Benvolgut Joan

Benvolgut Joan,

Ens has deixat, m'has deixat i avui m'he sentit molt malament i tot el cos i el cor em fan mal.

Ens vàrem conèixer fa més o menys 46 anys i jo no puc explicar la meva adolescència ni una bona part de la meva vida sense tu.

Ho vàrem compartir tot, amics, amigues, aficions, esports, viatges, la Granés. Les nostres famílies es varen construir al mateix temps, jo vaig ser el teu padrí i tantes i tantes coses.

Només el temps, ell, com sempre, ens va anar distanciant perquè els nostres camins no anaven per el mateix lloc.

Tot i això, i a pesar de tot, ens veiem molt de tant en tant i els records esborraven ràpidament tot el temps que havíem perdut un lluny de l'altre.

Tu sempre has estat el MEU amic, en majúscules, aquell amb qui has crescut i compartit secrets inconfessables. Aquell que sempre era allà, quan les coses eren mes complicades.

Avui t'he perdut tot d'una, sense poder acomiadar me i he plorat perquè el pitjor que et pot passar, no es perdre algú estimat, sinó no poder dir adéu i fer una darrera abraçada.

Tot es queda a la gola i les paraules i els sentiments queden atrapats perquè ja no els podràs expressar mai més a qui tu estimaves.

Has marxat massa d'hora tot i que el teu cos ja t'havia avisat masses vegades i ara que t'havies alliberat de totes les obligacions i podies començar a viure en pau, has tocat el dos. Ni un any has tingut de pau.

La vida no es gaire justa amb masses persones i tu has rebut masses cops.

Jo no he estat a l'alçada i només ara m'adono de lo estúpida que es aquella frase de "a veure quan quedem" o "ens truquem" i res no passa en masses setmanes o mesos.

Ara ja es massa tard per a poder demanar perdó. Tu em necessitaves i suposo que no ho he fet prou bé.

Joan, no sé si pots llegir o escoltar les meves paraules però desitjo de tot cor que, allà on siguis, siguis més feliç que en aquesta terra que has deixat.

Deixes un parell de fills que et trobaran molt a faltar, una germana, la Margarita, que no té consol i uns amics: el Josep Maria, la Mercè, el Ramon, l'Agustí i jo entre molts.

Descansa en pau amic

 

Armènia

Negar el que va succeir a Armènia a mans dels Turcs a finals del segle XIX i primers del segle XX es senzillament una gran hipocresia i una manca d'humanitat.

Tot i això han fet falta 100 anys, cent, perquè el parlament Alemany ho hagi reconegut, això si, sense la presència de la Sra. Merkel per no "ofendre" al Sr. Erdogan.

Si llegiu "el libro de los susurros" de Varujan Vosganian, Pre Textos, i només deu ser un de tants, descobrireu la misèria humana i com es pot deixar morir tot un poble sense que la resta del mon no obri boca.

Els Turcs d'avui no son pas culpables del que els seus progenitors hagin pogut fer fa 100 anys, sempre i quan tinguin la honradesa de reconèixer que allò va passar. Son culpables si no accepten una veritat flagrant. Els Armenis d'avui mereixen aquest reconeixement tardà.

No tinc ni idea de quants països encara no ho han reconegut i entenc menys encara que siguin tan poc humans com per defugir destapar un dels pitjors períodes registrats el segle XX.

Els Armenis, com tants altres pobles exterminats o quasi exterminats, han tingut la mala sort de no ser rics, no tenir "protectors", i fer més nosa que servei per algun poderós.

Diuen que la història la escriuen els guanyadors i per això fan falta anys i homes i dones valents/tes, que, poc a poc, aconsegueixen recuperar la memòria històrica.

A tots els continents hi ha, o millor dit, hi ha hagut pobles que han patit el mateix que els Armenis o fins i tot han desaparegut del tot.

La llista es llarga i jo no els conec pas tots.

Només sé que, com a Català, m'identifico amb els pobles que han patit o pateixen algun tipus de repressió.

Llarga vida al poble Armeni!!

Bona setmana

Túnels de Vallvidrera

He llegit els darrers dies que s'està plantejant eliminar els peatges en algunes vies Catalanes. Sembla que en algun cas acaba la concessió i d'altres es vol anticipar aquesta data.

Curiós però enlloc he llegit res dels Túnels de Vallvidrera, de que anul.lin el peatge a una de les obres més incongruents que conec.

En primer lloc, com es que per entrar a una ciutat s'ha de pagar peatge??? Que jo sàpiga només Londres cobra als cotxes que hi volen entrar però cobren a TOTS els cotxes, no només als qui venen d'un costat.Per què no hi ha peatge a la Meridiana o a la Diagonal, també son autovies o autopistes en els seus accessos.

En segon lloc per què el túnel de la Rovira es de franc i els de Vallvidrera no? si es que la cosa va de túnels.

Es que els qui venim d'aquella zona: Sant Cugat, Rubí, entre altres, som diferents?

