No se si us heu fixat que en el entorn que vivim els bancs son d'els pocs que encara van presumint dels guanys que tenen i que segueixen incrementant, com el Sr Botin va anunciar fa poc vestit amb una ostentosa corbata vermella en la seva junta.
Jo, en virtut de la meva feina no puc criticar que un empresari guany el que bonament hagi sabut gestionar però sempre he cregut que hi ha una frontera entre el que es correcte i el que no.
Em sembla menyspreable l'hipocresia amb la que es presenta la banca en general quan parlen "d'ajudar" a les persones i les empreses.
Tinc la sort de no necessitar el seu "ajut" i puc parlar dins la llibertat de qui no te deutes però em fan mes por que una pedregada per si algun dia les coses canvien.
Riem quan sentim les històries dels jueus que vivien de l'usura i jo em pregunto on es la diferència, son vells igual, això si en lloc de barba tenen lluïdes corbates i a l'hora de fer negoci no entenen nomes que l'idioma dels diners i guanys i no reconeixen altre religió.
A Alemanya per exemple, la banca s'implica en la gestió de les empreses per tal de crear mes riquesa tot i fent negoci, aquí nomes et deixen en funció del que tens i es rodegen de lletra petita que casualment sempre els afavoreix.
Això si recordeu la màxima, si els heu de deure diners que siguin molts així a l'hora de pagar us tindran respecte i consideració perquè com sigui poc la palmareu i perdreu el que no teniu
dissabte, 28 de juny del 2008
dijous, 26 de juny del 2008
pastera
Avui, i no es nou, ha sortit una nova foto d'una pastera carregada d'homes i dones que intentaven arribar a Europa fugint d'un present desesperat.
Com has d'estar per fugir mar endins amb un futur poc menys que impossible. Proveu per un moment de seure en una zodiac i poseu vos a uns quants metres de la platja i veureu que petit que ets rodejat de mar.
Em sorprèn que tothom parla del problema de les pasteres però ningú no parla de las mafias que les organitzen. Tan difícil es d'agafar aquesta gent? o no es vol agafar los?
El problema dels immigrants es que els europeus no som capaços de pensar en clau de construir un mon millor per tots i nomes mirem de protegir el nostre present.
Un funcionari Europeu ha recordat avui al govern de l'estat que sort dels immigrants que han permès mantenir un nivell de creixement per sobre la resta de d'Europa. I es que nomes ens interessen com ma d'obra barata.
Com has d'estar per fugir mar endins amb un futur poc menys que impossible. Proveu per un moment de seure en una zodiac i poseu vos a uns quants metres de la platja i veureu que petit que ets rodejat de mar.
Em sorprèn que tothom parla del problema de les pasteres però ningú no parla de las mafias que les organitzen. Tan difícil es d'agafar aquesta gent? o no es vol agafar los?
El problema dels immigrants es que els europeus no som capaços de pensar en clau de construir un mon millor per tots i nomes mirem de protegir el nostre present.
Un funcionari Europeu ha recordat avui al govern de l'estat que sort dels immigrants que han permès mantenir un nivell de creixement per sobre la resta de d'Europa. I es que nomes ens interessen com ma d'obra barata.
zimbabwe 2
sembla que el meu blog el llegeix tot el mon, al endemà han sortit tots els escrits que jo reclamava, ara ja nomes falta que hi fassin algo els qui poden fer ho
dilluns, 23 de juny del 2008
zimbabwe
La noticia no sempre gaire important per els nostres diaris i apareix ben petita: Morgan Tsvangirai, cap de l'oposició de Zimbabwe, ha renunciat a la segona volta de les eleccions perquè el dictador Robert Mugabe, esta matant a tothom que intenta ajudar lo.
Evidentment, no hi ha prou interessos internacionals (o potser masses) perquè els qui tenen els mitjans intervinguin.
Així que tenim un altre país Africà que abandonem a la seva sort, per a protegir uns interessos inconfessables d'alguna multinacional o algun govern que protegeix a un dictador que ja fa prop de 30 anys que s'aguanta.
Nomes falta el comentari aquell que diu que els Africans no en saben ni serveixen, i es que han tingut uns bons mestres en els Europeus.
Llàstima que el meu blog nomes el llegeixi una persona
Evidentment, no hi ha prou interessos internacionals (o potser masses) perquè els qui tenen els mitjans intervinguin.
Així que tenim un altre país Africà que abandonem a la seva sort, per a protegir uns interessos inconfessables d'alguna multinacional o algun govern que protegeix a un dictador que ja fa prop de 30 anys que s'aguanta.
Nomes falta el comentari aquell que diu que els Africans no en saben ni serveixen, i es que han tingut uns bons mestres en els Europeus.
