30km/h

El nostre mai tan ben ponderat alcalde de Barcelona ens ha ofert una nova genialitat: les zones 30km/h!!!!
Avui ho he provat, vull dir lo de anar a 30km/h durant tot el recorregut, es a dir he fet el que legalment s'ha de fer i em sembla que aquesta es una nova prova de la incompetència dels nostres regidors.
Ho prometo, he tingut que anar frenant el cotxe per poder mantenir els 30km/h perquè en una baixada (hi havia una baixada) un cotxe automàtic (el meu ho es) agafa una certa velocitat degut a una cosa física anomenada inèrcia, que em sembla ignoren els srs. regidors.
A 30km/h les bicis et poden avançar !!!
Per cert la pintura emprada te un to brillant particular que, em fa pensar en la pluja i els terres que rellisquen, no sé, motoristes aneu amb compte.
Imagino que la broma de pintar "entrades" i "sortides" ens haurà costat una bona quantitat de diners, i potser el Sr. Hereu ho està finançant amb els ingressos que el Papa li reportarà....
Be, jo vaig a dormir perquè sinó potser l'excés de velocitat em pot produir mareig.

illa de colom

L'altre dia va sortir publicat que l'illa de Colom està en venda i que una agència menorquina ha demanat uns 6 milions d'euros posant la a la venda al mercat anglès.

Conec aquesta illa perquè, com molts altres, l'he fet servir de refugi quan bufa el venti ens ha servit per jugar amb els nostres fills a la seva sorra.

Ara descobreixo que aquesta illa no es de tots sinó privada i a mes va ser venuda fa anys a una família que en va pagar una misèria. 

Puc arribar a entendre que f anys, molts anys, les coses no es fessin correctament però no estic segur de que sigui just mantenir les injustícies.

Em recorda una mica allò del dret de pernada.

Es possible que anem descobrint que totes les platges i muntanyes son privades per contractes de venda de fa secles.

A mi l'illa de Colom la considero una mica meva, en el sentit del meu país, no per us propi sinó per l'us de tots.

Això si, si la venen diuen que a la platja encara hi podrem anar, quina sort que tenim.... 

català vs castellà

Aparentment el castellà es una llengua oprimida a casa nostre, es a dir a Catalunya i, per això, el TSJC, fent us de la seva interpretació de la llei i corretgida per l'Estatut escapçat o triturat, han sancionat el que s'estava fent.

Es just, no, es legal, sembla que si si no no ho farien, dic jo, però es clar que hi ha elements en el que fem a Catalunya per potenciar el us del català, que segurament nosaltres tampoc acceptaríem si ens ho fessin amb el castellà. HI ha una dita que diu que que sembra vents recull tempestes i em temo que la famosa immersió, de vegades es passa de frenada.

M'explico, utilitzar la prohibició o l'obligació de fer una cosa no sols ser el millor camí per aconseguir res.

Obligar a retolar en català o qualsevol altre obligació, sancionar amb multes, etc. es posar nos al mateix nivell que els qui sempre hem criticat.

A mi em varen ensenyar que posar se al mateix nivell que els qui ens oprimeixen no demostra intel·ligència  ni seny.

Jo sempre he cregut que les llengües son eines que ajuden a unir i comunicar i no s'han de fer servir per dividir o separar.

La imposició mai no ens farà mes lliures ni ens reportarà res de positiu, ans ens reportarà mes enemics dels que ja tenim.

Si realment volem que el català sobrevisqui haurem de ser mes intel.ligents que ells i no tan barroers com ells.

Estimo el català però també se conviure amb altres llengües i faré us de la llengua per guanyar simpaties i, si puc, gent que pugui entendre i estimar el català.

Guangzhou

No es cap renec, es el nom d'una ciutat que a Occident hem conegut sempre com Canton.

Guangzhou es una mes de les moltes ciutats que conformen la nova Xina, aquesta que aixeca tants comentaris positius com negatius.

Jo hi he estat aquesta setmana passada i volia explicar algunes coses d'aquest país. Poc abans de marxar va sortir publicat a La Vanguardia, un article del Sr Nueno on defenia fortament aquest país i els seus dirigents i la seva evolució, encara que sigui a costa de no tenir alguns dels valors que nosaltres, els d'Occident, considerem básics.

En primer lloc anar a Guangzhou, no es encara anar a la Xina "profunda" perquè es nomes a un parell d'hores de tren de Hong Kong, es a dir molt a prop d'occident. Tot i això es una ciutat pràcticament desconeguda per tots nosaltres, jo el primer.

Total son mes de sis milions d'habitants...... en una regió de mes d'onze milions, es a dir quasi el doble de Catalunya, i no sabem ni on es.

Tenen una torre de comunicacions enorme i força impressionant i un munt d'edificis que deixen en ridícul els nostres edificis mes alts. Es a dir han tingut un creixement exponencial i nosaltres sense saber ho.

Ara hi ha coses que no acaben de quadrar me:

- gran ciutat, enormes avingudes, edificis altíssims però els carrers son buits, poca gent que no semblen justificar tal dispendi constructiu.

