informació

La informació es "algo" que sempre ha existit. La informació son dades, son fets i aquestes aquests sempre han estat presents però no tenien aquest nom, senzillament eren fets.

La informació comença a ser ho el dia que una persona recull aquests fets i els transportà en un altre lloc ja fos a peu, o a cavall o com fos. Aquell primer home que va recollir un fet i el va dur a un altre lloc per explicar ho, aquell home va ser, sense saber ho, el primer periodista, el primer informador i en ell està l'origen d'una tasca imprescindible en la nostre societat. Tasca no obstant que la pròpia societat s'ha encarregat d'embrutir i distorsionar.

Perquè informar es una cosa i desinformar o manipular la informació son coses completament diferents encara que força semblants.

Aquell bon home que va recollir aquell fet imagino que el va transmetre a d'altres explicant el que recordava i, imagino, no es va dedicar a explicar ho de manera diferent. No m'imagino pas, aquell primer informador, transformant la nova en un altre de diferent.

Ara bé, segur que no va trigar gaire algú a descobrir que si la informació transmesa no era necessàriament la verdadera, ell en podia treure un profit. I si fa poc em descobert al primer informador, poc després acabem de descobrir al primer manipulador.

Es ben curiós veure que darrera cada bona acció i ha algú que es capaç de fer ne la versió dolenta, perversa.

Alguns diuen que l'home es dolent per naturalesa, em resisteixo a creure ho però es ben cert que n'hi ha masses de dolents que, a més, es fan notar més que els bons.

Però no ens apartem de l'informació.

Ja tenim l'informador i el manipulador. 

Poc després apareixen els mitjans i aquests neixen per informar o manipular????

Estic convençut de que els primers mitjans només buscaven informar, es a dir varen començar amb un objectiu net, tot i que d'altres ja s'encarregarien de desmanegar la cosa.

Avui, un llegeix un diari i, si s'entreté una mica a buscar el sentit del seu contingut, descobrirà una informació i un interès per orientar la opinió del lector cap a un objectiu i no només enumerar un fet.

La manipulació de l'informació ha aixecat i enfonsat governs, països, persones, ha provocat guerres i ha mogut la gent d'un costat a l'altre.

La informació ha estat capaç de salvar persones, governs, països i. segur ha evitat altres problemes.

Crec que, primer el paper, després les ones de radio i finalment la televisió han ajudat tant com mal han fet i només ara, en aquest segle XXI, existeix una eina que es capaç d'informar, també de manipular, però sobretot,de destapar als manipuladors de manera espontània i ràpida.

Internet ens ha tornat a nosaltres, les persones, la capacitat d'aixecar un dit i poder dir, ep! això no es pas cert, la veritat es un altre.

Semblarà poca cosa però que gran es poder gaudir de la veritat, ni que sigui perquè entre nosaltres ens l'expliquem.

Tinc un gran respecte per als qui son on hi ha conflictes i, a pesar del risc, busquen informació per els qui som a casa. Tinc un gran respecte per els qui han fet de la veritat el seu ofici i lluiten per que aquesta sempre sigui coneguda.

Que la veritat mai no sigui tapada per els manipuladors.

el mon 2

I  ahir vaig començar a parlar del nostre mon i parlava dels musulmans o mes aviat del EI que no es pas el mateix encara que aquest es nodreix dels primers. 

I ahir acabava amb una indústria, la del armament que no protesta pas del escenari que tenim al mon, ni ella ni d'altres que no son potser tan violents però als qui, el mon convuls ja els va bé encara que ho neguin.

"No me siento alguien poderoso, sino una persona que ha contraido un compromiso con sus clientes para mejorar sus vidas. Nuestra misión es construir un futuro financiero mejor para los que nos confian su dinero", diu Larry Fink, director de Black Rock, el gestor de fons més gran del mon, que gestiona un patrimoni com si fos la 4ª economía del mon. Poca broma. Ell ho diu força clar, el que li interessa no es pas el benestar del mon i dels països sinó el dels seus inversors. I un es pregunta, si els interessos financers d'aquest grup son diferents, per exemple del que un país petit com Catalunya volgués, qui creieu que imposaria el seu criteri, ells o nosaltres........

