d'homes i males persones

La contra de La Vanguardia d'avui es de las que et fa sentir malament com a mínim.

Lamento dir que em sento avergonyit de ser home quan llegeixo el que nosaltres, els homes, som capaços de fer a les dones i nenes.

Mai he entès perquè l'home es considera el "rei", capaç de fer el que vulgui, com vulgui i a qui vulgui, per el sol fet de ser el més fort.

Sempre ha estat així i fins i tot aquesta darrera setmana a Rússia han aprovat una llei que permet als homes pegar de tant en tant a la seva dona....

A l'edat mitja la dona no era gaire bé res, en alguns països, avui encara, la dona es servil i viu al servei de l'home i als països més "avançats", les dones tenen sous més baixos que els homes i no ens avergonyim.

I això només es el principi perquè els homes han utilitzat les dones per el seu divertiment i esplai i si fa falta paguen quan no ho poden tenir per els mitjans tradicionals.

I si ajuntem diners i força l'home es converteix en un esser perillós.

Es clar que no tots som així però n'hi ha masses disposats a fer mal.

Demano perdó a totes les dones que heu patit violència de part d'un home.

Ho sento.

Manifestació a la catalana

Avui hem anat a la manifestació en favor de la acollida als refugiats. No em considero un assidu de les manifestacions però he tingut la oportunitat d'anar a unes quantes els darrers anys i la d'avui no ha estat una excepció.

Tota la Via Laietana plena de goma a gom des de mes amunt de la Plaça Urquinaona fins al port, més de dues i tres hores, gent de diferents races, religions i tots units en un sol clam: "deixeu nos acollir".

Aquella violència que el Inda o la Magali i molts altres de Madrid destil·len en els seus comentaris només està en la seva ment podrida i malalta.

Hem estat allà, milers de persones, cantant, cridant, passejant i clamant per un mon més just però no hi ha hagut ni un sol moment de violència que jo hagi vist.

Imagino que aquest es el gran problema que alguns tenen amb nosaltres, els Catalans, NO som violents i això encara els torna a ells més violents.

Gandhi va ser el paradigma de la no violència i això va treure de polleguera als anglesos que ho varen intentar de totes les maneres per provocar los. Ells si que varen emprar la violència però, a la fi, Ell els va guanyar.

En el nostre camí hi haurà més Indas i més Magalis i altres.

Haurem de ser molt tenaços per guanyar la nostre llibertat..

Ah, i no oblidem que avui era en defensa dels milers de persones que ningú no compta i també pateixen menyspreu i oblit.

Bona setmana 

petita i mitjana empresa

La galeria Canals de Sant Cugat ha plegat. El seu fundador i propietari, Josep Canals,  diu que està molt satisfet però "m'he trobat massa sol"......

Podeu llegir tota l'entrevista a "Tot Sant Cugat".

Jo, amb el tema de les PIMEs tinc la pell fina perquè soc un d'ells.

A l'hora de construir país ens criden els primers i ens posen al davant de tot. Nosaltres fem país, nosaltres som el teixit industrial del país, som l'essència del país, i tot el que voleu però, a l'hora de la veritat, som, millor dit, no som res.

Com som petits, no disposem de recursos, com som petits no tenim prou força per discutir amb els bancs, amb els clients o amb els proveïdors. Com som petits no accedim als privilegis impositius de les grans empreses, ni als ajuts i suports que hi son per alguns.

En Jordi Goula escrivia aquesta setmana passada que les Pimes son les que més han patit la crisi i les que més han tancat en percentatge.

Ningú no diu res, ningú no fa res. Els propietaris d'una Pime som autònoms, no tenim atur, estem vigilats per hisenda més que cap altre col·lectiu, som els qui més hem ajudat a crear feina i els qui menys consideració tenim de ningú.

Si fem fora una persona perquè no la podem pagar, s'ens considera empresaris sense ànima ni ètica com els grans corruptors de les pel·lícules, i si pleguem ofegats per les mancances financeres, ningú no ens donarà la mà.

En aquesta crisi he vist masses amics, coneguts i altres plegar arruïnats i enfonsats. Jo aguanto però ja no es com abans, quan ho feies amb il·lusió.

Ara, ho faig perquè confio en que els meus fills ho sàpiguen gestionar en un mon diferent al meu.

Ells hauran de lluitar contra la virulenta globalització que fa tant de mal.

