Armenis

El 1915 el poble armeni va patir una persecució que va acabar en genocidi. A Musa Dagh, unes muntanyes sirianes al costat del mar Mediterrani, unes 5.000 persones s'hi varen refugiar per fugir de la deportació i varen fer front al exèrcit otomà.

Si voleu conèixer la història, llegiu: els quaranta dies de Musa Dagh, de Franz Werfel, ed. de 1984.

Però no vull parlar del genocidi sinó del comportament dels 5.000 refugiats en aquell precari turó. I vull parlar ne perquè aquells armenis em recorden aquests catalans.

Serà, no serà, però sento una certa afinitat per els pobles que pateixen opressió i persecució.

Sempre he admirat al poble jueu per la seva capacitat de superació davant la tragèdia encara que mai he entès aquella submissió davant l'enemic.

El poble armeni ha patit molt més que el jueu perquè no son tan rics ni tan forts i el mon té tendència a ignorar els pobres.

Els armenis son un poble barrejat entre pobles, cultes i religiosos, comerciants, orgullosos de la seva cultura i la seva llengua, i també classista, gelós de lo seu, avar i cobdiciós però generós i, sobretot, irreductible. I això es com dir catalans, no???

Allà dalt, aquell poble va lluitar, es va entregar i va ser generós fins a la mort però també va ser roí, avar, i fins i tot traïdor. Quaranta dies que son el reflex d'un poble que decideix sobreviure abans que rendir se.

Aquí portem molts mes de quaranta dies i de quaranta anys fent història però també bajanades i els pitjors enemics els tenim dins de casa nostre més que no pas fora.

Els catalans hem de cridar menys, llegir més i aprendre dels mestres i potser així sabrem gestionar el nostre futur a pesar dels altres i de nosaltres mateixos.

Apa, bona setmana!

el silenci com a resposta

El silenci com a resposta sembla que es una molt bona opció per resoldre qüestions.

Hi podem afegir allò de "qui dia passa any empeny" i les dues coses juntes es diuen: Rajoy.

Per què he de contestar allò que no em convé contestar, quina tonteria.

Ja pot ploure i tronar que el meu silenci fa que les coses s'oblidin, s'aparquin, s'ignorin i desapareguin de la realitat. Es clar que es important control·lar els mitjans que ajuden a oblidar o recordar les coses molestes però el Sr Rajoy ha assolit la excel·lència fent bons molts dels refranys que recordo:

"Siéntate a la puerta de tu casa y verás pasar el cadáver de tu enemigo" 

"Ande yo caliente y ríase la gente"

"Cree el ladrón que todos son de su misma condición"

"El perro del hortelano ni come, ni deja comer"

"El sabio siempre quiere aprender, el ignorante siempre quiere enseñar."

"Unos tienen la fama y otros cardan la lana"
"Ver la paja en el ojo ajeno y no la viga en el propio"

I suposo que en podria afegir molts més. Aquest home es un compendi de totes les característiques hispanes i gallegues juntes.

Molts ens fotíem de les seves bajanades, de la seva incultura i de moltes altres coses però està resultant un adversari temible per la seva capacitat de descol·locació.

Fora bo no menysprear el rival perquè això comporta molts errors greus.

Així com ells menystenien al KRLS i encara no el controlen, nosaltres tampoc sabem gestionar lo a ell. 

Quan jo era un nen, vaig tenir la sort d'aprendre judo de la mà d'un grandíssim professor francès, i ell ens va ensenyar una gran lliçó: amb el judo aprens que lo més important no es la teva força sinó aprofitar la força del teu rival en el teu benefici.

 

volen guerres?

El mes de Gener vaig anar a una fira a Hong Kong i vaig sopar amb un Taiwanès que viu a Xina, un bon amic. Durant el sopar em va parlar de la por que té i que tenen en aquella part de mon d'un conflicte belic on hi puguin ser Corea del nord o Japó o la Xina per enumerar els més fàcils.

Li vaig dir que em sonava estrany i que no n'hi havia per tant però escoltant lo, la cosa no sona tan impossible: un conflicte territorial en una part del mon sense implicar grans països.