- la gran diferència entre els mateixos xinesos. Es massa freqüent veure persones que semblen programades per fer una sola cosa. Sembla que com la ma d'obra es sobrera els utilitzen a cadascun d'ells per fer nomes una cosa. Exemple: En el moment de registrar me per entrar a la fira (per cert la mes gran que he vist mai, i n'he vist unes quantes), hi havia tres (3) per escriure el meu nom al ordinador!!!, un que picava, una que rellegia i una que ho mirava, i no exagero.

- hi ha masses xinesos que son senzills en el millor sentit de la paraula i no semblen tenir la capacitat de raonar per si mateixos, nomes saben obeir.

A pesar d'això no se'ls pot treure el mèrit, en una mateixa fira vaig poder veure com les figures africanes que un pot comprar a qualsevol país africà, son els xinesos que las fabriquen, la majoria dels productes que un veu a casa nostre son ells qui els fabriquen, es a dir que, encara que el seu sistema productiu sembla arcaic (i potser ho es) ells son la fàbrica del mon.

Ja seguirem parlant, la Xina es molt gran...

Sr Sala i Martin

Diu la dita que de mes altes en caigueren i a mi, el Sr. Sala i Martin es dels que ha caigut de molt amunt.

Sempre he llegit i escoltat els seus escrits o opinions amb respecte mentre s'ha comportat com a consultor o assessor però com canvien les coses quan es ell qui esta al bell mig de la merda.

Ara resulta que els auditors ja no diuen la veritat, ara resulta que Ell si que pot maquillar els números tal i com ha criticat als qui abans ho feien.

Sembla mentida com un mateix es pot aplicar aquella regla de "haz lo que yo digo pero no lo que yo hago".

Ho lamento, a partir d'ara no seré jo qui llegeixi els futurs escrits d'aquest home.

Crec que l'ètica es bàsica en el comportament del individu i l'ocultació de la veritat a milers de persones, socis del FC Barcelona, no es de rebut.

Adéu siau

 

FC Barcelona

Hi podeu posar tots els ets i uts que volgueu però el Sr. Rosell, actual president del FC Barcelona, ha fet una cosa que hauria de ser norma de conducta entre tots els qui es fan càrrec d'un càrrec institucional de qualsevol tipus, social, empresarial o polític, comencin per aclarir el llegat que els hi toca gestionar, netegin tota la porqueria, encara que això representi rebentar moltes butllofes i la merda s'escampi.

El Sr. Laporta i cia han confós el nostre club amb casa seva i han tirat de veta allà on no tocava ni com calia i, a mes ha jugat amb els sentiments de quasi be la mitat dels socis als qui ha fet creure que tot si val si els resultats esportius acompanyen.

No senyor, de fet, crec que el verdader heroi esportiu del club es el Sr. Murtra, el qui va proposar al Pep Guardiola i el que va proposar el patrocini d'Unicef.

Ara el Sr. Laporta dirà que es divideix el club, que el volen difamar, etc. Cap problema, nomes te que portar a tots els socis els informe de detectius amb els que s'ha gastat 3 milions, o els justificants dels vora 400.000€ en despeses de targetes o els dels viatges, ah! i un petit detallet mes, que escrigui en un paper que no s'ha enriquit a costa del club i no ha cobrat cap comissió en cap transacció del club i ho signi, llavors me'l creuré.

Fins llavors seguiré creient que per fi el club comença una nova època li pesi a qui li pesi.

Llàstima que això no passarà el 29 de Novembre.

Bon vespre

el gran teatre del Liceu

Em fa una mica de vergonya admetre ho però no hi havia estat mai abans. Feia temps que hi anava darrera i "Carmen" ha estat l'excusa perfecte. Carmen de Bizet i en un muntatge de Calixto Bieito.

Si no hi heu anat mai, us ho recomano. Tard però no serà la darrera vegada que ho vagi.

De fet jo tenia un problema perquè l'òpera no m'agrada gaire però, en canvi, m'agrada molt la música clàssica. Sempre he escoltat trossos d'òperes importants però com no entenc mai el text em feia molta ràbia, estúpid però cert.

El muntatge, molt modern, em va agradar molt però vaig trobar extraordinari la força de la veu de tots ells sense micros. L'orquestra queda un pel desdibuixada perquè està amagada però suposo que es el normal per no treure protagonisme als cantants.

El teatre, fantàstic, tot el prestigi de la burgesia catalana llueix en el seu màxim esplendor.

Tot el personal d'atenció, de parla catalana, amb molt de nivell.

Molta gent barrejada entre lo mes ranci i lo mes actual, sense complexes però amb un respecte per un escenari i un espectacle digne.

També es cert que hi deu haver gent que hi va perquè es el Liceu però em va semblar que la majoria realment ho fruïa, potser soc jo que ho vaig veure amb bons ulls.

Dos detalls, per els qui, com jo, pensàveu que no us entera rieu de res, us equivoqueu, hi ha unes pantalletes qe et donen el text traduït al català....

L'altre detall, el primer que vaig pensar quan vaig ser dins va ser, aquí va explotar una bomba, no se perquè però es el que em va venir al cap.

Us ho recomano