Ni tan sols crec que tingui cap possibilitat de "guanyar" aquest debat. el nostre mon es mou per fets consumats que no tenen perquè ser ni correctes ni raonables, ni justos ni coherents però sembla que a uns pocs això ja li va bé i als altres ningú no ens pregunta així que el joc està servit.
Estem creant una pantalla dependència que es força més que preocupant.
Abans d'ahir varem anar al teatre i, com es normal, una veu va demanar de tancar els mòbils, la llum de la sala es va tancar i, tot d'una es veien desenes de persones amb la cara il.luminada per la seva pantalla del mòbil....
Aterres en un avió i el primer que veus es no desenes sinó la totalitat dels passatgers revisant el mòbil, vas a un restaurant i la majoria de la gent, enlloc de parlar amb la gent de la taula, mira el seu mòbil. I així podríem seguir estona, al cotxe per el carrer.
Evidentment hi ha una practicitat en l'ús del mòbil però quan acaba lo pràctic i quan comença l'alienació.
Ens hem acostumat a rebre moltes dades i totes de manera instantània i sembla que tot s'ha de veure i fer en el moment. Hem perdut la perspectiva i la capacitat de raonar. Ens ho donen tot mastegat perquè no tinguem que pensar.
Sens dubte hi ha avantatges perquè la pantalleta et pot ajudar a trobar te quan et perds i a opinar i moltes altres coses però el que més em preocupa es que mata qualsevol intent de culturitzar, educar, aportar ètica i racionalització a les coses. Es perd la recerca, l'anàlisi, la lectura pausada, la capacitat de concentració, d'introspecció, d'intimitat.
Els joves es comuniquen només a través del mòbil tot i tenir les persones amb qui parlen davant. La gent es felicita amb el what'sapp en lloc de trucar.
Perdem la capacitat de comunicar darrera una suposada capacitat de interconnectar.
Som immediats però hi això quin valor ens aporta.
Bé, ara estic escrivint en un ordinador i això es publicarà en un blog que ningú llegeix perquè no soc part de les xarxes multitudinàries i suposo que per a molts això es una contradicció. Només en part, segueixo creient que som nosaltres qui hem d'aprofitar les eines que tenim però no viure per aquestes eines, petit matiç.
Jo segueixo preferint un bon llibre
Bona setmana.
