Suposo que soc el darrer a parlar de Don Gregorio, el bromista. Podria parlar d'en Francesc de Carreras que, l'endemà, a la Vanguardia, li deia que no s'amuines que aquí, a Catalunya, tots estem sota el poder repressiu d'alguns que nomes es pot opinar en un sentit.
De fet ja no volia tornar a treure el tema però, veient el blog d'un amic el radar, he recordat una frase curiosa d'aquell bon home: "en lugar de quedarnos con los Catalanes, nos hubiésemos podido quedar con los Portugueses".
"Quedarnos", y el meu castellà es força bo, ve de quedarse, apropiarse de.....
Segons Don Gregorio, els espanyols ens varen comprar?, raptar?, segrestar?, esclavitzar?, som seus? perquè si es així, acabáramos!!! llavors no cal discutir.
Si som els seus esclaus, llavors diguem ho ben alt i clar.
Ara be, si no fos així, si senzillament l'un i l'altre decideixen ajuntar dos reialmes Aragó i Castella, llavors aquí no hi ha un que que mani a l'altre i si tots fossim iguals, cosa que dubto, llavors cadascú a casa seva i tots tan contents, oi???
En qualsevol cas, al senyor bromista li diria que amb segons que, com ara la guerra i les seves conseqüències, nomes un mal parit i faria bromes.
Potser no ho sabíeu però a les properes eleccions s'hi presenta el PIC. No sabeu qui son? Va penseu una mica, ............no? primera pista: alguna de les seves frases: "reconocemos la legitimidad moral de los nacionalismos o regionalismos que, por métodos pacíficos, deseen una nueva configuración del Estado Español"........ Que, ja hi sou? Encara no? segona pista: "es necesario tutelar el bien común de la nación española en su conjunto, y evitar los riesgos de manipulación de la verdad histórica y de la opinión pública por causa de pretensiones separatistas de cualquier tipo". Va, es molt fàcil: Partido Iglesia Católica !!!!! i de primer ministre en Rouco Varela, es a dir que ja tenim substitut d'en Blas Piñar...... Apa, bon vespre
Hi ha una banda terrorista a Euskadi que ha anunciat el fi de la lluita armada, la seva lluita armada que diferents pobles hem patit, els bascos, els espanyols i també els catalans.
Diuen que han deixat la lluita armada però mantenen la seva cara tapada. Han deixat la lluita armada però no deixen les armes i, en cap cas demanen perdó per res del que hagin pogut fer.
Per a mi es una mala manera de començar la nova etapa que se suposa que ha de venir.
Se'm fa difícil entendre quin es el dret superior que ells creuen tenir que els permeti estar per sobre dels altres a l'hora de fixar el que i el com s'ha de negociar. Em temo que es un dret basat única i exclusivament en la possessió d'armes, com sempre.
No dic pas que els que estan a l'altre costat siguin millors, no. Des afortunadament ja han sortit quasi be tots donant lliçons del que s'ha de fer amb la veu ben alta, ara tots son galls, abans estaven amagats.
He conegut al fill d'un jutge assassinat per ETA, i dic assassinat perquè no era militar ni guardia civil (ho podríem considerar d'un altre manera) i perquè va ser assassinat al 97 amb lo que tampoc crec que fos dels jutges "d'abans". No se com el fill es deu sentir ara i imagino que deu tenir sentiments molt enfrontats. Jo em poso a la seva pell i tinc molta dificultat a valorar amb fredor.
Se que hi te d'haver un punt i a part i se que els familiars dels qui ho han patit directa o indirectament ja no hi trobaran cap solució però crec que es de persones reconèixer que, en el passat s'han fet coses no sempre justes i demanar perdó per el mal que s'hagi pogut fer en qualsevol cas.
Demanar perdó no es cap humiliació, es admetre que un es pot haver equivocat.
Ja fa temps que em varen ensenyar i ha estat la mes gran lliçó de la meva vida que quan algo està malament, lo primer que he de fer es veure on JO m'he equivocat i així després podré jutjar el que els altres hagin pogut fer malament.
Si nomes pensem que son els altres els qui s'han equivocat malament.
Senyors d'ETA, si sou senyors i voleu entrar en aquesta societat imperfecte amb el cap alt, demaneu perdó per els vostres errors, entregueu les armes i discutiu tot el que volgueu.
Gadafi es mort. Crec que el mon no hi perd gran cosa. De fet fins i tot me'n va fer una personalment quan em va impedir d'aterrar a Sebbha per poder fer un viatge fantàstic per el desert libi, però això son figues d'un altre paner.
Gadafi ha mort a mans dels qui se suposa han alliberat Líbia i es que, jo em pregunto, homes que es fan fotos al costat d'un cadàver ensangonat, homes que colpegen a un home desarmat fins a matar lo, aquests son els homes "bons"?.
Es clar que era un dictador, segur que va matar o fer matar moltes persones però posar se al seu nivell es justificable? Val allò de si l'altre ho ha fet jo també? o perquè l'altre es dolent tot si val??
