emigrants, inmigrants

Aquesta setmana he anat, per primer cop, en el tren d'alta velocitat que creu el canal de la Mànega, des de Londres fins a París. Us ho recomano, dues hores i mitja i vas de Saint Pancras al mig de Londres fins la gare du Nord!!!!. Lo més sorprenent es que, com si res, un està travessant 35 km sota el mar i només ho saps perquè estàs dins un tunel. Felicitacions als enginyers que ho han fet possible.

Un túnel que permet comunicar dues grans ciutats, amb una enorme riquesa, un tren que ajuda a comunicar i a unir mons i cultures.

Però aquest es el mon de les nostres contradiccions perquè uns si que hi podem anar o tornar però d'altres no, es a dir qui hi ha ciutadans de primera i de segona, els qui podem anar i venir i els qui no poden.

Casualment els qui no poden mai no tenen diners. Els qui en tenen determinen el que poden fer els qui no en tenen.

El meu comentari no te res a veure amb el que ha succeït aquesta setmana a París sinó en el que passa cada dia a la mar Mediterrània on hi moren Sirians, Libians, Africans sub saharians i els Europeus fem lleis que castiguen als pescadors que els intenten salvar......

Si senyor, els mateixos europeus que, quan varen voler, varen anar on els va donar la gana, matant, conquerint i apropiant se del que volien sense demanar permís, Ara els seus nets diuen que es quedin a casa els qui ja no tenen recursos, i lo pitjor es qu ela majoria de la població hi està d'acord!!! això suma vots.

Jo passo molta vergonya de ser Europeu i no puc entendre aquesta actitud. El meu fill es emigrant a França, amics meus tenen els fills a Regne Unit, EEUU, Holanda i perquè aquí no hi ha feina i això es normal i, en canvi, quan es un Africà que vé del seu país on no es que no trobi feina sinó que no pot ni menjar, llavors això no està bé tot i que s'hi jugui la vida no hi fa res.

Creem mitjans per unir i escurçar distàncies i després posem tanques i murs per impedir als qui no ens agraden.

L'home d'avui està carregat de contradiccions i aquesta es una de les pitjors.

Passo de ser Europeu, jo només soc ciutadà del món.

Un dia us ensenyaré les fotos de la gent del món que he tingut el privilegi de conèixer i, gràcies a ells soc una persona.

 

Barajas si, El Prat no

Ara si, ara si que tots ells es movilitzen, com pot ser que El Prat tingui més passatgers que Barajas!!!!!!

Portem l'AVE a Barajas, creem un comité de rutas perquè Barajas sigui el centre del mon, salvem l'ensenya del país, qui cuidarà l'espanyolitat d'Iberia....

Tot això i molt més es el que hem sentit ara que a Madrid han descobert per segona vegada en poc temps que quan les coses es duen per criteris empresarials i/o llògics o fins i tot racionals, Ells ja no guanyen.

Quan Ibèria va decidir o Ells varen decidir que marxaven d'El Prat, ningú no va dir res, tot era força normal i llògic. Es clar, com sempre partien, repartien i es quedaven amb la millor part. 

Ara la cosa ja no funciona així, ara trien d'altres i ells es queden amb no res.

Ja veure que poc trigaran a fer qualsevol parida perquè Barajas torni a estar per davant.

Aqui mateix els proposo una idea: obligar a passar per Madrid tots els avions que vulguin aterrar a Espanya, així segur que guanyen........

Una aposta, segur que ells tindran l'AVE a BArajas abans no arribi el metro al Prat.

In, Inde, Independència....

Espanya

La veritat es que ja no sé si m'ho posen fàcil, molt fàcil perquè no en saben més o es que, en veritat, descobrim una realitat que mai haviem volgut veure.

Aquest cap de setmana hem estat a Guadalajara, Castella La Manxa, i he pogut comprovar que en som de diferents.

De visita per Alcalà de Henares, a tocar de la catedral d'Alcalà hi havia una exposició força curiosa, com a mínim per a mi: Una exposició de vehicles de la Policia Nacional!!!!

Per a mi, la peça estrella era aquest Avia amb les mànegues d'aigua que els "grisos" varen utilitzar a finals del franquisme. També hi havia el "seat 1500" tot pintadet de gris.

Vehicles que a mi em desperten records amargs i difícils tot i que jo no ho vaig patir en primera persona lluien entre un públic encuriosit a qui li agraden aquests cossos.

No m'imagino aquesta exposició a Barcelona, oi?

El mateix dia el Sr Antonio Elorza publicava a El Pais, un d'aquells articles que estimulen l'independentisme. Parla l'home de "eufemisme" que significa el dret a decidir????? i que no cap el dret a decidir fora del ordenament jurídic, es a dir que la justicia es la qui decideix el que els individus podem o no votar...... Per acabar, i fent un fantàstic exercisi de creativitat ens regala una perla: "Todo vale, hasta en la publicidad donde la Generalitat enseña a "separar la basura". Separar."

