Mali

Aquesta muntanya es diu la ma de Fátima (Main de Fatme) i esta a Mali.

Per uns es un lloc d'escalada únic, per altres es tot un símbol del país.

Per mi es un record inoblidable.

Sigui com sigui la muntanya s'ho val i es una bona manera de començar la setmana.

Bona setmana

ICBC

Nomes son quatre lletres però signifiquen molt mes que quatre lletres.

Es el nom del primer banc xinès que ha obert oficina a Espanya. En terminologia militar seria el que anomenen el "porta estandarte" d'un mon nou que s'ens ve a sobre.

Per tots aquells que quan diuen "xinos" (en lloc de dir xinesos) pensen en uns homes grocs, petitons i lletjos que viuen molt lluny i que nomes saben copiar i mengen arròs i gossos i ho fan amb palillos i no com les "persones". Per tots aquells que creuen que lo únic que val la pena dels xinesos son els restaurants perquè son barats, per tots ells us informo que els xinesos ja son aquí. Així com en Tarradellas va cridar des d'el balcó de la Generalitat: "ja soc aquí", els xinesos ja han arribat però a diferència d'en Tarradellas, ells no diuen res, senzillament arriben i prenen possessió del que ja es seu: el mon sencer.
No son com nosaltres o millor dit no som com ells perquè ells son 1.700 milions de persones i nosaltres, els europeus uns 200. Son molt mes treballadors, mes gregaris, molt mes estalviadors, molt mes alts del que ens pensem, i tenen un país enorme, riquíssim, amb ciutats que no podeu ni tan sols imaginar. Son com les formigues, una a una no es fan veure però si les ajuntes totes et cobreixen el terra i ja no ho pots evitar.
Ja fa molt de temps que estan construint un mon diferent amb regles de joc diferents, amb criteris i objectius diferents dels nostres, potser no millors però si altament eficaços en la seva majoria.
No diré que els admiro perquè no seria correcte però si que els hi tinc molt de respecte perquè son pacients i esperen qua fruita caigui del arbre sense tenir que sacsejar lo innecessariament.
He pogut veure com han passat de ser copiadors a fer ho millor que el mestre.
De no tenir un duro a controlar el deute de tot el mon.
De passar gana a ajudar tot un continent, Africa, a tirar endavant.
De no tenir res a ser la primera economia del mon.
Potser no tot ho fan be, hi ha molta pobresa encara i molta explotació però com diria Algú: "qui estigui lliure pecat que tiri la primera pedra" o es que a casa nostre no hi ha explotació i miseria???
Durant anys hem anat a comprar a casa d'ells perquè era mes barat, ara nosaltres ja no sabem fabricar i ells comencen a apujar els preus perquè ells son els únics proveïdors possibles, i nosaltres que protestem però no hi podem fer res.
Prepareu vos a veure productes xinesos i empreses xineses dominant mercats.
Aquí nomes podrà triomfar el qui sigui capaç de competir amb molta saviesa en lloc de pensar que nomes son xinesos....
Encara ara, quan vaig a una fira xinesa veig occidentals mirant per sobre del ombro i tractant amb displicència als xinesos, però també veig com, quan els occidentals han marxat, els xinesos s'enriuen de la tonteria i prepotència occidental.
Ni hao........

60

Seixanta, es un número rodó que no te cap mes importància que no pugui tenir el 59 o el 38 o el 126 si no fos que quan el número s'associa a una edat la cosa ja no s el mateix.

Seixanta significa que fa una certa estona que has passat la meitat de la teva vida i que per tan et queda menys recorregut del que ja has fet. Com que ningú no sabem quan dura el recorregut que cadascú hem de fer doncs sempre et fa pensar que "que poquet ens queda".

Però es clar no ho sabem i després resulta que ara la gent viu fins els vuitanta o noranta i un pensa, encara queden vint o trenta....... No deixa de ser un consol o no.

En qualsevol cas un te tendència, a mida que suma anys ha mirar enrere molt mes que endavant i rebobina tot el que ja ha passat.

Però tornem al seixanta. Seixanta, quan nosaltres érem petits era sinònim d'avis, de gent gran, molt gran i es clar, quan aquest numero et toca a tu, imposa.

Ara bé, hi ha seixanters i seixanters. N'hi ha que amb seixanta aparentin vuitanta i altres que quaranta. La majoria no obstant aparenten seixanta que es el que toca i "a mucha honra" com diuen els nostres veins.

