negres i esclaus

Acabo de llegir "Viaje al Congo", d'André Gide, un gran clàssic. Un text que ajuda molt a entendre perquè Àfrica avui es com es.

Avui que, com quasi be cada dia, un grup d'Africans ha mort intentant arribar a Europa, ofegats, esclavitzats per màfies i abandonats a la seva sort per la resta del mon.

Tota Europa es va dedicar durant dos segles, o més, a espoliar, matar, esclavitzar, violar i totes les coses que ni tan sols som capaços d'imaginar amb total impunitat gràcies a la força i el poder de les armes.

Avui un encara pot veure les traces de l'esclavatge a Zanzíbar, els llocs on eren apilades persones com si fossin animals o pitjor.

Europa avui tanca la porta de manera indecent e inhumana als besnéts i rebesnéts dels qui Europa abans va matar i esclavitzar.

Desafortunadament la humanitat no te memòria històrica i ignora de manera fastigosa que el que avui Europa hauria de fer es ajudar Àfrica a edificar un mon millor a la mateixa Àfrica i així els Africans no haurien de morir intentant arribar a un mon on encara seran més maltractats.

Jo vaig ser un gran defensor d'Europa però cada cop estic més desencisat d'aquesta Europa vella, caduca, mancada d'idees i sobretot mancada d'humanitat i sentit de la responsabilitat

Vueling, poc servicial

Hi ha grans empreses i empreses grans. Ara, cada cop més trobo que hi ha més empreses grans i menys grans empreses.

On es la diferència entre unes i altres, senzillament en la seva filosofia de treball. L'empresa gran es la que només pensa en créixer i, segurament fer diners, costi el que costi. 

La gran empresa es la que segur que vol fer diners i segurament també vol créixer però no a qualsevol preu, sinó mantenint el seu nivell de qualitat i de servei.

Vueling apuntava a gran empresa però cada cop, desafortunadament, em temo que només es una empresa gran, molt gran.

I no es l'única, les empreses estan oblidant els seus orígens i sobretot el seu objectiu.

Aquesta setmana he tingut d'anar a París el dimecres, per temes de feina, i, el dimarts varen anunciar els mitjans que es preveia vaga de controladors aeris a França. Jo havia comprat bitllets per anar el dimecres i tornar dijous amb Vueling. Com sigui que un ja porta uns "quants" vols a l'esquena, vaig immediatament verificar si la web de Vueling hi deia alguna cosa: res de res, bé.....

A les 22H47 del dimarts vaig rebre un missatge al mòbil tot dient: "huelga en Francia el 8 de abril. Mas info en www.vuelingnews.com" i fins aquí el servei de Vueling. La resta es el seguit de desgavells de Vueling.

En primer lloc CAP de tots els telèfons funcionava. Tots comunicaven permanentment i, després de tenir te uns minuts en espera, senzillament et penjaven. La web de Vueling tampoc funcionava i les sol.licituds per modificar el vol (el meu s'havia anul.lat) es penjaven sistemàticament. A quarts d'una vaig, finalment poder canviar el vol per un que sortia una hora més tard. Fi de la primera part.

El dijous al matí, dia de tornada i, en previsió de més problemes vaig, altre cop, verificar si el meu vol de tornada també havia estat anul.lat. Varem fer la gestió amb Vueling i aquest cop si, vaig poder canviar el vol anul.lat per un altre que sortia a les 17h25. A les 16h00 ja era al aeroport d'Orly per si un cas. La cua de gent que esperava a Vueling per modificar el seu vol era de més de 25 persones, com a mínim. Allò ja no pintava pas bé però vaig creuar els dits. Curiós que a Air France i altres companyies, aquella cua no hi era.

Un cop dins la sala d'espera, aquesta era mig buida degut als diferents vols anul.lats. Mes o menys cap a les 16h30 l'aeroport va anunciar que el nostre vol es demorava 3 hores!!!!! En lloc de sortir a les 17h25 sortirien a les 20h25. A la sala no hi havia NINGÚ de Vueling, no fos cas. Mentre tant varen anul.lar un vol de Vueling cap a Málaga (em sembla recordar). La gent d'informació del aeroport no sabia pas que dir perquè no tenien cap altre informació.

