A por ellos

El govern del PP, amb el permís de C's i PSOE, està fent tot el que pot i més per que no hi hagi referèndum i en aquesta tasca han recuperat el pitjor i més baix d'aquells conqueridors que feien el que volien, com volien, quan conquerien nous territoris.

Casernes de la GC on formen els comandaments com a senyal de respecte per els números que van, no sabem on, a "lluitar"?

Números envoltats de banderes espanyoles i gent al carrer "despedint" als "herois".

Com deia avui mateix l'Antoni Bassas al seu editorial, "ellos"? ellos perquè nosaltres som ellos y ells son nosotros?

Si hi ha nosotros y ellos es que no som els mateixos i això, si ho diem nosaltres, no està bé, però ells si que ho poden dir.

Cada cop es més evident allò que ells no volen reconèixer, que no ens volen a nosaltres sinó només els nostres diners.

I dic això perquè si es tan obvi que no ens volen, que fins i tot s'alegren quan ens envien la GC, i en canvi no ens deixen marxar, es que, o ens consideren seus, o volen el que tenim, els nostres diners.

Rajoy em recorda a Gengis Khan perquè deien que darrera d'ell la gespa no creixia. Rajoy crema tots els ponts que unien Catalans i Espanyols i el 2-O, sigui quin sigui el resultat, el que quedarà es un numero cada cop més gran de gent que, d'Espanya i amb Espanya, no hi vol saber res.

Jo, un d'ells.

Bona setmana i fins diumenge amb la papereta a la mà.

 

 

Diada

Demà es la Diada! Ei i no es qualsevol Diada, es LA DIADA. Per què? Perquè demà estarem al punt de mira de tothom, aquí, allà i mes enllà.

Els d'aquí perquè es la nostre festa, els d'allà per a poder dir que només hi som quatre gats i, si podem espatllar nos la festa i els de més enllà per mirar ho a la distància sense dir ni fer res, de moment.

Als qui no us agraden aquestes manifestacions multitudinàries us diria que demà no s'hi val fer campana i penso en algú.

Demà hi serem perquè el dia 1 d'octubre volem votar i, si guanyem, esdevenir un país nou i i independent.

Als qui tingueu mandra penseu que pot ser la darrera oportunitat.

Demà es l'escalfament per la gran final i el rival ens ho posarà molt i molt difícil, ja ho esteu veient.

Mai no hagués cregut que arribaria aquest dia així que demà hi serem i cantarem i cridarem per una nova Catalunya.

"Un país no es perd perquè els que no l'estimen l'ataquen, es perd perquè els que l'estimen no el defensen"

"una cosa no es justa por el hecho de ser ley. Debe ser ley porque es justa" Montesquieu

Bona Diada!!!

Un poble, un país

Els Catalans tenim, de ben segur, molts defectes, però també es ben cert que hi ha molta gent que ens té enveja perquè veuen que, en els moments més compromesos, reaccionem com a país, com pocs països son capaços de fer.

No som només un poble, som un país, peti qui peti.

I per això aquest país ha reaccionat com ho ha fet davant la tragèdia que ens ha tocat patir, amb serenor, contenció i molta generositat i, per què no dir ho, amb molta professionalitat per part de les institucions.

I per això els qui ens tenen enveja i por, si, por, aquests han reaccionat com només ho fan els covards i els qui no tenen arguments: mentin i difamant.

I son ells mateixos els qui queden retratats perquè les seves mentides queden escrites i gravades. Avui no els passarà res i fins i tot molts espanyols els creuran, però cada dia que passa, son, som més els qui tenim clar que de camí només n'hi ha un, marxar.

Tant de bo els altres, els de fora, també ens entenguin i ens ajudin com nosaltres hem ajudat als seus conciutadans que varen venir a passar ho bé a Barcelona i han trobat la mort o la pèrdua d'un ésser estimat.

 

turisme si o no

Suposant que tinguéssim un govern racional a Barcelona, cosa que no tenim, es podrien plantejar el per què de tot el que està passant a Barcelona però com em temo que, més aviat tenim desgovern, no hi veig pas gaire solució.

Primer de tot us recomano la lectura de Miquel Puig, economista, twitaire i col·laborador de La Vanguardia que ja ha escrit prou vegades sobre el turisme per poder tenir una idea clara.

Es bo el turisme?, si, sempre i quan es compleixin uns determinats requisits. 

