Polítics, no, potser millor politiqueros

Imagino que la paraula "politiqueros" no deu existir però tant se val, la intenció es el que compta. Entenc per "politiqueros" aquells que pretenen ser polítics però no arriben al nivell mínim suficient i, senzillament fan com si ho fossin.

Un polític es, per definició, un esser negociador, lluitador, conseguidor, conciliador perquè d'això es tracta, de negociar, construir, pactar i aconseguir el millor per el seus representats i, en definitiva, per el poble que els ha votat.

Quan això es transforma en no fer res, literalment res, com ha fet el Rajoy, o senzillament jugar al dir i no fer o fer sense dir o ni fer ni dir, com tots els altres, ens demostren que no tenen, o no saben, ni la capacitat ni la qualificació per assolir el càrrec per el que els hem/han votat.

Cap d'ells ha estat al nivell mínim exigible, cap d'ells, la prova tornem a les eleccions i Espanya té el dubtós honor de ser el primer govern democràtic que no ha estat capaç de formar govern després d'unes eleccions.

Nosaltres, els votants, hem donat un mandat i ells no l'han respectat ni honorat. Tots ells haurien de dimitir i deixar que d'altres millors que ells ho facin. 

Can no ho farà i això encara em reafirma més que no son verdaders polítics.

Tots busquen la poltrona i el poder i la majoria enriquir se després. 

Espanya haurà perdut més de la meitat del 2016 i no podrà recuperar aquest temps. Espanya haurà perdut un any com a mínim i això, en els temps que vivim, es perdre molt de temps i de feina.

Qui ho pagarà això?, els Espanyols entre els quals, de moment, encara jo hi soc. 

Em sembla que això ja ho escrit abans però, benvolguts Espanyols, si aquest es el país que voleu, jo prefereixo marxar abans no sigui massa tard.

Que, com diuen els mitjans, la qüestió Catalana, es el culpable, renoi, feu nos fora i tot arreglat, així us posareu d'acord ràpidament o es que, com quasi sempre, els Catalans som culpables per acció i omissió.

Bona setmana!!

el millor amic de l'home

"la fidelitat d'un gos no exigeix res, cap deure. El seu amor es contenta amb un os.¿Els gossos? Els fem dormir fora, els parlem de qualsevol manera, els cridem els alimentem amb restes i de tant en tant, pam!, un cop de peu. El que se'ls dona amb cops ho tornen amb baba. I entenc perquè els homes han fet del gos el seu millor amic; es una pobre bestia, la submissió del qual no cal ser pagada. Una criatura que es correspon perfectament amb el que l'home es capaç de donar" (Sylvain Tesson, la vida simple). 

Ben mirat, aquesta crua descripció té, en si mateixa molta veritat. El gos es, de fet, massa bo per els homes, i per això l'home s'aprofita d'ell i el "deixa" ser encara avui al seu costat.

Els altres animals, els que anomenem salvatges, no van ser tan bons amics i avui ja no existeixen....

Qui escriu això te una gossa, la Fibi, una labrador de 9 anys.

Mai, per molts anys que passin, podré agrair a la Fibi tot el que ella ha dut a la família i sobretot a mi que només puc retre un petit homenatge al gos, aquest animal tant bo, tant fidel i que nosaltres, les persones no ens mereixem.

Dieu, els qui no teniu gos, que embruten els carrers amb els seus pixats i cagarades. Es clar, on voleu que ho facin, que voleu que en facin, que s'ho mengin? ells no duen bosses per recollir les cagarades, som nosaltres, les persones amb qui conviuen, que podem ser o no uns maleducats. Però no he vist mai que ningú digui res a ningú per tirar una cigarreta a terra, o un tros de paper, o un xiclet, oi? però es clar, com el gos no es pot defendre, ell sempre es culpable, nosaltres, les persones no.

Dieu que els gossos embruten les aigües del mar i les platges i per això hi son prohibits.

D'entrada m'agradaria veure com un gos o mil, poden embrutar les aigües del mar però bé.

I les persones, per què cada dia brigades d'homes han de netejar amb màquines les platges, per culpa dels gossos o de les persones!!!

Dieu que no poden entrar als restaurants, quan als països civilitzats o cultes si que poden, per què? no ho sé pas. Es tiren rots, potser, criden? fumen?, més aviat son les persones qui fan aquestes coses.

No poden anar sense corretja per els carrers per si de cas, quin cas? que mosseguin? per no "molestar" als qui no en tenen?

Tenim el morro molt fi les persones i jutgem molt ràpid als qui no es poden defensar però som molt tolerants amb nosaltres mateixos.

Els compren de cadell i els deixen tirats a les carreteres quan fan nosa, els ensinistren per atacar i fer mal i quan ho fan els sacrifiquem per violents, els fan servir per caçar i quan son vells els maten a garrotades, els fan servir per entretenir els seus plaers, curses de gossos, lluites de gossos, el que sigui i després els maten o abandonen.

