Sr. Mas

Benvolgut Sr. Mas,

Li dirigeixo aquest escrit com a votant i com a Català i, perquè no dir ho, com a votant de Convergència en les darreres el.leccions.

Soc dels qui creu que vostè ha triat un camí molt difícil, potser l'únic que tenia, per portar Catalunya cap un estat millor del que tenim avui en dia.

Com a petit empresari que soc, reconec molts dels problemes que vostè deu patir cada dia quan toca gestionar uns ingressos que no sempre control.la i en canvi te unes despeses sobredimensionades. Té tot el meu respecte i el meu suport per avançar en aquest camí tan feixuc i complexe i, segurament incert.

Li dic això perquè sempre he cregut que només els qui creuen en alguna cosa estan qualificats per jutjar i ajudar a millorar i per això em permeto dirigir li aquest escrit, amb la voluntat explícita d'ajudar.

Aquesta darrera setmana ha parlat d'un pla per lluitar contra la corrupció i ha fet un decàleg amb els punts que, segons vostè i imagino els qui eren amb vostè, ha de servir per netejar la política. Vagi per davant que estic convençut que vostè personalment es honest. Però quan una persona honesta sap que un altre es deshonest i no el denuncia, vostè sap que això no es correcte sinó incorrecte.

Com diria un castís, se li veu el llautó quan, en un dels punts que vostè ha fixat diu que creu que un polític no ha de plegar fins que no sigui jutjat!!!

Això es tant com dir que els ciutadans hem de conviure amb homes que, amb un alt percentatge de probabilitats han delinquit durant anys i anys? Com el cas Pallerols que ha trigat 17 anys a ser jutjat? NO senyor, fem ho a l'inrevés i potser, només potser, els polítics recuperaran un xic de credibilitat i respecte. Qualsevol que sigui investigat oficialment (no per difamacions periodístiques) que deixi immediatament tots els seus càrrecs i es posi en mans de la justícia. Res d'aforats que impedeixen la ràpida acció de la justícia. Transparència i rapidesa.

Jo el faré costat sempre que el seu camí sigui recte, però si el seu camí te masses revolts dubtosos em perdrà a mi i a molts com jo.

Sort i bona feina.

1939

L'altre dia vaig fer una bona passejada amb la Fibi, la que veieu a la foto, tot seguint el GR que duu des de Sant Cugat fins a Monsterrat. Abans d'arribar a Rubí, a  prop de Can Ferran, un restaurant força recomanable per cert, vaig trobar una làpida amb un recordatori dels caiguts durant la guerra civil entenc. El text diu "in memoriam 1939".

La làpida es una petita clariana al costat del camí i està neta i cuidada.

He d'admetre que em va sobtar i em va impressionar. Potser es perquè estava sol amb la gossa i no esperava trobar una cosa així. La veritat es que em vaig posar a pensar que, suposo, l'origen de que el recordatori estigui allí es degut a que, segurament, alguns varen morir en aquell indret.

No puc evitar pensar en les moltes imatges que he pogut veure de la guerra civil i, no puc evitar ho, ho sento com gent molt propera. Pensar que allà hi varen morir homes o dones, d'un costat o d'un altre em va fer recordar la importància de la vida i de la mort, de les idees i del valor.

Molts varen caure per defensar uns ideals, o forçats per les circumstàncies, o senzillament perquè eren allà al mig, però tots i cadascun d'ells mereix que avui, recordem que la seva mort no va ser vana. 

Ells varen lluitar i mori per un país millor i nosaltres no el podem esguerrar.

Jutges

Poc a poc sembla que la gent es mou, ens movem i, poc a poc els polítics van quedant al descobert i, poc a poc les coses semblaria que es pogués pensar en un futur millor, però, sempre hi ha un però, abans toca arreglar un tema força més gros que el dels polítics:

Els Jutges!!!

Son ells, el poder legislatiu, els qui poden redreçar la situació. De fet nomes ells ho poden fer.

Si de tots els casos de corrupció que s'estan aixecant no sorgeixen condemnes ràpides i exemplars, si la resposta a aquestes descobertes son les prescripcions, els oblits, les demores i, en definitiva, anys i anys de paperassa per tal de guardar en un armari que mai més no s'obrirà allò que no es vol descobrir, llavors res no canviarà.

Els jutges han d'assumir el rol que els toca i judicar, castigar sense tenir en compte ni noms ni càrrecs, ni partits.

Si així ho fessin, els ciutadans els hi reconeixerem la seva vàlua, la seva independència, el seu rigor. Ara bé si els jutges han de fer com els del Constitucional, on només voten en funció del partit que els ha nomenat, llavors, "apaga y vámonos".

Els nostres polítics no ho faran sols, cap d'ells farà de cap de turc, cap assumirà les seves culpes com correspondria tret que un jutge incorruptible decideixi tramitar amb urgència el primer de tots els casos i segueixi fent ho independentment de qui es tracti, Pujol, Rajoy o el Rey que tots tres i tenen draps bruts.

països de primera, de segona i de tercera

En dues setmanes he tingut la oportunitat d'estar al Japó i a Alemanya per motius de feina i un s'adona que en això dels països , com al futbol, hi ha països de "Champions" i països de tercera. Catalunya, si segueix a Espanya serà un país de tercera, o com a màxim de segona però mai un primera.

Evidentment, per anar a Japó he hagut de fer escala perquè no hi ha cap vol directe, primera gran diferèmcia que ens perjudica.

Jo he passat mes de 22 hores per tornar, els qui anaven a Paris 13.....

Per cert, arribes a Barcelona i amb 16 cintes de recollida d'equipatge en funcionaven dues i el nostre equipatge ha sortit barrejat amb el d'un vol de El Caire......

