dimecres, 30 de març del 2011

joventut

No fa gaire vaig veure la pel.lícula Pa negre. Em va agradar sobretot la producció, molt curosa, que et permetia realment veure com era la vida poc després de la guerra civil. Jo ja havia llegit fa anys el llibre de l'Emili Teixidor però admeto que, per una vegada, la pel.lícula no desmereix el llibre.
El com es vivia en aquella època, em demostra la dificultat que els nostres avis varen tenir que patir per tirar endavant. Nomes de pensar en aquelles condicions i recordar que era l'època dels Meus avis i els meus pares se'm fa difícil no admirar com ho varen poder fer per sobreviure. En el fidel de la balança no tenien gaires coses bones davant les nombroses coses dolentes que soportaven.
Els meus pares recorden tot allò però lluitant molt varen canviar molt la seva manera de viure i han pogut tirar endavant. Ells ja no han crescut com els seus pares i no han patit tantes desgràcies i si ho van fer va ser a la seva infantesa. Els avis ni lluitant podien sobresortir, els pares lluitant varen poder treure el cap i viure força bé per els seus temps i ens van poder donar educació als quatre fills. La meva generació, la dels anys 50 ja no hem patit cap desgràcia i hem crescut la fase final del franquisme i l'inici d'un altre manera de viure. No crec que la nostre hagi estat una generació amb moltes dificultats en comparació a la dels nostres progenitors. Hem pogut estudiar i treballar i hem pogut fins i tot millorar el nostre punt de sortida. Hem disposat a mes de molts avenços que han accelerat massa i tot la nostre manera de viure.
Però jo recordo que, a mi, com diu la fabula, em varen ensenyar a pescar i em varen donar una canya, el peix el vaig tenir que anar a buscar jo.
Avui, les generacions que estan pujant han crescut d'una manera molt diferent. No diré ni millor ni pitjor, però si diferent.
Avui una persona espera poder disposar de moltes coses, de tots els serveis i sempre de franc al seu abast. Obren un ordinador i esperen que l'ordinador ja estigui con.connectat a internet de manera gratuïta e instantània. Duen un telèfon a la ma que també els ha de donar cobertura allà on siguin. No es plantegen la dificultat d'anar d'un punt a un altre, la qüestió es poder arribar hi ràpid, cotxe, tren, avió. No es plantegen que no hi sigui un vol per anar a la ciutat que ells vulguin, el dia que vulguin.
La nevera s'obre i ha de tenir menjar, es natural, però no tenen ni idea de com apareix aquell menjar a la nevera, han de tenir vi venda pròpia perquè si, perquè es un dret seu, i no miren qui ho ha de pagar. Quantes vegades no he sentit un individu que ha ocupat una vivenda al.legant que com l'estat no li dona cap que ha agafat la primera que ha trobat....
Llegia en un llibre de Martí Gironell, una fabula que parla d'un alumne que protesta al seu mestre perquè no entenia el contingut de la classe que li acabava de donar. El mestre li contestà: mira aquesta poma, te la vull regalar, l'alumne afalagat li donar les gràcies. Abans de donar li el mestre li va dir, deixam que la peli i així et serà mes fàcil de menjar, l'alumne sorprès no hi va poder dir res mes que gràcies. Quan l'anava a agafar, el mestre encara li va dir, espera que la tallaré a trocets i et serà mes fàcil de mastegar. Abromat l'alumne no sabia que dir però el mestre encara no li va donar. Va agafar els trocets i se'ls va posar a la boca tot dient, ara te'ls mastegaré perquè no et costi empassar. Per fi l'alumne es va adonar del que el mestre intentava explicar: si t'ho poso tan fàcil tu no hi poses cap esforç per entendre la lliçó. Es necessari que hi hagi esforç per guanyar i obtenir les coses.
Espanya (i Catalunya no es una excepció)  es un dels països on mes es juga a la loteria i no es casual, tot ho volem guanyar fàcil.
Mireu enrere, recordeu el que ens va costar a nosaltres tenir una bici i el que costa ara tenir un cotxe per posar un exemple.
No critico als joves en concret, son un reflex del que els seus pares els hem ensenyat però desitjo que tots valorem mes el que tenim i respectem i valorem l'esforç d'aconseguir les coses sense esperar a que tot ens caigui del cel.
L'altre dia vaig anar al meu barber i em va dir que es retira (te 72 anys...). El vaig felicitar. L'home li feia vergonya dir que es retirava i em deia que ha treballat des d'els 14 anys. Sense comentaris. 
El que em va sobtar son les dues dones que te d'ajudants. Els vaig preguntar, com es que no us ho quedeu (jo sempre amb mentalitat empresari), la seva resposta: "nosaltres???? nooooo, massa tard, ara anirem al atur i cobrarem el "paro" que ja ens toca............
No se si m'enteneu..