Finalment, avui, els Bascos han dit que ells també estan per la autodeterminació. Si, si, els mateixos Bascos que s'amaguen al Parlament del Estat, els mateixos que voten en contra dels Catalans sempre que hi poden treure algo. Encara s'ens avançaran.....

Jo, he passat un molt bon cap de setmana però quan he arribat a casa he sentit més que mai que tornava a casa 

Panrico

Panrico es una empresa que conec una mica perquè jo hi vaig treballar 8 anys. No només hi vaig treballar sinò que puc dir amb molt d'orgull que Panrico va ser la "meva" escola.

En primer lloc sempre estaré agraït a l'Albert Costafreda i al José Rivera, les dues persones que varen confiar en mi durant aquells anys i al Josep Fernández Royo que es qui em va fitxar.

A Panrico vaig assolir unes quantes fites. Crec que, en el seu moment vaig ser un dels directors de marketing més joves del país amb 30 anys però sobretot perquè amb tot l'equip varem llençar el pa de motlle, rellençar el Bollycao i els Donettes.

En aquella època varem arribar a vendre 1.000.000 de Bollycaos al dia. Avui em temo que no venen 50.000.....

Per què aquesta empresa està en aquesta situació de crisi i a punt de petar?

Es relativament senzill, El dia que els Costafreda varen vendre es va matar una manera de fer empresa, de construir, de crear, de treballar en equip, orientada al mercat, la producció i el marketing i es va substituir per una empresa sense cap mena de personalitat i únicament orientada a produir guanys a curt termini sense cap projecte de futur.

Que han aportat els "super" executius com el Sr Cornudella, Bardají o Casaponsa. El primer va ser tan brillant que va voler canviar el Donut.......També varen voler canviar el model de distribució, es a dir matar la essència de l'empresa, propera al consumidor.....Varen comprar Artiach que no te res a veure amb el que Panrico feia.

Això si, varen vendre fàbriques per fer calaix per els inversors.

Panrico tenia un parell de peculiaritats: producte fresc, del dia i capilaritat en la distribució.

Cap dels tres ho va entendre o millor dit, ho van senzillament ignorar i menysprear.

Avui, aquesta empresa ja no es aquella, avui no poden ni pagar les nómines, el Donut es ven enbossat i el Bollycao quasi ha desaparegut.

Si llegiu que les marques blanques son les culpables, no es cert. Panrico va saber fabircar per Dia i altres. Us diran que els productes no eren prou bons per els nens, no pas pitjors que molts altres que segueixen trionfant. 

No, la culpa es d'uns gestors ineficaços, diguem ho clar. El Sr Casaponsa encara ha tingut temps d'enfonsar Indo i el Sr Cornudella ara mana a Gallina Blanca sinò vaig errat.

La família Costafreda i la família Rivera varen aixecar un petit imperi. Oaktree i altres financeres l'acabaran d'enfonsar.

Es una llàstima però com a mínim que cadascú assumeixi la seva responsabilitat.

Os han engañado

Os han engañado!, os dáis cuenta al fín de que a vosotros tambien os engañan?

Os han vendido que vuestra candidatura era la mejor, que lo teniais todo para ganar, que su equipo era el mejor y ahora solo saben decir que ha habido tongo.

Lo siento pero no, ni tongo ni nada que se le parezca.

El problema es que desde fuera nos ven muy distinto de como nos hacen creer que sois.

Aquí os pintan como una potencia mundial, como ganadores de todo y, por desgracia estais muy lejos de todo esto.

Por qué creeis que los Catalanes estamos tan hartos de todo esto, sencillamente porque ya hace mucho tiempo que lo sufrimos en carne propia. No os creais que aquí no nos sabe mal vuestra derrota. No puedo hablar por los demás pero a mi me sabe mal por vosotros pero no por esos dirigentes que se llenan la boca de grandilocuentes palabras y luego resultan vacíos de todo contenido.

Hubo una época, no hace mucho, a finales de los 80 donde el mundo creyó en un país capaz de salir de una dictadura y de tirar hacia arriba. Creyeron en ello y conseguimos los juegos del 92 y la expo.

Hoy se rien de nosotros todos sin excepción porque quien nos debiera gobernar solo sabe callar y esperar a que las cosas se pudran. Corrupto como todo su partido, es capaz de comprar a jueces y lo que haga falta y todo esto, en España, con mayoría absoluta vale, pero fuera no.

Allí saben que tenemos más de un 26% de paro, uno de los índices más altos de todo el mundo!!! pero sois capaces de construir un AVE que vaya hacia Portugal, cuando los portugueses ya han renunciado a él. Todo el mundo sabe que un país empobrecido como España no está en disposición de dedicarse a un acontecimiento como los juegos si no es capaz ni de sanear su propia economía.