Sembla que els homes som violents i ens deixem portar, quan actuem en grup sobretot, per un a violència gratuïta que sobrepassa qualsevol imaginació malèvola.
No crec que, en cap cas, la violència pugui arribar a tals extrems. Que faran amb la resta de la família, també els mataran???
Llegia avui algú que deia que les coses passen massa ràpid i aquí no hi ha temps ni d'analitzar ni de raonar, senzillament s'actua instintivament.
Ja no parlo de l'hipocresia dels dirigents de tot Europa sobretot, Cameron i Sarkozy i Aznar ii Zapatero i Berlusconi que, fa quatre dies, li reien totes les gràcies i ara li han clavat el ganivet per l'esquena.
Per cert, em pregunto on aniran a parar ara la suposada fortuna d'en Gadafi? Si ell n'era el titular i no el païs, em pot algú explicar que passa amb les seves propietats i comptes?
Segur que mai no en sabrem res, un parell d'articles als diaris i tots muts i a la gabia.
Ho he copiat tal qual de la wikipedia perquè trobo que queda molt be.
L'home, Aragonès ell, ens acaba de donar una lliçó magistral sobre la talla política que tenim al país ( i a casa dels veïns)
"Yo no hubiera hecho el aeropuerto de Huesca, pero me lo encontré en obras. Y yo paro el aeropuerto de Huesca, que es mi tierra, y me cuelgan del palo mayor", se ha sincerado el aragonés Morlán (Huesca, 1947), en una valoración más amplia del trabajo del Ministerio de Fomento en los últimos años tras la reunión hoy de la comisión de seguimiento del Plan de Cercanías en Barcelona. Morlán ha recordado que en la época de bonanza "todo el mundo quería una parada de metro en la puerta de su casa y una acceso de autovía en su jardín. Con los ojos de hoy vemos que hemos actuado como nuevos ricos, pero con los ojos de entonces actuamos normalmente". En su opinión, "echar la vista atrás y decir 'no hubiera hecho esto o aquello' no sirve de nada" y ha insistido en que hay que tener en cuenta el contexto. "Con los ojos de hoy no hubiera hecho muchas cosas. Pero yo y todos. Ahora, para juzgar hoy lo que hemos hecho como malo yo me pondría a la cabeza de la manifestación, entre ellas el aeropuerto de mi tierra, el de Ciudad Real o el de Castellón", ha valorado Morlán. Pero Morlán ha recordado que "al juzgarlo hay que pensar que cuando se hizo había razones para hacerlo y ¡ay del que no consiguiera lo que se pedía¡. Aún hoy hay casos de ciudades que siguen pidiendo la alta velocidad, siguen existiendo".
Primera lliçó:
- Els polítics no fan les coses perquè siguin necessàries o convenients, les fan per por que no els pengem del "pal major" i per el que diran....
- Els polítics no planifiquen, no estudien, no valoren les inversions i menys les despeses, senzillament executen allò que, segons ells, sumi vots.
- Els polítics saben que tots ells estan emmerdats en les decisions dels altres i saben que mai no pagaran els plats trencats per el que han fet malament
- Tan se val si han dut el país a la ruïna, "había razones para hacerlo......" Quines raons poden justificar malbaratar el que no tenim? i que ningú no demani responsabilitats?
Segona lliçó:
- Els votants segurament no ens devem merèixer gaire mes perquè si no expliqueu me com pot haver un sol aragonès que pugui votar a un individu que, a la campanya electoral, ens diu que el que ha fet malament era perquè era època de vaques grosses i tot si valia....
Que passarà amb ell si ens en surtim de la crisi???? ens farà un altre aeroport a Terol? o finalment foradarà els Pirineus per poder dur l'AVE a França per el mig de la península!!!!
Tercera lliçó:
- No us penseu que això nomes es el Morlan, aquí tenim l'aeroport d'Alguaire, que es mes del mateix, o les desenes d'obres faraòniques e inacabades que tenim repartides per el nostre país.
Quarta lliçó:
- Si volem sortir del forat necessitem menys polítics i mes professionals, gent amb criteri i responsabilitat.
No fa gaire jo parlava d'ètica o millor dit de manca d'ètica.
Avui he llegit que un príncep Saudí ha passat per aquí i ens ha deixat detalls del que jo com a mínim considero èticament reprovable.
D'entrada, l'home va arribar amb el seu "barquet" que es mes gran que un dels de la "Trasme" que van a ses illes. Ocupava una part prominent del moll de la Barceloneta i va pagar, diuen, 90.000€ per l'amarre.
Després l'home va fer tancar un cinema de Barcelona per poder veure una pel.lícula.
Per moure's per Barcelona, no fos cas que es contaminés, es va fer dur el seu Rolls blanc....
Després s'en va anar amb el barquet cap a Tarragona per poder anar a Port Aventura i va fer tancar Port Aventura per poder anar a les atraccions i també va llogar tot una part d'un hotel que finalment no va fer servir.
