure amb els gossos. Avui el meu escrit es resumeix en un vídeo que es prou explicatiu del que els gossos, aquells animals, son capaços de fer sense l'ajut de les persones.

Diuen que una imatge val més que mil paraules.....

La plaga

No sé si l'heu vist però us la recomano fortament.

Es quasi més un documental que una pel.lícula i es descarnada i dura però ajuda a no oblidar que, a pesar de l'opulència que molts volen destacar dels qui ara guanyen fortunes, hi ha molta, massa gent que no arriba en lloc i tot i això lluiten de valent cada dia.

Tinc la sort de no estar ni en el grup dels que ho gaunyen tot ni els que no tenen res però cada cop em sento més proper als darrers per totes les injustícies que han de patir.

La plaga son diferents històries barrejades on conviuen la soledat d'una persona gran que va a parar a una residència d'avis, un pagès al qui una plaga li fa malbé la feina de tot l'any, un manobre que vol ser lluitador, una llevadora que no suporta la seva feina, drames diaris i cruels.

Ah, i tot això aquí, a casa nostre, a Catalunya, ni tan sols cal anar a Espanya i això es el que fa més mal.

Aquesta crisi ens està deixant molts canvis i sens dubte, el pitjor el creixement de les desigualtats que castiga als qui menys tenen.

Ja podem parlar de política i futbol i el que voleu que mentre tant uns s'enriqueixen més i més i es fan amos del mon i altres moren en la indigència.

Els mitjans de comunicació alimenten aquestes desigualtats enaltint als qui viuen en el luxe i la opulència i tractant sense vergonya salaris indecents en un país que té tants de pobres.

Hi ha d'haver una manera d'aturar aquest despropòsit i la Plaga, com a mínimens ajuda a no oblidar ho.

Felicitats

Crimea

Avui tothom parla de Crimea i massa gent encara no té ni idea d'on para però sobretot desconeix d'on ve aquest conflicte.

Com tot a l'historia de la humanitat, podem remuntar nos molt amunt i no tant amunt.

Si volguéssim ser curosos, els primers habitants formals d'aquella terra son els Tàrtars (segle X). Uns i altres els varen fer fora però fins aquí va arribar Gengis Khan estenent l'imperi Mongol.

Ara bé, si no volem anar tan lluny, el conflicte de Crimea no va néixer a Crimea sinó a Jerusalem, on Russos ortodoxes (catòlics) es barallaven amb els llatins, majoritàriament francesos, amb el vist i plau britànic, com sempre, i tot això quan Jerusalem era territori Otomà, (turc), any 1848.

Russos i els altres es varen barallar per qui cuidava els llocs sants i aquí, per simplificar, va començar tot.

Pocs anys després, al 1853, els russos ocupaven Crimea perquè volien entrar a la mediterrània i Crimea era el lloc ideal. El Tzar Nicolàs I va començar i francesos, anglesos i turcs varen seguir.

Resultat: quasi 1.000.000 de morts per no res, senzillament per una qüestió de monarquies.

Ara hi tornem amb un Putin que té les mateixes ínfules barataries del Tzar i Ukraïna no hi pot fer res i Europa no sap fer res.

D'aquí 100 anys tornaran a dir, i els burros de russos i europeus varen seguir lluitant per no res. 

Aquest cop, gràcies a Déu, de moment, quasi no ha mort ningú.

que així sigui

qui jutja al jutge?

Aquesta setmana una jutge de Tenerife ha trencat ella soleta amb dos dels meus principis més arrelats: treball i igualtat.

Acabo de descobrir que, segons la jutge, una persona que no treballa està en millors condicions per a poder tenir cura dels fills!!!!!. Bé, així el país anirà bé, amb quasi 4.000.000 d'aturats, no tindrem problemes per a cuidar dels nostres fills. L'estat espanyol es convertirà en el país més ben preparat del mon atesa la cura que els aturats donaran als seus fills!!!

Com es possible que una persona que, se suposa ha de judicar i dictar sentencies pugui ser tan incompetent i dir que els qui treballem no podem atendre als fills com els qui no treballen. En primer lloc, si no treballen com poden mantenir els fills? en segon lloc, que fan quan els nens son a l'escola, fan ganxet? en tercer lloc si, a mes, el qui no treballa te els nassos de dir "admite que está buscando trabajo como vendedor cara al público, pero solo si puede compaginarlo con los cuidados a su hija".........Només amb aquest argument aquest home ja no hauria de tenir la custodia ni d'un periquito.

Superat el tema del treball ve el de la igualtat.

Resulta que aquesta jutge també te el poder de determinar, sense conèixer Catalunya, que: "al hecho de la adaptación normal a un cambio de territorio o de costumbres, ha de añadirse la dificultad de tener una lengua cooficial al castellano, el catalán, que de todos es conocido, es la lengua empleada por gran parte de la sociedad catalana así como por los colegios". 

Bé, la feina del sr Wert i el sr Rajoy comença a donar fruits. Ara ja resulta que lo de anar a a viure a Catalunya es un agreujant davant una causa de separació per la dificultat evident dels pobres desplaçats....... Jo crec que aquesta jutge encara no sap que ja tenim milers de joves que han anat a viure a d'altres països sense que ningú no els ensenyi la llengua i no s'ha mort ningú per el tema.

Recordem que la criatura en qüestió tenia 3 anys quan va marxar i ara en te quatre. Haurà parlat aquesta dona amb educadors per verificar el grau d'adaptació de la criatura, no. Ella ja ho sap del cert i es que això del català es tan raro.

Finalment la jutge diu "tampoco queda acreditado que la menor esté adaptada con el idioma y que dicha circunstancia esté suponiendo un escollo en su evolución".....

Pobres centenars de milers de persones que han vingut, d'altres regions del estat, a Catalunya. I totes amb el problema del català, quin greu problema.

Dia que passa i dia que estic més convençut de que el millor que podem fer es marxar d'una vegada. El nivell d'aquell país està caient en picat....

Bona setmana

Mont Gurugú

Molts haureu descobert on es el mont Gurugú recentment, arrel de les entrades d'immigrants de les darreres setmanes.

A mi, en canvi, el mont Gurugú m'ha recordat la meva infantesa i, sobretot, el meu avi.

Quan jo era un nen, el iaio (jo li deia així) em va explicar un munt de vegades la seva història al mont Gurugú, el mateix que ara surt als diaris.

Llavors ell hi era perquè Espanya volia conquerir i dominar el Marroc i allà lluità contra Abdel Krim i altres líders marroquins que defensaven el seu país d'un invasor que no hi tenia cap dret.

Ara, en canvi, el mateix esta Espanyol es el qui s'oposa que Africans de diferents països puguin entrar a Espanya. Curiós que un mateix estat tingui dret a conquerir un país i, anys després rebutjar als seus ciutadans.

Els qui vivim al anomenat estúpidament primer mon, sembla que tenim dret sobre els qui viuen en el tercer mon.

La nostre memòria històrica es tan petita com gran la nostre vergonya.

La nostre falsedat, i no parlo només d'Espanya, es tan gran com la nostre hipocresia.

La nostre societat es racista i classista i segregacionista i em fa por pensar que Catalunya no està lliure d'aquest pecat.

Cal que ens ho mirem. La justícia i la ètica no son només paraules, son una manera d'entendre la vida. Jo soc Català però abans soc persona.

Bona setmana!