pirates legals

Fa uns quants segles els Anglesos, sempre més intel.ligents que la resta, varen inventar una figura: els corsaris. Els corsaris eren "pirates" que es dedicaven a atracar els vaixells Espanyols i Portuguesos que tornaven de les Amèriques. Els Anglesos els finançaven i els protegien però no els reconeixien oficialment. Ells varen inventar aquesta figura d'il.legalitat legal que avui tenim als carres de tot Catalunya: els manters.

Els manters son gent, majoritàriament Nord africans sense feina ni papers. Fins aquí això seria un tema social i si venguessin artesania o similars jo acabaria aquí el meu escrit.

Però no, aquí es precisament on comença la qüestió per a mi. 

El que hi ha darrera tot això dels manters es un enorme negoci on senzillament s'explota als més febles en unes condicions inhumanes. El negoci es basa en la venda de productes il.legals, pirates, falsificacions que arriben de manera il.legal a Catalunya i que son venudes en un de les xarxes més segures: els manters!!!!

I com es això?, fàcil, els artífexs d'aquest negoci no apareixen enlloc, ningú no els coneix. Tenen uns punts de recollida dels productes pirates per els manters que ho han de pagar per endavant i ja està, senzill, sense impostos, sense mà d'obra, sense permisos, protegits per uns polítics (sempre ells) que no gosen atacar uns "pobres negres" que no tenen res.

I ja esta feta una cadena perfecte perquè ells, els manters, no pregunten ni protesten, ni discuteixen ni producte ni preu, per ells es només supervivència. Els polítics, de dretes i d'esquerres no fan ni faran res (podrien perdre vots) i, en aquest cas, afegim un nou grup: els ciutadans.

Si senyor tots els qui, en algun moment heu comprat algo a un manter, esteu cometent com a mínim una infracció perquè tots sabeu que compreu una falsificació. I el fet que molta gent compri falsificacions no ho fa menys il.legal. Així que ja ho sabeu.

Bona setmana!

més fals que un duro de plata

Un alcalde de dretes pagant un lloguer a uns "okupes" i una alcaldessa d'esquerres anul.lant el lloguer i enviant els mossos. Una extrema esquerra recolzant la mateixa violència que critica als mossos i uns mossos que ja ningú no sabem si el que fan ho fan perquè volen o els hi manen.

Finalment un silenci curiós per part de tots els dirigents polítics Catalans que no volen, no poden, no gosen criticar només perquè els autors dels fets son Catalans. Així ho feia esmen la Pilar Rahola aquest vespre.

Si l'alcaldessa fos a l'oposició hauria "destrossat" el que ella ha ordenat i si l'ex alcalde fos l'alcalde segur que hauria fet el que ara critica.

Canvi de papers o senzillament hipocresia, o més aviat tots ells només diuen el que toca segons la cadira que ocupen.

A mes el nivell d'hipocresia s'incrementa notòriament quan poden canviar de parer sense cap sentiment de culpa o vergonya. Es mes, son capaços de justificar ho.....

Quan jo era petit els meus avis deien la dita: "més fals que un duro de plata". Oi que els queda bé a tots ells!!!!!!!!

 

El franquisme encara existeix

Aquesta setmana hem tingut tot el merder de les estelades i, al final sembla que el partit podrà veure les estelades a les grades però m'ha quedat un regust amarg a la boca per veure com ha acabat la cosa.

En primer lloc una franquista que no se'n amaga va considerar que, a "casa seva", les estelades no hi lluirien i, evidentment, ningú del Gobierno la va aturar. No la varen aturar perquè a ells ja els anava bé la cosa. També es evident que tothom que tingui un mínim de sentit comú, ja sigui independentista com si no, va dir que això era un disbarat perquè atentava contra un principi bàsic de llibertat d'expressió.

Alguns es varen retratar com els nous alevins de tardo franquistes com son els de C's però, en definitiva, els demòcrates d'un costat i l'altre es revelaven contra una decisió injusta i dictatorial pròpia dels anys dels nostres avis. 

Un jutge va tenir el sentit comú de rectificar la situació i aquí hauria acabat la història si no fos que un altre jutge, aquest si, ha sigut capaç de tornar nos al segle XX. En primer lloc ha estat capaç de dir que l'ordre mai no ha existit i s'ha quedat tan ample. En segon lloc ha dit que com que l'ordre no ha existit, no es pot revocar i, finalment que el Barça no es ningú per opinar sobre la llibertat d'expressió.... Ell si per el que sembla.

Per tant, la seva conclusió es que no hi ha hagut cas, no accepta per tant el recurs del Barça, i deixa la porta oberta a tornar a prohibir les estelades o el que li convingui, quan li vagi bé.  Es a dir que aquesta història no ha acabat, es com lo dels xiulets.

A Espanya hi ha jutges demòcrates, sens dubte, el primer o es, però n'hi ha d'altres que no ho son pas i segueixen actuant com en altres èpoques.

Sembla que la nostre generació ha de desaparèixer d'aquest mon perquè hagin desaparegut ells també?? La pena es que aquests franquistes han criat noves generacions que abracen aquells símbols.

