30km/h

El nostre mai tan ben ponderat alcalde de Barcelona ens ha ofert una nova genialitat: les zones 30km/h!!!!
Avui ho he provat, vull dir lo de anar a 30km/h durant tot el recorregut, es a dir he fet el que legalment s'ha de fer i em sembla que aquesta es una nova prova de la incompetència dels nostres regidors.
Ho prometo, he tingut que anar frenant el cotxe per poder mantenir els 30km/h perquè en una baixada (hi havia una baixada) un cotxe automàtic (el meu ho es) agafa una certa velocitat degut a una cosa física anomenada inèrcia, que em sembla ignoren els srs. regidors.
A 30km/h les bicis et poden avançar !!!
Per cert la pintura emprada te un to brillant particular que, em fa pensar en la pluja i els terres que rellisquen, no sé, motoristes aneu amb compte.
Imagino que la broma de pintar "entrades" i "sortides" ens haurà costat una bona quantitat de diners, i potser el Sr. Hereu ho està finançant amb els ingressos que el Papa li reportarà....
Be, jo vaig a dormir perquè sinó potser l'excés de velocitat em pot produir mareig.

illa de colom

L'altre dia va sortir publicat que l'illa de Colom està en venda i que una agència menorquina ha demanat uns 6 milions d'euros posant la a la venda al mercat anglès.

Conec aquesta illa perquè, com molts altres, l'he fet servir de refugi quan bufa el venti ens ha servit per jugar amb els nostres fills a la seva sorra.

Ara descobreixo que aquesta illa no es de tots sinó privada i a mes va ser venuda fa anys a una família que en va pagar una misèria. 

Puc arribar a entendre que f anys, molts anys, les coses no es fessin correctament però no estic segur de que sigui just mantenir les injustícies.

Em recorda una mica allò del dret de pernada.

Es possible que anem descobrint que totes les platges i muntanyes son privades per contractes de venda de fa secles.

A mi l'illa de Colom la considero una mica meva, en el sentit del meu país, no per us propi sinó per l'us de tots.

Això si, si la venen diuen que a la platja encara hi podrem anar, quina sort que tenim.... 

català vs castellà

Aparentment el castellà es una llengua oprimida a casa nostre, es a dir a Catalunya i, per això, el TSJC, fent us de la seva interpretació de la llei i corretgida per l'Estatut escapçat o triturat, han sancionat el que s'estava fent.

Es just, no, es legal, sembla que si si no no ho farien, dic jo, però es clar que hi ha elements en el que fem a Catalunya per potenciar el us del català, que segurament nosaltres tampoc acceptaríem si ens ho fessin amb el castellà. HI ha una dita que diu que que sembra vents recull tempestes i em temo que la famosa immersió, de vegades es passa de frenada.

M'explico, utilitzar la prohibició o l'obligació de fer una cosa no sols ser el millor camí per aconseguir res.

Obligar a retolar en català o qualsevol altre obligació, sancionar amb multes, etc. es posar nos al mateix nivell que els qui sempre hem criticat.

A mi em varen ensenyar que posar se al mateix nivell que els qui ens oprimeixen no demostra intel·ligència  ni seny.

Jo sempre he cregut que les llengües son eines que ajuden a unir i comunicar i no s'han de fer servir per dividir o separar.

La imposició mai no ens farà mes lliures ni ens reportarà res de positiu, ans ens reportarà mes enemics dels que ja tenim.

Si realment volem que el català sobrevisqui haurem de ser mes intel.ligents que ells i no tan barroers com ells.

Estimo el català però també se conviure amb altres llengües i faré us de la llengua per guanyar simpaties i, si puc, gent que pugui entendre i estimar el català.

Guangzhou

No es cap renec, es el nom d'una ciutat que a Occident hem conegut sempre com Canton.

Guangzhou es una mes de les moltes ciutats que conformen la nova Xina, aquesta que aixeca tants comentaris positius com negatius.