Quin munt d'exemplaritat el que l'home es capaç de demostrar davant del gos.

Fins i tot em descobert que un gos pot ajudar i conviure sense protestar amb un invident, per què? perquè així no ho hagi de fer una persona....

Un gos pot ajudar a guarir malalts mentals i estimular gent gran i mai no demanarà res a canvi, només carinyo i un plat de menjar.

Seguiré parlant dels gossos, hi ha molt mes per escriure.

Que passeu bona setmana i si teniu la sort, com jo, de tenir un gos a casa, que tingueu una bona passejada.   

No tot es Sant Cugat

Sant Cugat es segurament una ciutat exemplar en molts aspectes però també té la seves misèries i algunes actuacions municipals o, com a mínim aprovades per l'Ajuntament de Sant Cugat entren en aquesta categoria.

Al Passeig Olabarria, cantonada carrer Bilbao, hi ha un espai que fa mesos varen enjardinar. L'espai es just a sobre dels Túnels de Vallvidrera i imagino que, com no es pot edificar, allà ha quedat com a terra de ningú.

Bé, com deia, el terreny ha estat "enjardinat", si per enjardinar entenem tallar les herbes i afegir uns quants branquillons que algun dia seran arbres. Els detalls son lo mes gratificant. Hi ha un "pontet" que cap minusvàlid pot creuar. De fet el pont no creua res, es simplement estètic....

El mobiliari urbà es limita a la paperera que veieu a la foto, abonyegada, guixada, reciclada i clavada al terra amb unes pedres.

No hi ha bancs per seure ni altres subtileses pròpies dels parcs urbans. En canvi, a l'altre acera hi ha un espai davant del CAP amb uns pins, cap gespa i ple de bancs... Curiós que malament es reparteixen els bens municipals.

Per acabar la descripció, adjunto les imatges de la part final del parc amb el desaigua i tota la grava que ha relliscat camí avall fins creuar la acera i caure al carrer.

M'imagino que diran que l'espai ha estat enjardinat per Túnels de Vallvidrera però no es l'Ajuntament el responsable de vetllar perquè les coses es facin de manera correcta?

Qui en fa el manteniment?

Es una llàstima veure com en alguns barris de Sant Cugat es cuiden tots els detalls i no hi manca res i, en 

canvi, quan més ens allunyem del centre el rigor urbanístic no es el mateix.

despedida

Abans d'ahir el pare d'una bona amiga ens va deixar i tot aquest cap de setmana aquest fet m'ha tingut el cap ocupat.

L'home que ha traspassat va decidir marxar ell. N'estic convençut i cada cop crec mes fermament que algunes persones poden decidir desconnectar. Aquest fet m'ha trasbalsat.

No puc evitar pensar que un pot triar abandonar aquest mon quan considera que el seu temps ha arribat a la fi o quan ja no vol patir mes i alliberar se del seu cos.

Diuen que els Indis nord-americans sabien quan el seu moment havia arribat i es separaven del seu grup per deixar se morir. Aquesta manera de traspassar em sembla que no es pas imaginaria ni única en el mon.

Avui les persones viuen molts mes anys i nosaltres no estem preparats per aguantar tants anys, son masses coses, masses malalties que castiguen el nostre físic, el nostre cap. La nostre societat tampoc està preparada per tenir tanta gent gran i no sap que fer ne. Finalment les famílies tampoc saben tractar la gent gran com es mereixen.

Els canvis de la nostre societat son masses i massa importants en tots els àmbits i aquest es el mes important de tots però aquesta societat ni tan sols ha començat a tractar aquest tema perquè la gent gran fa mes nosa que servei. Només si es font de negoci la gent gran té un sentit.....

Jo que ja he creuat aquesta línia invisible que separa la gent gran dels que encara no ho son començo a pensar on deu ser aquest interruptor que alguns han pogut trobar i no es que vulgui marxar però em donaria molta pau d'esperit saber que soc jo el qui decideix quan i com sense dolor i sobretot sense causar cap dolor als meus.

Bona setmana.

dret de vaga

Des de les dates del "Mobile" volia escriure aquesta parrafada.

El dret a la vaga no es discuteix o jo no el discuteixo però, per a mi, el teu dret s'acaba quan ataques el meu dret.

Dret a fer vaga, sí, però no cal fer les vagues quan perjudiques a molta gent o a un màxim de gent. La excusa del ressò que es provoca quan perjudiques a molta gent no es una raó suficient per a mi.

Un col·lectiu com la gent de TMB, uns centenars de persones, tenen uns drets i unes reivindicacions (justes o no) però no tenen dret a perjudicar a desenes de milers persones senzillament perquè això es un xantatge pur i dur.

La vaga es una reivindicació justa però el xantatge no ho es pas.