A les 17h07 vaig rebre un missatge de Vueling dient que el vol no sortia a l'hora, sense més.

A les 18h15 aproximadament, 45 minuts després de l'hora de sortir del nostre avió, la web de Vueling encara deia que el vol estava en hora........

A partir d'aquí tot es un desori, hi havia passatgers que esperaven des d'el matí, altres que ja s'ensumaven la tragèdia, altres, com una senyora gran, estaven desesperats perquè era diabètica i no tenia la medicació si perdia el vol....

De Vueling no hi havia ni el logotip a la sala.

Cap a les 20h00 la web de Vueling va començar a anunciar que el vol sortiria sobre les 24h00. Els Srs. d'informació de l'aeroport ens deien que venia un vol amb una tripulació de Vueling per dur nos cap a Barcelona i que a les 21h00, hora d'arribada d'aquell avió ens podrien dir alguna cosa. 

Us estalvio els comentaris de la resta de passatgers que, com jo, estaven gaudint de tota la tarde a la fantàstica terminal d'Orly.

Al voltant de les 21h00 la web de Vueling va anunciar que el vol no volaria!!!

Al aeroport no sabien pas res i deien que esperaven que la tripulació arribés. Poc després a megafonia anunciava que el vol estava anul.lat i que ja podíem marxar.

Tothom va córrer cap al mostrador de fora on ja hi havia una cua infinita de gent malhumorada, esperant no se pas que.

Jo, com molts altres, vaig tornar a Paris, on per sort,tenia on dormir. 

Un cop arribat vaig tornar a passar quasi dues hores per descobrir que no hi havia cap vol per tornar divendres i que els primers vols serien dissabte i a un "mòdic" preu de 200€ el trajecte. Es a dir que Vueling no tan sols no havia posat cap avió a disposició dels passatgers penjats per poder tornar, sinó que, a mes, pujava els preus, no fos cas. Cap dels telèfons no va funcionar en tot el vespre.

Es clar que Vueling pot adduir que la vaga no era cosa seva però, es curiós que, davant nostre, va marxar el vol d'Iberia cap a Madrid (no siguem malpensats, no) i un vol de TAP cap Oporto, influències, preferències????

Lo pitjor es que Vueling, en tot aquest temps, no ha fet pas res i aquí torno al principi. Ni una disculpa, ni una solució ni res de res, ni un mínim esforç per a solucionar el problema. Cap persona de reforç quan la vaga era prevista, cap alternativa, cap consideració. 

Es més, si la tripulació que venia de no se on ja sabia que no volaríem, ens ho haguessin pogut dir una hora abans i tot això que ens haguéssim estalviat al aeroport.

Evidentment, un altre cosa seria il.legal, Vueling ens ha tornat l'import del bitllet, no així la despesa d'emissió (????).

Entre tant Air France, veient el negoci, va pujar els preus dels bitllets a Barcelona fins a 600€, bravo!!!!!!.

Al final vaig tenir que tornar amb l'AVE el divendres a la tarda per arribar a les 22h45.

Gràcies Vueling, vaig perdre ( i com jo altres cent i pico persones) tot un dia, he tingut que pagar 220€ per el bitllet del tren més els àpats i el dormir. A Vueling sembla que se'n refot perquè, al cap i la fi, jo seguiré volant amb Vueling, m'agradi o no, perquè, des d'el Prat, no tenim gaire a triar, oi????

Si senyor, una empresa gran si, una gran empresa i servicial, no.

Seguirem parlant del tema.

Bona setmana

informació

La informació es "algo" que sempre ha existit. La informació son dades, son fets i aquestes aquests sempre han estat presents però no tenien aquest nom, senzillament eren fets.

La informació comença a ser ho el dia que una persona recull aquests fets i els transportà en un altre lloc ja fos a peu, o a cavall o com fos. Aquell primer home que va recollir un fet i el va dur a un altre lloc per explicar ho, aquell home va ser, sense saber ho, el primer periodista, el primer informador i en ell està l'origen d'una tasca imprescindible en la nostre societat. Tasca no obstant que la pròpia societat s'ha encarregat d'embrutir i distorsionar.