Jo hi he estat aquesta setmana passada i volia explicar algunes coses d'aquest país. Poc abans de marxar va sortir publicat a La Vanguardia, un article del Sr Nueno on defenia fortament aquest país i els seus dirigents i la seva evolució, encara que sigui a costa de no tenir alguns dels valors que nosaltres, els d'Occident, considerem básics.

En primer lloc anar a Guangzhou, no es encara anar a la Xina "profunda" perquè es nomes a un parell d'hores de tren de Hong Kong, es a dir molt a prop d'occident. Tot i això es una ciutat pràcticament desconeguda per tots nosaltres, jo el primer.

Total son mes de sis milions d'habitants...... en una regió de mes d'onze milions, es a dir quasi el doble de Catalunya, i no sabem ni on es.

Tenen una torre de comunicacions enorme i força impressionant i un munt d'edificis que deixen en ridícul els nostres edificis mes alts. Es a dir han tingut un creixement exponencial i nosaltres sense saber ho.

Ara hi ha coses que no acaben de quadrar me:

- gran ciutat, enormes avingudes, edificis altíssims però els carrers son buits, poca gent que no semblen justificar tal dispendi constructiu.

- la gran diferència entre els mateixos xinesos. Es massa freqüent veure persones que semblen programades per fer una sola cosa. Sembla que com la ma d'obra es sobrera els utilitzen a cadascun d'ells per fer nomes una cosa. Exemple: En el moment de registrar me per entrar a la fira (per cert la mes gran que he vist mai, i n'he vist unes quantes), hi havia tres (3) per escriure el meu nom al ordinador!!!, un que picava, una que rellegia i una que ho mirava, i no exagero.

- hi ha masses xinesos que son senzills en el millor sentit de la paraula i no semblen tenir la capacitat de raonar per si mateixos, nomes saben obeir.

A pesar d'això no se'ls pot treure el mèrit, en una mateixa fira vaig poder veure com les figures africanes que un pot comprar a qualsevol país africà, son els xinesos que las fabriquen, la majoria dels productes que un veu a casa nostre son ells qui els fabriquen, es a dir que, encara que el seu sistema productiu sembla arcaic (i potser ho es) ells son la fàbrica del mon.

Ja seguirem parlant, la Xina es molt gran...

Sr Sala i Martin

Diu la dita que de mes altes en caigueren i a mi, el Sr. Sala i Martin es dels que ha caigut de molt amunt.

Sempre he llegit i escoltat els seus escrits o opinions amb respecte mentre s'ha comportat com a consultor o assessor però com canvien les coses quan es ell qui esta al bell mig de la merda.

Ara resulta que els auditors ja no diuen la veritat, ara resulta que Ell si que pot maquillar els números tal i com ha criticat als qui abans ho feien.

Sembla mentida com un mateix es pot aplicar aquella regla de "haz lo que yo digo pero no lo que yo hago".

Ho lamento, a partir d'ara no seré jo qui llegeixi els futurs escrits d'aquest home.

Crec que l'ètica es bàsica en el comportament del individu i l'ocultació de la veritat a milers de persones, socis del FC Barcelona, no es de rebut.

Adéu siau

 

FC Barcelona

Hi podeu posar tots els ets i uts que volgueu però el Sr. Rosell, actual president del FC Barcelona, ha fet una cosa que hauria de ser norma de conducta entre tots els qui es fan càrrec d'un càrrec institucional de qualsevol tipus, social, empresarial o polític, comencin per aclarir el llegat que els hi toca gestionar, netegin tota la porqueria, encara que això representi rebentar moltes butllofes i la merda s'escampi.

El Sr. Laporta i cia han confós el nostre club amb casa seva i han tirat de veta allà on no tocava ni com calia i, a mes ha jugat amb els sentiments de quasi be la mitat dels socis als qui ha fet creure que tot si val si els resultats esportius acompanyen.

No senyor, de fet, crec que el verdader heroi esportiu del club es el Sr. Murtra, el qui va proposar al Pep Guardiola i el que va proposar el patrocini d'Unicef.