Les Pimes no son cap "xollo", som una raça a extingir perquè la classe mitjana se'n va a norris. Pessimista, no, realista i no perdo la il·lusió d'un futur millor per a tothom, però, de moment no l'he trobat.    

parlem de gossos

A Sant Cugat s'ha estrenat fa poc un espai tancat per al "lleure" dels gossos a la zona de Can Mates. A primer cop d'ull sembla fins i tot una bona idea però, si hi pensem una mica, senzillament no ho es.

D'entrada, i no es el primer cop que ho dic, els regidors de Sant Cugat que han decidit això, segur que no tenen gos o no el passegen pas. Si així fos no haurien pas fet aquest tancat.

Aquest vespre hi he anat, al voltant de les 19h ( ja era fosc) i dins del tancat hi havia potser tres o quatre gossos.

Passejant mes amunt i mes avall de Can Mates, per on jo he anat, hi havia potser una dotzena de gossos amb els seus acompanyants. Indisciplinats? desobedients? maleducats? No, discriminats? segregats? estigmatitzats? doncs potser si.

No intentaré convèncer a ningú que tingui un gos però respecteu als qui en tenim com nosaltres ho fem amb vosaltres.

La meva gossa i jo, cada dia de l'any, plogui o faci sol, sortim al vespre a donar una volta, llarga o curta, en funció de les ganes que tinguem. Caminem i, mentre ella olora, descobreix, corre una mica ( ja té deu anys) i fa les seves necessitats, jo l'acompanyo, recullo les seves necessitats, vigilo que no prengui mal i, sobretot, em relaxo de tota una jornada de feina. Creieu que em tancareu en un espai de terra? No pas.

N'hi ha que per distreure's corren, van en bicicleta o fan el que vulguin, per que ells no estan subjectes a espais tancats i jo si? 

Que hi ha ciutadans de primera i de segona?, els qui no tenen gos poden obligar als qui en tenim a no "molestar".

Puc dir que em molesten els qui van amb patí de rodes, o els qui va en bicicleta, o els qui fumen al carrer, o els qui criden?

Demano respecte i equitat. 

Ja tenim prou injustícies al mon com per anar afegint estúpides restriccions a una cosa tan natural com passejar al teu gos o gossa.

Bona setmana!!

parlem de persones

Quan un veia pel·lícules de d'èpoques clàssiques, es veia el menyspreu que hi havia per la vida humana com una recreació d'algo molt llunyà.

Ahir veia a YouTube un vídeo d'un home Africà morint ofegat als canals de Venècia. Es cert que ell s'havia tirat i molt més cert que ningú no es va tirar per salvar lo tot i tenir un vaixell ple de turistes al costat, mirant com s'ofegava. I per si no n'hi havia prou, en el so del vídeo s'escolta com uns hi fan befa i riuen mentre l'home mor.

Avui llegeixo al diari que un "youtuber" ha enverinat un sense sostre enganyant lo i pagant li 20 €. El youtuber té 19 anys....

Abans d'ahir "descerebrats" (no se si la paraula existeix) es reien de la mort de Bimba Bosé, no sé ben be perquè, una dona que havia lluitat contra el càncer i havia perdut.

Hem perdut la humanitat o es que mai no l'hem tingut.

Veure tanta violència a la TV o al cinema o als vídeo jocs ens ha eixugat el cervell?

Som els humans violents per definició, som dolents?

Admeto que de vegades tinc dubtes tot i que, per principi em nego a acceptar ho.

NO puc viure pensant que el mon que deixarem als fills i nets serà una merda.

Us demano a tots que abandonem la nostre còmode neutralitat i posem fil a l'agulla per demostrar que som més els qui creiem en la vida, en les persones, en el respecte mutu i no abandonem.

Bona setmana! 

armament estúpid

Ahir hi va haver un allau que va ensorrar un hotel de muntanya a Itàlia. Els mitjans han tingut greus dificultats per arribar al lloc del sinistre.

Ahir les autovies Valencianes han quedat col·lapsades i els cotxes i camions han quedat bloquejats tota la nit. Els mitjans han tingut greus dificultats per arribar i arreglar la situació.

Imagino que, com aquestes, en podrem trobar moltes de notícies que ens servirien per entendre el meu títol: armament estúpid.

SI una persona, que viu al bell mig de la muntanya, es compra un barco, direm que no té gaire enteniment, tot i que ell pugui dir: "es per si un dia hi ha un diluvi o perquè el meu veí un té un de més gros", que tampoc li serveix per res. Bé, dit així (un cop corregit gràcies a la aportació d'una amiga lectora) sembla tan mateix que es un disbarat comprar un barco per no fer lo servir a la muntanya. Això si, hi haurà un fabricant de barcos que estarà força content i enriquit per vendre barcos que no faran cap servei.

