de gossos i persones

Aquest estiu s'ha parlat, i molt, dels gossos i la platja i d'on poden anar o no.

S'ha obert una espècie de mini espai a la platja de la Barceloneta perquè els gossos es poguessin banyar amb els seus "amos". Lo suficient perquè l'ajuntament pugui presumir de consciència social i alimentar tots els mitjans que s'hi han abocat. 

Aquest cap de setmana un article parlava de que a Sant Pol, una quinzena d'entitats s'han posat d'acord per reclamar la fi de la prova de platja per a gossos. Segons uns perquè posen en perill als corb marins!!! que, segons sembla son prioritaris per davant dels gossos...

Tant a Barcelona com a Sant Pol es queixen, també, de la manca de vigilància per impedir, i suposo castigar, als infractors.

jo, amb franquesa, n'estic fart de tanta hipocresia i sobretot per la manca de rigor d'uns i altres. En el mon civilitzat, la convivència entre gossos i humans no es qüestiona, es perquè es una cosa natural.

Que un gos no es un humà ja ho sabem però on es dit que els humans som millors que els gossos en comportament i sociabilitat.

He arribat a llegir que "els gossos embruten les platges". Jo, aquest cap de setmana, a la platja del Masnou, he pogut veure desenes de persones fumant i apagant les burilles a la sorra que allà es queden. No sé quantes persones han "pixat" a l'aigua just al costat d'un que passava al costat boquejant i empassant el que no toca. Ah, però això no compta.

Per què mai no es crida als qui tenim gossos per legislar aquests temes i per fixar regles.

per què els gossos estan estigmatitzats i son culpables de tota la brutícia de les ciutats i les platges i ningú no diu res de les escopinades, les burilles al carrer, els papers, els xiclets i tantes altres coses no degradables que els humans deixem al carrer.

L'Ajuntament de Barcelona son uns hipòcrites que no resolen cap problema, només remenen la cua per fer veure que fan però no fan res de constructiu, com a mínim en aquest tema, i d'altres.

Un gos es un ésser viu, dotat d'un nivell d'intel.ligència (verificat per estudis internacionals), capaç de comunicar i sentir i amb una entrega abnegada al servei del home.

Utilitzat com a soldat, pastor, bomber, detector de bombes, caçador, el que volgueu, però mai reconegut com el que es, un gran company i amic dels humans.

Els qui no teniu un gos segurament somriureu de manera condescendent al meu escrit, però es que no teniu ni idea del que no coneixeu i això no us fa ser superiors als altres.

 

persones

L'altre dia vaig veure aquesta foto i em va agradar molt per el seu significat.

Un home gran grec, recollint i acollint un petit refugiat a les seves costes.

Quanta humanitat en aquesta persona que no es preocupa de si el nen es Sirià, Afganès, Somalì o el que sigui, ell veu un nen en perill i el salva i el du a terra. 

Segurament ell no deu disposar de gaires mitjans i això tampoc importa, ell es una persona que, senzillament, es preocupa de salvar un altre persona.

Si tots fóssim capaços d'actuar amb aquesta generositat i aquest despreniment, segur que el mon aniria molt millor.

Llàstima que els dirigents del mon no tenen la grandesa d'aquest home.

Bona setmana! 

vacances a la platja

Estiu significa majoritàriament vacances i vacances significa majoritàriament sol i platja i platja significa majoritàriament gent, molta gent.

No puc negar, ni vull, que a nosaltres ens agrada molt el sol i el mar i això, e la mida que les nostres vacances van lligades al calendari tradicional de la majoria de la gent, significa gent, molta gent.

Les vacances ja s'han acabat i feia dies que volia explicar algunes pensades que he tingut durant aquestes vacances:

D'entrada he tingut sort, molta sort, perquè hem anat a Menorca, la meva segona terra i hem gaudit de sol, tramuntana, aigües increïbles, hem menjat força bé i sobretot hem descansat.

Però Menorca també significa gent, molta gent. Mai "ses illes" no han tingut tanta gent i això fa que es perdi molta qualitat de vida i de descans. Espanya i Catalunya també han optat per quantitat molt mes que qualitat i això genera gent, molta gent i degrada el país a canvi de pocs ingressos.

De fet, un autòcton de Menorca ens va dir que a les plataformes, un d'aquells llocs on només hi anàvem els locals i els de "sempre", ara li diuen la "pinguinera" i vaig gosar preguntar perquè. La resposta va ser lapidària: perquè està sempre plena de guiris....