Ara el Sr. Laporta dirà que es divideix el club, que el volen difamar, etc. Cap problema, nomes te que portar a tots els socis els informe de detectius amb els que s'ha gastat 3 milions, o els justificants dels vora 400.000€ en despeses de targetes o els dels viatges, ah! i un petit detallet mes, que escrigui en un paper que no s'ha enriquit a costa del club i no ha cobrat cap comissió en cap transacció del club i ho signi, llavors me'l creuré.

Fins llavors seguiré creient que per fi el club comença una nova època li pesi a qui li pesi.

Llàstima que això no passarà el 29 de Novembre.

Bon vespre

el gran teatre del Liceu

Em fa una mica de vergonya admetre ho però no hi havia estat mai abans. Feia temps que hi anava darrera i "Carmen" ha estat l'excusa perfecte. Carmen de Bizet i en un muntatge de Calixto Bieito.

Si no hi heu anat mai, us ho recomano. Tard però no serà la darrera vegada que ho vagi.

De fet jo tenia un problema perquè l'òpera no m'agrada gaire però, en canvi, m'agrada molt la música clàssica. Sempre he escoltat trossos d'òperes importants però com no entenc mai el text em feia molta ràbia, estúpid però cert.

El muntatge, molt modern, em va agradar molt però vaig trobar extraordinari la força de la veu de tots ells sense micros. L'orquestra queda un pel desdibuixada perquè està amagada però suposo que es el normal per no treure protagonisme als cantants.

El teatre, fantàstic, tot el prestigi de la burgesia catalana llueix en el seu màxim esplendor.

Tot el personal d'atenció, de parla catalana, amb molt de nivell.

Molta gent barrejada entre lo mes ranci i lo mes actual, sense complexes però amb un respecte per un escenari i un espectacle digne.

També es cert que hi deu haver gent que hi va perquè es el Liceu però em va semblar que la majoria realment ho fruïa, potser soc jo que ho vaig veure amb bons ulls.

Dos detalls, per els qui, com jo, pensàveu que no us entera rieu de res, us equivoqueu, hi ha unes pantalletes qe et donen el text traduït al català....

L'altre detall, el primer que vaig pensar quan vaig ser dins va ser, aquí va explotar una bomba, no se perquè però es el que em va venir al cap.

Us ho recomano

desfilada del 12 d'Octubre

Avui, com era festa he aprofitat per veure la desfilada del 12 d'Octubre. Hi tenia interès per poder comentar ho després.

Hi he trobat moltes coses força interessants.

En primer lloc l'homenatge a la "bandera", que es mes o menys com un si honoréssim una imatge religiosa. Ho sento cada cop m'agraden menys aquest trossos de roba que serveixen per justificar la mort de la gent. No parlo d'una en concret sinó de totes en general. ES curiós com aquest troç de roba pot fer que dues persones es barallin fins a matar per defensar el seu color!!!!

Després he seguit amb respecte l'homenatge als caiguts durant l'any. Altre cop la mort es present i tot un seguit de persones, majoritàriament dones eren "passejades" per lluïment dels espectadors que podien dir "veus que sacrificats que han donat marit o fill per no ben be quina causa. Curiós que en aquell grup hi havia gent de diferents nacionalitats amb lo que la cosa es mes difícil de justificar. Ah, i després han hagut d'esperar que el Sr. Joan Carles els hi doni el pesam... Llàstima que cap d'ells hagi dit realment el que el seu cor li devia suggerir respecte a lo de donar el fill o el marit a la Patria.

Després ja ha vingut la desfilada amb les seves peculiaritats.

Sens dubte el mes folklòric, els legionaris i el seu cabró als qui deixen pista lliure perquè puguin córrer per la Castellana. No els trauré cap mèrit com a soldats però no es anacrònic veure'ls desfilar com fa 80 anys. Si son una unitat moderna no haurien de correspondre a aquesta modernitat en lloc de quedar ancorats en un passat caspós?

Ja no dic del tricorni de la Guardia Civil o els encara mes peculiars Regulars de Ceuta, que son? marroquins, africans o espanyols???

