globalització

Fa uns anys es ve descobrir la paraula i el concepte "globalització". Anem cap a la globalització, aquest es el futur, etc.

Ara ja hi som al bell mig de la tan sospirada globalització i jo cada cop estic més convençut que això només es el pitjor dels enganys en el que ens han fet caure les grans potències econòmiques, i no parlo d'estats, parlo d'empreses.

La globalització, d'entrada significa el creixement imparable de les grans corporacions que, poc a poc o molt ràpid, es mengen a les empreses mitjanes i petites i les que no es deixen menjar desapareixen perquè no tenen prou força per a competir.

El segon punt es la reducció del nombre d'empreses i per tant d'opcions de triar i de competir.

Quin son els competidors de Google, de Microsoft, d'Amazon. No en tenen i si algú creix lo suficient com per ser un perill, senzillament el compren.

Això, a curt termini, es profitós per molts empresaris petits que s'enriqueixen ràpidament si han creat un projecte innovador i el poden vendre però molt pocs d'aquests projectes son productius i menys encara construeixen treball.

Aquestes macro empreses generen enormes guanys però per a un sector molt reduït de socis que apareixen a les llistes Forbes i companyia però i els centenars de milers de treballadors que pengen d'elles son pous de misèria, on ningú no sap que hi passa realment.

Aquí tenim l'exemple de les navilieres que viuen de treballadors filipins que viuen aïllats 6 mesos l'any amb sous de misèria o els treballadors dels emirats que viuen en semi esclavatge o els operaris de les fàbriques índies que produeixen peces tèxtils a preus de misèria i així podem seguir tot el temps que volgueu.

Apple mateix ven molt car uns aparells que es fabriquen a Xina en fàbriques completament hermètiques d'on mai no se sap el que hi passa.

A mes, aquestes grans corporacions no paguen impostos enlloc. Son els que mes guanyen i els que menys paguen perquè reben tractes de favor de tots els estats sempre que cal, com ara Irlanda, Luxemburg, Malta, Panamà i molts altres.

Us heu preguntat mai quin es l'avantatge per a nosaltres de la globalització. Ens venen el mon de les telecomunicacions, internet i tots els serveis que rebem gratuïtament però realment creieu que algú regala res. 

No siguem il.lusos, no ens regalen res, ni molt menys

D'entrada ens fan signar contractes que ningú no llegim: Telefònica, Google, Apple i tots els qui sigueu capaços de recordar. amb aquests contractes els estem deixar que ells facin el que vulguin amb les nostres dades i nosaltres no tenim ni idea del que fan amb elles.

Ara diuen que els bancs s'han de fusionar i els petits desaparèixer. 

I que hi guanyarem nosaltres?, res, menys opcions a l'hora de triar i obligació d'acceptar el que els de dalt ens manin. No podrem viure sense ells però ho haurem de fer amb els seus regles de joc, quin panorama.

Bé, no us vull pas deprimir més abans no comencem la darrera setmana d'Octubre.

Ho podem evitar? imagino que si, però haurem de recular cap a maneres de fer i de viure de fa uns quants anys, on la qualitat sempre era millor que la quantitat i on les persones estaven per sobre dels diners i del poder.

Bona setmana

polític = hipocresia

Que deu tenir la política que es capaç de transformar les persones normals i voluntarioses en éssers corruptes, hipòcrites i, sobretot mancats d'ètica.

Es l'edat la que em fa ser un descregut, o l'experiència, o la rapidíssima evolució del nostre mon cap a un sistema molt allunyat d'ideals.

Llegia avui que el Sr. Pisarello ha tingut la barra de dir que l'exposició del Born ha sigut un èxit perquè ha costat 200.000€ i l'han visitat uns milers de persones......El problema es que a aquest individu no li cau la cara de vergonya i el seu codi ètic, si el té, no el fa demanar disculpes i plegar.

Tots els qui han muntat aquesta maleïda exposició han construït un despropòsit i no han estat capaços de rectificar quan encara hi eren a temps i han preferit enfonsar se encara més dins la merda de la incompetència.

