pantalla o llibre

Ni tan sols crec que tingui cap possibilitat de "guanyar" aquest debat. el nostre mon es mou per fets consumats que no tenen perquè ser ni correctes ni raonables, ni justos ni coherents però sembla que a uns pocs això ja li va bé i als altres ningú no ens pregunta així que el joc està servit.

Estem creant una pantalla dependència que es força més que preocupant.

Abans d'ahir varem anar al teatre i, com es normal, una veu va demanar de tancar els mòbils, la llum de la sala es va tancar i, tot d'una es veien desenes de persones amb la cara il.luminada per la seva pantalla del mòbil....

Aterres en un avió i el primer que veus es no desenes sinó la totalitat dels passatgers revisant el mòbil, vas a un restaurant i la majoria de la gent, enlloc de parlar amb la gent de la taula, mira el seu mòbil. I així podríem seguir estona, al cotxe per el carrer.

Evidentment hi ha una practicitat en l'ús del mòbil però quan acaba lo pràctic i quan comença l'alienació. 

Ens hem acostumat a rebre moltes dades i totes de manera instantània i sembla que tot s'ha de veure i fer en el moment. Hem perdut la perspectiva i la capacitat de raonar. Ens ho donen tot mastegat perquè no tinguem que pensar.

Sens dubte hi ha avantatges perquè la pantalleta et pot ajudar a trobar te quan et perds i a opinar i moltes altres coses però el que més em preocupa es que mata qualsevol intent de culturitzar, educar, aportar ètica i racionalització a les coses. Es perd la recerca, l'anàlisi, la lectura pausada, la capacitat de concentració, d'introspecció, d'intimitat.

Els joves es comuniquen només a través del mòbil tot i tenir les persones amb qui parlen davant. La gent es felicita amb el what'sapp en lloc de trucar.

Perdem la capacitat de comunicar darrera una suposada capacitat de interconnectar.

Som immediats però hi això quin valor ens aporta.

Bé, ara estic escrivint en un ordinador i això es publicarà en un blog que ningú llegeix perquè no soc part de les xarxes multitudinàries i suposo que per a molts això es una contradicció. Només en part, segueixo creient que som nosaltres qui hem d'aprofitar les eines que tenim però no viure per aquestes eines, petit matiç.

Jo segueixo preferint un bon llibre

Bona setmana. 

 

El 2015 acaba, visca el 2016

Entre costum i tradició però aquests dies se sol fer balanç de l'any i es fan els desitjos per l'any vinent. Avui guardarem tot un any, amb tot el que pugui significar per començar ne un altre, ple de dubtes, sorpreses, desitjos i potser també coses no tan agradables.

No soc persona de mirar gaire enrere, entre altres coses perquè la meva memòria no ajuda a recordar ho tot.

En lo personal 2015 ha estat un molt bon any tot i que el principi va ser molt dur pe rla salut de la mare. Al final tot a anat molt i molt bé i no puc desitjar res mes.

En lo professional les coses han estat molt me magres però també hem arribat a final d'any, no sé ben be com, però aquí estem.

2015 ha estat també l'any on els Catalans hem començat a caminar, tot i que avui encara no sabem cap on, però això es cosa del 2016.

Per aquest 2016 només demano seguir avançant i una miqueta més de fortuna en la part de la feina i la resta, aquest cop, la desitjo tota per els nens i nenes que avui, refugiats, orfes, abandonats, sense pares, ferits, malalts, per ells demano que el 2016 sigui més benevolent que el 2015.

Aquest any que plega hem vist petits ofegats a les platges d'Europa per voler arribar a una pau que no han trobat en vida. Hem vist nens morir per bales i bombes que els nostres governants han fet tirar, sense cap vergonya ni justícia. Hem vist nens i nenes plorar als pares morts per guerres sense sentit. Hem vist nens i nenes passar gana i malalties sense que pràcticament ningú hi pensi. hem vist aquí, al costat de casa, nens i nenes que no tenen els pares al costat i que viuen, lo millor que poden, en centres d'acollida.

Per tots ells demano justícia i pau, educació i futur i un mon millor.

Cada cop més penso en el mon que la nostre generació ha de deixar als que pugen i no puc pas dir que em senti gaire orgullós de la nostre aportació.

Que el 2016 sigui un any d'esperança i d'alegria i que els somriures superin les llàgrimes.

Gandhi va dir algo així com: "sigues el canvi que vols veure en el món".

Que així sigui, per mi no quedarà

Bon 2016 a tot el món!!!!!!

   

els polítics que ens mereixem?

No fa pas gaire vaig llegir una "contra" on un entrevistat deia que la culpa dels polítics que tenim es nostre, dels ciutadans. Primer em vaig emprenyar amb l'entrevistat i després amb mi mateix però després m'he adonat que, desafortunadament, es molt possible que l'home tingués raó.

No, home no, no es pas possible, pensareu, son massa .....no ens ho mereixem pas....

La realitat, en canvi, es molt pitjor que els nostres malsons.

