Homo sapiens, homo estupidus

Estic tot just començant a llegir un llibre, "Sapiens" i ja he descobert una cosa força interessant que, no per més obvia es menys colpidora. L'"homo sapiens" es va quedar sol a la Terra, fent desaparèixer els Neandertal, Denisova i altres que, en algun moment varen coexistir per un motiu senzill: "eren massa semblants per ignorar los però massa diferents per tolerar los"......

Avui, uns quants milers d'anys més tard, l'"homo sapiens", o "homo estupidus" que seria més acurat, manté inalterable aquest principi que, per definició, es carrega tot allò que li pugui fer ombra, o competència, o senzillament s'acosti al seu nivell.

Diguem li polítics, religió, empresa, sexe, societat, esport, el que voleu, allà on una persona intenti igualar, emular o millorar un coetani, es trobarà no una mà per ajudar a arribar hi sinó un cop de puny per impedir ho, així de fàcil.

Algú ens va donar una capacitat de llenguatge i raonament més complexe que la resta i nosaltres ho hem aprofitat, no pas per millorar tots sinó per millorar uns quants.

Egoisme, egoisme, egoisme, aquesta paraula forma part de la nostre genètica de manera obsessiva i aquest egoisme ens du a destruir abans que construir, a odiar abans que estimar i ens fa experts en l'art de destruir i odiar.

No cal mirar gaire enrere, la setmana passada un noi entra en una església i mata una desena de persones, senzillament perquè son negres i, evidentment, cap penediment.

Aquesta setmana tres atemptats "pseudo religiosos" però segur fanàtics, han deixat desenes de morts a Tunísia, França i Kuwait. Això sense comptar els que hauran seguit morint a Siria i altres indrets on l'odi i la destrucció son el pa nostre de cada dia.

Segur que aquest no es el millor escrit per a començar la setmana però m'agradaria pensar que la humanitat no es tan cega que no veu o no vol veure aquestes realitats.

Si creiem o volem creure que l'home no es tan dolent com sembla, haurem de treballar de valent perquè les coses no vagin de mal en pitjor.

Com deia Gandhi, si volem que les coses canviïn, hem de començar per canviar nosaltres mateixos,

Apa, bona setmana!!

Europa, una gran estafa

Jo, abans, era un europeista convençut. Ara passo de ser europeu, en paraules de la gent jove. Que es Europa o, millor dit, qui es Europa.

La teoria diu que Europa es un conjunt de 28 nacions/estats on tots se suposa que som iguals i on es defensen els principis democràtics, d'igualtat entre uns i altres i on tots treballem per uns mateixos ideals i objectius.

JA, JA!!

Iguals?, comencem per aquest punt tan bàsic i simple. Algú creu que els Alemanys i/o els Francesos son iguals i tenen els mateixos drets que els Grecs o els Espanyols, per fer ho fàcil? No, es clar. Uns poden marcar les polítiques dels altres però no pas al inrevés. O algú creu que Grècia pot donar cap ordre, instrucció al Govern Holandès o Alemany??

No, Europa es un club social o hi manen uns pocs per benefici d'ells mateixos i tots els altres només hi som perquè ens hi deixen ser.....

Principis democràtics, seguim en l'anàlisi. Com s'entén que, si tots i som iguals, tots els càrrecs de poder recauen en els mateixos països i només les engrunes van a parar als curiosament països menys afavorits econòmicament. Com es possible que els vots d'uns valguin més que els d'altres a l'hora de la veritat??

Ètica i principis, com diuen els Anglesos, "last but not least". Europa es aquest club de pro homes que es capaç de mirar a un altre costat mentre moren cada dia del any desenes i centenes de persones a la mar Mediterrània, o a qualsevol dels conflictes que ens envolten sense moure un dit. Europa es aquest cau de corrupció endèmica que permet tot allò que li va bé mentre no alteri els status quo d'alguns. Si això es Europa, jo, com els Danesos o els Suïssos.