El primer, sens dubte, tenir un model de turisme sostenible i profitós per la ciutat i el país, no només a favor d'uns quants (acabo d'escriure sobre aquest tema).

En segon lloc gestionar el turisme i no deixar que siguin els de fora que el gestionin al seu gust i per els seus interessos.

En tercer lloc no confondre turisme amb turisme de massa, lo primer es bo, lo segon només dura un temps i et destrueix tot.

En darrer lloc hi afegiria que tu, com a país, has de gestionar les infraestructures per tal d'evitar els desgavells, el mal us dels recursos i, sobretot, la manca de política adequada.

A pams:

1- El turisme es bo quan tothom i guanya. Un exemple, els treballadors del sector serveis: cambrers, personal de neteja dels hotels, personal de seguretat de l'aeroport......, si volem que el model sigui sostenible, ells també han de tenir un bon sou enlloc d'enriquir únicament la gran empresa. Així ells gaudeixen del benefici reportat per el turista enlloc de ser senzillament explotat per el sistema. Si aquests treballadors guanyen un bon sou, ells es converteixen en bons consumidors i així el sistema es sosté per si mateix.

2- No deixar que ho gestionin de fora. L'altre dia sortia un escrit dient que TUI, un gran touroperador, considera que ja s'ha tret prou suc de Barcelona i ara s'han d'enfocar a Tunísia o altres llocs. Es clar, si els deixem fer, senzillament faran el que vulguin, sense guardar cap fidelitat al nostre país i sense ajudar a construir una base econòmica sòlida.

Es Barcelona i es Catalunya qui ha de decidir el que i el com.

3- Turisme de borratxera, turisme barat i que no gasta, gent que no es comporta com ho faria a casa seva, turisme que només representa volum però no qualitat ni rendibilitat. Els qui volen aquest tipus de turisme no estimen Barcelona ni el país, només veuen diners ràpids i fora.

4- Aqui no cal dir gran cosa, marxem i decidim nosaltres

Senzill, això si, necessites uns bons gestors i no polítics mentiders i barruers.

   

supremacia

Un home corre per el mig d'un carrer, fen esport, i una dona camina en sentit contrari. L'home no canvia de camí per evitar la topada, senzillament li dona un cop per apartar la i per poc no cau sota las rodes d'un autobús.

Això no es un conte, ha passat al bell mig de Londres, i on semblava que ja tenien l'infractor, un home "important" de Chelsea, ara resulta que no se sap qui ha estat i ningú ja no diu res del tema.

Si l'infractor hagués estat una persona diferent, no sabríem ja el nom i hauria estat acusat? Soc un mal pensat?

Em temo que no, i no crec que sapiguem mai qui ha estat, per què?

Perquè a la nostre societat hi ha una supremacia que es pot llegir no només en funció de la raça però, sobretot, en funció del poder de la persona, ja sigui poder econòmic o polític.

Tant tens tant vals, això no es ni nou ni meu.

"poderoso caballero es don dinero", i això es pot veure cada dia, a qualsevol lloc, un "xeic" comprant el Neymar i ningú li diu que hi ha unes normes que s'ha saltat, L'altre dia, sopant a Castell d'Aro, en un restaurant al costat del carrer, un cotxe s'atura al bell mig del carrer, en surt una dona que crida l'atenció del cambrer al qui insta a donar li una taula. Els qui esperen que esperin, als qui venien darrera que parin, ell portava un "Porsche" .... El cambrer després ens diria que n'hi ha que es pensen que son un "autoMcdonalds".

El nostre model de societat va en aquesta direcció, on uns quants tenen molt i la gran majoria cada cop té menys.

No soc anticapitalista però no crec en aquest model de creixement ultra ràpid dels guanys d'alguns mentre es bloqueja, sistemàticament, el creixement de la majoria.

I lo pitjor es que la societat es contenta de veure la gran riquesa d'aquest "star system" i de fer ne befa però sense fer res per corregir ho.

Ho he dit abans i ho torno a repetir, estem tornant a l'edat mitjana on hi havia senyors i el poble, ara que cadascú se situï on cregui que està i que tregui conclusions.

Jo he lluitat tota la vida dins d'una classe mitjana, cada cop més devaluada i no vull marxar d'aquest mon sense lluitar per que es recuperi.

Bona setmana!

 

Antes muerta que libre

Moltes vegades s'ha fet la comparació entre Catalunya/Espanya i un matrimoni on la dona vol marxar i l'home no la deixa.