Quants  hem llegit el programa dels diferents partits?

Quants hem contrastat el programa de les eleccions anteriors amb els resultats assolits

Pocs, segur que molt pocs

Els polítics son corruptes però us fixeu que, per cada polític corrupte hi ha, com a mínim un ciutadà capaç de corrompre. La cultura de la corrupció es aquella que no es sorprèn que la majoria de la nostre cotidianitat inclou fraus i corruptelas.

Tots els joves que conec, i dic tots, es descarreguen pel.lícules, videos i cançons sense pagar si poden.

Tots, sense excepció, mirem de pagar els menys impostos possibles, fent o no fent "trampes". Com es possible que encara ens serveixi la excusa de que s'ho quedaran o malgastaran. Som nosaltres els qui primer fem frau perquè després ells ens enganyin o a l'inrevés. Que es primer, l'ou o la gallina.

Com pot algú, amb un mínim de memòria i ètica votar a gent com la sra. Chacón, el sr Fernández Diaz, i la majoria de la resta que menteixen més que respiren.

Sort en tenim de les hemeroteques que ens permeten comprovar quantes mentides poden arribar a dir en les campanyes.

I, a pesar de tot això, som hi, tornem a votar los.

Llavors s'arriba al comentari aquell que diem, bé però es que tots ho son de corruptes, o es que aquests son els "nostres" o senzillament, ja ens està bé perquè els altres son pitjors.....

Els debats han estat patètics i el pitjor el Sanchez/Rajoy.

El sr. Duran encara ens vol fer creure que serveix per algo més que tocar la seva bateria, i així la majoria, arrapats com a paparres al seu escó.

Llàstima que la guillotina ja no sigui legal, en Lluís XVI, només hauria estat el primer de molts....

Dos extrems, la candidata de C's per Andalusia, un prodigi de la oratòria, no us la perdeu, es a la xarxa i el Rufian, d'ERC, segurament un dels nous i esperançadors polítics del nostre país.

I es que, a pesar de tot el que he dit i penso, també soc capaç de veure el got mig ple.

Visca la democràcia i, sobre tot voteu, votem

 

Sr. Cuní

L'altre dia vaig seguir l'entrevista que el Sr. Cuní va fer al Sr. Mas.

No vaig pas veure cap entrevista sinó la deliberada voluntat d'en Cuní de guanyar el seu interlocutor al qui tractava com un adversari a batre. Sembla que avui aquesta es una tendència molt comú entre els suposats comunicadors que, protegits per el seu programa o la seva cadena, es dediquen a maltractar l'entrevistat, sigui qui sigui, per "imposar" la seva pròpia personalitat.

Patètic!!!!

En Cuní va perseguir com si fos un interrogatori, buscant les contradiccions sense èxit, posant en boca d'en Mas coses que no va dir. 

Imagino que el Sr. Cuní va pensar que tenia la gran oportunitat per ser ell mateix el president de la Generalitat!!

Fa massa temps que en Cuní actua com a amo i senyor, mantenint inexistents equidistàncies perquè se li veu massa el llautó, o hauria de dir el Godó.

Francament en Mas, va demostrar un parell de coses: que es un senyor doncs va saber aguantar la mala educació del entrevistador, i, sobretot, que, a pesar de les circumstàncies, té les idees clares del que ha de fer i de com s'ha de fe.
Sr. Cuní, ser periodista i ser informador, no li dona dret a ser un manipulador de la informació i creuar aquesta línia es el mateix que faltar a la professió que representa.  

Mals temps per la democràcia

Diuen que la democràcia es el menys dolent dels sistemes de govern i segurament es ben cert. La democràcia es imperfecte per definició però ningú ha trobat res de millor, i es que som molta gent en el mon i això no es fàcil de gestionar.

El problema, no obstant per a mi, son les perversions que neixen al voltant dels sistemes de govern.

A pesar dels molts canvis que la nostre societat ha viscut a lo llarg dels segles i sobretot els darrers 75 anys, hi ha coses que no han canviat: la corrupció i els poders amagats, sempre lligats als poders econòmics.

Aquesta setmana hem viscut dues decisions polítiques que embruten la paraula democràcia:

La primera es que el Sr. Hollande, president de França, embolicat en la bandera del seu país i la seva suposada defensa, va i decideix que ha de donar suport a El Assad a Síria per lluitar contra EI. Es a dir que ara resulta que el causant del èxode de més de 4.000.000 de Sirians de casa seva, el botxí de més de 250.000 Sirians, ara resulta que aquest home ha de ser recolzat !!!!! Primer li han venut armes per matar els seus conciutadans, després l'han intentat treure del país armant als sirians descontents amb el dictador, i després als nouvinguts que ara son els qui s'ha de eliminar. !!!! Si una democràcia ha de sobreviure alimentant un dictador i si el fi justifica els mitjans, vol dir que darrera la democràcia, alguns poden amagar tota la merda del mon.