Per a mi no es ni tan sols una qüestió de Born si o no però si una qüestió de Franco si o no i de tot el que ell representa. No han llegit, no han estudiat, no han analitzat, en definitiva no han fet res més que fer mal.

No semblen saber el que Franco encara es i representa. Imagino que no han portat una escultura de Hitler perquè no la tenien a ma, o una de Mussolini, posats a fer. 

El franquisme no es pas una entelèquia, es algo que molts Espanyols, Catalans han viscut en primera persona primer durant mes de tres anys de guerra salvatge i després mes de trenta de repressió, crueltat i corrupció. 

Jo, gràcies a Déu, només he viscut la part final d'aquest malson però els meus pares, que varen viure la guerra quan eren nens no han pogut oblidar mai el que aquell individu va arribar a fer.

Llegiu, llegiu que no fa pas mal i veureu el que ha estat el franquisme.

De fet no cal pas anar gaire lluny. L'actual ministre de l'interior n'és un bon exemple. Persones que no respecten les lleis i en canvi fan el que volen en nom de la llei.

Amagats en una suposada religiositat mal entesa, jutgen i decideixen sempre en funció dels seus interessos.

La Espanya de la corrupció, de l'amiguisme, del compadreo potser no neix amb el franquisme però si que amb ell s'hi afiança i es constitueix en "modus vivendi".

El Pisarello i la Colau i la resta de l'equip, podrien llegir una mica més i demanar perdó.

Em sembla recordar que, fa un temps, hi havia una Sra Colau que criticava amb fermesa els polítics que no feien bé la seva feina.

On deu ser ara aquesta senyora, per què no critica a l'actual alcaldessa de Barcelona i el seu equip. Potser es que la cadira i la vara d'alcalde canvien les persones.

Pobre Barcelona si encara ha de viure gaire temps amb aquest govern.

 

Espanya i Catalunya

La lectura de Barcelona una biografia de l'Enric Calpena m'ha ajudat a confirmar una cosa que, dia rere dia, es ratifica: la història es repeteix.

Així que si llegíssim més història segurament no cauríem tantes i tantes vegades en els mateixos errors. La relació entre Catalunya i Espanya es conflictiva des de fa més de cinc cents anys i això es molt de temps com per seguir fent el burro.

Lliçó nº1:

No esperem gaire dels altres països perquè les decisions de tots ells estarà sempre subjecte i condicionada al moment i els interessos de cadascú i això pot significar que, en el moment de la veritat, estiguem força sols o, com a mínim, sense l'ajut dels qui nosaltres esperem. Això si, poden haver d'altres aliats imprevistos.

Lliçó nº2:

Cristòfol Despuig, autor de Los col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa (segle XVI), deia referint se als castellans: "tenen altre cosa pitjor, i es que volen ser tan absoluts, i tenen les coses pròpies en tant, i les estranyes en tan poc, que sembla que són ells els únics vinguts del Cel i que lo resto dels hòmens és lo que ha eixit de la terra".....

Repeteixo, escrit el segle XVI

Lliçó nº3:

Cito a l'Enric Calpena: Estem al Segle d'Or i es mostra un tret característic de la societat castellana: la Picaresca. "La picaresca explica com han de sobreviure més malament que bé una gran quantitat de persones que només amb enganys, una mica de feina dura i algun petit delicte poden aspirar a menjar calent"....sense comentaris
Lliçó nº4:

Cito a l'Enric Calpena "parlant de 1835.... Una fracció important de la burgesia s'aliarà amb el poder central, tan nociu en moltes coses, però a ulls dels rics, l'únic que pot garantir l'ordre i la conservació dels seus privilegis"....

No us sona això i no us recorda algú...

La comissió de fàbriques va repartir un pamflet que deia: si Catalunya arribava a ser independent acabaria en la misèria perquè tots els empresaris fugirien i no tindrien crèdit de l'estranger.... vaja el Margallo i el Bonet juntets, oi??

Bé, no us poso més cites perquè crec que es millor que llegiu el llibre i tots els que pogueu, així podreu construir la vostre pròpia opinió però fixeu vos que, segles abans que nosaltres, les mateixes paraules, els mateixos sentiments i les mateixes realitats que vivim avui ja hi eren llavors.