Si hagués de sopesar avantatges e inconvenients crec que guanyaria amb els avantatges.

- En primer lloc poder dir que ja els tens, cosa que molts, des afortunadament mai no ho podran dir....

- En segon lloc tenir la capacitat mental de poder reconèixer i valorar que un ja ha arribat a aquest nivell d'edat.

- Poder mirar enrere i veure tot el que has aportat en aquest mon en forma de família i fills.

- Poder pensar que hi ha persones adultes, que son els teus fills, que et reconeixen com a pare o mare, ostres això no te preu, no creieu?

- Si tens la sort de tenir parella, la parella amb la que has construït el vostre mon, això també te a seva conya tot i que cap dels dos tingui la metixa pinta que als 20 anys.....

- Si a mes pots viure dignament i fruir una mica de la vida.

- Si pots omplir de vida els teus anys, ja que no pots omplir d'anys la teva vida

- Si encara notes com el teu cos s'emociona amb les petites coses, un somriure, una flor, un llibre, una cançó

- Si encara tens força per aixecar la veu quan no estàs d'acord amb les injustícies del mon

- Si encara pots menjar el que t'agrada sense tenir massa cura dels diferents índexs mèdics que ens controlen  

- Si encara pots caminar amunt i avall uns quants kilómetres

- Si encara tens la memòria suficient per recordar, encara que no sigui al moment, aquell nom que ara no recordes

- Si encara pots riure i per sobre de tot pots riure amb algú i pots riure de tu mateix

Llavors, si tens tot això, que punyetes podem protestar per el fet de tenir 60 anys...

Una mica menys de cabells, el seu color, un cos no tan "serrano", que al autobús et deixin seure, alguna pastilleta de mes, pppfffff.

Bajenades.

Ahir un bon amic en va fer seixanta i fa uns dies un altre també va tenir la mateixa sort. Al primer no l'he trucat per no alterar el seu estat d'ànims però de tot cor el felicito perquè ell hi ha arribat força be ( a mi encara em falta una estoneta).

Benvolgut Miquel, punyetera enveja es el que la resta del mon ha de tenir mirant te ahir.

Per molts anys

hipoteques

Vagi per davant que tinc la immensa sort que no tinc cap hipoteca i menys un deute bancari que em pengi sobre el cap. Tot i això hi ha notícies que no apareixen en grans titulars però jo com a mínim valoro moltíssim.

La darrera ha estat la sentencia d'un jutge al País Basc que allibera a una família d'un deute hipotecari etern un cop ha entregat el pis objecte del deute. Em sembla que en diuen un cop ha fet "dación de la deuda" o algo així.

La cosa es basa en el fet de que quan tu no pots pagar el teu deute hipotecari el banc o caixa et desnona, t'embarga i a mes segueixes devent l'import del crèdit. Es a dir que tot i que ja no tens el be per el qual estaves pagant, perquè el banc se l'ha quedat tu encara deus el credit perquè quan ells es queden el be hipotecat ho fan en base a un nou valor que "ells" estableixen sempre mes baix que el que tu vares comprar i així es queden per menys el que ells abans han sobrevalorat.

Be, com que el 99% de la gent no tenim potestat de discutir les normes bancàries i ells fan el que volen tot i que ho facin malament, es bo saber que com a mínim un jutge ha tingut la saviesa de reconèixer el que en termes jurídics s'anomena una clàusula abusiva que fa que el contracte sigui no vàlid.

El BBVA, en aquest cas el banc que ha perdut evidentment recorrerà i tots s'han afanyat a dir que aquesta sentència no genera jurisprudència.... Es clar, si s'accepta la jurisprudència hi haurà molts bancs perjudicats però sobretot hi haurà molta gent injustament penalitzada que s'alliberaran del jug injust dels prest amistes usurers.

Per mi es una gran noticia i fora bo que tots els ciutadans ens féssim ressò d'aquesta bona nova i busquéssim maneres de guanyar aquesta batalla contra els bancs.

Per cert, avui he llegit també que un matrimoni de jubilats de mes de 70 anys ha guanyat també el seu judici contra els seus creditors els quals exigien un deute que, amb el seu sou de jubilats no haguessin pogut pagar en menys de 13 anys si haguessin pogut viure del aire.... En aquest cas el jutge ha determinat que aquest matrimoni no es culpable dolós del  deute que tenien i ja han pagat amb escreix el que podien pagar i no han d'estar condemnats de per vida.

