papanatisme català

NO ho puc expressar d'un altre manera. Hi ha vegades que sento vergonya aliena i aquest n'és un cas. Aquest individu que s'anomena "Jimmy Jump" i que es dedica a fer aparicions al bell mig d'esdeveniments esportius o de qualsevol tipus vestit amb una barretina. El darrer al "Festival de Eurovisión" que ja denota un cert mal gust abans de començar per part d'aquest individu.

Objectiu aparent, segons ell mateix, fer veure al mon que Catalunya existeix!!!

Si aquest home ha de ser el nostre ambaixador, pleguem, si ell es el qui representa el nostre país, abans prefereixo al Carod i les seves llances...
Però que hi hagi inútils en aquest mon no es cap novetat, el problema rau en que els mitjans de comunicació li donin corda i arribin fins i tot a justificar lo. En el "colmo" del ridícul una tertuliana del matí de Catalunya Radio ha arribat a dir que era una forma d'art!!!
Art, papanatisme perquè l'home duu una barretina. Si ho fa un individu amb una montera andalusa i ho fa a la Sagrada Familia també direm que es una mostra d'art popular???
D'altre banda nomes recordar que el que fa aquest home es nomes un exemple que d'altres poden imitar amb altres missatges menys "engrescadors".
No tot si val i l'esperpent no es el millor sistema per ajudar a un país com el nostre.

 

Platja de Pals

A la platja de Pals no s'hi pot anar amb un gos. Ho diuen uns rètols que estan als accessos  a la platja.
Per qui no conegui Platja de Pals us puc dir que la llargada de la platja deu ser de 7 o 8 kilòmetres o més perquè es pot arribar per la platja fins a l'Estartit sense trobar cap altre poble al mig.

En tota aquesta extensió quilomètrica no hi ha cap nucli habitat i no s'hi pot arribar pràcticament en cotxe tret d'uns espais molt concrets. Com que no s'hi pot arribar en cotxe no hi ha gaire be ningú (la gent te tendència a moure's al voltant d'on el cotxe li queda a prop).

Tot i això a la platja de Pals no s'hi pot anar amb gos.

Hi pots anar despullat perquè hi ha un tros de platja on hi ha grups de persones que estan despullats, tranquil·lament, i no emprenyen a ningú i ningú no els emprenya i em sembla perfecte.

Tot i això a la platja de Pals no s'hi pot anar amb gos.

A la platja de Pals hi ha dues zones on els patins de vela i els amants del windsurf poden practicar el seu esport favorit encara que després de fer ho deixin la planxa a la vora de l'aigua sense cap mes problema. I a mi em sembla perfecte perquè la platja es immensa i no ens la podem acabar. 

Tot i això a la platja de Pals no s'hi pot anar amb gos.

A les dunes que hi ha entre la platja i el camí que la voreja, de vegades, hi ha parelletes que alliberen el que poden o volen o els deixen intentant no ser vistos per la majoria i a mi no em molesta perquè ells no intenten ser vistos sinò estar tranquils en un lloc fantàstic.

Tot i això a la platja de Pals no s'hi pot anar amb gos.

A la platja de Pals, fora de l'horari de màxima afluència de públic, som uns quants o molts o els que siguem que incomplim la norma i ens saludem, cosa que la majoria dels qui no tenen gos no fan, i passegem tranquil·lament mentre els nostres companys corren en llibertat tot jugant amb les onades o darrera una pilota.

No he vist cap, repeteixo, cap cagarada de gos en tota la platja mentre que si he vist molts trossos de paper, gelats, bosses de plàstic, etc. deixalles que no sempre son recolides per les persones.

Tot i això a la platja de Pals no s'hi pot anar amb gos.

La qüestió es que si a mi m'enxampen jo hauré de pagar una multa, als altres no els passarà res  i jo això no ho trobo just.

Que tenen els gossos que se'ls hagi d'impedir fins i tot d'anar a la platja. Podria arribar a entendre que, en una platja petitona i atiborrada de gent, puguin molestar a algú però si es així, jo tinc dret a exigir que no vull a la platja ningú que fumi, que tiri un paper a terra, que posi música en una aparell que jo pugui sentir. Puc dir que em molesten determinades persones per la pinta que tenen o com embruten l'aigua pixant hi com fa la majoria. Puc dir que em molesten determinades persones que es posen a menjar allà o als nens que corren i fan forats al bell mig perquè ensopeguin els qui caminen. Puc dir que m'emprenyen els que juguen a pales amb el seu tac tac inacabable....puc seguir una bona estona si voleu.

Els espais públics son de tots i per tots sempre i quan no molestem als altres i la nostre llibertat acaba quan entra en el terreny de l'altre.

