diumenge, 18 de maig del 2014

gracias Sr. Monago

Sr. Monago,
Gracias, por fin alguien ha dicho la verdad. Si los Catalanes se van los Extremeños vamos a perder cada año 400M€ y España perderá 16.000M€ cada año y eso no se puede permitir. Cualquiera deja escapar la vaca de la que todos muñen.
Si señor, ha costado pero Ud. ha sido el primero en admitirlo. NO es una cuestión de constituciones ni permisos ni leyes ni "ostias" como se suele decir en España. Es una cuestión de si "esos" se van como vamos a financiar nuestro superávit....
Lo siento, no tengo la respuesta a su problema pero le diré una cosa, hasta los mejores campos, los más ricos y fructíferos necesitan un descanso y recuperarse y sobretodo cuidados. Ustedes están sacando todo el jugo de algunas comunidades y entre ellas Catalunya (pero no la única, Baleares y Valencia también) y no invierten en que estas comunidades sean más productivas y más eficaces.
Las están empobreciendo y eso, a la larga es pan para hoy pero hambre para mañana.
El problema que tienen Ustedes es que alguien ha dicho basta, hasta aquí hemos llegado porque nos han arrinconado a nosotros los Catalanes, tanto que sabemos que este camino solo nos lleva al precipicio y nosotros no queremos caer en el. No vamos a caer porque en esta tierra somos muy raros, no se lo niego, pero algunas cosas nos unen más que el pegamento y Ustedes, con su menosprecio han sabido construir una unión que no teníamos ni en 1714.
Sin darnos cuenta los que no queríamos hablar de independencia ahora la deseamos con pasión. Sin darnos cuenta ha renacido un espíritu de país que hacía mucho que Catalunya no vivía. NO hemos sido nosotros, han sido Ustedes con su ninguneo, su prepotencia, su silencio administrativo y sobretodo, su permanente expolio, los verdaderos causantes de esta situación.
Porque si Ustedes disponen de estos 16.000M€ cada año me temo que a alguien no le llega, verdad? Encima van y con recochineo se ríen en nuestra cara diciendo que nos están financiando, como se come eso????
Lo siento por Ustedes porque de tanto ir el cántaro a la fuente me temo que se ha roto y ahora tienen dos problemas, arreglar lo nuestro y sin poder utilizar aquello que tanto usaron en el pasado, la violencia, esa que demasiadas veces destilan algunos de sus conciudadanos.
Si matan a la gallina de los huevos de oro tendrán una victoria pírrica, celebraran su propia derrota, la más amarga, la definitiva.
Dicen que de sabios es rectificar y dicen, que para eso el castellano tiene mucho refrán, que si no puedes con él, únete a él, y así podríamos seguir un buen rato.
Creo que fue Unamuno el que ya predijo los males de España. Lean un poco de historia y aprendan de sus propios errores que son muchos. 
Nosotros, los Catalanes estamos muy lejos de ser perfectos, también tenemos demasiados políticos corruptos pero tenemos algo que falta a los Españoles, sentido de país y pasión racional por un ideal. Ustedes presumen de "cojones" pero con cojones no se piensa y lo de la reconquista queda muy lejos.
Gracias Sr Monago por empezar a decir la verdad, base de cualquier conversación entre personas, algo que todos necesitamos.
Le invito a venir, el día de nuestro referendum, para que vea que ni somos violentos ni odiamos a nadie, al contrario, sentimos un profundo respeto por los Españoles, respeto pero no serviles, ni estúpidos.
que pase una buena semana.