Dos jutges han demostrat humanitat, hi ha jutges que son persones i pensen i actuen com a tals.

Si la justícia funciona un país funciona.

els tres tombs

Avui diumenge, a Sant Cugat hem celebrat els Tres Tombs, la celebració de San Antoni Abad, patró dels animals.

Nosaltres i hem anat amb la nostre gossa, la Fibi, una labrador retriever. Hem arribat just a temps de la benedicció que feia el capellà i ens hi hem acostat per allò de bo serà que ens beneeixin a la Fibi.

El capellà estava fent una glosa de les grans obres de Déu i, per variar, hi ha tingut que posar la seva pròpia interpretació dels fets de Déu quan ha dit que Déu va crear els animals per ajudar als homes!!!!!!

Es a dir que segons aquell home Déu va ser qui va crear l'esclavatge al crear uns éssers per a treballar per els altres.

Bé, segurament jo m'he alimentat d'altres fonts però tenia entès que Déu va crear el mon i en ells hi va posar en primera instància els animals i les plantes per conformar un mon ric i divers i després hi va afegir l'home (i la dona) i va ser quan la va cagar al donar massa poder al home, cosa per la qual no estava preparat.

No m'he esperat a rebre la benedicció d'aquell home i confio en que Déu no l'hagi sentit.

Després hem seguit la desfilada i ha estat força maca, amb molts de cavalls de tot tipus i, sobretot, m'han agradat els carros, alguns realment peces de museu, testimoni vivent d'una època no tan llunyana encara que sembli de fa mil anys.

Carros arrastrats per mules o cavalls de tir, quants nanos no saben el que es una mula...

Carros de boters, carros que duien els sacs de cereals, carros que permeten recordar oficis que ja no existeixen. Quan els he vist, per un moment he recordat que jo si que els he vist quan era petit........

Un s'ha de fer gran per recordar i per valorar els records.

aeroport de Barcelona

No podia acabar el meu viatge sense un altre curiositat pròpia del nostre país, tercermundista encara al segle XXI.

Imagineu l'aeroport de Barcelona un dissabte al mig dia. Dons es una hora on l'activitat es baixa.

Els avions que arriben son pocs en comparació amb els dies feiners o les hores "punta".

Un cop aterrats, vaig anar a recollir l'equipatge i a la pantalla hi deia cinta 6.

A la cinta 6 estaven surtin les maletes d'un vol d'Air Europa que, via Madrid, venia d'algun lloc de Llatinoamérica, cosa evident per el tipus de passatgers que esperaven.

Sorprès vaig veure que el meu vol, d'Amsterdam era el tercer a la cua de la cinta. Davant estava el de Madrid i un de París.

Com no es freqüent que en una mateixa cinta hi hagi tres vols seguits vaig mirar al darrera per veure com anaven les altres cintes i totes estaven parades i sense gent.

Llavors vaig entendre la mecànica intel.ligent de la direcció del nostre aeroport. Si estem en hores baixes no cal emprar les altres cintes (no fas cas que es gastin), posem a tothom en la mateixa cinta i que vagin fent.....

Resultat, les maletes d'Amsterdam s'alternaven, podríem dir s'agermanaven, amb les que venien de Madrid. Les de París varen desaparèixer de la pantalla.

En resum, la cinta 6 tenia unes dues centes persones, o mes, esperant, mentre la resta del aeroport feia la becaina.

Això es modernitat i això es el primer que descobreixen els qui venen de fora quan arriben a la república bananera de Catalunya, situada a Espanya. 

KLM

Els qui viatgem en avió tot sovint tenim un gran privilegi, el de poder conèixer mon i segurament molts mes que ara, aquesta hora, no tinc ganes de recordar.

Tenim, no obstant, alguns problemes inherents al viatge en avió: estem a les mans de les companyies aèries i les seves accions.

He aterrat avui, a les 6 del matí després d'un viatge des de Taipei, amb escala d'una hora a Bangkok, es a dir un munt d'hores i una mica mes, per trobar me que KLM, la companyia amb qui he fet tot el vol acabava de tancar la porta d'embarcament que ells m'han venut com a possible perquè he arribat 15 minuts tard i el vol era tancat.... (encara no havien retirat el finger de la porta)

Evidentment he perdut el vol, m'han donat un cuponet per el proper vol que compri de 50€ i a esperar 7(set) hores al aeroport....