Perquè informar es una cosa i desinformar o manipular la informació son coses completament diferents encara que força semblants.

Aquell bon home que va recollir aquell fet imagino que el va transmetre a d'altres explicant el que recordava i, imagino, no es va dedicar a explicar ho de manera diferent. No m'imagino pas, aquell primer informador, transformant la nova en un altre de diferent.

Ara bé, segur que no va trigar gaire algú a descobrir que si la informació transmesa no era necessàriament la verdadera, ell en podia treure un profit. I si fa poc em descobert al primer informador, poc després acabem de descobrir al primer manipulador.

Es ben curiós veure que darrera cada bona acció i ha algú que es capaç de fer ne la versió dolenta, perversa.

Alguns diuen que l'home es dolent per naturalesa, em resisteixo a creure ho però es ben cert que n'hi ha masses de dolents que, a més, es fan notar més que els bons.

Però no ens apartem de l'informació.

Ja tenim l'informador i el manipulador. 

Poc després apareixen els mitjans i aquests neixen per informar o manipular????

Estic convençut de que els primers mitjans només buscaven informar, es a dir varen començar amb un objectiu net, tot i que d'altres ja s'encarregarien de desmanegar la cosa.

Avui, un llegeix un diari i, si s'entreté una mica a buscar el sentit del seu contingut, descobrirà una informació i un interès per orientar la opinió del lector cap a un objectiu i no només enumerar un fet.

La manipulació de l'informació ha aixecat i enfonsat governs, països, persones, ha provocat guerres i ha mogut la gent d'un costat a l'altre.

La informació ha estat capaç de salvar persones, governs, països i. segur ha evitat altres problemes.

Crec que, primer el paper, després les ones de radio i finalment la televisió han ajudat tant com mal han fet i només ara, en aquest segle XXI, existeix una eina que es capaç d'informar, també de manipular, però sobretot,de destapar als manipuladors de manera espontània i ràpida.

Internet ens ha tornat a nosaltres, les persones, la capacitat d'aixecar un dit i poder dir, ep! això no es pas cert, la veritat es un altre.

Semblarà poca cosa però que gran es poder gaudir de la veritat, ni que sigui perquè entre nosaltres ens l'expliquem.

Tinc un gran respecte per als qui son on hi ha conflictes i, a pesar del risc, busquen informació per els qui som a casa. Tinc un gran respecte per els qui han fet de la veritat el seu ofici i lluiten per que aquesta sempre sigui coneguda.

Que la veritat mai no sigui tapada per els manipuladors.

el mon 2

I  ahir vaig començar a parlar del nostre mon i parlava dels musulmans o mes aviat del EI que no es pas el mateix encara que aquest es nodreix dels primers. 

I ahir acabava amb una indústria, la del armament que no protesta pas del escenari que tenim al mon, ni ella ni d'altres que no son potser tan violents però als qui, el mon convuls ja els va bé encara que ho neguin.

"No me siento alguien poderoso, sino una persona que ha contraido un compromiso con sus clientes para mejorar sus vidas. Nuestra misión es construir un futuro financiero mejor para los que nos confian su dinero", diu Larry Fink, director de Black Rock, el gestor de fons més gran del mon, que gestiona un patrimoni com si fos la 4ª economía del mon. Poca broma. Ell ho diu força clar, el que li interessa no es pas el benestar del mon i dels països sinó el dels seus inversors. I un es pregunta, si els interessos financers d'aquest grup son diferents, per exemple del que un país petit com Catalunya volgués, qui creieu que imposaria el seu criteri, ells o nosaltres........

Més o menys com ara els alemanys que diuen, segons les enquestes, que ells volen que Grècia deixi l'euro..... I ells qui son per opinar sobre el que els Grecs poden o no fer??? Poden ells decidir ho? El seu vot val més que el dels Grecs?, no es pas un mon democràtic o senzillament es democràtic mentre guanyin els de sempre.

No es pas aquesta la Europa que jo vull ni dins la que jo vull viure. Una Europa on hi ha països de primera i segona divisió, on els rics manen e imposen el seu criteri als qui no ho son. Això no es pas nou, es tan vell com la història del món.

