Una nova Catalunya

Benvolguts conciutadans, avui no es pas un bon dia per a nosaltres perquè avui ens han escapçat la majoria dels nostres drets universals.

Vestits amb una paranoia de legalismes i falses veritats, emparats per la permanent e interessada ceguera europea, el govern de Madrid ha començat un procés que ningú no sabem on acabarà.

Jo avui em trobo malament, fa dies que arrastro un sentiment de desconcert perquè no sé el que passarà demà. M'obligo a carregar me d'optimisme per no defallir davant dels meus i de molts que em pregunten, com si jo hagués de tenir la solució en les meves mans, i això em fa sentir malament perquè m'agradaria poder fer més per ajudar el meu pais i la nostre gent.

No tinc dubtes del camí encetat, i no només això sinó que cada dia que passa estic més convençut del encert del que estem fent. Nomes fa falta veure els missatges que venen de Madrid i fins i tot, i sobretot, dels que, des d'aquí, inciten al odi i la divisió, farcits de mentides, sense cap vergonya. Es ben bé que darrera nostre no hi queda res, es terra cremada, així que toca tirar endavant, encara que el demà sigui incert i ple de temences.

Tinc por perquè em temo, ara sí, que el camí que hem de seguir no estarà pas lliure de dolor i patiment. Perquè alguns pagaran, pagarem potser, preus elevats per arribar al nostre objectiu.

Amb això no vull desanimar ningú, ans el contrari, soc optimista de mena i estic convençut que ara o mai.

Però es assenyat reconèixer i entendre que, tal i com es sabut, per fer truites s'han de trencar ous.

Europa no mourà un dit perquè tots els dirigents tenen prou por de que la febre s'estengui a casa seva així que, millor que això quedi restringit a Espanya i sempre podran dir que quina pena.

Això ho farem nosaltres sols tal i com sempre ha passat, així que fem el cor fort i endavant.

Serem les persones i els ciutadans del mon els qui podrem trencar aquest monolitisme polític, aquest pensament únic que només interpreta allò que l'interessa.

Avui em sento com aquell poble oprimit que, treien força de flaquesa, agafa les eines que té a mà i fa front al senyor amb el coratge de la desesperació i amb el convenciment de la raó, sabent que uns quants quedaran al camí perquè la resta pugui triomfar.

Benvolgut Carles, a tu et toca el paper més difícil, el de dirigir nos cap el futur, segurament amb els mateixos dubtes que nosaltres i amb totes les amenaces a la teva esquena.

Confio en tu i pots comptar amb mi.

Endavant i molta força!!

Visca Catalunya!!  

dia 3

Primer va ser el día 1, varem votar i varem descobrir que per a Espanya, els Catalans només som una propietat, no uns conciutadans. 
Varem descobrir que l'us de la violència no es casual, sinó volguda, i que hi ha tot un sector de l'estat que la troba correcte i adequada.
Varem descobrir que la UE no ens ajudarà pas fins que no els faci mal la butxaca o fins que la por al que pugui passar sigui major a la por del que poden perdre.
Varem descobrir que s'ha acabat el passat i comença el futur però encara no sabem a quin preu.
Ahir, dia 2, després de tot el que molts conciutadans varen patir per culpa d'uns descerebrats obedients a uns desgraciats de M, em vaig despertar amb un regust molt amarg que no em va deixar tranquil en tot el dia. 
Veure que el mon polític mira cap un altre costat i busquen eufemismes per no admetre la veritat i tenir que actuar fa mal. Et sens com el refugiat que mira, des de darrera un filat de ferro, com no el deixen entrar a Europa i el condemnen a un infern. Com un ciutadà de molts països que veuen com els cauen bombes i ningú no els ve a ajudar perquè no "poden". M'ho temia que ens podia passar però la meva estúpida ingenuïtat em deia que no, a nosaltres no.
Veure que molta gent, com nosaltres, ens insulta des d'Espanya i menystenen les agressions i fan befa, fa mal.
Veure la negació de l'evidència i la justificació de la violència, fa mal.
I sobretot, la hipocresia de tots els polítics espanyols, fa mal.
No he dormit gaire perquè veig que la gent al meu voltant diu, i ara que?, si els de Madrid aguanten això serà molt fotut. I potser tenen raó.
Avui, dia 3, hem començat amb una aturada i jo començo a desemboirar-me.
Mai ningú no va dir que fos fàcil.
Començo a veure un camí que potser no es el bo, però es un camí.
Això ho hem començat nosaltres i ho hem de fer nosaltres perquè els de fora només reaccionaran si els hi obliguem però no si els hi demanem.
Madrid caurà ella mateixa si nosaltres ens fem forts, ells tenen la força però no els recursos
Independència ja i que plogui.
Ànims!!!
 