Si poguéssim trobar resposta a aquestes primeres preguntes, llavors hauríem de començar per el segon grup de qüestions.

Un paga per us quan et donen un servei i si el servei no es correspon, no pagues.

Pregunteu a tots els conductors que, cada dia de la setmana, hem de fer cues de 15 i 20 minuts per creuar un peatge i/o per entrar al túnel si volem entrar a Barcelona o be fer cues igualment de sortida perquè només hi ha un carril i es que, oh meravella, els Túnels només tenen tres carrils i això fa que sempre hi ha un sentit perjudicat. Entenc que paguem perquè es una via ràpida però si la rapidesa desapareix i el servei no es el promès per què paguem?

Com es possible, i seguim amb les preguntes, que els accessos dels Túnels a les Rondes estiguin tan poc adaptats a la realitat d'avui, provocant cues de més de 2 kilòmetres per accedir a les Rondes cada matí, ja que només hi ha un sol carril i una sola sortida per entrar a les Rondes (dues direccions) i sortir fora del scalextric. En definitiva un sol carril per a tres destinacions!!!!

Finalment, si hem tingut la sort d'entrar a Barcelona i el radar amagat a la dreta no ens ha fet cap foto, llavors hem de lluitar per poder entrar a la Via Augusta, col.lapsada també i/o intentar girar cap el carrer Vergós. Ai las, aquí els genis de trànsit s'han lluit. El carril de la dreta no s'hi pot accedir fins que no ets a uns 20 metres del gir cap a Vergós i es nota que qui ha dissenyat les ratlles no hi ha estat mai a les 8 del matí. 

Evidentment, els conductors ja ens hem acostumat a infringir unes ratlles mal traçades i es que els conductors som rucs però fins a un límit i quan les coses estan mal fetes, reconstruïm les normes.

Finalment, una pregunta, per què el recorregut del túnel fins el peatge està limitat a 90km/h? es o no es una autopista?

 

pirates legals

Fa uns quants segles els Anglesos, sempre més intel.ligents que la resta, varen inventar una figura: els corsaris. Els corsaris eren "pirates" que es dedicaven a atracar els vaixells Espanyols i Portuguesos que tornaven de les Amèriques. Els Anglesos els finançaven i els protegien però no els reconeixien oficialment. Ells varen inventar aquesta figura d'il.legalitat legal que avui tenim als carres de tot Catalunya: els manters.

Els manters son gent, majoritàriament Nord africans sense feina ni papers. Fins aquí això seria un tema social i si venguessin artesania o similars jo acabaria aquí el meu escrit.

Però no, aquí es precisament on comença la qüestió per a mi. 

El que hi ha darrera tot això dels manters es un enorme negoci on senzillament s'explota als més febles en unes condicions inhumanes. El negoci es basa en la venda de productes il.legals, pirates, falsificacions que arriben de manera il.legal a Catalunya i que son venudes en un de les xarxes més segures: els manters!!!!

I com es això?, fàcil, els artífexs d'aquest negoci no apareixen enlloc, ningú no els coneix. Tenen uns punts de recollida dels productes pirates per els manters que ho han de pagar per endavant i ja està, senzill, sense impostos, sense mà d'obra, sense permisos, protegits per uns polítics (sempre ells) que no gosen atacar uns "pobres negres" que no tenen res.

I ja esta feta una cadena perfecte perquè ells, els manters, no pregunten ni protesten, ni discuteixen ni producte ni preu, per ells es només supervivència. Els polítics, de dretes i d'esquerres no fan ni faran res (podrien perdre vots) i, en aquest cas, afegim un nou grup: els ciutadans.

Si senyor tots els qui, en algun moment heu comprat algo a un manter, esteu cometent com a mínim una infracció perquè tots sabeu que compreu una falsificació. I el fet que molta gent compri falsificacions no ho fa menys il.legal. Així que ja ho sabeu.

Bona setmana!

més fals que un duro de plata

Un alcalde de dretes pagant un lloguer a uns "okupes" i una alcaldessa d'esquerres anul.lant el lloguer i enviant els mossos. Una extrema esquerra recolzant la mateixa violència que critica als mossos i uns mossos que ja ningú no sabem si el que fan ho fan perquè volen o els hi manen.

Finalment un silenci curiós per part de tots els dirigents polítics Catalans que no volen, no poden, no gosen criticar només perquè els autors dels fets son Catalans. Així ho feia esmen la Pilar Rahola aquest vespre.

Si l'alcaldessa fos a l'oposició hauria "destrossat" el que ella ha ordenat i si l'ex alcalde fos l'alcalde segur que hauria fet el que ara critica.

Canvi de papers o senzillament hipocresia, o més aviat tots ells només diuen el que toca segons la cadira que ocupen.

A mes el nivell d'hipocresia s'incrementa notòriament quan poden canviar de parer sense cap sentiment de culpa o vergonya. Es mes, son capaços de justificar ho.....