Cada cop tinc més clar que la gent, els qui sempre han estat sota el jug dels poderosos, ara, gràcies a internet, tenen, tenim la possibilitat d'intentar canviar l'status quo.

Si nosaltres hem salvat als bancs de la fallida, tenim dret a controlar als bancs i això significa que ells no ens poden imposar la seva llei, aprofitant que la justícia, de vegades voluntàriament cega, els defensi.

Els Alemanys, com els Francesos be que varen finançar durant molts anys als Grecs que despilfarràven i no deien pas res. Si ara han perdut, i parlo dels Alemanys, mala sort, més o menys com ens han fet a nosaltres. No seré pas jo qui els defensi.

Tots ells ho han fet malament i lo just es que ho paguin tots i no només els pobres.

Justícia, igualtat, solidaritat, democràcia..... si el meu blog te teranyines, aquestes paraules encara en tenen més o bé es que alguns només les treuen del calaix quan venen eleccions.

Recordeu, i només es per un record, que el qui avui presideix el Consell d'Europa es un senyor que ha estafat a tots els seus socis europeus quan era a Luxemburg, legislant amb trampes perquè les grans corporacions es quedin allà. Justícia, democràcia, igualtat, solidaritat, bona setmana, seguirem

El mon

El meu blog te teranyines del temps que fa que no escric. Demano disculpes als pocs que encara em pugueu seguir.

Escriure requereix un estat d'ànim, un punt de concentració i una certa fluïdesa en les idees. També, i no seria un punt menor, tenir temes interessants seria un altre punt a considerar. 

El mon, el nostre mon, viu uns temps massa carregats de males notícies, amb poques coses bones que destacar.

Avui, mentre plou fora, podria començar a desbrossar els molts temes que em venen al cap i segur que no seré capaç de treure tot allò que em ve al cap però en tinc ganes.

Llegir El Pais aquest matí m'ha obert la gana. No serà pas perquè sigui una plataforma objectiva però senzillament t'ajuda a enumerar molts dels temes que conformen el nostre mon.

"EI" suposo que ha de ser el primer tema. En Castellà diuen que "quien siembra vientos recoge tempestades" i el mon occidental ha menyspreat tant de temps als musulmans i el mon musulmà que no es pas estrany que ara el mon hagi de fer front a EI, a Boko Haram, Siria i El Assad, Irak, els Kurds, Libia, Qatar, i tot el que volgueu.

Crec que, amb tota franquesa, la qüestió musulmana penja de dos grans potes: el menyspreu secular que els occidentals han atorgat als milions de musulmans que ho ha arreu del mon i, igual d'important, la pobresa i desigualtat que aquesta crisi ha agreujat.

Pensem per un moment que nosaltres som una persona jove, criat en el mon occidental, rodejat de riquesa però riquesa inaccessible, amb pocs estudis, amb massa temps lliure perquè no tenim feina ni pervindre i, per acabar ho d'adobar, uns il.luminats que no paren d'alliçonar i taladrar amb lo únic que realment els pot excitar, el paradís!!!!!!.

Costa tant de veure que així jo també podria caure en aquest parany impossible?

Tot això sense oblidar els munts de diners que tots els grans països segueixen fent amb la venda d'armes, les corrupcions de líders i caps d'estat, etc etc...

Jo no tinc pas la solució però diuen que quan coneixes l¡origen del problema ja tens la meitat de la solució, no???

seguirem demà

Podemos o no Podemos

Parlar de Podemos es, darrerament, com parlar d'aquell llop que venia per a menjar a tothom.... Molta gent els esmenta amb una por irracional, una por a lo desconegut. Evidentment, mitjans de comunicació, poder polítics i econòmics alimenten el foc amb tot el que poden, ja sigui veritat o mentida.

Alguns diuen que son comunistes, altres que son chavistes, altres que son "corruptes" (i això que encara no son al poder), son paiassos, mentiders, bé de tot i més. Fins i tot he sentit a dir a gent de Madrid i de dretes que abans "anem a una Catalunya independent que viure amb Podemos"......