Un altre dels llocs tradicionals per a nosaltres: cala Presili, vàrem marxar quan vàrem veure la quantitat de cotxes que hi havia al accés....

Però vacances també significa explicar com es avui el mon i d'això vull parlar.

D'entrada dos mons: el dels que en tenen i l'altre. Els primers se'ls veu majoritàriament als barcos i les grans cases o no els veus. Els altres érem a la platja, fidel retrat de cap on va el nostre mon, cada cop menys tenen més i els altres ens amunteguem.

Ignorem els primers tal i com fan ells amb nosaltres i em concentro en els segons.

La platja es "algo" força democràtic i internacional e intergeneracional.

Pots veure cossos desbordants de carn endinsats en banyadors minimalistes, carns excessives, blanques o vermelles, si venen del nord d'Europa, tatuades de dalt a baix sobretot si son angleses, cossos que treuen el singlot i provoquen estrabismes visuals. Panxes cerveseres que semblen globus a punt d'explotar.

Hi ha dos tics que homes i dones no poden evitar: totes les dones s'han de posar les calces be les calces per darrera i la majoria dels homes s'han de posar la ma al paquet per posar lo al seu lloc.

En això no hi ha gaires classes, pot ser més o menys dissimulat però son gestos repetitius.

Un altre acte democràtic es la ocupació d'espai. Quan arriben les famílies els rols es reparteixen per muntar la sombrilla (el para-sol en català, però tothom diu sombrilla), reparteixen les tovalloles per guanyar espai de protecció i superfície tèxtil, posar quilos i quilos de crema protectora als nens que tot seguit van a l'aigua. 

Tot molt molt, bé no sé com dir ho, ja m'enteneu.

De qualsevol manera no em queixo, unes ulleres de sol i un bon llibre son un escut màgic que em permeten refugiar me en un altre mon.

Gràcies per poder gaudir de vacances i espero que l'any que ve, en lloc de fer les vacances el mes d'agost les pugui fer les un altre mes.

 

JJOO

Els JJOO de Río ja son història. D'entrada he de dir que ni en soc cap expert ni tan sols he vist les cerimònies però he vist alguns esports i he llegit abastament sobre el tema. Es un fet que no han estat uns jocs com els altres però si aquest fos l'objectiu el punt de sortida ja seria dolent i tots aniríem errats.

El sistema d'elecció de la ciutat ja es, si mes no, dubtós tenint en compte que molts dels membres del COI ja se sap que son corruptes (que extrany oi?).

Bé, un cop triat Rio el mon ja hauria de saber que Río no es, ni pretén ser una ciutat com les tradicionals capitals europees. Es, i ho era quan va ser triada, el referent mundial dels països emergents i que representen el futur del mon, juntament amb la Xina, Índia, Sud Àfrica i Rússia. Río es també la primera ciutat de l'Amèrica del Sud que ha aconseguit uns jocs i en portem uns quants de fets.

La quasi totalitat dels jocs s'han fet a ciutats europees i/o nord americanes exceptuant Tokio, Moscú i Pekin.

De fet els jocs sempre han estat una festa muntada per als occidentals i a mida dels occidentals.

Tota la premsa internacional ha criticat els molt i molt defectes que han tingut les instal.lacions però pocs han parlat del mèrit que té que una ciutat com Río faci l'esforç que han fet, de com ho han pogut dur a terme. Tampoc no es creia que Barcelona fos capaç de fer ho i ben bé que va anar la cosa.

No s'ha criticat que el COI i els seus patrocinadors han ignorat als Brasilers en la seva gran majoria fent uns jocs excloents per la majoria de la població i sense respectar els seus costums.

Bé que es va omplir Maracaná per veure la final Brasil Alemanya, 80.000 Brasilers i alguns Alemanys que varen fruir del seu esport, el que la majoria practica.

Ningú no critica que als JJOO hi hagi una hípica elitista i, amb perdó, poc esportiva, o el golf o fins i tot el tir, esports mes aviat amb poc sentit avui.

Ningú no critica que els tenistes tinguin dos assistents que els aguantin les tovalloles, un a cada costat i els recullin les pilotes i que exigeixin silenci per a jugar. No se suposa que l'olimpisme es per que el públic cridi i animi els seus???