Tot això pagant generosament, que això no ho discuteixo però aquí comencen els meus dubtes.
Els diners ho poden tot?? Si jo fos el propietari del cinema, també li hagués llogat, i si fos el director de Port Aventura, segur que davant del taló, hauria cedit però si aquest es el raonament vol dir que aquest individu pot anar per el mon i comprar el que vulgui??
Coneix aquest individu el que significa a paraula ètica? Cal ridiculitzar als altres a base de diners?
I els qui dirigeixen el nostre país han d'acceptar ho senzillament perquè tenen els diners. Em temo que la resposta es si perquè abans be ho feien tots els dirigents del mon quan hi anava el que ara s'amaga a Sirte amb la seva jaima.
Els diners son bàsics per viure, i segurament per poder fer ho amb dignitat.
Els diners no haurien de ser un passaport a fer el que vulguis i quan mes excèntric millor.
Crec que no tot s'hi val, encara que els diners ho permetin.
La ostentació d'aquest individu i el seu seguici es una burla a l'ètica de les persones, però imagino que no deu saber el que significa aquesta paraula i tampoc ens considera persones.
No us deixeu enlluernar per gent com aquesta.
Dubto que tots els seus diners li donin la felicitat, la felicitat de les coses senzilles.
Terzani no es nomes un escriptor i un periodista, es també un investigador i ara, al final de la seva vida, també un pensador. "El fin es mi principio" es el primer llibre que he llegit d'ell i es un resum de la seva vida, al final del seu recorregut per culpa d'una malaltia que el castigava fatalment. De les seves paraules hi ha moltes cites, frases que servirien per molta gent i per moltes professions, sobretot els periodistes.
"La televisión ha hecho que los periódicos se hayan convertido en contenedores en cuyo interior hay de todo, pero nada que exija más de tres minutos de atención, como un anuncio televisivo, y en los cuales se pierde en el gran batiburrillo de cosas que te llegan del mundo.
Hoy en día es imposible escribir cosas largas como se escribían tiempo atrás. ¿Y cual es la tendencia? Hacer espectáculo. No intentar profundizar. Escribir una historia impactante acompañada de una foto y se acabó, caso cerrado, no se habla más del asunto. Eso constituye una degradación de la misión periodística. En realidad creo que hoy sería imposible hacer lo que yo hacía en aquella época, lo que hacíamos, porque no se dispone del mismo espacio."
Investigador de persones, Terzani va investigar el comunisme sent un dels primers occidentals que va poder viure la Xina comunista en persona. Autor que s'identificava en les noves formes de vida que naixien després de la segona guerra mundial.
"La verdad es que existe una naturaleza humana que no se puede combatir. Existe una naturaleza humana individualista, egoísta, y que no acepta esa limitación de los derechos, de la libertad de expresión. Es forzoso reconocerlo. Porque tu puedes dar a todos el mismo plato de arroz, puedes dar a todos el mismo atuendo, y muchos creen en eso y participan en tu proyecto. Pero siempre hay una parte que reclama dos atuendos, dos platos de arroz y la libertad de hacer lo que se le antoje. Eso, el comunismo lo niega y, en consecuencia, crea una contradicción que se convierte en homicida. Así se llega a la violencia, porque los que creen en el sistema reprimen a los que lo minan. Por eso se produjeron las matanzas de Pol Pot y surgieron el GULAG de los soviéticos y los campos de trabajo de los chinos.
Pero el hombre es lo que es, es el fruto de una evolución, y de la misma manera que no puedes detener el agua que fluye por un río, tampoco puedes detener la evolución.
Son inútiles las revoluciones?
De ahí mi paso hacia la única revolución útil, la que tiene lugar dentro de ti, en tu interior. Las otras las ves. Las otras se repiten, se repiten de manera constante, porque en el fondo está la naturaleza del hombre. Y, si el hombre no cambia, si el hombre no renuncia a la violencia, al dominio de la materia, al beneficio, al interés, todo se repite, se repite una y otra vez.
Lentamente, en China, tuve una reacción que fue la siguiente: en vez de buscar al hombre nuevo, me dí cuenta de que había un hombre chino viejo que era maravilloso; y que esa cultura había sido asombrosa, tenía una grandeza y una riqueza que realmente impresionaban. Así que me lancé a buscar a ese hombre viejo, esa maravilla que había en la vieja China y lo que quedaba de ella."
"esas sociedades modernas, no se pueden valorar solo sobre la base de la eficiencia de su estructura económica, sino, sobre todo, por el tipo de hombre que producen y por el tipo de vida que le hacen llevar."
Hi ha persones en aquesta vida que tenen la clarividència per poder veure i explicar allò que els altres tenim davant dels nassos i no som capaços de reflectir.
Sembla que, en una societat cada cop mes competitiva i on priva la joventut, ments clares, aprofitant la seva maduresa, aporten anàlisis brillants.