Però per què aquest gent tenen tanta força si encara no tenen un any de vida? Perquè la gent n'està fins als nassos de tots i de tot. Farts de corrupció, de mentides, d'abusos, d'estafes, de no complir el que s'havia promès, farts de l'impunitat, del la conxorxa amb el poder judicial i policial i podríem seguir amb la llista una bona estona. Però per sobre de tot, en la meva opinió, el pitjor de tot es la creixent desigualtat que s'està instal.lant en el nostre mon, on cada cop menys persones tenen tant o més que la gran majoria. 

Abans això significava una revolució, gent al carrer, barricades, protestes i suposo que morts. Ara tots ens hem tornat molt més conservadors en aquest sentit i no pensem en una revolució sagnant però si en un altre tipus de revolució, mediàtica, social, una catarsi.

Tant se val que es digui Iglesias o Monedero, el que compta es que diuen en veu alta allò que tots pensem. Tant se val que ens agradin o no, senzillament son el ferro roent al que un s'agafa quan no tens res més.

Nosaltres, a Catalunya tenim el mateix problema que tenen els espanyols, la única diferència es que nosaltres tenim un problema previ que requereix una solució abans no comencem a resoldre els problemes importants. Nosaltres primer hem de marxar, o millor dit, deixar nos anar perquè marxar no marxarem d'enlloc.

Ara bé, l'endemà de ser un nou país, haurem de netejar les clavegueres de dalt a baix.

Tots els nostres partits tenen masses casos de corrupció i mala gestió com per merèixer seguir al capdavant de Catalunya.

Algú em va dir un dia que hauríem de posar una guillotina a la Plaça Catalunya i fer passar al primer de tots ells i ja veuríem com correrien els altres.

Dràstic, segur, eficaç també, els francesos ja ho varen demostrar.

El Sr. Iglesias, de moment, està trepitjant tots els ulls de poll que troba per davant. Si, tal i com està passant aquest vespre a Grècia on Syriza agafa les regnes del poder, potser acabarem amb la transició post franquista i els espanyols engegaran el nou país que Espanya mereix ser.

Desprès hauran de demostrar si mereixen la confiança dipositada en ells, però, si més no, potser hauran fet fora als irreductibles fatxendes que encara estan arrapats al poder.

No, jo no els votaré pas però només perquè soc Català i votaré per el meu país però si fos Espanyol, si que els votaria o es que prefiriríeu votar al PP, al PSOE??????????

Tot s'hi val?

Unes persones han mort assassinats per culpa d'unes caricatures. Si no fos cert diria que més aviat sembla increïble qu'un dibuix pugui provocar la mort d'una persona, no una sinó moltes.

Un dibuix es culpable? pot ser causa de culpabilitat, una frase pot fer tant de mal com per justificar una venjança així?

Crec que no, un dibuix no pot ser culpable.

Però quan un dibuix es converteix en una caricatura sembla que el seu poder es multiplica i pot ofendre a reis, polítics i religiosos.

L'autor d'una caricatura queda automàticament protegit per el fet de ser ninotaire?

Jo puc dibuixar el que vulgui i dir que soc ninotaire per quedar protegit?

Però si, en lloc d'un dibuix es un text el que fem, llavors la protecció es diferent i poden dir que "atentem" contra.....

Però tot s'hi val? on es el límit de les nostres paraules i dels nostres dibuixos.
El Papa Francesc ha dit ahir que no es pot ofendre la religió i jo no ho comparteixo però entenc les seves paraules.
Diuen que la llibertat d'un acaba quan toca la llibertat de l'altre. On es doncs el límit o es que no hi ha límit.
La democràcia i la llibertat d'expressió, portades al límit poden tenir conseqüències perverses per elles mateixes. No estic segur de ser capaç de digerir que tot s'hi val en nom de la democràcia.
Un dels punts febles de la democràcia es que n'hi ha que s'aprofiten del propi sistema per atacar la pròpia democràcia i llibertat d'expressió. Mai no justificaré l'us de la violència contra les paraules i el dibuix però com es gestiona això, barra lliure per a tothom?????
Tinc la pregunta però no tinc la resposta.
La democràcia s'ha de reforçar per gestionar el seu i el seu abús.
La democràcia té un preu, el que tots hem de pagar per el seu manteniment.
Ètica, educació, valors que defineixen l'esperit de la llibertat d'expressió
Bon vespre