Llàstima que el meu blog nomes el llegeixi una persona
diumenge, 22 de juny del 2008
Anatole France
Es, o millor dit va ser un escriptor Francès que un dia va escriure:
"els qui no han tingut mai una mascota tenen un tros de la seva anima que no ha despertat".
Els qui si la teniu ja sabeu perquè ho dic.
bon vespre
"els qui no han tingut mai una mascota tenen un tros de la seva anima que no ha despertat".
Els qui si la teniu ja sabeu perquè ho dic.
bon vespre
El sr. Olmos i els Mossos
Resulta que una sentència judicial ha condemnat uns mosso per una conducta impròpia i per maltractar a uns joves. No entro en el contingut de la sentència perquè no conec suficientment el cas però entenc que deu ser la correcta i si no hi haurà recurs imagino per la part perjudicada.
En qualsevol cas aquest no es el tema per a mi.
El Sr. Olmos, que imagino deu ser el cap dels mossos diu que ell segueix defensant els mossos, que dedueixo varen actuar correctament en contra de la sentència. Aquesta defensa dels seus homes l'honora però si, ell funcionari PUBLIC, en virtut del seu càrrec els vol defensar que dimiteixi en solidaritat però si no, que els sancioni com correspon a qui no ha actuat correctament.
M'explico, ell no pot prendre una decisió per sobre del poder judicial perquè si no vol dir que ell està per sobre la llei.
Com sigui que això nomes es un comentari d'un ciutadà no passarà res perquè les "autoritats" que estan per sobre del Sr. Olmos no han dit res i es que aquí això de la dimissió no es paraula del nostre diccionari
En qualsevol cas aquest no es el tema per a mi.
El Sr. Olmos, que imagino deu ser el cap dels mossos diu que ell segueix defensant els mossos, que dedueixo varen actuar correctament en contra de la sentència. Aquesta defensa dels seus homes l'honora però si, ell funcionari PUBLIC, en virtut del seu càrrec els vol defensar que dimiteixi en solidaritat però si no, que els sancioni com correspon a qui no ha actuat correctament.
M'explico, ell no pot prendre una decisió per sobre del poder judicial perquè si no vol dir que ell està per sobre la llei.
Com sigui que això nomes es un comentari d'un ciutadà no passarà res perquè les "autoritats" que estan per sobre del Sr. Olmos no han dit res i es que aquí això de la dimissió no es paraula del nostre diccionari
català
Segur que aquest escrit no agradarà a tothom però no me'n puc estar de dir el que penso.
Crec que es un gran error obligar a que tots els professors hagin de parlar català per donar classes a Catalunya.
A mi això em sona a dictadura i no m'agrada però a mes qui ha decidit això potser pensa en el català però no pensa en els catalans.
L'ensenyament i l'educació es la pedra angular sobre la que es construeix el nostre país i si ens privem de tots aquells que, per no parlar català no ens poden ensenyar anem molt malament.
Allò de mirar nos el melic sembla una constant en la nostre manera de viure.
A mi poden venir professors de tot el mon i que parlin el que vulguin i com vulguin si això contribueix a enriquir nos. Només faltaria que tots els docents hagin de parlar català. Com ho farem quan vingui un professor d'un altre país per donar una conferència, també el rebutjarem???.
El nostre problema es que no guarim la infermetat, nomes donem una pastilla per matar els símptomes.
Es al carrer on hem de fer que la gent parli català però perquè ho vulguin fer, la imposició es mala cosa, que no ho recordeu allò de "la letra con sangre entra".
El català es la meva llengua i sempre que puc la faig servir però sempre serà un lligam per unir, mai un eina de separació, ho sento.
Crec que es un gran error obligar a que tots els professors hagin de parlar català per donar classes a Catalunya.
A mi això em sona a dictadura i no m'agrada però a mes qui ha decidit això potser pensa en el català però no pensa en els catalans.
L'ensenyament i l'educació es la pedra angular sobre la que es construeix el nostre país i si ens privem de tots aquells que, per no parlar català no ens poden ensenyar anem molt malament.
Allò de mirar nos el melic sembla una constant en la nostre manera de viure.
A mi poden venir professors de tot el mon i que parlin el que vulguin i com vulguin si això contribueix a enriquir nos. Només faltaria que tots els docents hagin de parlar català. Com ho farem quan vingui un professor d'un altre país per donar una conferència, també el rebutjarem???.
El nostre problema es que no guarim la infermetat, nomes donem una pastilla per matar els símptomes.
Es al carrer on hem de fer que la gent parli català però perquè ho vulguin fer, la imposició es mala cosa, que no ho recordeu allò de "la letra con sangre entra".
El català es la meva llengua i sempre que puc la faig servir però sempre serà un lligam per unir, mai un eina de separació, ho sento.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)