La segona, menys vistosa però no menys punyent, ha estat a mans del Sr. Erdogan, president de Turquia. L'home ha detingut dos periodistes que han demostrat que, al mig dels aliments que duien per els refugiats Sirians, hi havia armes per els terroristes, la prova fefaent  que els mateixos governs per davant ajuden i per davant maten als mateixos que ajuden.

Llegia aquesta setmana una contra de La Vanguardia, un ex agent Rus que denuncia els poders econòmics que dominen el planeta i el mouen en funció dels seus interessos i no de la gent. No per més sentit es menys cert.

Ara tot s'hi val, enviar avions a bombardejar, retallar llibertats, frenar els refugiats, i tot el que voleu.

Mala setmana per la democràcia!!

submissió

Suposo que la meva visió, si es que algú ho llegeix, es pot considerar esbiaixada però no em puc estar de escriure ho.

Catalunya ha d'estar submisa o no  serà. Imagino que aquest es el missatge imperant al govern de Madrid, aquell missatge que els fa guanyar vots i per tant tinc que assumir que no sols es un pensament polític sinó un pensament comú en la població, al carrer.

Sembla clara aquella màxima tan castellana de "eres mía o estas muerta" o com sigui que vagi la frase.

No sé cap on anem perquè els nostres polítics segueixen discutint el color de la pintura de les parets quan encara no tenim el pis comprat.

Si se o com a mínim estic convençut que un dia, no fa gaire, varem creuar un llindar i ara només podem seguir endavant perquè darrer només ens queda la submissió infinita, el baixar el cap i seguir com un súbdit.

Crec que no tot s'ha fet be i fins i tot algunes coses s'han fet malament perquè hem jugat malament els temps i els continguts.

Altres callen i es mouen i ja estan molt més endavant que nosaltres i no pensen pas ajudar nos.

Em sento com aquell súbdit que ha fugit de l'explotació del senyor feudal i ara corre per el bosc però no te res per menjar ni cap seguretat de que si algú el veu no sigui traït al moment.

Em sento com aquell súbdit content perquè es lliure encara que no sàpigues on va.

Veien als Montoro, Fernández Diaz, al "sobresous" com alguns l'anomenen, a la Santamaria i altres figures espanyoles, jo prefereixo marxar, encara que el nostre futur sigui incert.

Bon cap de setmana

 

En funció dels morts

La nostre societat ha rebut un cop molt dur aquest cap de setmana i es que la gent de EI saben com fer nos mal. Saben que el nombre de morts es el primer factor d'èxit per ells i el segon la notorietat dels morts i el tercer el lloc on moren.

Aquest cap de setmana han assolit els tres en un sol cop: mes de 130 morts, ciutadans francesos al centre de París. Tot el mon occidental s'ha mobilitzat i avui ja eren tots els caps d'estat reunits a Turquia.

Però es que fa uns dies, els mateixos del EI aparentment, varen fer explotar un avió a la península del Sinaí i en varen morir encara més persones. La majoria russos i el valor de la noticia no ha estat ni molt menys el mateix.

Però es que fa més dies, a Beirut, capital del Líban, també varen morir no sabem quanta gent en un atemptat semblant però això només va ocupar alguns titulars un dia i prou.

I en aquest mateix mes de Novembre han mort assassinats en actes terroristes gent a Turquia, Irak, Siria, Txad, Nigeria i molts altres països que jo no soc capaç de recordar.

El periodista Xavier Aldekoa, en el seu compte de Twitter, avui al Txad, explica que on es ell hi moren nenes bomba cada dia i no hi ha cap periodista....Potser son algunes d'aquelles nenes que fa un parell d'anys varen ser segrestades per Boko Haran a NIgèria i que ja ningú no recorda.

La nostre societat permet que es matin o fins i tot mata en aquells països, amb exèrcits, drons, bombardejos o per soldats interposats com ara els kurds o qui sigui. Això ens es acceptable aparentment. I com nosaltres no arreglem res allà perquè s'ens en fot el que passi.

Ells, els d'allà, amb o sense justícia, ens ho tornen fent el mateix, matant a quants mes millor, poc importa qui.

Nosaltres, la gent del carrer, com sempre, paguem els plats trencats de les malifetes dels nostres dirigents i això no es pas nou.

Aquest cop han estat francesos i demà qui sap.

Els qui haurien de resoldre ho accepten els "danys col·laterals" com a mal menor. Avui posen cares circumspectes, i prometen un munt de coses que saben que no faran, arreglar el verdader problema, els milions i milions que no tenen res i moren a mans de dictadors i dirigents sense escrúpols.

De moment tindrem milers de soldats i policies per el carrer, milions de despeses militars, reunions d'uns i altres que no acabaran ni amb el conflicte de Síria ni el d'Afganistan ni, ni, ni.

Ells ho saben i ja deuen pensar en la propera. Penediment, ells cap, i nosaltres? en tenim per els morts que hi ha en aquells països?

En funció dels morts tornarem a patir i tremolar.