Rússia s'està armant, els EEUU s'estan armant i tothom carrega armes, per què?

Si ho fan els americans, per a mi la primera raó es obvia, per revifar la industria americana tal i com va prometre el Trump i com tot l'armament es americà, ja ho tenim, però que en faran de tot el que produeixin? D'entrada ja ha anat cap a Siria. Al Putin això ja li va bé i no para de fer despesa a Siria, total nomes moren Siris.....

I així podem seguir amb Japó i altres, però es possible un conflicte belic?, Jo diria que no però, sí es poden donar conflictes regionals als llocs on els qui moren no son ciutadans de primera, es a dir al mitjà orient, Àfrica o alguns llocs remots d'Àsia. 

I l'objectiu de tot això quin es? aquí ve la meva teoria, absurda potser, o no. El que busquen els actuals dirigents mundials es crear un entorn de por i terror que els permeti fer el que vulguin, quan i com vulguin.

Es comença amb l'excitació del poble en els seus instints més baixos i bàsics i es recullen les tempestes. Aquí es on els dirigents populistes i radicals cultiven les seves llavors i la gent hi cau de quatre grapes.

Que fàcil es generar discursos incendiaris i que la gent es mobilitzi en contra dels més febles o dels suposats enemics.

Les mentides i la post veritat alimentada per les xarxes son un caldo de cultiu que hem de controlar i gestionar.

No ens deixem portar per els instints bàsics que ens duen a fer el que no pensem.

No els fem el joc.

NO som nosaltres el qui odiem als veïns, son ells, els dirigents i els mitjans els qui busquen aquest odi per fer certa aquella màxima tan obvia: "divide y vencerás"

Bona setmana!     

d'homes i males persones

La contra de La Vanguardia d'avui es de las que et fa sentir malament com a mínim.

Lamento dir que em sento avergonyit de ser home quan llegeixo el que nosaltres, els homes, som capaços de fer a les dones i nenes.

Mai he entès perquè l'home es considera el "rei", capaç de fer el que vulgui, com vulgui i a qui vulgui, per el sol fet de ser el més fort.

Sempre ha estat així i fins i tot aquesta darrera setmana a Rússia han aprovat una llei que permet als homes pegar de tant en tant a la seva dona....

A l'edat mitja la dona no era gaire bé res, en alguns països, avui encara, la dona es servil i viu al servei de l'home i als països més "avançats", les dones tenen sous més baixos que els homes i no ens avergonyim.

I això només es el principi perquè els homes han utilitzat les dones per el seu divertiment i esplai i si fa falta paguen quan no ho poden tenir per els mitjans tradicionals.

I si ajuntem diners i força l'home es converteix en un esser perillós.

Es clar que no tots som així però n'hi ha masses disposats a fer mal.

Demano perdó a totes les dones que heu patit violència de part d'un home.

Ho sento.

Manifestació a la catalana

Avui hem anat a la manifestació en favor de la acollida als refugiats. No em considero un assidu de les manifestacions però he tingut la oportunitat d'anar a unes quantes els darrers anys i la d'avui no ha estat una excepció.

Tota la Via Laietana plena de goma a gom des de mes amunt de la Plaça Urquinaona fins al port, més de dues i tres hores, gent de diferents races, religions i tots units en un sol clam: "deixeu nos acollir".

Aquella violència que el Inda o la Magali i molts altres de Madrid destil·len en els seus comentaris només està en la seva ment podrida i malalta.

Hem estat allà, milers de persones, cantant, cridant, passejant i clamant per un mon més just però no hi ha hagut ni un sol moment de violència que jo hagi vist.

Imagino que aquest es el gran problema que alguns tenen amb nosaltres, els Catalans, NO som violents i això encara els torna a ells més violents.

Gandhi va ser el paradigma de la no violència i això va treure de polleguera als anglesos que ho varen intentar de totes les maneres per provocar los. Ells si que varen emprar la violència però, a la fi, Ell els va guanyar.

En el nostre camí hi haurà més Indas i més Magalis i altres.

Haurem de ser molt tenaços per guanyar la nostre llibertat..

Ah, i no oblidem que avui era en defensa dels milers de persones que ningú no compta i també pateixen menyspreu i oblit.