I el pitjor es que altres països com Àustria, estan a punt de votar un president d'extrema dreta, i a França varen estar a punt de fer el mateix i així tot Europa. 

Fa pena i por pensar que determinades ideologies no moren sinó que es retro alimenten i retornen cíclicament (si es que mai han desaparegut).

Em sap greu parlar d'aquest tema abans de començar una nova setmana però també es cert que hi ha una bona nova: jo puc escriure sobre aquest tema i algú, en algun lloc em pot llegir sense que ningú no pateixi.

Bona setmana i Visca el Barça  

Animalistes

Animalistes??? qui son els animalistes, els qui ens agraden els animals som animalistes? i els qui no els agraden els animals com es diuen: bestialistes?

Com es que avui a tot li hem de posar noms i crear conceptes que no son pas necessaris.

En primer lloc creem un problema on no hi era i això, cosa estranya ha estat obra dels polítics, els nostres, no els del país veí.

Resulta que defensen i abanderen l'abolició dels "toros" i, quan ja hi son ben posats al mig del merder, varen descobrir que aquí, a casa nostre també hi ha "toros", que per no ser anomenats iguals que allà, en diuen bous....

I tot d'una es creen els qui defensen els bous i els qui els volen eliminar igual que els toros i aquests ara, per virtut dels polítics i els mitjans son els animalistes.

I el que no era problema ara ho es i gros. Gros perquè els qui defensen els bous ara s'ho agafen com a cosa seva i els defensen a bufetades si cal. Ja no hi ha raó sinó lluita, no hi ha lògica ni sentit comú, hi ha rauxa i violència.

Els polítics, evidentment, creat el problema fugen d'estudi perquè qui els prohibeixi sap que perdrà vots i això ara es massa car, ningú no gosarà fer ho.

El que ja no hi ha es cap sentit comú. La raó mes senzilla ens dona a entendre que maltractar un animal, el que sigui, per el nostre plaer, no té cap sentit. Ni bou, ni gos, ni gat, ni cap altre.

La història i la tradició, els costums no son excusa ni raó per emparar el que ja no hi cap en la raó. 

Quin sentit té fer mal a un animal senzillament per la nostre diversió. El fi justifica els mitjans?? No ens podem divertir sense ferir ni maltractar? Jo crec que si i no vull ser dit animalista. Soc senzillament un esser humà que odia la violència, aquesta violència, desafortunadament tant propera i comú que ja ni tan sols s'intenta evitar.

Es comença amb els bous, es segueix amb les lluites de gossos (tradició romana), la boxe (tradició grega), el circ romà, i acabem justificant lo injustificable.

Tant de bo les noves generacions s'eduquin en la raó i l'ètica per sobre d'algunes "tradicions malsanes".

Bona setmana

Polítics, no, potser millor politiqueros

Imagino que la paraula "politiqueros" no deu existir però tant se val, la intenció es el que compta. Entenc per "politiqueros" aquells que pretenen ser polítics però no arriben al nivell mínim suficient i, senzillament fan com si ho fossin.

Un polític es, per definició, un esser negociador, lluitador, conseguidor, conciliador perquè d'això es tracta, de negociar, construir, pactar i aconseguir el millor per el seus representats i, en definitiva, per el poble que els ha votat.

Quan això es transforma en no fer res, literalment res, com ha fet el Rajoy, o senzillament jugar al dir i no fer o fer sense dir o ni fer ni dir, com tots els altres, ens demostren que no tenen, o no saben, ni la capacitat ni la qualificació per assolir el càrrec per el que els hem/han votat.

Cap d'ells ha estat al nivell mínim exigible, cap d'ells, la prova tornem a les eleccions i Espanya té el dubtós honor de ser el primer govern democràtic que no ha estat capaç de formar govern després d'unes eleccions.

Nosaltres, els votants, hem donat un mandat i ells no l'han respectat ni honorat. Tots ells haurien de dimitir i deixar que d'altres millors que ells ho facin. 

Can no ho farà i això encara em reafirma més que no son verdaders polítics.

Tots busquen la poltrona i el poder i la majoria enriquir se després. 

Espanya haurà perdut més de la meitat del 2016 i no podrà recuperar aquest temps. Espanya haurà perdut un any com a mínim i això, en els temps que vivim, es perdre molt de temps i de feina.

Qui ho pagarà això?, els Espanyols entre els quals, de moment, encara jo hi soc. 

Em sembla que això ja ho escrit abans però, benvolguts Espanyols, si aquest es el país que voleu, jo prefereixo marxar abans no sigui massa tard.

Que, com diuen els mitjans, la qüestió Catalana, es el culpable, renoi, feu nos fora i tot arreglat, així us posareu d'acord ràpidament o es que, com quasi sempre, els Catalans som culpables per acció i omissió.

