post truth, hipocresia

La nostre societat, la d'avui, es una societat que no sap viure sense posar noms a les coses, per el sol fet d'anomenar les de manera diferent.

Normalment aquest nom haurà de ser un anglicisme perquè així sona millor, sona més "exòtic" i mes a la moda.

La darrera d'aquestes paraules s'anomena "post truth" i ha vingut a compte de les eleccions Nord-americanes. Resulta que el Sr. Trump ha utilitzat deliberadament mentides durant la campanya, mentides que els seus votants han comprat. I ara aquestes falses promeses es descobriran com el que son, falsedats, mentides.

I això es important?, sembla que no, sembla que els votants ho accepten i les mentides es transformen en "post truth".

De fet, el Sr Trump i els seus no han estat pas els inventors del concepte. El Sr. Rivera, el Sr. Rajoy, el Sr. Hernando i altres polítics espanyols son experts en la matèria, es a dir en prometre unes coses que saben que no faran o senzillament canvien de criteri.

Justificar lo injustificable es un altre característica de la nostre societat i com sembla que la mentida, ja sigui dels polítics o dels mitjans ja es una praxis acceptada, ara l'hem de justificar amb un qualificatiu.

"miente que algo queda" o "el fin justifica los medios" son altres maneres de dir post thruth.

La nostre societat es mimetitza en els nous entorns i fa seves les perversions.

Així, si tots menteixen, la mentida deixa de ser ho......

Bona setmana

Trump, Donald president dels EEUU

Com que ja no es cap novetat parlar de Trump i companyía, ara es la meva.

Em sembla que ja es deu haver dit tot però falto jo i aquí estic.

M'ha agradat veure com tots els mitjans han fet i dit el mateix: primer preveure la derrota de Trump, després espantar se per la seva victòria, després acusar als estudis d'opinió per les seves prediccions errònies, no pas acceptar que ells s'hagin equivocat, després descobrir que la Clinton era molt pitjor que en Trump als ulls dels Nord Americans, finalment canviar de costat i començar a veure que el mon segueix encara que en Trump sigui el nou president.

No seré pas jo qui defensi aquest individu, ni molt menys, de fet em provoca rebutg però el mateix que em provoquen Rajoy, Duterte, Putin, Kim Jong-Un i tots aquells que son dictadors o els qui tenen per costum treballar per la discòrdia, l'enfrontament, la discriminació i el seu lucre personal per davant dels seus ciutadans.

Tot is això hi ha un fet innegable, Trump, com Rajoy, com Duterte han estat votats per els seus majoritàriament, i això no s'ha d'oblidar.

La democràcia serveix per triar a qui tu vols però també serveix, quan no hi ha res millor, per dir a qui no vols. 

Els Nord Americans, d'entrada, no son només els que veiem a Nova York o Los Angeles o Chicago. Hauríeu de viatjar per aquell fantàstic país i descobriríeu que hi ha molta gent que ho passa molt i molt malament darrera aquesta façana. A Wall street potser s'hi guanyen molts diners però mireu quanta gent de més de 70 anys encara estan treballant com a taxista, als restaurants, serveis de neteja i no tenen ni jubilació, ni pensió, ni serveis mèdics.

Els EEUU son un gran país però pateixen greus diferències i això, tenen clar que la Clinton no els ho arreglarà pas. Potser en Trump tampoc però ell representa trencar amb el que ja no volen.

Llàstima que els Espanyols hagin preferit seguir amb lo dolent.

Potser ens hauríem de mirar més el nostre melic abans de criticar als altres.

Dit això sembla que per tot el mon hi ha tendència a polítics amb la boca molt grossa i de promesa fàcil, i es que dels altres no se'n veuen pas per enlloc.

 

Tarragona i els gossos

Tarragona sembla que té un problema amb els gossos, un problema tan i tan greu que ja han trobat la GRAN solució: contractar detectius a 50€ l'hora....

El problema ha de ser realment greu per contractar una empresa privada a un cost aproximat de 8.000€ al mes per persona dedicada (50x8 hores dia x5 dies/setmana x4 setmanes).

Si jo fos funcionari a Tarragona estaria lleugerament emprenyat perquè dubto que cap d'ells tingui aquesta retribució. Si mes no demanaria ser transferit a aquesta unitat de xoc contra els gossos.