Amb l'armament passa el mateix. Espanya, i com ells tots els països del mon, gasta el que no té per comprar eines que costen una fortuna per fer una feina que no faran mai, que suposen un manteniment exorbitant i que s'hauran de reposar en uns anys per altre eines encara més cares i sofisticades. I això només enriqueix als fabricants d'armes, no pas al país ni als ciutadans.

No seria millor tenir els millors enginys per lluitar contra els elements que, masses vegades, causen molt més dolor com ara els terratrèmols, allaus, inundacions, incendis, tempestes i similars. Només que invertissin el 20% del pressupost militar per a comprar equipaments antiincendis, vehicles capaços d'avançar en condicions extremes, materials de detecció per ajudar a trobar persones enterrades, estic convençut de que les estadístiques de desgràcies serien menys greus del que son.

De que punyetes li serveix a Espanya tenir un portaavions que mai no ha servit per fer res d'útil tret de tenir un nom molt reial.

Les imatges d'avui a les notícies m'han ratificat en aquest sentiment.

Per què no treballem per construir en lloc de destruir?

La nostre societat pot arribar a ser molt i molt estúpida.

Futbol i el Barça

Em sembla que, en els anys que fa que tinc aquest blog, no he escrit pas mai de futbol.

No ha estat pas per que no m'agradi però tampoc m'ha semblat que el Barça fos un tema per tractar aquí.

Fins i tot em feia una mica de vergonya per donar una imatge massa primitiva però aquí estic parlant del Barça i de futbol.

Sempre s'ha dit que el futbol es l'opi del poble i altres definicions simples i bé, no les discutiré, però algú va dir que per parlar d'un tema se n'ha de conèixer i jo, del tema en sé una miqueta, com qualsevol que tingui enteniment, tot i que de futbol, com a esport mes aviat en sé poc.

Tota aquesta introducció té a veure amb el fet, innegable, que el futbol es una rèplica del que es un país, en molts aspectes i això, agradi o no, crec que no es pas un tema menor.

Quan en un camp de futbol hi ha 22 persones que intenten enganyar a un únic arbitre que, a més, es força lluny de ser una persona qualificada i equànime, llavors podem deduir que estem parlant d'Espanya.

Quan la persona que se suposa que, com a tasca principal, ha de regular que es faci joc net i en canvi es dedica a presumir d'autoritat, estem parlant d'Espanya.

Quan un jugador fa una malifeta evident, que es pot veure per vídeo mil i una vegades, i en canvi segueix dient que ell no ha fet pas res i que tota la culpa es de l'altre, això es aquesta Espanya que vivim ara.

Tot s'hi val si, a la fi, el resultat es que l'equip guanya, no us sona pas tot això? No ho podríem pas extrapolar als nostres polítics?

I bé si a més hi ha un enemic comú, aquell que tots envegen, odien i capaç d'aglutinar tots els sentiments adversos perquè es millor qu'ells i representa tot allò que ells mai no podran ser, que tenim? es clar: el Barça, es a dir Catalunya.

Si un jugador del Barça es el millor, doncs haurem de buscar ne un altre i, fent el que faci falta, farem que tothom digui que aquest es el millor. Si un jugador del Barça fa una malifeta direm que es un destraler, que menysté al contrari i el que faci falta. Si en canvi això ho fa un altre, no us amoïneu, els mitjans de Madrid ja s'encarregaran d'esmorteir o justificar fins i tot la seva actitud.

Evidentment, l'autoritat competent, casualment, sempre fallarà a favor de l'altre i rarament a favor del Barça, mireu, com el Constitucional, oi?

En lloc està escrit però hi ha una instrucció clara, el Barça no ha de guanyar si això es pot evitar, vaja, com Catalunya. El necessitem perquè fa que la Liga sigui la millor del mon, però fins aquí, no us es familiar?.

El futbol, i el Barça dins d'ell, es un fidel reflex del que passa amb Catalunya i això no es pas trivialitzar, ans al contrari es pensar hi fredament i sense passió.

No dic pas que el Barça siguin angelets, tampoc ho son tots els Catalans, però cada dia que passa es més evident que davant del Barça, de Catalunya, hi ha una paret invisible o ben visible que diu, per aquí no passareu.

Bé això ja es veurà, entre tant, visca el Barça i Visca Catalunya!!