Parlem de Catalunya i algú, tret del Parlament Danès, ha vist un petit gest en favor del principi bàsic de la defensa de la democràcia, el vot lliure? No pas. Perquè a Europa, aquesta Europa, si no hi ha interessos econòmics per el mig. Algú creu que si Catalunya engega el procès d'independència Alemanya, França, Holanda i altres correran a arbitrar un procès net?? Em temo que ens quedarem mes sols que la una. Nosaltres ens convertirem en el que ells anomenen una qüestió interna i, com sempre, miraran a un altre costat.

L'únic llenguatge que Europa entén es el dels fets consumats i, tot i això, tampoc sap reaccionar, com ara Ucraïna fa quatre dies.

Així que si us agrada Europa, felicitats, jo prefereixo ser només Català!! 

Vinçon

Aquest cap de setmana Vinçon ha anunciat que plega, cosa que, desafortunadament ja sabíem. Fins i tot en la seva cloenda els de Vinçon seran creatius oferint descomptes incrementals cada dia que passi.

No puc evitar sentir una gran pena al veure que una de les botigues més icòniques de Barcelona desapareix i no passa res, com no ha passat res quan han tancat altres botigues emblemàtiques de Barcelona i es que a cap autoritat de la ciutat sembla que els preocupi la mort dels símbols de Barcelona, mentre el turisme no en pateixi. Tot s'hi val i ni l'equip anterior i tampoc el nou que ja cridava abans de començar han mogut un dit per salvar Vinçon.

Per si no fos prou pena tenir que tancar, a més, aquest cap de setmana he llegit un article, desafortunat en la meva opinió, de la sra. Aintzane Gastesi que, llapis en ma, es capaç de comparar Vinçon als comerciants que s'asseien darrera el taulell a esperar clients. Precisament, si una cosa no han fet els srs de Vinçon ha estat esperar. Aquesta senyora ignora que durant mes de 50 anys, Vinçon ha estat precursora en el mon del disseny, de la recerca en el mon comercial i de la mes avantguardista innovació a Barcelona.

Moltes i moltes empreses han anat a Vinçon a aprendre i millorar els seus propis catàlegs de productes seguint les pautes marcades per Vinçon. Segur que aquesta senyora deu haver estat empresària abans que crítica econòmica i segur que ha analitzat el perquè de la caiguda de Vinçon.

Doncs jo em permeto afegir hi algunes dades per si poden ser d'interès.

En primer lloc, el Passeig de Gràcia, abans un bulevard on tots els barcelonins gaudien del passeig i on hi havia un munt de comerços orientats al consum local. Ara, al Passeig de Gràcia ja no es cap bulevard, es una galeria comercial de grans marques. A alguns segurament els agrada força i segur que atrauen molt de turistes adinerats però, a quin cost ??. No renego pas del turisme, font de riquesa, però no crec que sigui correcte donar los les claus de la casa també, cosa que sembla que estem fent.

Vinçon ha patit la crisi, com la majoria d'empreses em patit i ha sofert un agreujant contra el que no tenia cap sortida, el desplaçament del seu consumidor i això, sra Gastesi, no es pot canviar per molt llest que un sigui.

El error de Vinçon, mal m'està de dir, ha estat no vendre abans el local i així evitar les pèrdues dels darrers anys però, ja se sap, si hi hagués fet haguessin dit que es venia als extrangers....

Els empresaris, petits o grans som sempre dolents i està vist que mai no la fem bé.

Jo, sr. Amat, només el puc donar les gràcies per molts anys de bon gust. A casa meva i a casa de molts amics i parents hi ha coses que només a casa vostre he trobat. 

Ara Vinçon serà una més de les ensenyes de Zara o algun altre, igual que la botiga de Portal del Angel o la Maquinista o desenes d'altres llocs de Barcelona.

Això ara s'anomena globalització, jo en dic una pena.

Bona setmana!!

