diumenge, 10 de maig del 2015

Perquè serveixen els sindicats??

No es pas una pregunta retòrica. Senzillament no serveixen per res. Només surten el dia que els governs publiquen les estadístiques del atur i el 1er de Maig.
Quan surten les estadístiques, si son dolentes, com els darrers anys, els sindicats critiquen que augmenta l'atur però no aporten cap solució. Si els resultats son bons llavors tornen a criticar adduint que son llocs precaris i segueixen sense aportar cap solució. Després desapareixen fins el 1 de Maig, dia de la seva festa grossa.
Aquell dia els sindicalistes es vesteixen a to de les circumstàncies, amb força guarniment de sigles: CCOO, UGT, USO, CNT i el que voleu. Criden proclames incendiàries i un segueix buscant propostes intel.ligents, innovadores i no n'hi trobo pas.
Els sindicats de primers del segle XX, aquest si que tenien raó de ser i si que feien feina, la més important, ajudar al treballador.
Ara en canvi, senzillament permeten fer veure que son un contrapès als empresaris però no aporten res de bo. De fet son tant culpables com els propis empresaris doncs cobren per cada lloc de treball que es perd!!!
Ah, per tots aquells que creuen que exagero i com estic obert al error, us demano que m'aporteu dades que, en els darrers vint anys, els sindicats hagin aportat, innovat, creat llocs de treball.
Bona setmana

dimecres, 29 d’abril del 2015

la justicia es cega

Un dels paradigmes de qualsevol societat democràtica es la independència del poder judicial.
Quan la justícia es art i part llavors ja no es justícia, es senzillament un instrument més al servei del poder establert.
Nosaltres, la gent, els qui conformem la societat, esperem de la justícia que actuï com a tal, amb justícia, ni més ni menys. NO demanem ni simpatia ni antipatia, senzillament un anàlisi objectiu dels fets, desapassionat i una sentència exemplar i justa.
No existeix una societat perfecte ni segurament una justícia perfecte però qui treballa a fi de bé, amb el temps arribarà a ser just.
Dit això, la justícia parteix d'uns principis bàsics: cultura democràtica, educació, ètica i responsabilitat moral i social. 
Espanya, em temo, amb els darrers anys de govern ha perdut molt en tot allò que es refereix a educació, ètica, cultura democràtica i la resta i tot això ha afectat l'acció de la justícia.
Em temo que el pitjor que ha fet el govern del PP per aquesta encara massa jove democràcia com es Espanya, es empobrir la població, no tant en lo econòmic, que també, com en lo educatiu i cultural. Està clar que quan més burros siguin els espanyols, molt millor i així, mentre es fan acudits de tot i de tothom, no es preocupen de resoldre els vertaders problemes del país. Em temo que Espanya es l'únic país del mon que es riu de les seves pròpies misèries i en fa acudits.
Aquí, un polític la fa grossa com un cabàs i la gent el torna a votar, on es vist això!!!!!
Cada cop estic mes convençut que la nostre generació a de deixar pas a les noves, menys lligades al trist passat de la Espanya franquista i nacionalista.
Ara que venen eleccions tots s'apressen a fer promeses de millorar la sanitat, la feina, el que sigui per tal de captar vots però ningú no parla de millorar les escoles ni el sistema educatiu, no us sorprèn? 
El pal de paller de qualsevol societat no es l'economia, es l'educació, no ho oblideu mai.
Volia parlar de la justícia i he acabat parlant d'educació, i es que no hi ha justícia sense educació.
Per cert, Bravo per el fiscal que es capaç d'acusar al comptable d'una societat per fer us d'una caixa B i, al mateix temps, exonera al director general i la resta de l'empresa que s'ha beneficiat d'aquesta caixa B durant anys i panys.
bon vespre