Així que, abans de tornar a ensopegar mirem que podem canviar per fer ho millor.

Bona setmana

Parcs de Sant Cugat

A Sant Cugat/Valldoreix s'han inaugurat unes exposicions d'art al aire lliure. "Biennal d'Escultura. "Valldoreix dels Somnis" i només puc felicitar a l agent d'Amicart per la seva idea i feina feta.

Un dels tres indrets on s'hi han posat les escultures es l'anomenat: Parc de Sant Cebrià.

Aquest anomenat "parc" se suposa que es un seguit de tres espais fins fa poc temps abandonats de la mà de l'Ajuntament, un dels quals ara acull les escultures on, a corre cuita hi varen posar bancs i papereres perquè sinó les escultures hi serien sense mobiliari urbà.

Els altres dos espais, no goso dir ne parcs, l'Ajuntament no hi ha fet RES, bé, menteixo, en el tercer hi varen plantar 12 leilanders (arbusts, no arbres abans del estiu i ara, exactament la meitat son allà morts i ja està.

la anterior actuació en aquest espai va ser fer entrar una excavadora que va fer malt bé tot un tros.

Resultat, es un espai que al estiu ni els gossos ho volen anar i ho dic amb el màxim respecte per els gossos perquè com només hi ha rostoll sec (no plou i no hi ha rec) els animals es fan malt a les potes.

Finalment, i aquest es el punt més delicat, a la foto hi podeu veure les boques d'accés, imagino, dels pous de seguretat dels Túnels de Vallvidrera. La tapa d'un d'ells es mig oberta i si mai un dia una criatura i cau, tot jugant, hi haurà un disgust.

A mi em sembla molt bé que es promogui la cultura però si hi ha espais públics, lo primer es fer el manteniment de forma curosa i responsable. Si volem presumir de parcs, endavant però cuidem los com a tal

Estat policia

Si anem a un aeroport hi trobarem policies i soldats amb els dits sobre el gallet. Aquest estiu, veieu fotos de les platges amb soldats patrullant entre mig dels banyistes, si passegem per Paris i altres ciutats trobarem soldats per els carrers, els soldats, les armes de foc ja no son una cosa que es veuen només a les pel.lícules.

Ara formen part d'aquesta manera de reaccionar dels governs dels països.

A mi això no m'agrada perquè no puc evitar pensar que això es francament volgut per alguns per aconseguir un seguit de coses de manera molt senzilla:

- tallar, de cop, drets fonamentals dels ciutadans.

- imbuir a la població la por, un dels pocs sentiments incontrolables e imprevisibles.

- crear un estat policial on el govern pot decidir, aleatòriament el que es pot fer i el que no.

- fer creure a la gent que així es com haurem de viure a partir d'ara, es a dir normalitzar la excepció.

Suposo que la llista pot ser molt més llarga i cadascú hi podrà afegir el que pensi.

A mi no m'agrada viure en un estat policial i la excusa del terrorisme no em val.

Mai es podrà evitar que un pertorbat pugui fer mal, encara que es destini tots els diners del mon per evitar ho.

De fet, als fets ens podem remetre, a pesar de les massives inversions en "materials antiterroristes no es va poder evitar l'11S, ni Atocha, ni Paris Hebdo, ni Niça, ni tots els atemptats que hi ha hagut a Afganistan, Turquia, i la resta del mon.

Potser soc mal pensat però cada cop estic més convençut que son els propis estats, tots ells sense excepció, que alimenten el propi terror perquè el preu que paguem els ciutadans som sempre nosaltres qui el paguem mentre que ells hi treuen grans beneficis econòmics i de poder.

Allò de que la realitat supera la ficció sembla cada cop més aprop.

Les dones i el burquini

Imagineu per un moment que les dones es posessin a discutir si el banyador dels homes es adequat o no, si tapa prou o no, si avergonyeix o no. Oi que no podeu, es clar, i es que l'home pot fer i desfer el que vulgui perquè es el rei de la creació.

I si no es així tan se val perquè una gran majoria d'homes així ho pensa i tots ells son els qui manen.