Es a dir que segons KLM, 7 hores de la meva vida valen 50€ i ni tan sols una disculpa.

Per cert, aquesta connexió quasi be impossible es KLM qui me la venut, es a dir que fieu vos d'ells.

Perfecte, ells poden fer el que vulguin, jo també, apunto KLM a la llista de les companyies a evitar i quan arribi a Barcelona els hi posaré una demanda via la ACAV.

Suposo que no arribaré gaire lluny però crec que es el mínim que podem fer, protestar, no conformar nos.

bon cap de setmana

20% d'atur

Estic tornant ara d'un viatge a Hong Kong i Taiwan, país aquest on no es que precisament Espanya sigui un lloc molt reconegut.

He estat en una fira internacional del sector del joguet.

Totes, i repeteixo, totes les converses que he mantingut amb gent no espanyola, en algun moment m'han preguntat amb una cara de circumstàncies, i que lo del atur fatal, oi????

Poc menys que es pensen que estem a un pas de la guerra civil o un aixecament popular gràcies al nostre ja famós 20% d'atur.

Ja som mes famosos en el mon per tenir la tasa d'atur segurament mes gran de tot el mon "desenvolupat", i encara seguim discutint les reformes laborals.

Anem be, anem molt be i encarats no al futur sinó al precipici....

Després em passo mitja reunió explicant que les coses no estan tan malament, que si l'economia submergida, que si alguns sectors, com el jogueter, van cap amunt, etc... i no se si es per pietat o consideració em diuen, aahhh, així no esteu tan malament.

Be, els hi ofereixo primer si volen el Zapatero per casa seva i la resta del seu govern, però ningú no el vol.

Definitivament tenim feina a fer i la primera es de relacions públiques institucionals, perquè tots els professionals anem explicant per el mon que nosaltres com els italians, tenim un govern que no serveix per res (o pitjor) però les empreses seguiran tirant endavant del carro.

Be, ja torno que tinc feina a ajudar a tirar del carro.

raqueros

Potser a algú li ha picat la curiositat la foto del blog. Es una foto que vaig fer al port de Santander i forma part d'un petit grup escultòric en homenatge als "raqueros".

Els raqueros eren els nens de condició humil, que es tiraven a l'aigua per recollir els diners que la gent els hi tirava.

No coneixia ni la tradició ( si així s'en pot dir) i em va agradar l'escultura. Aquest es el meu petit homenatge a uns nens que es tiraven al mar per tal de poder recollir les engrunes que els qui mes tenien els hi tiraven com a divertiment.

El mon sempre ha tingut aquest tipus de comportament, d'uns i altres, i els nens sempre han estat uns dels qui mes han patit aquestes situacions.

Avui els raqueros de tot el mon segueixen existint en molts llocs del mon i ningñu no els recorda amb una escultura.

Des d'aquí el meu homenatge a tots ells a tot el mon..

optimisme o no

L'altre dia llegia l'escrit d'en Roca i Junyent on ens demana un xic ( o un molt) d'optimisme per tal de fer front al 2011. Ens deia que, a pesar de tot, i tot es molt, ens hem d'arremangar i tirar endavant perquè aquest es l'únic camí per sortir ne d'aquesta maleïda situació.

Estic completament d'acord i us ben prometo que, a qualsevol lloc on algú m'escolti, jo soc el primer en dir que aquest 2011 serà millor que el 2010 tot i que els diaris sembla que disfrutin trobant tot allò que sigui negatiu i res de lo positiu. On les notícies negatives es multipliquen, amplien i detallen mentre que les positives sembla que s'escriguin amb lletra menuda.

Crec que, si tots estem en el mateix barco, hem de remar en la mateixa direcció i, en alguna mida, tots hem de ajudar a crear un mínim estat d'ànims que ens permeti treure el cap fora de l'aigua abans no ens ofeguem.

Els mitjans no son aliens a tot això i si be el que ven es lo dramàtic i lo negatiu (no se perquè) també han d'ajudar, sense mentir, a crear un estat d'ànims que ens permeti sentir que això no es una guerra perduda abans de començar.

Ja se que les coses no estan be, se que molta gent pateix lo no escrit per sobreviure i se que soc un privilegiat per poder estar en una situació millor que la de molts conciutadans.