dilluns, 20 d’abril del 2015

Africans i també persones

En l'anterior post parlava d'història arran de la lectura d'un clàssic d'André Gide.
Potser, si els polítics europeus sabessin llegir podrien llegir aquest o molts altres llibres que els serien de gran ajut per a entendre que, una bona part del benestar que avui tenim a Europa, es deu gràcies al espoli i robatori que, durant segles hem fet al continent Africà.
I dic hem perquè nosaltres, els Catalans, també hi tenim la nostre part de culpa, hi ha unes quantes famílies Catalanes que han fet la fortuna amb l'esclavatge i l'espoli del continent Africà, encara que ara, això està ben amagat.
Però el tema d'avui es aquest buit de memòria que tothom té a l'UE i que fa que es miri cap un altre costat mentre dia rere dia, moren desenes, centenars de persones que, segons el criteri Europeu, no deuen ser persones, només Africans.
Diuen que no hi ha recursos i es que salvar Africans tampoc deu ser rendible perquè si que hi ha pressupost per produir enginys que maten persones, se'n diuen armes, armes que permeten matar als Libis, per exemple, o als Ucraïnesos, Siris, Iemenís, Kurds per esmentar els més propers, aquí si que hi ha pressupost.
El que la gent no hauria d'ignorar que, més tard o més d'hora, pagarem per el que ara ignorem o menyspreem. EI es el millor exemple de lo car que pot ser ignorar avui un problema.
Ara tot son plors quan els d'EI fan un de tants aten tats, però ells només son instruments de la gana, la desesperança, l'oblit, el menyspreu, la misèria en la que aquells han crescut. Qui son els culpables, segurament uns de semblants als qui avui tornen a caure en el mateix error.
"Quien siembra vientos, recoge tempestades"
De moment jo prefereixo no ser Europeu, em conformo sent Català

dimarts, 14 d’abril del 2015

negres i esclaus

Acabo de llegir "Viaje al Congo", d'André Gide, un gran clàssic. Un text que ajuda molt a entendre perquè Àfrica avui es com es.
Avui que, com quasi be cada dia, un grup d'Africans ha mort intentant arribar a Europa, ofegats, esclavitzats per màfies i abandonats a la seva sort per la resta del mon.
Tota Europa es va dedicar durant dos segles, o més, a espoliar, matar, esclavitzar, violar i totes les coses que ni tan sols som capaços d'imaginar amb total impunitat gràcies a la força i el poder de les armes.
Avui un encara pot veure les traces de l'esclavatge a Zanzíbar, els llocs on eren apilades persones com si fossin animals o pitjor.
Europa avui tanca la porta de manera indecent e inhumana als besnéts i rebesnéts dels qui Europa abans va matar i esclavitzar.
Desafortunadament la humanitat no te memòria històrica i ignora de manera fastigosa que el que avui Europa hauria de fer es ajudar Àfrica a edificar un mon millor a la mateixa Àfrica i així els Africans no haurien de morir intentant arribar a un mon on encara seran més maltractats.
Jo vaig ser un gran defensor d'Europa però cada cop estic més desencisat d'aquesta Europa vella, caduca, mancada d'idees i sobretot mancada d'humanitat i sentit de la responsabilitat