En un mon "normal" si aquest qualificatiu tingués sentit per definir un mon, les dones haurien de ser, son les qui han de dir com volen anar vestides. 

Veig aquesta polèmica sobre l'us del burquini i crec retornar a l'època de les sufragistes a Anglaterra, quan les dones tenien que lluitar per poder tenir el dret a votar, dret que la majoria dels homes no els volia reconèixer.

Això avui sembla llunyà però en ple segle XXI les dones encara son tractades com a éssers de segona, sotmeses als homes i no cal mirar als països àrabs, als països més avançats del mon, les retribucions de les dones son inferiors a las dels homes així, que anem prenent nota.

Avui encara s'ha de parlar de quotes de dones per compensar les desigualtats entre homes i dones.

Això es lluny, molt lluny de la normalitat i encara ens manca molta educació per tal d'arribar a un mon on homes i dones només siguin diferents en el sexe i no estiguin sotmeses a les arbitrarietats dels homes.

Per cert, això es tan estúpid com la nova moda de parlar de homes i dones quan ens referim a la gent en general per deixar ben clar que "reconeixem" a les dones.

Potser millor que parlem de persones i prou, menys feina

Bona setmana

senglars

L'home, com a gènere, té un problema, bé en té molts, però un de força gros i es que no sap conviure amb la resta dels éssers que hi ha al mon.

L'home, que d'entrada es considera el rei de la creació, té per norma que ell té dret a ocupar el que sigui i com sigui i la resta ha de dir amen, i sinó, fora.

Fora vol dir exterminar, eliminar, eradicar, en definitiva, carregar se qualsevol mena d'oposició.

Així l'home ha transformat la natura, carregant se boscos i muntanyes (per treure minerals), eixugant mars i rius o canviant el seu curs, embrutant ho tot. Amb la resta d'humans, si li han fet nosa, l'home també se'ls ha carregat, pobles sencers. Així que, amb aquest curriculum, que voleu que hagi fet amb els animals, doncs el mateix exterminar fins a la seva eliminació.

Ara els ha tocat als pobres senglars i el seu temps es a punt d'acabar. De fet, els senglars ja eren aquí a Collserola, abans que nosaltres i bé, mentre no ens feien nosa, no passava res però quan als senglars se'ls ha acabat el menjar o la tranquil·litat de viure sense nosaltres, els homes, doncs han vingut a viure amb nosaltres.

No crec pas que la seva sigui una ocupació violent ni premeditada sinó condicionada per les circumstàncies.

I fins aquí la primera part, el que anomenem l'enunciat del problema.

Quina es la solució?

La més divertida es la del Fernández Diaz del PP, germà de l'altre: posar multes a qui doni de menjar als senglars i organitzar caceres, vaja las "monterías" de l'època de Franco.

Fixeu vos que ràpid ha trobat els culpables: nosaltres que, aparentment ens entretenim a donar de menjar els senglars!!!! i la solució: cop d'escopeta. En el seu anàlisi del tema no es veu enlloc que es preocupi de buscar l'origen del problema. Anem a lo pràctic, mort el gos s'ha acabat la ràbia.

Jo no he vist a ningú donant de menjar als senglars, més aviat tothom gira cua perquè no sap com poden reaccionar i si els senglars mengen de les escombraries  es perquè hi deu haver masses llocs on la gent no disposa de contenidors per tirar les deixalles.

En canvi no he sentit pas a parlar de seguiment de la evolució d'aquests animals els darrers 10 anys, per veure on eren, com vivien i que ha canviat perquè ara vinguin a casa nostre. No serà que som nosaltres qui hem ocupat el seu habitat? i, si així fos, no seria convenient que aquests polítics preclars es preocupessin, no només del negoci immobiliari i vigilessin evitar trencar el delicat equilibri de convivència entre persones i animals.

Si els senglars tinguessin on viure i menjar del que a ells els agrada i no les deixalles que nosaltres tirem, potser no faria falta matar.

Quan jo vaig venir a viure a Sant Cugat fa més de 14 anys, no recordo veure senglars per el carrer. Si abans això era possible, per què no ara?