Ningú no critica que els jugadors de la NBA estiguin en un creuer apart per no baixar del seu nivell i no barrejar se amb la resta d'esportistes.

On es l'olimpisme amateur, el que se suposa que regeix aquests jocs? o es que ara els JJOO ja son els BBJJOO, es a dir els Jocs del "business". Negoci que deuen fer alguns com el COI i els seus membres però no pas els atletes que han invertit 4 anys per poder gunayr o perdre en uns minuts.

Sembla que els diners ho embruten tot, fins i tot l'olimpisme.

Em quedo amb la felicitat de la gent de Río que s'han sentit el centre del mon durant uns dies, que alguns fins i tot hi hauran guanyat alguns diners, que molts hauran oblidat les seves misèries una estona, Igual que ens va passar a Barcelona.

Em quedo amb la felicitat dels atletes que han guanyat o perdut però han lluitat per ells mateixos.

Llàstima, com sempre, dels polítics que han intentat envoltar de banderes els guanyadors i han amagat als perdedors.

Tokio tornarà a tenir els Jocs el 2020 i segur que allà tot funcionarà perfecte, sense cap falla enlloc però potser no seran uns jocs tan humans com els que han acabat ahir.

Salut Río i felicitats, sou molt i molt bons!!!

Els vostres han estat els primers jocs diferents

Lehman Trilogy

Si encara hi sou a temps no us la perdeu, l'obra s'ho val però, sobretot la interpretació es superba. 

Tots ells ho fan tan bé que, per un moment, un pot perdre el fil del missatge que el text ens vol transmetre. Segurament del millor que em vist aquest any al teatre. Escenografia, muntatge, direcció, tot mereix un deu.

Dit això, un cop digerida l'obra et queda el regust amarg del seu contingut i aquest no et deixa indiferent.

Com, en tres generacions, el mon ha canviat tant que ja hem oblidat d'on venim i pensar en el on anem em fa una gran por.

L'autor, Stefano Massini, ho resumeix en una frase colpidora: abans compràvem per necessitat, ara comprem per comprar. 

Aquesta setmana he tingut dos sopars amb amics i, en els dos casos, hem acabat amb un regust amarg, a pesar del sopar entre amics, que "no anem bé", que el mon no gira cap on hauria d'anar i tots podem prendre mal.

Sempre, totes les generacions hem anat dient que el mon canvia i es normal que els qui ara som grans, pensem que el nostre era un mon millor però es que, amb tota franquesa, no veig que té de millor aquest mon d'avui.

Tot va accelerat, la vida, la feina, les relacions, les guerres, la evolució, els sistemes, tot corre de manera descontrolada i segurament aquest es l'objectiu d'uns pocs, aquells qui controlen i hi guanyen el que no està escrit perquè la gent, nosaltres, cada cop correm més per obtenir menys de res i no tenim esma de parar perquè sembla que si parem prendrem mal.

Els nostres fills ja no saben el que es una feina fixe, els seus sous baixen en lloc de pujar, han de marxar per poder treballar, les seves relacions son menys estables, corren i corren i viuen en un entorn més dur, menys amable, on costa més relacionar te amb la natura i les coses senzilles, on tot s'ha de veure a través d'una pantalla en lloc de mirar ho al natural.

No fa pas gaire llegia que ara la gent viatja per fer fotos i ensenyar les als altres. Lo important no es veure les coses i els llocs, no es conviure i descobrir el  que visites sinó que els altres ho vegin....

La gent es relaciona a traves del mòbil i es millor 100 amics a la xarxa que un de debó al costat.

Les coses que comprem ja sabem que ens funcionaran un màxim de 10 anys per què aquest ha de ser el plaç de reposició. Res ja no es per sempre, com abans. De fet, quan compres el que sigui, automàticament ja es quasi obsolet perquè en pocs mesos sortirà una nova versió que invalidarà la teva.

Ja no es produeix, es sobre produeix perquè es tracta de mantenir, ens fan creure, una gran velocitat de producció. Em recorda aquella escena dels germans Marx quan van en una màquina de tren i van cridant: "más madera, más madera, que es la guerra!!!!!!"

Cal? Definitivament crec que no. en l'obra d'en Massini, en varis moments repeteixen algo així com en els 50 estàs en la plenitud (crec) i, això si que ho recordo, en els seixanta tens la saviesa.

No em considero savi, com a màxim ruc, però l'edat em dona una certa perspectiva i l¡únic que cerco es com baixar d'aquest tren sense prendre mal.