diumenge, 12 d’abril del 2015

Vueling, poc servicial

Hi ha grans empreses i empreses grans. Ara, cada cop més trobo que hi ha més empreses grans i menys grans empreses.
On es la diferència entre unes i altres, senzillament en la seva filosofia de treball. L'empresa gran es la que només pensa en créixer i, segurament fer diners, costi el que costi. 
La gran empresa es la que segur que vol fer diners i segurament també vol créixer però no a qualsevol preu, sinó mantenint el seu nivell de qualitat i de servei.
Vueling apuntava a gran empresa però cada cop, desafortunadament, em temo que només es una empresa gran, molt gran.
I no es l'única, les empreses estan oblidant els seus orígens i sobretot el seu objectiu.
Aquesta setmana he tingut d'anar a París el dimecres, per temes de feina, i, el dimarts varen anunciar els mitjans que es preveia vaga de controladors aeris a França. Jo havia comprat bitllets per anar el dimecres i tornar dijous amb Vueling. Com sigui que un ja porta uns "quants" vols a l'esquena, vaig immediatament verificar si la web de Vueling hi deia alguna cosa: res de res, bé.....
A les 22H47 del dimarts vaig rebre un missatge al mòbil tot dient: "huelga en Francia el 8 de abril. Mas info en www.vuelingnews.com" i fins aquí el servei de Vueling. La resta es el seguit de desgavells de Vueling.
En primer lloc CAP de tots els telèfons funcionava. Tots comunicaven permanentment i, després de tenir te uns minuts en espera, senzillament et penjaven. La web de Vueling tampoc funcionava i les sol.licituds per modificar el vol (el meu s'havia anul.lat) es penjaven sistemàticament. A quarts d'una vaig, finalment poder canviar el vol per un que sortia una hora més tard. Fi de la primera part.
El dijous al matí, dia de tornada i, en previsió de més problemes vaig, altre cop, verificar si el meu vol de tornada també havia estat anul.lat. Varem fer la gestió amb Vueling i aquest cop si, vaig poder canviar el vol anul.lat per un altre que sortia a les 17h25. A les 16h00 ja era al aeroport d'Orly per si un cas. La cua de gent que esperava a Vueling per modificar el seu vol era de més de 25 persones, com a mínim. Allò ja no pintava pas bé però vaig creuar els dits. Curiós que a Air France i altres companyies, aquella cua no hi era.
Un cop dins la sala d'espera, aquesta era mig buida degut als diferents vols anul.lats. Mes o menys cap a les 16h30 l'aeroport va anunciar que el nostre vol es demorava 3 hores!!!!! En lloc de sortir a les 17h25 sortirien a les 20h25. A la sala no hi havia NINGÚ de Vueling, no fos cas. Mentre tant varen anul.lar un vol de Vueling cap a Málaga (em sembla recordar). La gent d'informació del aeroport no sabia pas que dir perquè no tenien cap altre informació.
A les 17h07 vaig rebre un missatge de Vueling dient que el vol no sortia a l'hora, sense més.
A les 18h15 aproximadament, 45 minuts després de l'hora de sortir del nostre avió, la web de Vueling encara deia que el vol estava en hora........
A partir d'aquí tot es un desori, hi havia passatgers que esperaven des d'el matí, altres que ja s'ensumaven la tragèdia, altres, com una senyora gran, estaven desesperats perquè era diabètica i no tenia la medicació si perdia el vol....
De Vueling no hi havia ni el logotip a la sala.
Cap a les 20h00 la web de Vueling va començar a anunciar que el vol sortiria sobre les 24h00. Els Srs. d'informació de l'aeroport ens deien que venia un vol amb una tripulació de Vueling per dur nos cap a Barcelona i que a les 21h00, hora d'arribada d'aquell avió ens podrien dir alguna cosa. 
Us estalvio els comentaris de la resta de passatgers que, com jo, estaven gaudint de tota la tarde a la fantàstica terminal d'Orly.
Al voltant de les 21h00 la web de Vueling va anunciar que el vol no volaria!!!
Al aeroport no sabien pas res i deien que esperaven que la tripulació arribés. Poc després a megafonia anunciava que el vol estava anul.lat i que ja podíem marxar.
Tothom va córrer cap al mostrador de fora on ja hi havia una cua infinita de gent malhumorada, esperant no se pas que.
Jo, com molts altres, vaig tornar a Paris, on per sort,tenia on dormir. 
Un cop arribat vaig tornar a passar quasi dues hores per descobrir que no hi havia cap vol per tornar divendres i que els primers vols serien dissabte i a un "mòdic" preu de 200€ el trajecte. Es a dir que Vueling no tan sols no havia posat cap avió a disposició dels passatgers penjats per poder tornar, sinó que, a mes, pujava els preus, no fos cas. Cap dels telèfons no va funcionar en tot el vespre.
Es clar que Vueling pot adduir que la vaga no era cosa seva però, es curiós que, davant nostre, va marxar el vol d'Iberia cap a Madrid (no siguem malpensats, no) i un vol de TAP cap Oporto, influències, preferències????
Lo pitjor es que Vueling, en tot aquest temps, no ha fet pas res i aquí torno al principi. Ni una disculpa, ni una solució ni res de res, ni un mínim esforç per a solucionar el problema. Cap persona de reforç quan la vaga era prevista, cap alternativa, cap consideració. 
Es més, si la tripulació que venia de no se on ja sabia que no volaríem, ens ho haguessin pogut dir una hora abans i tot això que ens haguéssim estalviat al aeroport.
Evidentment, un altre cosa seria il.legal, Vueling ens ha tornat l'import del bitllet, no així la despesa d'emissió (????).
Entre tant Air France, veient el negoci, va pujar els preus dels bitllets a Barcelona fins a 600€, bravo!!!!!!.
Al final vaig tenir que tornar amb l'AVE el divendres a la tarda per arribar a les 22h45.
Gràcies Vueling, vaig perdre ( i com jo altres cent i pico persones) tot un dia, he tingut que pagar 220€ per el bitllet del tren més els àpats i el dormir. A Vueling sembla que se'n refot perquè, al cap i la fi, jo seguiré volant amb Vueling, m'agradi o no, perquè, des d'el Prat, no tenim gaire a triar, oi????
Si senyor, una empresa gran si, una gran empresa i servicial, no.
Seguirem parlant del tema.
Bona setmana