Més o menys com ara els alemanys que diuen, segons les enquestes, que ells volen que Grècia deixi l'euro..... I ells qui son per opinar sobre el que els Grecs poden o no fer??? Poden ells decidir ho? El seu vot val més que el dels Grecs?, no es pas un mon democràtic o senzillament es democràtic mentre guanyin els de sempre.

No es pas aquesta la Europa que jo vull ni dins la que jo vull viure. Una Europa on hi ha països de primera i segona divisió, on els rics manen e imposen el seu criteri als qui no ho son. Això no es pas nou, es tan vell com la història del món.

Cada cop tinc més clar que la gent, els qui sempre han estat sota el jug dels poderosos, ara, gràcies a internet, tenen, tenim la possibilitat d'intentar canviar l'status quo.

Si nosaltres hem salvat als bancs de la fallida, tenim dret a controlar als bancs i això significa que ells no ens poden imposar la seva llei, aprofitant que la justícia, de vegades voluntàriament cega, els defensi.

Els Alemanys, com els Francesos be que varen finançar durant molts anys als Grecs que despilfarràven i no deien pas res. Si ara han perdut, i parlo dels Alemanys, mala sort, més o menys com ens han fet a nosaltres. No seré pas jo qui els defensi.

Tots ells ho han fet malament i lo just es que ho paguin tots i no només els pobres.

Justícia, igualtat, solidaritat, democràcia..... si el meu blog te teranyines, aquestes paraules encara en tenen més o bé es que alguns només les treuen del calaix quan venen eleccions.

Recordeu, i només es per un record, que el qui avui presideix el Consell d'Europa es un senyor que ha estafat a tots els seus socis europeus quan era a Luxemburg, legislant amb trampes perquè les grans corporacions es quedin allà. Justícia, democràcia, igualtat, solidaritat, bona setmana, seguirem

El mon

El meu blog te teranyines del temps que fa que no escric. Demano disculpes als pocs que encara em pugueu seguir.

Escriure requereix un estat d'ànim, un punt de concentració i una certa fluïdesa en les idees. També, i no seria un punt menor, tenir temes interessants seria un altre punt a considerar. 

El mon, el nostre mon, viu uns temps massa carregats de males notícies, amb poques coses bones que destacar.

Avui, mentre plou fora, podria començar a desbrossar els molts temes que em venen al cap i segur que no seré capaç de treure tot allò que em ve al cap però en tinc ganes.

Llegir El Pais aquest matí m'ha obert la gana. No serà pas perquè sigui una plataforma objectiva però senzillament t'ajuda a enumerar molts dels temes que conformen el nostre mon.

"EI" suposo que ha de ser el primer tema. En Castellà diuen que "quien siembra vientos recoge tempestades" i el mon occidental ha menyspreat tant de temps als musulmans i el mon musulmà que no es pas estrany que ara el mon hagi de fer front a EI, a Boko Haram, Siria i El Assad, Irak, els Kurds, Libia, Qatar, i tot el que volgueu.

Crec que, amb tota franquesa, la qüestió musulmana penja de dos grans potes: el menyspreu secular que els occidentals han atorgat als milions de musulmans que ho ha arreu del mon i, igual d'important, la pobresa i desigualtat que aquesta crisi ha agreujat.

Pensem per un moment que nosaltres som una persona jove, criat en el mon occidental, rodejat de riquesa però riquesa inaccessible, amb pocs estudis, amb massa temps lliure perquè no tenim feina ni pervindre i, per acabar ho d'adobar, uns il.luminats que no paren d'alliçonar i taladrar amb lo únic que realment els pot excitar, el paradís!!!!!!.

Costa tant de veure que així jo també podria caure en aquest parany impossible?

Tot això sense oblidar els munts de diners que tots els grans països segueixen fent amb la venda d'armes, les corrupcions de líders i caps d'estat, etc etc...

Jo no tinc pas la solució però diuen que quan coneixes l¡origen del problema ja tens la meitat de la solució, no???

seguirem demà