Bona setmana!!

el millor amic de l'home

"la fidelitat d'un gos no exigeix res, cap deure. El seu amor es contenta amb un os.¿Els gossos? Els fem dormir fora, els parlem de qualsevol manera, els cridem els alimentem amb restes i de tant en tant, pam!, un cop de peu. El que se'ls dona amb cops ho tornen amb baba. I entenc perquè els homes han fet del gos el seu millor amic; es una pobre bestia, la submissió del qual no cal ser pagada. Una criatura que es correspon perfectament amb el que l'home es capaç de donar" (Sylvain Tesson, la vida simple). 

Ben mirat, aquesta crua descripció té, en si mateixa molta veritat. El gos es, de fet, massa bo per els homes, i per això l'home s'aprofita d'ell i el "deixa" ser encara avui al seu costat.

Els altres animals, els que anomenem salvatges, no van ser tan bons amics i avui ja no existeixen....

Qui escriu això te una gossa, la Fibi, una labrador de 9 anys.

Mai, per molts anys que passin, podré agrair a la Fibi tot el que ella ha dut a la família i sobretot a mi que només puc retre un petit homenatge al gos, aquest animal tant bo, tant fidel i que nosaltres, les persones no ens mereixem.

Dieu, els qui no teniu gos, que embruten els carrers amb els seus pixats i cagarades. Es clar, on voleu que ho facin, que voleu que en facin, que s'ho mengin? ells no duen bosses per recollir les cagarades, som nosaltres, les persones amb qui conviuen, que podem ser o no uns maleducats. Però no he vist mai que ningú digui res a ningú per tirar una cigarreta a terra, o un tros de paper, o un xiclet, oi? però es clar, com el gos no es pot defendre, ell sempre es culpable, nosaltres, les persones no.

Dieu que els gossos embruten les aigües del mar i les platges i per això hi son prohibits.

D'entrada m'agradaria veure com un gos o mil, poden embrutar les aigües del mar però bé.

I les persones, per què cada dia brigades d'homes han de netejar amb màquines les platges, per culpa dels gossos o de les persones!!!

Dieu que no poden entrar als restaurants, quan als països civilitzats o cultes si que poden, per què? no ho sé pas. Es tiren rots, potser, criden? fumen?, més aviat son les persones qui fan aquestes coses.

No poden anar sense corretja per els carrers per si de cas, quin cas? que mosseguin? per no "molestar" als qui no en tenen?

Tenim el morro molt fi les persones i jutgem molt ràpid als qui no es poden defensar però som molt tolerants amb nosaltres mateixos.

Els compren de cadell i els deixen tirats a les carreteres quan fan nosa, els ensinistren per atacar i fer mal i quan ho fan els sacrifiquem per violents, els fan servir per caçar i quan son vells els maten a garrotades, els fan servir per entretenir els seus plaers, curses de gossos, lluites de gossos, el que sigui i després els maten o abandonen.

Quin munt d'exemplaritat el que l'home es capaç de demostrar davant del gos.

Fins i tot em descobert que un gos pot ajudar i conviure sense protestar amb un invident, per què? perquè així no ho hagi de fer una persona....

Un gos pot ajudar a guarir malalts mentals i estimular gent gran i mai no demanarà res a canvi, només carinyo i un plat de menjar.

Seguiré parlant dels gossos, hi ha molt mes per escriure.

Que passeu bona setmana i si teniu la sort, com jo, de tenir un gos a casa, que tingueu una bona passejada.   

No tot es Sant Cugat

Sant Cugat es segurament una ciutat exemplar en molts aspectes però també té la seves misèries i algunes actuacions municipals o, com a mínim aprovades per l'Ajuntament de Sant Cugat entren en aquesta categoria.

Al Passeig Olabarria, cantonada carrer Bilbao, hi ha un espai que fa mesos varen enjardinar. L'espai es just a sobre dels Túnels de Vallvidrera i imagino que, com no es pot edificar, allà ha quedat com a terra de ningú.

Bé, com deia, el terreny ha estat "enjardinat", si per enjardinar entenem tallar les herbes i afegir uns quants branquillons que algun dia seran arbres. Els detalls son lo mes gratificant. Hi ha un "pontet" que cap minusvàlid pot creuar. De fet el pont no creua res, es simplement estètic....

El mobiliari urbà es limita a la paperera que veieu a la foto, abonyegada, guixada, reciclada i clavada al terra amb unes pedres.

No hi ha bancs per seure ni altres subtileses pròpies dels parcs urbans. En canvi, a l'altre acera hi ha un espai davant del CAP amb uns pins, cap gespa i ple de bancs... Curiós que malament es reparteixen els bens municipals.

Per acabar la descripció, adjunto les imatges de la part final del parc amb el desaigua i tota la grava que ha relliscat camí avall fins creuar la acera i caure al carrer.

M'imagino que diran que l'espai ha estat enjardinat per Túnels de Vallvidrera però no es l'Ajuntament el responsable de vetllar perquè les coses es facin de manera correcta?

Qui en fa el manteniment?

Es una llàstima veure com en alguns barris de Sant Cugat es cuiden tots els detalls i no hi manca res i, en 

canvi, quan més ens allunyem del centre el rigor urbanístic no es el mateix.