dissabte, 21 de març del 2015

informació

La informació es "algo" que sempre ha existit. La informació son dades, son fets i aquestes aquests sempre han estat presents però no tenien aquest nom, senzillament eren fets.
La informació comença a ser ho el dia que una persona recull aquests fets i els transportà en un altre lloc ja fos a peu, o a cavall o com fos. Aquell primer home que va recollir un fet i el va dur a un altre lloc per explicar ho, aquell home va ser, sense saber ho, el primer periodista, el primer informador i en ell està l'origen d'una tasca imprescindible en la nostre societat. Tasca no obstant que la pròpia societat s'ha encarregat d'embrutir i distorsionar.
Perquè informar es una cosa i desinformar o manipular la informació son coses completament diferents encara que força semblants.
Aquell bon home que va recollir aquell fet imagino que el va transmetre a d'altres explicant el que recordava i, imagino, no es va dedicar a explicar ho de manera diferent. No m'imagino pas, aquell primer informador, transformant la nova en un altre de diferent.
Ara bé, segur que no va trigar gaire algú a descobrir que si la informació transmesa no era necessàriament la verdadera, ell en podia treure un profit. I si fa poc em descobert al primer informador, poc després acabem de descobrir al primer manipulador.
Es ben curiós veure que darrera cada bona acció i ha algú que es capaç de fer ne la versió dolenta, perversa.
Alguns diuen que l'home es dolent per naturalesa, em resisteixo a creure ho però es ben cert que n'hi ha masses de dolents que, a més, es fan notar més que els bons.
Però no ens apartem de l'informació.
Ja tenim l'informador i el manipulador. 
Poc després apareixen els mitjans i aquests neixen per informar o manipular????
Estic convençut de que els primers mitjans només buscaven informar, es a dir varen començar amb un objectiu net, tot i que d'altres ja s'encarregarien de desmanegar la cosa.
Avui, un llegeix un diari i, si s'entreté una mica a buscar el sentit del seu contingut, descobrirà una informació i un interès per orientar la opinió del lector cap a un objectiu i no només enumerar un fet.
La manipulació de l'informació ha aixecat i enfonsat governs, països, persones, ha provocat guerres i ha mogut la gent d'un costat a l'altre.
La informació ha estat capaç de salvar persones, governs, països i. segur ha evitat altres problemes.
Crec que, primer el paper, després les ones de radio i finalment la televisió han ajudat tant com mal han fet i només ara, en aquest segle XXI, existeix una eina que es capaç d'informar, també de manipular, però sobretot,de destapar als manipuladors de manera espontània i ràpida.
Internet ens ha tornat a nosaltres, les persones, la capacitat d'aixecar un dit i poder dir, ep! això no es pas cert, la veritat es un altre.
Semblarà poca cosa però que gran es poder gaudir de la veritat, ni que sigui perquè entre nosaltres ens l'expliquem.
Tinc un gran respecte per als qui son on hi ha conflictes i, a pesar del risc, busquen informació per els qui som a casa. Tinc un gran respecte per els qui han fet de la veritat el seu ofici i lluiten per que aquesta sempre sigui coneguda.
Que la veritat mai no sigui tapada per els manipuladors.