Si fos contribuent a Tarragona encara estaria més emprenyat perquè realment el Sr. Ballesteros i la regidora de medi ambient, Ivana Martínez els prenen el numero escandalosament.

Hauríem de recordar, abans de començar que l'Ajuntament de Tarragona es el que acaba de posposar els Jocs del Mediterrani per manca de pressupost i han dit que canviar només un numero, en referència a l'any, no es pas cap problema.

Sembla que els Tarragonins us heu d'empassar gripaus molt grossos.

No puc imaginar quantes cagades de gos hi deuen haver per la ciutat de Tarragona però dubto que els detectius siguin una solució. He d'entendre que aquests individus seran igual d'amatents en la seva feina si veuen a algú tirant una burilla de cigarreta, o un paper o un xiclet d'aquests que queden enganxats al terra, o només anem per els gossos?

Suposo també que la ciutat de Tarragona deu disposar d'espais suficients a tots els barris perquè els gossos puguin córrer en llibertat i fer les seves necessitats, o potser no??

Segons es pot veure per internet, hi ha 13 pipicans a tota la ciutat, però no he sabut trobar  quants gossos. Comptant que hi ha aproximadament 140.000 habitants, si un 5% tinguessin gos (no sé si es molt o poc), hi hauria uns 7.000 gossos. Comptem només ma meitat, es a dir 3.500 gossos per 13 pipicans, resulta que hi ha un pipican per cada 270 animals......

D'entrada no seria més econòmic tenir mes pipicans i menys detectius????

Si la regidora de medi ambient i el seu alcalde volen demostrar respecte per els seus vilatans podrien fer una segona cosa que no els costaria cap pressupost: que els professors, a l'escola, dediquin, quan parlin de civisme, uns minuts a explicar que la neteja de la ciutat es cosa de tots, dels qui tenen gos, els qui fumen, els qui mengen xiclet, els qui escupen, els qui, en definitiva embruten la ciutat. Potser no serà immediat però segur que el resultat serà més durador.

Això se'n diu educació i civisme i no papanatisme.

bona setmana!!  

insultar o dir la veritat

El mes important del que ha passat la setmana passada a Madrid no es la victòria del Rajoy, ni l'abstenció del PSOE, ni el paperot de C's, el mes important ha estat el discurs "incendiari", ofensiu, in versemblant, i tot allò que pugueu imaginar, que el Sr. Rufian va deixar anar al Congreso.

I es que els Srs. del PSOE i derivats i afins li han dit de tot al tal Rufian, jugant, en el "colmo" de la imaginació desbordant, amb el seu cognom...... de tot però no he llegit o no he sabut veure la paraula mentider i es que se l'hi pot dir de tot menys mentider.

El Sr Rufian representa una nova manera de fer política i potser, dins del Congreso, un vertader nou polític.

No es hipòcrita, es jove, es directe i no te por. Domina el llenguatge i les llengües, es comunicador, controla el que diu i, sobretot, com ho diu.

Ell sol va catalitzar tot el debat al voltant de les seves paraules que es clavaven com a ganivets al bell mig de la falsedat del PSOE que no sabia com contestar ni que dir.

No podia contestar perquè qualsevol paraula hauria eixamplat la seva vergonya. 

No podien pas negar que se suposa que son un partit d'esquerres recolzant a un partit de dretes, votant lo oposat que els seus votants els havien demanat.....

Allà ells amb les seves consciències, es el seu problema, no pas el nostre.

Ara el Sr. González, socialista de carnet però em sembla que no pas de praxis, i tots els anomenats "barons", mot curiós en un partit republicà i d'esquerres, s'han quedat amb el cul a l'aire i la Sra Díaz ara es la reina de no res.

Però tornem a lo important, el Sr. Rufian, ell es el paradigma de la nova política.

Desmanega als españolistas perquè parla en castellà en lloc de català, perquè no forma part del "establishment" català, perquè les seves paraules no son retòriques, no menteix com els Rivera, Chacon, Hernando i la majoria dels seus companys de Congreso. No se si serà mai un gestor però polític, si que ho es.

Visca el nou polític!!