Bona setmana 

petita i mitjana empresa

La galeria Canals de Sant Cugat ha plegat. El seu fundador i propietari, Josep Canals,  diu que està molt satisfet però "m'he trobat massa sol"......

Podeu llegir tota l'entrevista a "Tot Sant Cugat".

Jo, amb el tema de les PIMEs tinc la pell fina perquè soc un d'ells.

A l'hora de construir país ens criden els primers i ens posen al davant de tot. Nosaltres fem país, nosaltres som el teixit industrial del país, som l'essència del país, i tot el que voleu però, a l'hora de la veritat, som, millor dit, no som res.

Com som petits, no disposem de recursos, com som petits no tenim prou força per discutir amb els bancs, amb els clients o amb els proveïdors. Com som petits no accedim als privilegis impositius de les grans empreses, ni als ajuts i suports que hi son per alguns.

En Jordi Goula escrivia aquesta setmana passada que les Pimes son les que més han patit la crisi i les que més han tancat en percentatge.

Ningú no diu res, ningú no fa res. Els propietaris d'una Pime som autònoms, no tenim atur, estem vigilats per hisenda més que cap altre col·lectiu, som els qui més hem ajudat a crear feina i els qui menys consideració tenim de ningú.

Si fem fora una persona perquè no la podem pagar, s'ens considera empresaris sense ànima ni ètica com els grans corruptors de les pel·lícules, i si pleguem ofegats per les mancances financeres, ningú no ens donarà la mà.

En aquesta crisi he vist masses amics, coneguts i altres plegar arruïnats i enfonsats. Jo aguanto però ja no es com abans, quan ho feies amb il·lusió.

Ara, ho faig perquè confio en que els meus fills ho sàpiguen gestionar en un mon diferent al meu.

Ells hauran de lluitar contra la virulenta globalització que fa tant de mal.

Les Pimes no son cap "xollo", som una raça a extingir perquè la classe mitjana se'n va a norris. Pessimista, no, realista i no perdo la il·lusió d'un futur millor per a tothom, però, de moment no l'he trobat.    

parlem de gossos

A Sant Cugat s'ha estrenat fa poc un espai tancat per al "lleure" dels gossos a la zona de Can Mates. A primer cop d'ull sembla fins i tot una bona idea però, si hi pensem una mica, senzillament no ho es.

D'entrada, i no es el primer cop que ho dic, els regidors de Sant Cugat que han decidit això, segur que no tenen gos o no el passegen pas. Si així fos no haurien pas fet aquest tancat.

Aquest vespre hi he anat, al voltant de les 19h ( ja era fosc) i dins del tancat hi havia potser tres o quatre gossos.

Passejant mes amunt i mes avall de Can Mates, per on jo he anat, hi havia potser una dotzena de gossos amb els seus acompanyants. Indisciplinats? desobedients? maleducats? No, discriminats? segregats? estigmatitzats? doncs potser si.

No intentaré convèncer a ningú que tingui un gos però respecteu als qui en tenim com nosaltres ho fem amb vosaltres.

La meva gossa i jo, cada dia de l'any, plogui o faci sol, sortim al vespre a donar una volta, llarga o curta, en funció de les ganes que tinguem. Caminem i, mentre ella olora, descobreix, corre una mica ( ja té deu anys) i fa les seves necessitats, jo l'acompanyo, recullo les seves necessitats, vigilo que no prengui mal i, sobretot, em relaxo de tota una jornada de feina. Creieu que em tancareu en un espai de terra? No pas.

N'hi ha que per distreure's corren, van en bicicleta o fan el que vulguin, per que ells no estan subjectes a espais tancats i jo si? 

Que hi ha ciutadans de primera i de segona?, els qui no tenen gos poden obligar als qui en tenim a no "molestar".

Puc dir que em molesten els qui van amb patí de rodes, o els qui va en bicicleta, o els qui fumen al carrer, o els qui criden?

Demano respecte i equitat. 

Ja tenim prou injustícies al mon com per anar afegint estúpides restriccions a una cosa tan natural com passejar al teu gos o gossa.

Bona setmana!!