Crimea, la història es repeteix

Els mitjans de comunicació, actual termòmetre del que preocupa als ciutadans ja han oblidat que fa unes setmanes estàvem, segons titulars, a un pas de la tercera guerra mundial per culpa del que passava a Crimea.
En aquest blog ja vaig situar on es això de Crimea, avui al sud d'Ucraïna, al mar Negre.
Avui reprenc el tema perquè he acabat un llibre, Crimea, la primera gran guerra, Orlando Figes, Edhasa, un document històric.
Avui no llegim història i això es greu perquè la història es la única eina que ens lliga amb el passat i el passat es la nostre memòria.
Al 1853 els russos es varen enfrontar al imperi Otomà, al Regne Unit, a França, al imperi Austro Hongarès i varen perdre la guerra però varen guanyar Crimea el terreny perdut!!!!
Ningú no recorda aquella guerra però, de fet, es la guerra que marca el canvi de tot el mon occidental.
Va ser la darrera guerra on els monarques varen enviar milers d'homes a la mort senzillament perquè aquella era la seva voluntat, no pas per afavorir a ningú.
La guerra no es va originar a Crimea sinó a Jerusalem per una qüestió religiosa entre cristians i musulmans. Els russos varen considerar que tenien que defendre als cristians contra els musulmans del imperi Otomà i els anglesos, sempre ells, varen anar a buscar als francesos per defendre als turcs!!!!!!!
Per què els anglesos i francesos defenen als turcs, per evitar el poder dels russos, res mes. Amb això tan senzill n'hi ha prou per fer morir centenars de milers de persones en batalles com Balaclava, el setge de Sebastopol, etc....
Va ser la darrera guerra on els exèrcits anglesos eren senzillament homes agafats a la força, on els russos eren quasi bé esclaus que no tenien ni sou.
Va ser la primera on els francesos tenien fusells en lloc de mosquetons i podien matar a 1500 metres mentre que els seus enemics només a 300.
La primera on una dona, Florence Nighthingale va crear el primer cos d'infermeres.
La primera on, gràcies a un metge rus, es varen crear els primers hospitals de campanya, on es va començar a operar amb anestèsia.
La primera on, els francesos varen començar a introduir uniformes no per lluir sinó per lluitar.
Una de tantes on els qui manaven, enviaven als homes a morir sense raó senzillament per fer volum.
Aquí va ser cèlebre la famosa càrrega de la caballería lleugera que va anar a la mort per una discussió entre dos oficials (cunyats)
Llegeixes i veus que el mon no ha après res dels polítics ni dels governants. Els anglesos sempre jugant a tots els costats, això els catalans ho hauríem de recordar, no?, els francesos lluitant contra els russos i al moment d'acabar la guerra es varen aliar amb ells per a lluitar contra els Austríacs, Els serbis, els piamontesos els austrohongaresos, etc...tots traint se els uns als altres.
Ela aliats varen demanar ajut als Tàrtars, vertaders habitants de Crimea i quan va acabar la guerra els varen abandonar i els russos, com a venjança els varen expulsar, exactament com ara fa un mes ha fet el Putin
Puc seguir i seguir i trobarem tantes similituds entre aquelles situacions i les actuals que només fa falta llegir una mica per saber que passarà.
Ucraïna serà un país fronterer en territori de ningú perquè no interessa a ningú, ni ell ni la seva gent i els aliats el volen de frontera davant de Rússia, exactament el que vol Putin.
La gent no es important, la geoestratègia si.
Si els Catalans volem guanyar el nostre combat hem de ser molt més intel.ligents i lluitar amb el cap i no amb el cor. 
Hem de mirar el que ja varem fer malament en el passat i confiar només en nosaltres. Al 1714 varem confiar en els anglesos, austríacs, i tots ens varen deixar a la estacada.
Nosaltres guanyarem si construïm una industria forta, un país forta i llavors els altres hauran de fixar se en lloc de deixar nos de costat.
Llegiu història, el seu missatge es lapidari. 

diumenge, 4 de maig del 2014

bisbes o senils

L'arquebisbe Sistach, de 77 anys, diu que si volen, ell està disposat a seguir al capdavant del arquebisbat de Barcelona. Diuen també que un dels qui apareix com a possible substitut es el Sr. Cañizares, de 69 anys.
Com pot un home, als 77 anys, voler fer front a una tasca tan i tan difícil com es reconstruir una església en un país on la gent ja no creu, Miopia, egocentrisme, incompetència, autosuficiència, senilitat?????
Als 77 una persona es, segurament, un pou d'experiència i de consell però no pot ser un director de res. Pot acompanyar i assessorar però no gestionar.
Tot té un temps, el seu temps i la natura es la cosa més sabia que hi ha en aquest mon.
Ens ha donat una cosa que es diu raó i la raó ens ha de dur a la gestió de la raó i aquesta gestió al discerniment del que està bé i el que no i aquest discerniment a la capacitat de prendre decisions encara que no sempre siguin les més agradables.
Imagino que la més difícil es la de passar el relleu a qui ve per darrera però, a tal vegada, mai no hi haurà cosa que ompli de més orgull que passar aquest testimoni i veure que el teu camí, la teva feina, han servit perquè els qui venen darrera puguin avançar.
Sr. Sistach, plegui, per el bé de la seva comunitat i de la seva església
 

sous i sous

Avui he llegit al diari que el Sr. Messi haurà de pagar aproximadament 35.000.000€ a hisenda per infraccions en els darrers 6 anys. Una lectura ràpida ens fa pensar en el que aquest senyor ha defraudat i prou però una segona pensada m'ha fet recordar que des de fa setmanes, el club al que pertany li està renegociant el seu contracte. Casualitat o causalitat, els meus mals pensaments m'han dut a la següent conclusió: jo, que soc soci del Barça, com els altres cent i pico mil socis pagarem la multa a hisenda del Sr. Messi!!!!
Si senyor, el Barça, es a dir cent i pico mil i jo, pagarem al Sr. Messi, diuen, 25.000.000€ any per que el Sr. Messi recuperi els seus diners i pugui pagar sense cap problema la seva multa a hisenda. Ningú no dirà res, cap mitjà ho destacarà i ni club ni "oposició"diran res perquè Ell es qui es i a mi em cau la cara de vergonya.
Quan un lluita diàriament amb els sous d'un mateix i els dels qui el rodegen i veu al voltant els becaris que no cobren o els mal paguen 300€ al mes. Persones que malviuen amb sous subsistència de 400€, i es discuteixen els salaris mínims a 780€, jo em nego a callar i mirar cap un altre costat.
Si realment volem un altre tipus de societat hem de començar a eradicar, a no acceptar aquest tipus de comportaments que justifiquen sous a actors, models, financers.    
Bona setmana
 