 

globalització

Fa uns anys es ve descobrir la paraula i el concepte "globalització". Anem cap a la globalització, aquest es el futur, etc.

Ara ja hi som al bell mig de la tan sospirada globalització i jo cada cop estic més convençut que això només es el pitjor dels enganys en el que ens han fet caure les grans potències econòmiques, i no parlo d'estats, parlo d'empreses.

La globalització, d'entrada significa el creixement imparable de les grans corporacions que, poc a poc o molt ràpid, es mengen a les empreses mitjanes i petites i les que no es deixen menjar desapareixen perquè no tenen prou força per a competir.

El segon punt es la reducció del nombre d'empreses i per tant d'opcions de triar i de competir.

Quin son els competidors de Google, de Microsoft, d'Amazon. No en tenen i si algú creix lo suficient com per ser un perill, senzillament el compren.

Això, a curt termini, es profitós per molts empresaris petits que s'enriqueixen ràpidament si han creat un projecte innovador i el poden vendre però molt pocs d'aquests projectes son productius i menys encara construeixen treball.

Aquestes macro empreses generen enormes guanys però per a un sector molt reduït de socis que apareixen a les llistes Forbes i companyia però i els centenars de milers de treballadors que pengen d'elles son pous de misèria, on ningú no sap que hi passa realment.

Aquí tenim l'exemple de les navilieres que viuen de treballadors filipins que viuen aïllats 6 mesos l'any amb sous de misèria o els treballadors dels emirats que viuen en semi esclavatge o els operaris de les fàbriques índies que produeixen peces tèxtils a preus de misèria i així podem seguir tot el temps que volgueu.

Apple mateix ven molt car uns aparells que es fabriquen a Xina en fàbriques completament hermètiques d'on mai no se sap el que hi passa.

A mes, aquestes grans corporacions no paguen impostos enlloc. Son els que mes guanyen i els que menys paguen perquè reben tractes de favor de tots els estats sempre que cal, com ara Irlanda, Luxemburg, Malta, Panamà i molts altres.

Us heu preguntat mai quin es l'avantatge per a nosaltres de la globalització. Ens venen el mon de les telecomunicacions, internet i tots els serveis que rebem gratuïtament però realment creieu que algú regala res. 

No siguem il.lusos, no ens regalen res, ni molt menys

D'entrada ens fan signar contractes que ningú no llegim: Telefònica, Google, Apple i tots els qui sigueu capaços de recordar. amb aquests contractes els estem deixar que ells facin el que vulguin amb les nostres dades i nosaltres no tenim ni idea del que fan amb elles.

Ara diuen que els bancs s'han de fusionar i els petits desaparèixer. 

I que hi guanyarem nosaltres?, res, menys opcions a l'hora de triar i obligació d'acceptar el que els de dalt ens manin. No podrem viure sense ells però ho haurem de fer amb els seus regles de joc, quin panorama.

Bé, no us vull pas deprimir més abans no comencem la darrera setmana d'Octubre.

Ho podem evitar? imagino que si, però haurem de recular cap a maneres de fer i de viure de fa uns quants anys, on la qualitat sempre era millor que la quantitat i on les persones estaven per sobre dels diners i del poder.

Bona setmana

polític = hipocresia

Que deu tenir la política que es capaç de transformar les persones normals i voluntarioses en éssers corruptes, hipòcrites i, sobretot mancats d'ètica.

Es l'edat la que em fa ser un descregut, o l'experiència, o la rapidíssima evolució del nostre mon cap a un sistema molt allunyat d'ideals.

Llegia avui que el Sr. Pisarello ha tingut la barra de dir que l'exposició del Born ha sigut un èxit perquè ha costat 200.000€ i l'han visitat uns milers de persones......El problema es que a aquest individu no li cau la cara de vergonya i el seu codi ètic, si el té, no el fa demanar disculpes i plegar.

Tots els qui han muntat aquesta maleïda exposició han construït un despropòsit i no han estat capaços de rectificar quan encara hi eren a temps i han preferit enfonsar se encara més dins la merda de la incompetència.

Per a mi no es ni tan sols una qüestió de Born si o no però si una qüestió de Franco si o no i de tot el que ell representa. No han llegit, no han estudiat, no han analitzat, en definitiva no han fet res més que fer mal.