dimarts, 29 de març del 2011

a l'enemic ni aigua

Cito al Sr. Jordi Barbeta a La Vanguardia del diumenge com a comentari de la cimera del divendres: "es una degeneració democràtica que les urgències electorals s'imposin a les decisions que afecten al interès general".
Aquest es el gran pecat capital de tots els polítics, d'aquí i d'allà.
Veus a la Sra. Merkel que canvia decisions que afecten a la seguretat de tots els seus ciutadans, com pot ser el tema de les nuclears només en funció del baròmetre electoral i ella es la que ens mana a tots ara. Imagineu un misèries com el sr. Nadal que , ara que es oposició i està a punt de rebre un altre daltabaix el mes de maig i es capaç de vendre la seva ànima i perjudicar directament a 7 milions de Catalans, no fos cas que el Mas en tregues profit. Tots ells fan una mica de pena. El primer el Sr. Mas, a qui jo he votat perquè d'ell espero major decisió i fortalesa i que no es deixi arronsar per els altres, els del tripartit perquè van a pinyó fixe i resulta que ens estem carregant l'estat del benestar, encara que aquest no es pugui pagar, es igual, els del PP be, uns altres que tampoc sumen, en definitiva seguim com sempre.
D'alguns no s'espera gran cosa però d'altres, un somiava que tenien un mínim de sentit de país.
Com diu el Sr. Barbeta: "el gran repte del nou socialisme Català no serà tenir o no grup propi a Madrid, sinó convèncer als Catalans que veuran retallada la seva sanitat o el seu ensenyament mentre que han de seguir pagant la sanitat i ensenyament dels altres".
Realment serà curiós de veure com ho fan.

dilluns, 28 de març del 2011

aeroport de Castelló

Seguim amb el cúmul de despropòsits. Ara ja tenim un aeroport a Castelló que, segons va dir el sr. Fabra en la seva inauguració, amb el suport del sr. Camps, es un aeroport per les persones perquè les persones hi poden caminar, fins i tot per les pistes......
Té raó, hi poden caminar perquè els avions no hi poden aterrar i no hi poden aterrar perquè no te els permisos necessaris. I un es pregunta perquè s'inaugura un aeroport que no te permisos i es que sinó ho feia aquell dia ja no podia per motius electorals.....
Bé, estupideses apart, ara a Castelló hi ha un aeroport que ha costat nomes 150 milions d'euros, 25.000.000.000 de les antigues pessetes i no hi ha previst que hi voli ningú ni cap companyia ha presentat credencials per fer ho. Senzillament es un aeroport perquè el sr Fabra, president de la Diputació de Castelló volia que els Castellonencs tinguessin un aeroport.
Aquesta es la seva manera de gestionar un país, si els altres el tenen jo també.
Ara hi ha, entre Barcelona i València (300 kms), quatre aeroports en línia recta, Barcelona, Reus, Castelló i València. Ja no compto Alguaire a Lleida ni Alacant una mica més al sur de València.
Ningú no diu res, ningú protesta i tots contents. Total 150 milions €. Ara vindrà qui paga les despeses corrents del aeroport i els pagaments en forma de subvenció perquè hi voli algú i justifiqui lo injustificable, ja nomes falta que vingui el de Ryanair i s'ofereixi en lloc de volar a Reus si el Fabra li paga mes que la Generalitat, tan de bo ho faci.