Formentera

Aquest cap de setmana hem tingut la sort, molta sort, de poder escapar nos a Formentera.

Mai no hi havia estat tot i que les illes sempre han estat una destinació comú per a la nostre família. Menorca es com casa nostre, Mallorca fa temps que no hi anem i Eivissa fa molts més anys que no hi he estat, Formentera però, no la coneixíem.

L'illeta es preciosa, platges increïbles on, tenint en compte l'època, no hi havia pas gaire gent. Dubto que es puguin trobar platges tan ben cuidades i netes i un entorn tan ben cuidat com el de Formentera.

Dit això, hi ha un parell de coses que no m'han agradat tant.

LA primera, sens dubte es que Formentera m'ha semblat una illa nova, i quan dic nova vull dir que trets dels refugis per les barques que encara es poden veure en algunes platges, no he trobat quasi be res que sigui vell, i vell vull dir de l'època dels nostres avis no antiguitats.

Sant Francesc Xavier, el poble principal, es tot nou, els carrers, les botigues, els llums i només l'església té anys.

Els accessos a les platges estan cuidadíssims, amb camins de fusta aixecats, tots ells vorejats de pals de fusta i cordes que impedeixen trepitjar dunes i espais protegits. Fantàstic, segur, però a la fi un creu estar no en un entorn natural sinó en un parc "d'atraccions". 

Imagino que jo soc més de Menorca on existeix un equilibri difícil entre natura i civilització on no sempre es fan les coses com s'hauria però on un pot arribar a llocs sense que faci falta un camí de fustes perquè no ens omplin les avarques de sorra.

L'altre punt, molt més prosaic, es lo cara que es l'illa. Que un xiringuito a la platja de Ses Illetes acabi costant 145€ per dues persones ho trobo una exageració. Es pot dir que el lloc s'ho val, que menjàvem peix i el que voleu però era un xiringuito amb estovalles de paper i el terra era la sorra de la platja i només hem menjat un peix que se suposava que pagàvem al pes i que, em temo, no pesava el que estava escrit.

Decebut perquè tot això em fa l'efecte que Formentera es una illa un xic elitista, el lloc d'esbarjo dels iots d'Eivissa, tota plena de gent jove i "guapa" però mancada de caliu familiar.

Val la pena anar hi però ull, mireu bé les cartes dels restaurants abans d'entrar.

Perquè serveixen els sindicats??

No es pas una pregunta retòrica. Senzillament no serveixen per res. Només surten el dia que els governs publiquen les estadístiques del atur i el 1er de Maig.

Quan surten les estadístiques, si son dolentes, com els darrers anys, els sindicats critiquen que augmenta l'atur però no aporten cap solució. Si els resultats son bons llavors tornen a criticar adduint que son llocs precaris i segueixen sense aportar cap solució. Després desapareixen fins el 1 de Maig, dia de la seva festa grossa.

Aquell dia els sindicalistes es vesteixen a to de les circumstàncies, amb força guarniment de sigles: CCOO, UGT, USO, CNT i el que voleu. Criden proclames incendiàries i un segueix buscant propostes intel.ligents, innovadores i no n'hi trobo pas.

Els sindicats de primers del segle XX, aquest si que tenien raó de ser i si que feien feina, la més important, ajudar al treballador.

Ara en canvi, senzillament permeten fer veure que son un contrapès als empresaris però no aporten res de bo. De fet son tant culpables com els propis empresaris doncs cobren per cada lloc de treball que es perd!!!

Ah, per tots aquells que creuen que exagero i com estic obert al error, us demano que m'aporteu dades que, en els darrers vint anys, els sindicats hagin aportat, innovat, creat llocs de treball.

Bona setmana

la justicia es cega

Un dels paradigmes de qualsevol societat democràtica es la independència del poder judicial.

Quan la justícia es art i part llavors ja no es justícia, es senzillament un instrument més al servei del poder establert.