diumenge, 15 de març del 2015

el mon 2

I  ahir vaig començar a parlar del nostre mon i parlava dels musulmans o mes aviat del EI que no es pas el mateix encara que aquest es nodreix dels primers. 
I ahir acabava amb una indústria, la del armament que no protesta pas del escenari que tenim al mon, ni ella ni d'altres que no son potser tan violents però als qui, el mon convuls ja els va bé encara que ho neguin.
"No me siento alguien poderoso, sino una persona que ha contraido un compromiso con sus clientes para mejorar sus vidas. Nuestra misión es construir un futuro financiero mejor para los que nos confian su dinero", diu Larry Fink, director de Black Rock, el gestor de fons més gran del mon, que gestiona un patrimoni com si fos la 4ª economía del mon. Poca broma. Ell ho diu força clar, el que li interessa no es pas el benestar del mon i dels països sinó el dels seus inversors. I un es pregunta, si els interessos financers d'aquest grup son diferents, per exemple del que un país petit com Catalunya volgués, qui creieu que imposaria el seu criteri, ells o nosaltres........
Més o menys com ara els alemanys que diuen, segons les enquestes, que ells volen que Grècia deixi l'euro..... I ells qui son per opinar sobre el que els Grecs poden o no fer??? Poden ells decidir ho? El seu vot val més que el dels Grecs?, no es pas un mon democràtic o senzillament es democràtic mentre guanyin els de sempre.
No es pas aquesta la Europa que jo vull ni dins la que jo vull viure. Una Europa on hi ha països de primera i segona divisió, on els rics manen e imposen el seu criteri als qui no ho son. Això no es pas nou, es tan vell com la història del món.
Cada cop tinc més clar que la gent, els qui sempre han estat sota el jug dels poderosos, ara, gràcies a internet, tenen, tenim la possibilitat d'intentar canviar l'status quo.
Si nosaltres hem salvat als bancs de la fallida, tenim dret a controlar als bancs i això significa que ells no ens poden imposar la seva llei, aprofitant que la justícia, de vegades voluntàriament cega, els defensi.
Els Alemanys, com els Francesos be que varen finançar durant molts anys als Grecs que despilfarràven i no deien pas res. Si ara han perdut, i parlo dels Alemanys, mala sort, més o menys com ens han fet a nosaltres. No seré pas jo qui els defensi.
Tots ells ho han fet malament i lo just es que ho paguin tots i no només els pobres.
Justícia, igualtat, solidaritat, democràcia..... si el meu blog te teranyines, aquestes paraules encara en tenen més o bé es que alguns només les treuen del calaix quan venen eleccions.
Recordeu, i només es per un record, que el qui avui presideix el Consell d'Europa es un senyor que ha estafat a tots els seus socis europeus quan era a Luxemburg, legislant amb trampes perquè les grans corporacions es quedin allà. Justícia, democràcia, igualtat, solidaritat, bona setmana, seguirem