dijous, 1 de maig del 2014

Atur

El govern de l'Estat ha declarat amb tota satisfacció que, casualment just quan toquin eleccions, s'hauran creat 600.000 llocs de treball nous. Es important fer notar que no diuen, i el matís no es petit, que crearan sinó que ES crearan. La diferencia es tan senzilla com que ells no diuen ni qui ni com es crearan sinó que, això, es crearan 600.000 nous llocs de treball.
Evidentment ells, i jo també, confien en que siguin les empreses qui els treguin las castanyes del foc perquè ells no han fet absolutament res que ajudi a resoldre aquest tema.
Espanya, com Itàlia, està assolint una sistema en el que hi ha polítics d'un costat que fan el que volen i les empreses, de l'altre que també fan el que volen però son les que mouen el país. No es cap entorn idíl·lic però com a mínim inspira una certa confiança perquè si d'els polítics hem d'esperar polítiques regeneradores.....
Parlem clar, el nostre atur es estructural, per això tenim la taxa que tenim. Estructural significa que no es conjuntural com es pot donar en altres mercats, aquí hi ha un nombre d'aturats més alt perquè no hi ha, ni hi haurà, empreses suficients per encaixar tots els potencials treballadors en els millors dels casos.
Per què? perquè Espanya en èpoques del Sr. Aznar en primer lloc i després el Zapatero va optar per canviar el nostre model productiu. Això no es diu gaire però es la mare dels ous de tots els nostres problemes. Varen substituir les fàbriques, quasi bé totes, adduint que era més econòmic fabricar a Xina, lo que només era una mitja veritat, per una fàcil, altament enriquidora, sobretot per alguns privilegiats industria del totxo.
El negoci immobiliari semblava infinit, espai en sobrava, requalificacions era senzill, les feien ells mateixos amb sucoses comissions, la mà d'obra era abundosa i compradors no mancaven perquè els bancs donaven crèdits a tort i dret.
Però cap negoci es infinit i els que s'aixequen en una base inestable cauen irremeiablement.
Es clar, entre mig, les empreses, abandonades a la seva sort havien substituït el seu I+D per costos baixos a Xina, pa per avui, fam per demà. Els treballadors, enlluernats per sous alts i ràpids a la construcció abandonaren les empreses i, el que encara es pitjor, abandonaren els estudis, tancant la porta al seu futur.
Ara, d'aquests en diuen "ni-nis", ni feina ni estudi. On eren els polítics per impedir aquesta migració salvatge cap un sector temporal? Es clar, ben amagats darrera els números fastuosos del creixement.
Bé, tot això es passat però el present es molt cruel.
D'entrada ens trobem amb tots aquells aturats que tenen més de 45 anys. quina es la probabilitat de que trobin feina per compte d'un altre? petita, molt petita, tan petita que fins i tot aquest govern farcit d'incompetència se n'ha adonat i els ha ofert cobrar tot l'atur de cop i que així puguin muntar el seu propi negoci. Si senyor els aturats de més de 45 haureu d'anar ( o haurem, mai se sap) a buscar vos la vida fent algo diferent del que heu fet fins ara. Difícil, cruel, feixuc, si, tot això i més però es la única solució. Ningú us vindrà a ajudar.
Les empreses, que tampoc son animes caritatives, aposten per els joves, més econòmics i més dúctils a l'hora de dirigir, encara que menys vàlids i menys experimentats, com a mínim a curt termini.
I els joves, bé, els joves ja heu descobert que el mon no s'acaba aquí sinó que comença allà, es a dir que ara la feina no vindrà a vosaltres sinó que vosaltres heu d'anar on es la feina.
Descobrir que el mon es molt més gran que casa nostre es cosa bona per a vosaltres però molt dolenta per el país perquè pocs tornareu i tot el que valeu i teniu es quedarà fora.
Per els altres joves, els qui no han estudiat, només una solució, accepteu amb humilitat el vostre error i torneu a estudiar, mai es tard per estudiar i, encara que us incorporeu més tard al mon productiu, tindreu una oportunitat de fer ho. 
La persona que no estigui qualificada, demà no servirà per res ni per ningú. Mà d'obra barata, explotada i sacrificada, però com que n'hi ha més barata que vosaltres a d'altres llocs del mon, ni això us quedarà.
Sempre he cregut que les coses les hem de fer nosaltres mateixos i ara, amb la destrossa que ha provocat la crisi i els nostres dirigents, només ens queda aquesta solució.
No soc pessimista ni derrotista, ans al contrari soc tremendament optimista i per això confio en nosaltres mateixos, en la nostre capacitat de sortir i tirar endavant però la meva edat també em fa ser realista i abandonar falses esperances on no hi son, en els polítics.