Aquest cap de setmana hem tingut la sort, molta sort, de poder escapar nos a Formentera.
Mai
no hi havia estat tot i que les illes sempre han estat una destinació
comú per a la nostre família. Menorca es com casa nostre, Mallorca fa
temps que no hi anem i Eivissa fa molts més anys que no hi he estat,
Formentera però, no la coneixíem.
L'illeta
es preciosa, platges increïbles on, tenint en compte l'època, no hi
havia pas gaire gent. Dubto que es puguin trobar platges tan ben
cuidades i netes i un entorn tan ben cuidat com el de Formentera.
Dit això, hi ha un parell de coses que no m'han agradat tant.
LA
primera, sens dubte es que Formentera m'ha semblat una illa nova, i
quan dic nova vull dir que trets dels refugis per les barques que encara
es poden veure en algunes platges, no he trobat quasi be res que sigui
vell, i vell vull dir de l'època dels nostres avis no antiguitats.
Sant Francesc Xavier, el poble principal, es tot nou, els carrers, les botigues, els llums i només l'església té anys.
Els
accessos a les platges estan cuidadíssims, amb camins de fusta
aixecats, tots ells vorejats de pals de fusta i cordes que impedeixen
trepitjar dunes i espais protegits. Fantàstic, segur, però a la fi un
creu estar no en un entorn natural sinó en un parc "d'atraccions".
Imagino
que jo soc més de Menorca on existeix un equilibri difícil entre natura
i civilització on no sempre es fan les coses com s'hauria però on un
pot arribar a llocs sense que faci falta un camí de fustes perquè no ens
omplin les avarques de sorra.
L'altre
punt, molt més prosaic, es lo cara que es l'illa. Que un xiringuito a
la platja de Ses Illetes acabi costant 145€ per dues persones ho trobo
una exageració. Es pot dir que el lloc s'ho val, que menjàvem peix i el
que voleu però era un xiringuito amb estovalles de paper i el terra era
la sorra de la platja i només hem menjat un peix que se suposava que
pagàvem al pes i que, em temo, no pesava el que estava escrit.
Decebut
perquè tot això em fa l'efecte que Formentera es una illa un xic
elitista, el lloc d'esbarjo dels iots d'Eivissa, tota plena de gent jove
i "guapa" però mancada de caliu familiar.
Val la pena anar hi però ull, mireu bé les cartes dels restaurants abans d'entrar.