Finalment la Guardia reial, un centenar de cavalls, canons de fira i centenars d'homes que només serveixen per desfilar davant del rei i els seus amics!!!! no estem en període de crisi? No fora millor destinar aquest recursos a algun altre cosa mes profitosa.

Després he vist tot de vehicles que, crec no han de servir gaire be per res, com a mínim a casa nostre amb lo que tampoc entenc perquè ho tenim. Si son per emergències i catàstrofes no fora millor tenir altre tips de vehicles en lloc de tancs??

Finalment un darrer comentari, en Joan Carles està malalt, força malalt en la meva humil opinió per el que trasllueix a la tele. HI ha cap problema a dir ho i fer el que s'hagi de fer o l'hem d'aguantar fins al darrer dia com l'anterior cap d'estat, que no es podia morir mai??

Com a persona crec que es mereix plegar i viure en pau els darrers dies i els altres ja parlarem si fa falta que el fill segueixi o senzillament ho deixem córrer.

Ha acabat la desfilada i no he tret gaire be res de positiu, serà que em faig gran.

Rouco Varela

Sabeu qui es? Es el president de la conferència episcopal espanyola, i que vol dir aquest títol, be no ho sé però em sembla que es refereix a que es el número 1 de l'església de l'estat i que ell els mana  tots i dictamina el que es bo i dolent per els catòlics del estat.

Hauria de ser un home "bo", un d'aquells homes que prediquen amb l'exemple de la concòrdia, de la pau, de la germanor, de la pietat, de la bonhomia, de la generositat, etc.

Be, dons en Rouco Varela es l'antítesi de tot això, es dictatorial, gelós del seu comandament,  despietat amb els seus enemics que son tots els qui no pensen com ell, i, sobretot, es un home que te la política molt per sobre de la religió i això el fa un ser poc creïble i menys respectable.

Aquest home, màxim representant de l'església de l'estat, en la seva posició  maximalista, ens ha deixat la seva darrera perla episcopal, ha ignorat que el Papa ve a Barcelona i a Santiago de Compostela perquè només pensa que l'any que ve el mateix Papa anirà a Madrid per una trobada de joventut, i es que inaugurar la Sagrada Família, no fa per ell i Santiago tampoc, deuen ser coses secundàries. I encara que ignori algo de Catalunya entra dins lo normal, que som Catalans, però el sant patró de les Espanyes.....

Benvolguts amics catòlics practicants, comença a ser temps de netejar aquests caps decimonónics i deixar entrar aires nous, potser així l'església tornarà a ser digne del que representa 

autoindulgència

Heu pensat mai en la necessitat de ser auto indulgents amb nosaltres  mateixos com a pas previ per poder ser ho amb els altres.

Heu pensat mai que si no sou capaços de jutjar vos amb una certa indulgència no sereu capaços de fer ho amb els altres.

Nosaltres no som màquines perfectes que mai no fallen. Som mes aviat sers imperfectes carregats de defectes i falles però gràcies a elles som capaços de poder corregir i rectificar i aquest es precisament lo bo que nosaltres tenim en nosaltres, la capacitat de rectificar.

I, si nosaltres arribem a entendre que nosaltres ens podem equivocar i corregir, llavors també entendrem que els qui son al voltant nostre també son imperfectes i també es poden equivocar i rectificar.

Llavors també descobrireu una nova paraula, generositat. I si sou generosos haureu descobert la capacitat de perdonar sense cap humil.liació, ni per vosaltres ni per els altres, perquè perdonar es acceptar que l'altre hagi fet "algo" malament i no per això se l'ha de castigar eternament.

No es fàcil, res del que acabo de dir es fàcil però us asseguro que es una teràpia increïble que es posa en marxa en les petites coses de cada dia. Un exemple: quan aquell inútil et faci una maniobra imprudent i fins i tot perillosa amb el cotxe, en lloc de posar hi el morro e impedir ho, deixa'l fer. Notaràs un benestar difícil d'explicar. Quan l'altre digui o faci allò que no hauria de fer, en lloc d'insultar lo o contra atacar, poseu el fre i deixeu ho córrer.