Un gos no es un monstre i el 99% dels qui porten un gos a la platja no tindran mai un comportament molest, senzillament passegen o tenen un gos.

A la resta d'Europa això ja ho entenen, al nostre país encara no.

Tot i això a la platja de Pals no s'hi pot anar amb gos.

idees per combatre la crisis II

No se si sou un, deu o senzillament cap però el prop passat 21 de maig us vaig escriure per demanar idees per combatre la crisi. Si no hi ha ningú llegint els meus escrits llavors ja està be però si hi ha algú aquí darrera, us recordo que si tots hi posem una miqueta potser ajudarem a redreçar aquest el nostre país davant del desgovern que patim.

No busco el protagonisme per a mi, ja ho tinc superat, però m'agradaria pensar en una gota d'oli al costat d'un altre  fins fer una taca, i aquesta taca anar creixent fins que sigui visible i quan sigui visible que impregni el terra fins que no es pugui evitar i deixi una empremta que els incompetents no puguin amagar.

Segur que teniu altres blogs per on aneu contactant amb gent que, perquè no busqueu una idea  l'escampeu?

explotació infantil

En aquesta vida moltes coses son relatives i aquesta imagino que n'és una. Fins quin punt es legal utilitzar al teu propi fill, menor d'edat i sense la capacitat de discernir el que es bo o dolent per ell mateix, per un lucre econòmic i/o social, per el propi nen però també per als pares.

Hi ha ara a la tele, un parell de concursos en els que concursen nens, alguns d'ells molt petits,  cantant suposadament en directe. No se quines cadenes son ni m'interessa ni es el mes rellevant. El punt es que, en horari de nit, es a dir quan se suposa que els nens han d'estar dormint, els nens canten setmana rere setmana. Sembla que son dos programes molt coneguts i amb audiència suficient perquè aguanten en antena.

Un primer cop d'ull et permet dir, mira que be que canten els nens.

Un segon cop d'ull, una mica mes critic i meditat et permet dubtar de la legalitat d'una cosa així.

M'explico, aquests nens son massa petits per tenir uns determinats gustos musicals, entre altres coses perquè canten cançons mes antigues que ells mateixos. Es obvi que els pares alimenten o millor dit sobrealimenten als nens que tenen un mínim de possibilitats.

No nego que als nens els agrada cantar però em fa la flaire de que hi ha un nivell de manipulació important per tal de que als nens els "agradi" aquest tipus de vida.

Em recorda als pares que "lloguen" als nens per fer "spots" de televisió. Els he vist en acció, als pares em refereixo, i us asseguro que per molts d'ells, la seva feina es col.locar al nen o nen davant d'una càmera i parar la ma.

Imagino que es legal perquè ningú no ho impedeix i be que es veu la seva feina a la televisió però jo tenia entès que el treball no era permès per sota els 16 anys, o vaig errat.

Potser es que els pares no consideren això un treball però si hi ha diners per el mig, per a mi com a mínim no hi ha dubte.

Al mon hi ha milions de nens en una fase d'explotació, quan no morts de fam, molt pitjor però això no es un atenuant i no ens ha d'impedir evitar el que estar a tocar de la mà, aquí mateix.

deprimit

Avui estic deprimit. En principi no hauria de ser així perquè hem tingut un cap de setmana llarg i això ha estat força positiu. El temps ha estat bo i això també ajuda però un torna a la feina i veu que les coses no estan fàcils per a ningú i tots hem de resoldre un problema darrera l'altre i això ja complica una mica el dia a dia.

Però un espera que, dins la desgràcia, els qui se suposa que dirigeixen el País, donin exemple i siguin curosos en la seva gestió. Dons no, no nomes no, sinó que no amb "retintin".

Ahir surt un decret llei amb urgència impedint que, a partir d'avui, els ajuntaments ja no poden endeutar se mes fins a la fi del 2011. Això se'n diu, en el meu país, "alevosia" i nocturnitat però be, assumint que el Govern aspira a agafar los amb els pixats al ventre, ja ho fa be.

Ahir, a corre cuita tots els ajuntaments que estaven "al loro", com el de Sant Cugat, varen fer un ple per aprovar la sol.licitut urgent del crèdit necessari per aguantar fins finals del 2011.

Avui, el BOE ens publica el desmentit de lo anunciat ahir i rectifiquen el decret i ara els donen fins a final del 2010 per demanar aquests crèdits. Ull que no han passat ni 24 hores.

Fins aquí seria un nou capítol del que aquest Govern Estatal ja ens te acostumats i em podríeu  dir que no hi ha motiu per a depressió amb tan poca cosa.

Ho accepto, soc un exagerat, al cap i la fi es el de cada dia, no tenen ni P... idea del que decideixen i, en funció del nivell de protesta que generen corregeixen i ja esta be...