Cada cop aquesta analogia em sembla més adient i cruelment real.

Entenc els sentiments d'una dona que, per els maltractaments que rep, decideix marxar i on l'home, per fet de ser l'home, imposa la seva força, la seva violència i, el pitjor de tot, la societat mira cap un altre costat fins que ja es massa tard.

Massa tard perquè masses vegades la cosa acaba malament i sempre es la dona la qui ho pateix.

Jo, com a Català, cada cop em sento més com aquesta dona que rep maltractaments i que veu com els veïns callen, ignoren els crits que se senten més enllà de les parets. Molts d'aquells veïns encara son dels que pensen que deu haver fet ella, que si la culpa es de la feina, que si...., tant se val, mil raons per no ajudar primer i preguntar després.

Que hi hauria enfrontament amb el govern de Madrid era previsible i imagino que això es el que el govern de Catalunya ja manega com ha de fer ho.

Ara bé, on son els conciutadans del estat quan veuen com, poc a poc, ens van ofegant a nosaltres els ciutadans, sense cap vergonya. On son els intel·lectuals, els tecnòcrates, els filòsofs, els sociòlegs, els cap pensants, els pro homes que, se suposa, haurien de posar seny i reconèixer el dret que tenim les persones per damunt de les institucions?

Son els mateixos que quan veuen un que mor a la tele, diuen quina pena i segueixen menjant com si res?

Conciutadans espanyols, us desitjo que mai no tingueu que viure el que molts catalans estem patint en aquest moment de la mà d'algú mes fort que vosaltres.

Ja no parlo d'independència, parlo del dret a opinar i triar el que majoritàriament decidim encara que no agradi a d'altres.

Desitjo de tot cor que s'imposin els drets de les persones per sobre de la força.
Penseu hi una mica
bona setmana!

anar a la platja

Anar a la platja es un acte de lo més democràtic que hom pot fer i on queda reflectida que i com es la nostre societat.

Evidentment hi ha platges i platges però, per ser fidel a lo autèntic us recomano qualsevol platja al voltant de Barcelona, tipus Castelldefels o El Masnou per citar ne dues d'oposades.

Ja sé que algú està pensant que ell no hi va a la platja però que hi puc fer, ens agrada massa el mar i, mancats d'un iot particular, ho hem de fer a la manera tradicional.

En aquest cas va ser un puja i baixa i per això va ser prop de casa.

Però tornem a lo important.

Un cop has aparcat, primera gran fita, no sempre garantida, agafes els teus estris i som hi.

El primer i més important es on posar la tovallola i això ja sembla tot una estratègia militar.

La posem aquí, no que es massa lluny de l'aigua, però si ens acostem, la densitat humana creix exponencialment. Si la posem allà hi ha un munt de nens jugant amb la sorra i si es més enllà hi ha el grupet de joves amb la música a tot volum.

Finalment, després de negociar i aprofitant que uns ja marxaven vàrem instal·lar les nostres tovalloles tot estirant les al màxim per cobrir un màxim de territori, no fos cas.

Resolt el primer tema, comença el segon problema: arribar fins l'aigua i això exigeix un GPS per poder circular sense trepitjar ningú i, sobretot, memòria per poder tornar després, i sense ulleres..... Jo vaig agafar de referència una senyora asseguda al costat de les onades, plena ella, molt plena vaja, impossible de no veure i, sobretot, que no es podria moure d'allà per el seu propi peu.

Un cop banyat, fresc com una rosa i satisfet, assolit l'objectiu, has de tornar a lloc, la senyora de referència, i som hi.

I aquí comença la verdadera democràcia perquè aquells cossos que es veuen al cine o la tele o les fotos no hi son pas. Ans al contrari, aquí i allà tot penja o està molt més inflat del que fora raonable, els tatuatges semblen taques de brutícia, els biquinis pateixen per aguantar tot el que se'ls demana que aguantin i els homes, bé, com es diu ara, pena no, "lo siguiente".

Es molt democràtic perquè allà tothom es posa crema amunt i avall i no s'adona de la pinta que fa, i això es molt bo per la salut mental pròpia encara que els canons estètics pateixin.

Jo, com sempre, estava assegut amb el meu llibre, company fins i tot a la platja, però he de dir que vaig gaudir molt analitzant el comportament de la gent que, un cop despullada, es desinhibeix.     

Es una gran lliçó de socialització.

Per cert, en aquestes platges poca pijeria.

Us ho recomano, ah i no oblideu la crema.