Quan jo era petit els meus avis deien la dita: "més fals que un duro de plata". Oi que els queda bé a tots ells!!!!!!!!

 

El franquisme encara existeix

Aquesta setmana hem tingut tot el merder de les estelades i, al final sembla que el partit podrà veure les estelades a les grades però m'ha quedat un regust amarg a la boca per veure com ha acabat la cosa.

En primer lloc una franquista que no se'n amaga va considerar que, a "casa seva", les estelades no hi lluirien i, evidentment, ningú del Gobierno la va aturar. No la varen aturar perquè a ells ja els anava bé la cosa. També es evident que tothom que tingui un mínim de sentit comú, ja sigui independentista com si no, va dir que això era un disbarat perquè atentava contra un principi bàsic de llibertat d'expressió.

Alguns es varen retratar com els nous alevins de tardo franquistes com son els de C's però, en definitiva, els demòcrates d'un costat i l'altre es revelaven contra una decisió injusta i dictatorial pròpia dels anys dels nostres avis. 

Un jutge va tenir el sentit comú de rectificar la situació i aquí hauria acabat la història si no fos que un altre jutge, aquest si, ha sigut capaç de tornar nos al segle XX. En primer lloc ha estat capaç de dir que l'ordre mai no ha existit i s'ha quedat tan ample. En segon lloc ha dit que com que l'ordre no ha existit, no es pot revocar i, finalment que el Barça no es ningú per opinar sobre la llibertat d'expressió.... Ell si per el que sembla.

Per tant, la seva conclusió es que no hi ha hagut cas, no accepta per tant el recurs del Barça, i deixa la porta oberta a tornar a prohibir les estelades o el que li convingui, quan li vagi bé.  Es a dir que aquesta història no ha acabat, es com lo dels xiulets.

A Espanya hi ha jutges demòcrates, sens dubte, el primer o es, però n'hi ha d'altres que no ho son pas i segueixen actuant com en altres èpoques.

Sembla que la nostre generació ha de desaparèixer d'aquest mon perquè hagin desaparegut ells també?? La pena es que aquests franquistes han criat noves generacions que abracen aquells símbols.

I el pitjor es que altres països com Àustria, estan a punt de votar un president d'extrema dreta, i a França varen estar a punt de fer el mateix i així tot Europa. 

Fa pena i por pensar que determinades ideologies no moren sinó que es retro alimenten i retornen cíclicament (si es que mai han desaparegut).

Em sap greu parlar d'aquest tema abans de començar una nova setmana però també es cert que hi ha una bona nova: jo puc escriure sobre aquest tema i algú, en algun lloc em pot llegir sense que ningú no pateixi.

Bona setmana i Visca el Barça  

Animalistes

Animalistes??? qui son els animalistes, els qui ens agraden els animals som animalistes? i els qui no els agraden els animals com es diuen: bestialistes?

Com es que avui a tot li hem de posar noms i crear conceptes que no son pas necessaris.

En primer lloc creem un problema on no hi era i això, cosa estranya ha estat obra dels polítics, els nostres, no els del país veí.

Resulta que defensen i abanderen l'abolició dels "toros" i, quan ja hi son ben posats al mig del merder, varen descobrir que aquí, a casa nostre també hi ha "toros", que per no ser anomenats iguals que allà, en diuen bous....

I tot d'una es creen els qui defensen els bous i els qui els volen eliminar igual que els toros i aquests ara, per virtut dels polítics i els mitjans son els animalistes.

I el que no era problema ara ho es i gros. Gros perquè els qui defensen els bous ara s'ho agafen com a cosa seva i els defensen a bufetades si cal. Ja no hi ha raó sinó lluita, no hi ha lògica ni sentit comú, hi ha rauxa i violència.

Els polítics, evidentment, creat el problema fugen d'estudi perquè qui els prohibeixi sap que perdrà vots i això ara es massa car, ningú no gosarà fer ho.

El que ja no hi ha es cap sentit comú. La raó mes senzilla ens dona a entendre que maltractar un animal, el que sigui, per el nostre plaer, no té cap sentit. Ni bou, ni gos, ni gat, ni cap altre.

La història i la tradició, els costums no son excusa ni raó per emparar el que ja no hi cap en la raó. 

Quin sentit té fer mal a un animal senzillament per la nostre diversió. El fi justifica els mitjans?? No ens podem divertir sense ferir ni maltractar? Jo crec que si i no vull ser dit animalista. Soc senzillament un esser humà que odia la violència, aquesta violència, desafortunadament tant propera i comú que ja ni tan sols s'intenta evitar.

Es comença amb els bous, es segueix amb les lluites de gossos (tradició romana), la boxe (tradició grega), el circ romà, i acabem justificant lo injustificable.

Tant de bo les noves generacions s'eduquin en la raó i l'ètica per sobre d'algunes "tradicions malsanes".

Bona setmana