Us parlo des de la posició d'algú que ha après a intentar ho, i dic be intentar ho perquè no sempre ho aconsegueixo, costa, però val la pena.

Accepteu que us equivoqueu i veureu que tot es una mica més fàcil

Ryannair 2

He sentit que Aena, la inefable, ha concedit ajuts o descomptes a Ryannair per valor de fins a 12M €. 
No ho entenc, quin es l'interès de mantenir en una posició tan competitiva a Ryannair davant de Spanair, Easyjet o fins i tot Vueling (germaneta d'Iberia). 
No puc trobar una lògica a aquest tipus de subvenció sinó es un apolítica deliberada de transformar tots els aeroports que no siguin Barajas en mers vols low cost de punt a punt i que Barajas sigui el centre del mon, Barajas i Iberia ull, que això es un pack.
Fa poc es va publicar que, finalment, Singapur Airlines havia aconseguit el permís per volar de Barcelona a Sao Paulo, després de mesos de silenci administratiu. Casualment, el mateix dia concedien també el mateix trajecte a Iberia, si Iberia, la que diu que no es rendible volar des de Barcelona a New York directe (nomes hi ha quatre vols directes, Delta, American, US Airways  i Continental i sempre plens, parlo per experiència).
Es clar, jo soc un malpensat i Català a mes, es a dir que no disposo de cap coherència, però sembla que el que es pretén es limitar la capacitat de operar ningú cap Amèrica que no sigui prioritàriament Iberia.
Jo, aquesta subvenció o descompte o el que sigui, els donaria a qui realment aposten per el futur dels nostres aeroports i els qui ajuden a construir economia i país, cosa que Ryannaor mai no farà.
Si algun dia tenim un govern que governi, fora bo que hi penses una mica en aquest tema. 

el dia despres

Ara tothom parla de les eleccions però, i que passarà l'endemà, es a dir el dia desprès, quan uns hagin guanyat i els altres perdut. Be, perdre no perdrà ningú que aquí mai no perd ningú.

Avui em ve de gust fer política ficció perquè no tinc res millor a fer.

Som hi doncs:

El dia 28 poc després de les 9 del vespre començaran a aparèixer els diferents caps polítics.

Parteixo de la base que CIU seran els qui mes vots tindran així que el Felip Puig, si la cosa va molt clara apareixerà amb un somriure de bat a bat i dirà que no pot dir res però "tot sembla indicar que el poble de Catalunya ha votat per un canvi" i es mossegarà els punys per no començar a saltar. En Mas, en Duran i en Pujol s'estaran al Majestic just al davant del balcó esperant el moment en que tècnicament puguin sortir al balcó i saludar amb un cert aire de suficiència, mentre per dins un d'ells com a mínim pensarà: Uff a la tercera per fi sinó em feien fora, l'altre no sabrà si tornar de Madrid o veure les venir i el tercer, frisarà per la seva conselleria.

El Puigcercòs es cagarà en el Laporta i començarà a esquitxar merda cap on pugui per evitar que tothom digui el que pensa, que ni carn ni peix i que masses vegades ha dit blanc i fet negre o ni l'un ni l'altre.

El Sr. Herrera dirà que no entén que els Catalans no hagin vist tot lo fantàstic que ho ha fet el Saura ensenyant nos a conduir a poc a poc, ensenyant nos com no s'ha de dirigir la conselleria d'interior, etc, agafarà la seva bici i tornarà cap a casa.

En Joaquim Nadal, un dels qui apareixerà dirà que hem d'esperar al recompte final tot just per evitar lo inevitable i el Sr. Montilla esperarà fins el darrer moment per reconèixer amb elegància la seva derrota.

Fins aquí res d'estrany, es el mes fàcil si la victòria no depèn de l'aritmètica política.

Però per mi lo bo comença després.

On van el Saura, en Baltasar, en Carod Rovira, en Huguet, i la resta???