diumenge, 27 de març del 2011

reduir despeses i democracia

Un breu detall.
Ahir vaig anar a Palamós, per cert a menjar força bé a la María de Cadaqués. Mentre fèiem una mica de temps per anar al restaurant varem passejar per el port de pesca que hi ha al extrem de la badia de Palamós.
Casualment hi havien inaugurat ahir un espai dedicat a la pesca. Ho va fer l'alcaldessa de Palamós abans no s'acabi el període en que els alcaldes ja no poden sumar vots a costa de les inauguracions, tot sigui dit de passada.
Be, primer símptoma de democràcia, no ens varen deixar entrar a visitar el museu de la pesca, per "motius tècnics" quan encara era hora de visita. Els "motius tècnics" era que esperaven al Sr. Mas i, es clar perquè ell poués visitar tranquil.lament el museu jo no ho vaig poder visitar.
Això es democràcia?, no se suposa que tots tenim els mateixos drets, dons no. No el culpo a ell ja que es possible que ignori aquest tipus de decisió, però, com diria algú, algú hi havia de dir.
Seguim, Davant del museu hi havia dos cotxes, el del Sr. Mas amb un conductor i, un altre cotxe, imagino de seguretat, amb dues persones. Fora, a l'aigua hi havia una Zodiac, patrullant amb dos policies o guardias urbana, una mica mes enretirat hi havia una patrullera de la guardia civil amb els motors engegats (casualment) i, davant de l'entrada del museu hi havia altres policies i vigilants. En total no hi havia menys d'una dotzena de persones que jo, un ignorant del tema, vaig detectar. Quants n'hi havia de debò, no se.
I aquí ve la meva pregunta, fa falta tot aquest desplegament humà per "protegir" al president de la Generalitat?, no en fan un gra massa? es una personalitat amb tants enemics que han de menester tantes persones per protegir lo?
No m'imagino el que costa el desplegament però estic convençut que no es correspon al que es necessita. Quan parlem de despeses de presidència segur que la partida de seguretat no es menyspreable i segur que pocs la discuteixen, jo sí.

dimarts, 22 de març del 2011

responsabilidad hipotecaria

El passat diumenge, el Sr. Arruñada, catedràtic de la UPF dictaminava al suplement Dinero de La Vanguardia que limitar la responsabilitat hipotecària seria un error.. Venint d'un catedràtic em preocupa com un article pot ser tan tendenciós en el sentit que el seu anàlisi nomes es basa en la posició del banc i en cap cas mira per el consumidor. No he trobat cap comentari sobre les clàusules abusives que impregnen la majoria dels contractes bancaris que, sigui dit de passada, no son discutibles. No he trobat cap comentari sobre el fet que quan el banc es queda el pis hipotecat per impagament ho fa per un valor netament inferior, tampoc discutible (el taxador el posa el banc) i això fa que l'hipotecat encara quedi mes enganxat que abans. NO he trobat cap comentari sobre les possibilitats reals que te un consumidor de negociar un clausulat i finalment cap comentari sobre el fet que el banc, abans de concedir la hipoteca no fes verdaderament un anàlisi curós de les possibilitats de retorn d'aquell crèdit. Potser avui no estaríem com estem tots plegats.
Quantes garanties ha d'aportar un consumidor per poder accedir a un crèdit. On comença el negoci i acaba la ètica, Tot si val Sr. Arruñada que arriba a justificar que "la responsabilidad ilimitada genera un compromiso más sólido y duradero, animando al deudora invertir en el inmueble"?. Ho lamento però em sembla molt que vostè ni te hipoteca ni ha parlat amb cap dels milers de persones que han estat executats. 
Ja li anticipo que jo no tinc cap hipoteca així que no soc afectat però això no treu que sàpiga reconèixer una injustícia. 
No tinc el gust de conèixer lo però lamento que un catedràtic de la UPF no tingui una visió mes amplia i menys partidista, tenint en compte que vostè es el qui educa els nostres fills.