Ningú no sembla recordar, i jo no ho he vist pas, que allà hi va haver un cataclisme fa dos anys. Un país net, ordenat, treballador, vaja, com el nostre. Perfecte? noo, però quina enveja veure Alemanya o Japó i pensar en com tenim el nostre. A Alemanya una ministre ha dimitit perquè fa 33 anys diuen que va falsificar la seva tesi, vaja com aquí i ja no us dic Japó. Podem anar buscant coses per comparar i si no es per el futbol, no en trobarem cap altre on els guanyem.

Hem de ser valents i sortir i multiplicar els esforços fora d'aquí, acostar nos als de mes enllà dels Pirineus e ignorar Madrid, que els donin.....

no passa res

El president del Gobierno cobra sobres de sota ma no declarats. El president del Gobierno de la comunitat de Madrid te un apartament a Marbella que ningú no entén com pot pagar i que fins ara ell mateix deia que no era seu, no passa res. El jutge jutjat i condemnat i els culpables valencians al carrer sense càrrec perquè les gravacions no eren legals, no passa res. El judici del cas Palau fa anys que espera ningú no sap que, no passa res. El cas Pallerols només ha trigat 17 anys!! a dictaminar que Unió feia il.legalitats encara que en Duran encara digui que no, no passa res. 

Ex presidents com en Matas a Balears, Camps a València, ministres, ex ministres, totes les comunitats en tenen un munt, i no passa res!!!! Badalona, Santa Coloma, LLoret,..........no passa res.

No passa res perquè son Ells qui fan les lleis, qui posen i trien als jutges per assegurar que ningú no els jutgi, es declaren aforats per no ser jutjats.

Sens dubte el millor: Rajoy perquè aguantarà sense parpellejar, aguantarà en silenci fins que els mitjans callin o els seus mitjans en trobin alguna de mes grossa encara, segurament a Catalunya.

Per cert, diuen al mon civilitzat que no entenen com Espanya pot acumular tants premis com el de país amb mes atur del mon occidental i d'aquí pocs dies també el mes corrupte.

Per cert avui he sabut que l'ambaixador espanyol a Londres no parla angles....

Crec en Luis Carandell hauria d'escriure un nou Celtiberia Show....

Bona setmana 

Llibres i llibreries

Tanquen Catalònia, Proa, Robafaves, llibreries més aviat grans i, en canvi obren llibreries de mida més petita.

Un bon amic ha parlat del tema en el seu blog ( elradardesarria) i jo tinc els meus dubtes de que la raó sigui la manca de capacitat d'adaptació o aquest sigui el principal motiu.

Si el comerç tradicional tanca portes davant dels grans supermercats i hipermercats no es que el comerç tradicional no funcioni sinó que hi pot haver una competència inabastable en funció de preus. La supervivència passa llavors per baixar més i més els preus, per substituir qualitat i servei per preu?

Hem estat a punt de perdre els mercats i el comerç tradicional i només la recuperació de la proximitat i els productes frescos i de proximitat ho han aconseguit.

Perdre una llibreria per culpa de internet i la manca de lectura mai no es una bona nova i, sobretot, es pa per avui però fam per demà.

La lectura que es fa a internet no afavoreix el coneixement de la novel.la, la poesia, l'assaig i en canvi promou la difusió incontrolada de notícies sense verificar i la proliferació del pirateig. Si això es el pervindre, no em fa cap il.lusió.

Jo soc usuari d'internet però vull recordar que no tot lo "nou" es necessàriament millor.

Lo bo es saber aprofitar les coses bones del passat i incorporar les bones coses del present.

Un llibre es un petit tresor, no son nomes un munt de fulls impresos. Us recomano veure llibres antics, quan es feien a ma, i reconeixereu un tresor.

Una llibreria es un patrimoni que hem de salvaguardar, com un bosc, com un parc natural, com les bones tradicions.

Ètica i poder

El Sr. Armstrong es un fantàstic exemple del tipus de societat que s'ha teixit amb la connivència i complicitat dels mitjans de comunicació i els poders econòmics i polítics del nostre mon.

El Sr. Armstrong només es un enorme estafador, un home que ha estat capaç de, en primer lloc, impedir que atletes de veritat poguessin guanyar netament el que ell ha embrutit usurpant l'èxit que no li corresponia, els diners que no li pertocaven, el prestigi que no es mereixia.

En segon lloc ha enfonsat els milions de seguidors i admiradors que tenia deixant los orfes del seu ídol i plens de frustració.

En tercer lloc ha perjudicat directament i econòmicament als qui viuen de la seva fundació.

Aquest senyor que, a més, va insultar, atacar a tots els qui denunciaven la seva impostura.

Aquest senyor ara té la barra de demanar clemència i que només s'el castigui com es fa als altres!!!!

Aquest senyor que té la sort de poder aparèixer en un programa de màxima audiència per demanar perdó i lo únic que fa es dir que no creu que es puguin guanyar els Tours sense estar dopat i que es capaç de justificar els seus actes premeditats, aquest senyor crec, amb tota franquesa, que no es mereix cap clemència.

Si vol clemència, que torni els diners guanyats injustament, que demani perdó a ots els companys de professió i a tots els seguidors que ha tingut.

Llavors i nomes llavors es mereixerà clemència si li volen donar.

Però no, això no passarà, els mitjans alimentaran el debat que es el que ven, els advocats jugaran al que els toca per obtenir el màxim benefici per uns i altres. Alguns atiaran el tema perquè no es parli d'altres coses i, al final, encara resultarà que, com que va tenir un càncer, se li pot perdonar i el mon haurà perdut la oportunitat de netejar una mica la merda que tenim a sobre.