avui no ha estat un dia qualsevol

Avui no ha estat un dia qualsevol, i hi haurà un abans i un després encara que a Madrid, els de sempre, segueixin dient el mateix.

Trigarem més o menys, això no ho sé, però hi ha coses que no tenen marxa enrere.

Hi ha una nova generació de Catalans que acaben de descobrir que es Espanya i el que representa.

Avui al meu col·legi electoral he vist gent gran, molt gran, que varen viure la fase final de la guerra civil, he vist gent de 70, 60, 50, 40 i, sobretot, de 30, 20, aquells que no sabien que era la dictadura i la repressió, i que mai varen tenir els grisos davant.

Rajoy, Sanchez, Rivera, aquests no canviaran pas i mai no acceptaran el que la gent volem.

Desitjo també pensar que els Espanyols comencin a descobrir quin es el seu propi futur i reaccionin.

La primavera del 1789, a França, a París en concret, milers de persones es varen rebel·lar contra un sistema establert i varen sortir al carrer i lluitar, lluitar i guanyar la seva democràcia i llibertat. Imagino que el rei francès, en aquells dies, deuria pensar el mateix que els polítics de Madrid: "no pasaran". Em sembla que la cosa no va acabar com ells pensaven.

Avui, no em dieu perquè, he vist com un "flash" i he pensat en aquella gent, en el que varen viure i el que allò va representar per tot el mon.

Definitivament avui no ha estat un dia qualsevol.

Bona setmana!

A por ellos

El govern del PP, amb el permís de C's i PSOE, està fent tot el que pot i més per que no hi hagi referèndum i en aquesta tasca han recuperat el pitjor i més baix d'aquells conqueridors que feien el que volien, com volien, quan conquerien nous territoris.

Casernes de la GC on formen els comandaments com a senyal de respecte per els números que van, no sabem on, a "lluitar"?

Números envoltats de banderes espanyoles i gent al carrer "despedint" als "herois".

Com deia avui mateix l'Antoni Bassas al seu editorial, "ellos"? ellos perquè nosaltres som ellos y ells son nosotros?

Si hi ha nosotros y ellos es que no som els mateixos i això, si ho diem nosaltres, no està bé, però ells si que ho poden dir.

Cada cop es més evident allò que ells no volen reconèixer, que no ens volen a nosaltres sinó només els nostres diners.

I dic això perquè si es tan obvi que no ens volen, que fins i tot s'alegren quan ens envien la GC, i en canvi no ens deixen marxar, es que, o ens consideren seus, o volen el que tenim, els nostres diners.

Rajoy em recorda a Gengis Khan perquè deien que darrera d'ell la gespa no creixia. Rajoy crema tots els ponts que unien Catalans i Espanyols i el 2-O, sigui quin sigui el resultat, el que quedarà es un numero cada cop més gran de gent que, d'Espanya i amb Espanya, no hi vol saber res.

Jo, un d'ells.

Bona setmana i fins diumenge amb la papereta a la mà.

 

 

Diada

Demà es la Diada! Ei i no es qualsevol Diada, es LA DIADA. Per què? Perquè demà estarem al punt de mira de tothom, aquí, allà i mes enllà.

Els d'aquí perquè es la nostre festa, els d'allà per a poder dir que només hi som quatre gats i, si podem espatllar nos la festa i els de més enllà per mirar ho a la distància sense dir ni fer res, de moment.

Als qui no us agraden aquestes manifestacions multitudinàries us diria que demà no s'hi val fer campana i penso en algú.

Demà hi serem perquè el dia 1 d'octubre volem votar i, si guanyem, esdevenir un país nou i i independent.

Als qui tingueu mandra penseu que pot ser la darrera oportunitat.