dilluns, 21 de març del 2011

nuclears si o no

"Només es parla de Santa Bàrbara quan trona". Criticar o defensar avui les nuclears no es vàlid ni correcte. Nomes es podrà començar aquesta discussió quan hagi acabat el problema de Fukushima i haguem respirat una mica de tranquil·litat.
El petroli es finit i altament contaminant, l'hidroelèctrica limitada als rius, la solar sembla que te enemics molt poderosos i, de moment es cara, l'eòlica no agrada als ecologistes tot i que això sembli un despropòsit....... 
Que es millor o millor dit que es menys dolent, jo no soc expert. Personalment crec que la solar i la eòlica m'agraden mes que les altres però no estic segur que elles dues puguin ser substitutives de la resta.
Crec que s'ha de trobar un cert equilibri entre unes i altres que permeti una transició del petroli (finit) fins a les que son infinites i molt mes netes.
Les nuclears, en la meva modesta opinió son vàlides si (aquest si es molt important), repeteixo si qui les gestiona es 100% ètic i responsable. El problema de les nuclears es posar les en mans de lladres o especuladors o irresponsables o mentiders, qualitats comuns com a mínim, en alguns dels dirigents d'algunes nuclears, com ara Vandellós, que ha estat condemnada a pagar grans multes per mentir, si senyor per metir i amagar informació.
El problema no es la nuclear en si sinó les persones. Es com deixar un banc en mans d'un lladre.....
Fukushima ha resistit el pitjor terratrèmol de l'historia de Japó i els efectes del tsunami i encara aguanta encara que amb molts de problemes. I res no està salvat. Dir que son perilloses es relatiu si ens atenim al que han hagut d'aguantar.
Mes perillós si cap es el comissari d'energia Outtinger de la UE, que parla d'apocalipsi i no te ni idea del que diu i a mes alarma a tot el mon. Aquest es el primer que haurien de defenestrar.
De moment crec que es necessari recordar a tothom que hi ha 180 persones que, voluntàriament, s'han responsabilitzat d'intentar salvar les centrals. Aquests no tenen nom però no hauríem d'oblidar que, en aquests moments ells estan allà dins.
Parlem de nuclears però parlem quan tot hagi passat.

diumenge, 20 de març del 2011

Vicens Ferrer

"Soy tu ahijada.......... Estoy bien y espero que tu tambien lo estes.
EStoy trabajando en el campo: Mi padre tuvo asma, fué al hospital de la FVF y tomó tratamiento. No va a trabajar, está en casa. Mi hermana ha dado a luz a un niño. Pero después de dos días se murió. Por eso estamos muy tristes.
Este año la cosecha de cacahuetes ha sido poca por las intensas lluvias. Aquí ha empezado el invierno desde Noviembre hasta Febrero. Hace mucho frío.
Muchas gracias por tu ayuda. Un beso de mi parte."
Es la carta que, de tant en tant, la Fundació Vicenç Ferrer ens envia a qui hem afillat una criatura. Ningú no ens va obligar i fa molts anys que ho varem començar i seguirem si podem.
Us he tramès l'escrit perquè crec que les paraules son sobreres.
Es una nena Índia. no se quants anys te però no es ni tan sols adolescent.
Parlem de crisi, parlem de problemes personals i llavors una nena t'envia aquesta carta i penses que els teus problemes no son res comparats amb els qui realment pateixen.
Jo no podré mai evitar las desgràcies però crec que aquest petit escrit us pot ajudar a veure les coses que passen al mon d'un altre manera.
El mon es molt gran i passen moltes coses que no surten als diaris.
No som el centre del mon, nomes som un entre milers de milions, no ho oblideu mai.
Per cert, si us sobren 15 o 20€ al mes, una criatura a l'altre banda de mon us ho agrairà.