Abans d'ahir, passejant amb la gossa al capvespre per una zona residencial de Mirasol (Sant Cugat), en una zona de contenidors de brossa, un home anava destriant entre les deixalles buscant no se si menjar o res que el pogués ser d'utilitat. El home anava amb el cap cot i s'amagava del mon per tal de poder buscar una mica d'algo que l'ajudés a sobreviure.

Una estona abans havia vist un parell d'homes que, un munt de terres d'obres havien parat el cotxe i a cop de pala, havien recollit terra per, segurament fer algo a casa seva amb una terra que no era d'ells.

Els primers nomes em van picar la curiositat i vaig pensar, un parell d'espavilats, el segon em va donar un cop molt fort al cor, una sotragada dolorosa, perquè quan son els teu ulls els qui veuen les coses mai no es el mateix que quan t'ho expliquen.

No m'he tret aquella imatge del cap des de llavors i no aconsegueixo aixecar l'esperit per tal de fer front al 2011 i penso que no tinc dret a actuar així.

Per respecte als qui no poden fer mes, crec que els qui tenim una mica mes de mitjans ho hem d'intentar i tibar de la corda perquè tots poguem sortir d'aquest fangar.

En Mas també ho va dir, es el moment d'unir forces en lloc de dividir.

Vull pensar que tenim eines per tirar endavant i, tot i que avui no estic en un moment de gaire optimisme, ajudaré en el que pugui i tant de bo tots feu el mateix

Bona setmana

llei Sinde

Confondre la legalitat amb el tot s'hi val es un perill que la gent (molta) no acaba de valorar amb la deguda atenció.

No valoraré el contingut estricte de la llei que s'ha batejat com a Sinde, segurament mal redactada, però si la reacció que ha provocat en molts "demòcrates" entenen que no es pot restringir de cap manera el fluxe de dades per les xarxes.

HI ha pocs temes en els que em pugui considerar expert però la meva experiència professional m'ha dut a treballar durant mes de 20 anys en el tema de les propietats intel·lectuals e industrials, així que em permeto expressar una opinió amb un cer criteri.

He tingut moltes discussions amigables amb amics i familiars sobre el tema de les descàrregues de pel.lícules a internet i sempre m'han tatxat de primmirat però es que en la meva trajectòria professional he vist sectors sencers d'indústries caure per culpa dels qui fan us lliure de la il.legalitat o la gratuïtat mal entesa.

Molts diuen que les descàrregues de pel.lícules (un exemple) ha de ser gratuït, be però si ho fem així sabem que estem donant arguments als senyors de la Sgae que pretenen cobrar per cada cop que respirem en públic?

Si jo vull una pel.lícula prefereixo pagar directament al seu propietari (distribüidora o productora) que a la Sgae. Pago i ja es meva. Sé que he de pagar perquè se el cost que representa crear i desenvolupar "algo" nou, un llibre, una cançó, un invent, el que sigui.

Aquest país es un país de pirates i així ve d'antic. Sempre ens havíem rigut de'ls qui inventaven tot dient que aquí copiem i ja està i així ho podíem fer mes barat. Ara critiquem als xinesos perquè fan el mateix i ja no ens sembla be perquè ens treuen els llocs de treball.

Si senyor, això es el que porta la mal entesa gratüitat.

Tot el que val te un cost i no es pot menysprear. Els qui inventen, creen, produeixen, abans han hagut de invertir en desenvolupar i això no es gratüit.

Ara que tan parlem de crisi hauríem de fer notar que els països que mes inverteixen en I+D (investigació i desenvolupament) son els qui mes be aguanten. En canvi els paràsits, com ara Espanya, patim mes que ningú. 

Hi ha tota una indústria muntada sobre la pirateria, les copies i aquests estan fent un munt de diners sense pagar ni drets ni impostos. Si a vosaltres us sembla be, a mi no.

Si a Catalunya volem tirar endavant hem de valorar als qui creen e inventen en lloc de buscar copies barates i tots i cadascú de nosaltres hi podem ajudar en lloc de pensar que son els altres qui ho han de fer.

Dos exemples fàcils: no compreu cap imitació al carrer o allà on sigui. Si sabeu ( i ho sabeu) que es una imitació no ho compreu. No us descarregueu cap cançó o pel.lícula sense pagar.

Es un bon principi.