Quan la vaga als aeroports, es va buscar intencionadament afectar un màxim de gent que no tenia cap culpa i els perjudicis que varen provocar va ser immens. Aquesta setmana els controladors francesos han bloquejat tot l'espai europeu i no entenc perquè tota Europa ha de pagar el seu problema. I així podem trobar mil exemples.

Ho sento però, per a mi, si a les vagues però sempre que es deixin veure sense perjudicar un col·lectiu significatiu. Que siguin els mitjans els qui fassin ressò de les reivindicacions. Al cap i la fi son ells els qui han de difondre les notícies, no?

  

Terrorisme vs educació vs refugiats

No puc evitar relacionar aquestes tres paraules quan parlem de terrorisme.

No vull pas tenir la pretensió de generalitzar i molt menys de creure que tinc la solució als problemes del mon però deixeu me que us aporti una opinió, la meva.

Els terroristes solen tenir un seguit d'elements comuns: son fanàtics, no tenen res a perdre, volen fer mal a qui, segons ells, creuen que son els culpables del seu dolor.

Aquests elements son conseqüències, tots ells, d'altres circumstàncies que els han originat i aquest es l'element que em preocupa.

Anem a pams: volen castigar a qui abans els ha fet mal. Evidentment els terroristes solen venir de països en guerra, oprimits, destruïts i, conseqüentment, empobrits. Tots els terroristes son fills d'aquests països i només petites excepcions ho solen fer per mimetisme.

Els qui els han fet mal son ara els seus objectius i aquí, casualment, els països occidentals solem ser al epicentre de tots els mals.

No tenen res a perdre perquè ho han perdut tot: família, casa, feina......

Son fanàtics perquè o no tenen educació o han estat reeducats i aquest es el punt clau per a mi.

Que els països occidentals som els originadors de tot el mal, no es pas gaire discutible. Ara s'hi han afegit altres països, tots ells rics i poderosos i això es una obvietat.

I son aquestos països els qui han plantat la llavor del terrorisme, i l'han alimentat en el seu propi benefici i ara això s'ha girat contra nostre.

Com es pot revertir això? només amb educació es pot començar a corregir tot aquest mal.

Amb educació es poden explicar les coses i intentar frenar el fanatisme.

Educant s'ajuda a sortir de la pobresa i si se surt de la pobresa s'elimina un dels factors causants del terrorisme.

Simple però cert.

I ara venen els refugiats. 

Síria, Líbia, Tunis, Egipte, Iemen, Afganistan, tots ells estan generant refugiats que ningú no vol acollir i no ens adonem que ells, els refugiats, son el caldo de cultiu dels futurs nous terroristes perquè estan desarrelats, no tenen res, nosaltres els hem tret tot i que esperem que facin quan aquests nens que avui ploren perquè han perdut els pares, no tenen res per menjar  i els tractem com apestats.

No cal ser gaire intel.ligent per veure com acabarà la història.

Per cert, tot aquest "rotllo" no es pas original, només cal rellegir la història del mon.

Educació, tot comença per l'educació i eradicar la pobresa.

Bona setmana 

Europa, que es Europa?

Europa no es res, una sola paraula creada per a satisfer titulars i amagar fins i interessos ocults i segurament inconfessables.

Només cal revisar la història, aquesta història que sempre amaguem i oblidem.

Europa son aquells països que varen conquerir i colonitzar tot el continent Africà i Àsia i fins i tot Amèrica i amb quins resultats: esclavatge, enriquiment d'uns amb l'esforç dels altres, espoli de països sencers, això durant 5 segles i amb el màxim exponent del rei de Bèlgica, el "propietari" del Congo.

Europa son aquells països que al 1914 va dur milions de persones a la mort, només per a repartir territoris i mantenir privilegis de cases reials.

Europa son aquells països que el 1936 varen girar la cara i permetre que milions d'Espanyols i Catalans morissin mantenint que la cosa no anava amb ells.

Poc després els mateixos països deixaven morir al seus propis compatriotes tot dient que lo Hitler no anava en serio i si, Europa va despertar quan la "cosa" es va convertir en una verdadera amenaça per Anglaterra, curiós.

Europa es aquella que va deixar destruir tots els Balcans tot i esperant posar se d'acord entre ells mentre uns defensaven als Serbis (França) i altres als Croats

La mateixa Anglaterra que ara vol marxar de Europa, la mateixa que demana privilegis, la mateixa que domina les finances d'Europa, la mateixa que va espoliar la Índia entre molst altres països.

Europa es un compendi d'interessos econòmics i polítics però mai socials i humanitaris.

Europa es aquella que a Espanya, Grècia, Portugal i similars, ens obliga a complir estrictament tots els deures però, en canvi, es flexible i laxe amb França i fins i tot tolerant amb el Regne Unit.
Si aquesta es la vostre Europa, us la podeu quedar, no es pas la meva.
Millor ser Català i prou, no????