Nosaltres, la gent, els qui conformem la societat, esperem de la justícia que actuï com a tal, amb justícia, ni més ni menys. NO demanem ni simpatia ni antipatia, senzillament un anàlisi objectiu dels fets, desapassionat i una sentència exemplar i justa.

No existeix una societat perfecte ni segurament una justícia perfecte però qui treballa a fi de bé, amb el temps arribarà a ser just.

Dit això, la justícia parteix d'uns principis bàsics: cultura democràtica, educació, ètica i responsabilitat moral i social. 

Espanya, em temo, amb els darrers anys de govern ha perdut molt en tot allò que es refereix a educació, ètica, cultura democràtica i la resta i tot això ha afectat l'acció de la justícia.

Em temo que el pitjor que ha fet el govern del PP per aquesta encara massa jove democràcia com es Espanya, es empobrir la població, no tant en lo econòmic, que també, com en lo educatiu i cultural. Està clar que quan més burros siguin els espanyols, molt millor i així, mentre es fan acudits de tot i de tothom, no es preocupen de resoldre els vertaders problemes del país. Em temo que Espanya es l'únic país del mon que es riu de les seves pròpies misèries i en fa acudits.

Aquí, un polític la fa grossa com un cabàs i la gent el torna a votar, on es vist això!!!!!

Cada cop estic mes convençut que la nostre generació a de deixar pas a les noves, menys lligades al trist passat de la Espanya franquista i nacionalista.

Ara que venen eleccions tots s'apressen a fer promeses de millorar la sanitat, la feina, el que sigui per tal de captar vots però ningú no parla de millorar les escoles ni el sistema educatiu, no us sorprèn? 

El pal de paller de qualsevol societat no es l'economia, es l'educació, no ho oblideu mai.

Volia parlar de la justícia i he acabat parlant d'educació, i es que no hi ha justícia sense educació.

Per cert, Bravo per el fiscal que es capaç d'acusar al comptable d'una societat per fer us d'una caixa B i, al mateix temps, exonera al director general i la resta de l'empresa que s'ha beneficiat d'aquesta caixa B durant anys i panys.

bon vespre

Africans i també persones

En l'anterior post parlava d'història arran de la lectura d'un clàssic d'André Gide.

Potser, si els polítics europeus sabessin llegir podrien llegir aquest o molts altres llibres que els serien de gran ajut per a entendre que, una bona part del benestar que avui tenim a Europa, es deu gràcies al espoli i robatori que, durant segles hem fet al continent Africà.

I dic hem perquè nosaltres, els Catalans, també hi tenim la nostre part de culpa, hi ha unes quantes famílies Catalanes que han fet la fortuna amb l'esclavatge i l'espoli del continent Africà, encara que ara, això està ben amagat.

Però el tema d'avui es aquest buit de memòria que tothom té a l'UE i que fa que es miri cap un altre costat mentre dia rere dia, moren desenes, centenars de persones que, segons el criteri Europeu, no deuen ser persones, només Africans.

Diuen que no hi ha recursos i es que salvar Africans tampoc deu ser rendible perquè si que hi ha pressupost per produir enginys que maten persones, se'n diuen armes, armes que permeten matar als Libis, per exemple, o als Ucraïnesos, Siris, Iemenís, Kurds per esmentar els més propers, aquí si que hi ha pressupost.

El que la gent no hauria d'ignorar que, més tard o més d'hora, pagarem per el que ara ignorem o menyspreem. EI es el millor exemple de lo car que pot ser ignorar avui un problema.

Ara tot son plors quan els d'EI fan un de tants aten tats, però ells només son instruments de la gana, la desesperança, l'oblit, el menyspreu, la misèria en la que aquells han crescut. Qui son els culpables, segurament uns de semblants als qui avui tornen a caure en el mateix error.

"Quien siembra vientos, recoge tempestades"

De moment jo prefereixo no ser Europeu, em conformo sent Català