No semblen saber el que Franco encara es i representa. Imagino que no han portat una escultura de Hitler perquè no la tenien a ma, o una de Mussolini, posats a fer. 

El franquisme no es pas una entelèquia, es algo que molts Espanyols, Catalans han viscut en primera persona primer durant mes de tres anys de guerra salvatge i després mes de trenta de repressió, crueltat i corrupció. 

Jo, gràcies a Déu, només he viscut la part final d'aquest malson però els meus pares, que varen viure la guerra quan eren nens no han pogut oblidar mai el que aquell individu va arribar a fer.

Llegiu, llegiu que no fa pas mal i veureu el que ha estat el franquisme.

De fet no cal pas anar gaire lluny. L'actual ministre de l'interior n'és un bon exemple. Persones que no respecten les lleis i en canvi fan el que volen en nom de la llei.

Amagats en una suposada religiositat mal entesa, jutgen i decideixen sempre en funció dels seus interessos.

La Espanya de la corrupció, de l'amiguisme, del compadreo potser no neix amb el franquisme però si que amb ell s'hi afiança i es constitueix en "modus vivendi".

El Pisarello i la Colau i la resta de l'equip, podrien llegir una mica més i demanar perdó.

Em sembla recordar que, fa un temps, hi havia una Sra Colau que criticava amb fermesa els polítics que no feien bé la seva feina.

On deu ser ara aquesta senyora, per què no critica a l'actual alcaldessa de Barcelona i el seu equip. Potser es que la cadira i la vara d'alcalde canvien les persones.

Pobre Barcelona si encara ha de viure gaire temps amb aquest govern.

 

Espanya i Catalunya

La lectura de Barcelona una biografia de l'Enric Calpena m'ha ajudat a confirmar una cosa que, dia rere dia, es ratifica: la història es repeteix.

Així que si llegíssim més història segurament no cauríem tantes i tantes vegades en els mateixos errors. La relació entre Catalunya i Espanya es conflictiva des de fa més de cinc cents anys i això es molt de temps com per seguir fent el burro.

Lliçó nº1:

No esperem gaire dels altres països perquè les decisions de tots ells estarà sempre subjecte i condicionada al moment i els interessos de cadascú i això pot significar que, en el moment de la veritat, estiguem força sols o, com a mínim, sense l'ajut dels qui nosaltres esperem. Això si, poden haver d'altres aliats imprevistos.

Lliçó nº2:

Cristòfol Despuig, autor de Los col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa (segle XVI), deia referint se als castellans: "tenen altre cosa pitjor, i es que volen ser tan absoluts, i tenen les coses pròpies en tant, i les estranyes en tan poc, que sembla que són ells els únics vinguts del Cel i que lo resto dels hòmens és lo que ha eixit de la terra".....

Repeteixo, escrit el segle XVI

Lliçó nº3:

Cito a l'Enric Calpena: Estem al Segle d'Or i es mostra un tret característic de la societat castellana: la Picaresca. "La picaresca explica com han de sobreviure més malament que bé una gran quantitat de persones que només amb enganys, una mica de feina dura i algun petit delicte poden aspirar a menjar calent"....sense comentaris
Lliçó nº4:

Cito a l'Enric Calpena "parlant de 1835.... Una fracció important de la burgesia s'aliarà amb el poder central, tan nociu en moltes coses, però a ulls dels rics, l'únic que pot garantir l'ordre i la conservació dels seus privilegis"....

No us sona això i no us recorda algú...

La comissió de fàbriques va repartir un pamflet que deia: si Catalunya arribava a ser independent acabaria en la misèria perquè tots els empresaris fugirien i no tindrien crèdit de l'estranger.... vaja el Margallo i el Bonet juntets, oi??

Bé, no us poso més cites perquè crec que es millor que llegiu el llibre i tots els que pogueu, així podreu construir la vostre pròpia opinió però fixeu vos que, segles abans que nosaltres, les mateixes paraules, els mateixos sentiments i les mateixes realitats que vivim avui ja hi eren llavors.

Així que, abans de tornar a ensopegar mirem que podem canviar per fer ho millor.

Bona setmana