Un país que depende de lo que los demás nos compren para tirar adelante, que ya casi ha pedido su capacidad de producción y que a los únicos que les sobra el trabajo es a los jueces por los escándalos de todos los partidos.

Despertad de una vez, vosotros sois mucho mejores que vuestros dirigentes, o creéis que la Sra Botella os representa si ni tan solo la habéis elegido.

Ayudaros a vosotros mismos y echadlos.

El mundo se rige por políticos capaces de construir, de negociar, de avanzar, de crear proyectos, y no por advenedizos que solo piensan en lso cuatro años que tienen para enriquecerse y que ni tan solo pueden hablar con nadie sin un traductor.......Fuera se hace política y hay intereses, buenos y malos pero hay que estar allí y España cuenta menos que Somalia....

No digo que los demás hagan las cosas mucho mejor pero por lo menos hacen que lo primero sea el país y luego el resto.

Suerte en la proxima

Siria

Ahir vaig fer una "piulada" preguntant quants milers de Sirians han de morir perquè els governs de tot el món es mobilitzin en defensa de la gent.

Com pot, un dirigent, dormir amb tot el patiment que ells permeten. Fa por la indiferència que tots ells tenen i em preocupa que nosaltres mateixos, tampoc som gaire millors.

Es clar, sempre podem dir que nosaltres poca cosa podem fer, i segurament es veritat, però estic sopant i veien a la tele com homes, dones i nens, moren sense cap raó, senzillament per culpa d'un eixelebrat i jo he de seguir sopant??
Abans veure la tele era com estar al cine i marcava una distancia amb el que veia. Ara no puc i cada cop em revolta més el que veig.

Crec que estem vivint una època, en tot el mon, on hi ha molt poca ètica i molt poca humanitat en tots els nivells, més alts i més baixos.

Mentre veia les imatges vaig comentar amb la dona, si demà a Catalunya ens "liessim" a trets amb els Espanyols, la resta del mon no hi faria res. L'un diria que es un afer intern, l'altre faria una declaració retòrica, l'altre enviaria analistes, l'altre demanaria una intervenció sabent que el seu company ho vetaria.......

Mentre tant davant la tele del ciutadà Britànic aquests es lamentarien i el seu comentari serà més o menys així: "l'any que ve no podrem anar de vacances a la Costa Brava...."

Em nego a acceptar que el futur ens hagi de dur cap aquest mon tan desnaturalitzat, tan buit de sentiments.

Ens manquen líders amb verdadera capacitat de construir un mon millor però hem de ser nosaltres, la gent, els qui realment marquem la diferència, ells no ho faran.

 

gran o vell

Llegia l'altre dia que on hi ha un home vell hi ha segur un bon consell. Aquesta frase, segur que l'ha dit una persona que no es jove perquè només així es possible entendre el seu significat. 

Qui es gran i qui es vell, quan un es gran i passa a ser vell, quan un deixa de ser part del grup dels qui "tiben" i passen a ser duts.

La meva avia era, per a mi, molt vella i em sembla que va morir abans dels 70. El meu cunyat en te 72 i sembla que en tingui 60, els meus pares en tenen 86 i 84 i encara son aquí.

Abans, si es que llavors es pot dir abans, quan jo era un nen als anys 60, una persona amb 60 anys era molt gran i la seva esperança de vida no superava els 70. Una generació abans la vida encara era més curta i als 60 ja no hi quedaven la major part.

En canvi jo l'any que ve en faré 60 i no em trobo pas vell, encara que ja tinc edat de ser avi...

Diuen que l'edat es una cosa més aviat mental i jo hi estic d'acord amb només un matis, el cos evoluciona amb l'edat i no es bo forçar lo més enllà del que li correspon.

Es a dir que un té l'edat que el seu "coco" li demana amb "permís" del seu cos.

Avui, mentre érem al restaurant, en un altre taula hi havia un home, d'uns seixanta llargs, més feliç que un gínjol amb una dona molt més jove que ella i que, a més lluïa tot el seu cos de cara al personal. Primera reacció: quina pinta, quina vergonya. Segona reacció: l'home realment es feliç. Tercera reacció: Fantàstic, l'home es feliç i viu una segona joventut.

Curiós, oi? tot depèn de com et mires la escena pots arribar a conclusions molt diferents.

L'home de la foto, es gran o vell? per les arrugues sembla vell però si te'l mires amb compte veus que la seva mirada es clara i desperta i et mira de manera desperta i reflexiva.

Segurament té una edat, ni la sé ni m'importa, però veig un home que està en perfectes condicions i segurament es més jove que el que el seu DNI indica.

Gran, vell, per els més joves jo cada cop seré més gran fins que un bon dia pensaran encara que no ho diguin, que jo soc vell.

Jo seguiré sent el mateix de sempre, amb més experiència, amb més caràcter, més coneixements i menys memòria.

Per cert, no sé a que venia aquest escrit, coi, quina memòria.........