Quantes direccions generals, presidències d'empreses, càrrecs "diplomàtics", s'estan  preparant per acollir aquests culs insignes?

Quantes vacants s'han de crear per acollir los?

Quantes empreses hauran de suportar aquest tribut?

Quines retribucions tindran tots ells, seran proporcionals a la crisi que tots suportem o hi hauran aquells famosos "ponts de plata" per evitar que es mullin els peus.

Tindrem un nou president de Caixa Catalunya??? o de Caixa Girona???

Hi haurà un silenci silenciós (valgui la redundància) per evitar que ningú s'hi fixi, que els diaris, la radio i la tele no en parlin. I els mitjans callaran, si senyor.

Alguns, els qui encara no tenen cap càrrec, o els qui no son prou importants i no compten hauran de treure la seva capacitat de canviar de costat prou ràpid, i aquí veurem a un Puig cercós acostant se a CIU tot reivindicant que nomes ell pot dur el país a l'in dependència. 

I en Laporta i en Carretero, dons res que res no son.

Be, ja es fa tard i toca plegar.

Llegeixo aquest divertiment i veig el que crec que passarà o potser el que vull que passi.

En qualsevol cas, en una cosa no m'equivoco, tots els que pleguin no patiran el que patiran tots els qui demà perderan la seva feina.

I es que hi ha dos tipus de Catalans, ells i nosaltres.

Bona nit

 

Alguaire

Siguem clars Alguaire no te gaire sentit en l'època que estem per molt que sigui el primer aeroport català i estigui a les terres de Lleida.

Entenc que als Lleidatans els pugui agradar , interessar  i fins i tot sentir un munt d'orgull  per el fet  de tenir lo però  hi ha coses que es regeixen per criteris de lògica o  racionalitat econòmica i aquí es on cau la  cosa.

A Catalunya ja teníem aeroport  a Barcelona, Reus i Girona i  els dos darrers  difícilment seran mai rendibles i Barcelona lluita per aguantar  com a aeroport internacional davant  les actituds centralistes i obstruccionistes d'Aena. Així que m'agradaria veure quins son els estudis que justifiquen aquest nou  aeroport sinó son criteris estrictament  polítics, es a dir erràtics i no racionals.

Llegia l'entrevista a Antoni Villaró , directiu d'Otsuka ,  que ha reclamat  a tothom un vol directe a Tokio i ningú no li fa ni  cas, es a dir aquells que han  propiciat el  nou aeroport d'Alguaire. No es una demanda individual sinó l'oportunitat d'aportar negoci per Catalunya, en forma directe, ell parlava de portar la seu europea de l'empresa però també tots els japonesos que podrien venir sense fer escala a Europa.

El problema es que no podem tenir tot tipus d'infraestructures a cadascun dels pobles de Catalunya per molt que tots siguem iguals i tinguem els mateixos drets.

                                                                                                                    

una setmana fora

Aquí us deixo una setmana sols i organitzeu una vaga general!!!

Però no aprenem, seguim sent una riota al mon. M'explico, en primer lloc, el país fa vaga i ningú no se'n entera, jo era  Londres i ningú em va venir a dir, oi que feu vaga avui. Es a dir que, impacte mediàtic zero per començar. 

Segon, com som al final de tot ni tan sols interferim ni afectem als altres com fan els francesos.

Tercer, som l'únic país del mon on l'encarregat de verificar el bon funcionament dels sistemes de seguretat es al capdavant de la manifestació, i l'home segueix, i el seu cap amagat sota una pedra, visca en Saura i en Boada.

Quart, donat "l'immens èxit" crec que tots els treballadors haurien de reflexionar si els seus representants sindicals els representen o senzillament son tan "papanates" com el Saura.

Diuen que ara estan meditant el que han de fer ben asseguts a la seva poltrona.

Us recomano el Sr. Nueno avui a La Vanguardia, ho te força clar.

Per cert tothom que conec va treballar sense cap problema i es que, gràcies a Déu, en som uns quants que creiem que el millor que podem fer per el país  es treballar força i be.

Bona setmana