Menys es més!!!

Jo he viscut molt i bé però arribo cansat, amb desencís i patint per tot el que la meva cursa ha implicat i implica. No em penedeixo de res perquè no crec haver fet mal a ningú però si podes tornar enrere, algunes coses, en l'àmbit laboral sobretot, les canviaria i molt.

No sé pas com acabaré però ja no m'agrada el que veig i, si aquest ha de ser el nou mon, prefereixo veure'l una mica de costat.

Aquest cap de setmana un noi jove ha matat nou persones en un atac de bogeria, segons uns però si escoltes les seves darreres paraules semblen las d'una persona arraconada per tot i tots i que cau en la desesperació. Justificable?, no, segur que no, però, has de ser molt fort per evitar ho. 

Fixem nos en l'increment de la violència, domèstica, religiosa, al carrer, a tot arreu i pensem si no es el propi sistema qui ens força, per sobre de les nostres pròpies possibilitats i alguns, pocs o molts peten i llavors es descontrolen i fan mal.

Aquest sistema té coses perverses que semblen amagades però son ben reals.

Un mon que dirigeixen unes poques empreses i unes poques persones on la resta som titelles, números o com ara s'ens anomena: "big data".

Jo, amb el vostre permís, intentaré frenar i baixar sense prendre mal.

Bona setmana!! 

Democràcia, segur?

El Brexit hà estat una gran lliçó de democràcia i, sobretot de maduresa d'un poble. Jutjar el que es votava es difícil perquè els propis anglesos tenien molts dubtes. Aquesta setmana he estat amb uns quants i cap d'ells es declarava obertament favorable a una o altre opció.

Però aquest brexit ha servit per retratar, encara més alguns polítics espanyols.

El Rivera i els del PP, qui si no, han fet unes declaracions curioses.

En primer lloc diuen que fer referendums es perillós!!!!! després que algunes decisions les han de prendre els polítics i no els ciutadans!!!! els referendums porten desunió!!!

Renoi, això es totalitarisme pur, no? Dels franquistes del PP un encara ho pot pensar però del Rivera vol dir que els "cachorros" venen tan franquistes com els anteriors.

Algú els hauria d'explicar que un referendum es l'essència de la democràcia, significa que el ciutadà vota i vota amb llibertat i si el que vota es diferent del que volien els polítics significa, ni més ni menys, que els polítics anaven errats, no pas el poble.

Demà aniré a votar, un cop més, i votaré per eliminar del mapa aquests polítics.

 

Violència gratuita

Aquest cap de setmana ha començat la Eurocopa i el mateix dia han començat les baralles entre aficionats Anglesos i Russos. Resultat un home en estat crític i no se quants ferits i detinguts. No els ha fet falta ni tan sols jugar el partit, senzillament s'han vist i s'han esbatussat.

Al barri de Gràcia, amb el tema de la ocupació del local, hi ha hagut, durant uns quants dies, esbatussada general.

Dia si, dia també hi ha un maltractament o un assassinat per violència de gènere (tal i com es diu ara).

I avui, als EEUU, un home ha matat unes cinquanta persones abans de morir ell mateix.

Que ens passa que ni tan sols necessitem un motiu per atacar, violentar, fer mal.

No cal anar gaire lluny, senzillament quan condueixes, t'adones que si crides l'atenció a qualsevol que faci una infracció, que la fa expressament, segurament et guanyes un crit, un insult o una agressió verbal. A mi m'ha passat.

Això es conseqüència de la banalització de la violència que veiem constantment a la televisió? als jocs d'ordinador?

Som genèticament violents? o es que hem perdut valors i vincles entre persones i dins la societat? No serà que la manca de comunicació real i física, el contacte i la interacció entre persones, la introspecció afavoreix aquestes reaccions violentes.

O es que mai no hem deixat de ser violents.

La història de la humanitat es medeix per la seva violència que mai no ha mancat.

Sap greu veure que la societat es radicalitza i mentre uns tendeixen a buscar la pau i la concòrdia, altres, potser menys però si més notoris, es dediquen a fer mal. Sobretot es curiós fer notar que aquests violents necessiten el grup per que solen ser covards i el grup els dona cobertura. Es tapen la cara perquè son covards i son covards perquè la seva violència es la seva impotència.

Tant de bo que la societat s'adoni que per aquest camí no es va ennloc.

Bona setmana!