Ara be, la gota que ha fet vessar el meu got ha estat la Vicepresidenta del Govern quan ha dit, tota tranquil·la que amb una llei tan "complicada" es normal que hi hagi errors i ja està resolt el tema.

Ho he sentit a la radio aquest matí i ja no m'ho he pogut treure del cap en tot el dia.

Si la Vicepresidenta ECONÒMICA, la que se suposa que mes hi entén de números, diu que la llei es complicada i errors així son normals com se suposa que un ha de fer front a la tempesta que tenim al davant cada dia que passa.

Una llagrimeta de desencís m'ha rodolat per la galta tot recordant al George Clooney a la Tempesta perfecta quan veu venir la gran onada i sap que per molt esforç que ell i el seu equip hi posin, per molta lluita en condicions desavantatjoses, per moltes penúries prèvies,

per molta raó que poguessin tenir per estar en aquell lloc en aquell moment, l'onada de la incompetència no la podran saltar.

Estic deprimit però una miqueta menys, per dos motius, una perquè ho he escrit i això m'ha alleugerit una mica i dues perquè jo, com en Clooney, m'ha cagat en tots ells i he dit, si hem de morir serè lluitant perquè ells mai no podran amb nosaltres.

Bona setmana 

idees per combatre la crisis

Imaginem per un moment que cadascú de nosaltres aporta una idea per ajudar a combatre la crisi. No es tracta de ser especialista en macro o micro economia, es tracta de ser raonables i pensar amb lògica.

Si las ajuntem totes segur que som capaços de contribuir a reduir el dèficit aquest tan fabulós que tenim tan a nivell estatal com del nostre País.

Començaré per una idea que m'ha sortit per casualitat aquest matí baixant per Capità Arenas a Barcelona. A tocar de la Diagonal hi ha un edifici que ocupa un espai que podríem titllar de privilegiat sense cap dubte: la residencia d'oficials. 

Jo he sentit que els militars estan des invertint en actius immobiliaris per tal de poder reinvertir en la modernització del seu material. Bé, jo la segona part no crec que sigui necessària i que aquesta reinversió es pot fer en altres coses molt mes profitoses però fins i tot acceptaria que es reinverteixi en "coses" que es produeixin en el nostre teixit industrial.

La meva proposta es fàcil, que es venguin aquest edifici i vagin a lloguer o a un lloc mes adient per uns militars, no se, una caserna a la muntanya o al camp.

Quants milions d'euros en podem treure per aquest solar, alguns.

Apa, ja en tenim una, benvingudes les altres i las passem totes al Montilla.

Bon cap de setmana

llei vaticana

L'altre dia va sortir el ja famós judici per les obres d'art de la Franja de Ponent. Hi ha tot un seguit de coses en aquest judici que a mi em sobten i per el que veig nomes es a mi, lo qual deu voler dir que no deu ser rellevant.

En primer lloc i per evitar confusions posteriors vull deixar clar que no considero en cap cas que cap de les dues opcions tingui cap dret per sobre de l'altre, es a dir que ni els uns ni els altres.

En primer lloc la primera cosa sorprenent es que dos bisbats son els qui lluiten per unes obres d'art, entenc que dos bisbats catòlics i jo em pregunto, no es la religió catòlica la que pregona que no ens hem d'aferrar als bens materials, no diuen que donis al qui no tingui, que siguis generós amb els altres i que reparteixis els teus bens, etc.? 

Se'm fa estrany veure com els màxims representants locals de l'església catòlica no prediquin amb l'exemple de generositat, austeritat i fins i tot pobresa o es que ells també fan bo allò de fes el que jo dic però no el que jo faig.

Superat el primer escull ve el segon. El bisbat d'Aragó addueix que, segons la "llei vaticana" ells son els titulars de les obres. la "llei vaticana"!!!!, es que els religiosos també fan lleis i a mes lleis que ultrapassen territoris i estan per sobre las legislacions no religioses???

O es que els religiosos poden establir lleis diferents de la resta dels mortals. Un pensaria que llavors els casos de pederàstia poden quedar plenament emparats per aquesta legislació particular??

Finalment resulta, per el que he llegit, que un bisbat li va comprar las obres a l'altre i que això no si val.... no havíem quedat que no han de tenir res material, com es que compren obres d'art entre ells?

Finalment un petit comentari, perquè las esglésies tenen les portes tancades si son la casa del poble i el refugi dels desfavorits i dels qui no tenen casa.

No se tot això em revolta una mica perquè jo crec que Déu, si ens veu des d'allà dalt no es deu pas sentir gaire cofoi dels seus representants aquí baix.

Jo, com a mínim no me'n sento.