Si volem sortir de la crisi petites coses ens ajudaran a fer ho.

Bon 2011.

 

monument gai

Ho comentava un amic l'altre dia, com es possible que el Sr Hereu sigui tan dolent o tingui assessors encara pitjors que ell. Però la veritat es que aquest alcalde es capaç de fer la mes grossa cada vegada que respira.

Segur que ara era el millor moment, en la seva legislatura, per proposar un monument als homosexuals que han patit a lo llarg de l'historia la persecució i, sobretot, instal·lar aquest monument davant de la Sagrada Família. Només li ha faltat que aquest monument sigui un símbol falic per acabar ho d'adobar.

En primer lloc no estic segur que els homosexuals necessitin d'un monument!! Ho dic amb el màxim respecte per tots ells, no veig quin es el sentit de fer un monument a qualsevol orientació sexual, perquè no als heteros?. Si volem homenatjar a grups que han patit persecució hem de fer un monument a les dones maltractades? i com elles a qualsevol altre grup que hagi patit qualsevol tipus de persecució.

En segon lloc qui es la ment clarivident que ha ubicat aquest monument davant del temple de la Sagrada Família, segur que el millor enemic d'en Hereu. Hi ha milions de llocs a Barcelona molt mes adients i, com a mínim sense cap objecte de crítica ni susceptibilitat però no. També l'haguessin pogut proposar davant de les escales de la Catedral, oi??

Finalment diuen (no ho he vist) que el monument en qüestió no te la consideració de tal i es rosa..... No ho acabo d'entendre, ser homosexual es una opció però no ser perquè s'ha d'associar al color rosa, no es tracta de buscar la normalitat i no la anormalitat?

Renoi, si hagués estat el dia 28, hagués estat una gran innocentada, la pena es que la no innocentada es que tenim hereu fins al Maig.

esglèsies obertes

Vull començar l'any tal i com vaig tancar el passat. Pensant en positiu i demanant els canvis petits que ajuden a millorar la nostre vida.

Vull que el primer sigui molt senzill però molt valuós i ple de sentit.

Obriu les esglésies!!!!

En aquesta petita escapada de fi d'any he pogut comprovar, des afortunadament, que les esglésies estan tancades atenent únicament al criteri del rector de l'església i sembla que aquests senyors solen tenir un criteri de "propietat" de la Casa del Senyor que els ha tocat cuidar.

La Catedral de Santander, mitja tarda, entre setmana, tancada. Un fotògraf que s'estava fora prenent fotos ens comenta tot resignat: "sempre està tancada i només l'obren quan fan missa o quan volen????"

La Catedral d'Oviedo, mitja tarda, entre setmana, amb tots els pessebres muntats al davant de la porta principal, tot de gent pasejant per davant, tancada. Pregunto a un municipal que vigilava (?) i la seva resposta: "no ho sé".........

La Catedral de Barcelona, la darrera vegada que ho vàrem intentar ens varen dir que segons quina hora s'havia de pagar per entrar, i segons quines hores no es podia entrar ni pagant.

Si aquest es el criteri perquè la gent tingui fe, crec que van errats.

Una església es un lloc de recolliment per els qui creuen en Déu i aquest desig de recolliment no es una cosa que es regula a les hores de conveniència del sr. rector.

Si l'església o catedral vol ser regulada com un monument llavors que tingui tal consideració  i prou, si es per als fidels també, aquests han de poder entrar a qualsevol hora del dia i de la nit. Si senyor, de la nit també, així potser alguns hi podrien trobar aixopluc quan no tenen cobert que els protegeixi.

Que hi poden entrar a robar, si, però també es possible que sigui respectada si predica amb l'exemple. Sempre n'hi haurà de borinots però potser es pot ajudar a molt mes.

No m'agraden les esglésies tancades i menys quan tinc ganes d'entrar hi per poder estar una  estona tranquil amb mi mateix.

Una església oberta es molt mes que un recinte obert, es tota una declaració de principis i una questió de coherència amb la religió que es predica.

Imagineu nomes per un moment que demà Jesús tornes a estar entre nosaltres i per poder entrar a casa seva hagués de demanar permís.......

Si comencem l'any obrin les esglésies als qui creuen i als qui no creuen donaran exemple de generositat, altruisme i, de fet, nomes estaran deixant que els verdaders propietaris puguin fer us del que es seu qan ells vulguin.

Benvingut 2011