Demà es l'escalfament per la gran final i el rival ens ho posarà molt i molt difícil, ja ho esteu veient.

Mai no hagués cregut que arribaria aquest dia així que demà hi serem i cantarem i cridarem per una nova Catalunya.

"Un país no es perd perquè els que no l'estimen l'ataquen, es perd perquè els que l'estimen no el defensen"

"una cosa no es justa por el hecho de ser ley. Debe ser ley porque es justa" Montesquieu

Bona Diada!!!

Un poble, un país

Els Catalans tenim, de ben segur, molts defectes, però també es ben cert que hi ha molta gent que ens té enveja perquè veuen que, en els moments més compromesos, reaccionem com a país, com pocs països son capaços de fer.

No som només un poble, som un país, peti qui peti.

I per això aquest país ha reaccionat com ho ha fet davant la tragèdia que ens ha tocat patir, amb serenor, contenció i molta generositat i, per què no dir ho, amb molta professionalitat per part de les institucions.

I per això els qui ens tenen enveja i por, si, por, aquests han reaccionat com només ho fan els covards i els qui no tenen arguments: mentin i difamant.

I son ells mateixos els qui queden retratats perquè les seves mentides queden escrites i gravades. Avui no els passarà res i fins i tot molts espanyols els creuran, però cada dia que passa, son, som més els qui tenim clar que de camí només n'hi ha un, marxar.

Tant de bo els altres, els de fora, també ens entenguin i ens ajudin com nosaltres hem ajudat als seus conciutadans que varen venir a passar ho bé a Barcelona i han trobat la mort o la pèrdua d'un ésser estimat.

 

turisme si o no

Suposant que tinguéssim un govern racional a Barcelona, cosa que no tenim, es podrien plantejar el per què de tot el que està passant a Barcelona però com em temo que, més aviat tenim desgovern, no hi veig pas gaire solució.

Primer de tot us recomano la lectura de Miquel Puig, economista, twitaire i col·laborador de La Vanguardia que ja ha escrit prou vegades sobre el turisme per poder tenir una idea clara.

Es bo el turisme?, si, sempre i quan es compleixin uns determinats requisits. 

El primer, sens dubte, tenir un model de turisme sostenible i profitós per la ciutat i el país, no només a favor d'uns quants (acabo d'escriure sobre aquest tema).

En segon lloc gestionar el turisme i no deixar que siguin els de fora que el gestionin al seu gust i per els seus interessos.

En tercer lloc no confondre turisme amb turisme de massa, lo primer es bo, lo segon només dura un temps i et destrueix tot.

En darrer lloc hi afegiria que tu, com a país, has de gestionar les infraestructures per tal d'evitar els desgavells, el mal us dels recursos i, sobretot, la manca de política adequada.

A pams:

1- El turisme es bo quan tothom i guanya. Un exemple, els treballadors del sector serveis: cambrers, personal de neteja dels hotels, personal de seguretat de l'aeroport......, si volem que el model sigui sostenible, ells també han de tenir un bon sou enlloc d'enriquir únicament la gran empresa. Així ells gaudeixen del benefici reportat per el turista enlloc de ser senzillament explotat per el sistema. Si aquests treballadors guanyen un bon sou, ells es converteixen en bons consumidors i així el sistema es sosté per si mateix.

2- No deixar que ho gestionin de fora. L'altre dia sortia un escrit dient que TUI, un gran touroperador, considera que ja s'ha tret prou suc de Barcelona i ara s'han d'enfocar a Tunísia o altres llocs. Es clar, si els deixem fer, senzillament faran el que vulguin, sense guardar cap fidelitat al nostre país i sense ajudar a construir una base econòmica sòlida.

Es Barcelona i es Catalunya qui ha de decidir el que i el com.

3- Turisme de borratxera, turisme barat i que no gasta, gent que no es comporta com ho faria a casa seva, turisme que només representa volum però no qualitat ni rendibilitat. Els qui volen aquest tipus de turisme no estimen Barcelona ni el país, només veuen diners ràpids i fora.

4- Aqui no cal dir gran cosa, marxem i decidim nosaltres

Senzill, això si, necessites uns bons gestors i no polítics mentiders i barruers.