diumenge, 26 de maig del 2013

Barcelona

Winston Churchill ante lo que se conocería como la batalla de Inglaterra, en uno de sus discursos ante los Comunes, animó a sus conciudadanos: "No infravaloro en absoluto los peligros enormes que pesan sobre nosotros, pero creo firmemente que nuestros compatriotas serán capaces de resistirlos, al igual que lo hicieron los valientes ciudadanos de Barcelona”.

Ahir vàrem anar al teatre, al TNC, a veure Barcelona, obra escrita i dirigida per Pere Riera, un autor de 38 anys.
Us la recomano senzillament si us agrada el teatre, us la recomano doblement si us interessa la nostre històra i sobretot si us preocupa Catalunya, llavors aneu hi veieu com Barcelona va patir per culpa de "persones sense cervell" com es diu a l'obra.
Va passar quan els meus pares eren nens i nosaltres hem crescut amb el record de la "Guerra civil" però tot i que nosaltres no hi vàrem ser, mai no ens l'han deixat oblidar.
 El 16-18 de Març del 38 avions Italians i Alemanys varen bombardejar la ciutat. Diuen que tot això eren experiments per la que havia de ser la segona guerra mundial. Winston Churchill, anys després recordaria aquests bombardejos quan començava la batalla d'Angleterra, com a senyal de reconeixement a la valentia dels ciutadans de Barcelona.
Només es una obra de teatre molt ben interpretada basada en un text molt ben escrit però té un rerefons que val la pena no oblidar.

dilluns, 20 de maig del 2013

tant a prop, tant lluny

De vegades les coses més maques les tenim tant a prop que no som capaços de veure les.
En un mon com el que ens toca viure, descobrir aquelles petites coses fantàstiques que tenim a l'abast de tots nosaltres però que no veiem senzillament perquè ni tan sols som capaços de mirar, es una necessitat.
No deixeu, no deixem que els altres ens diguin el que hem de veure i el que hem de gaudir.
Busquem dins i fora de nosaltres mateixos, al nostre voltant, no cal anar gaire lluny, us ho diu un que ha voltat una mica.
El "sistema" en el que vivim ens obliga a menysprear les coses properes i senzilles i buscar les complexes i llunyanes i sobretot més costoses.
Toca despertar i recuperar el que realment s'ho val, les petites coses, els detalls.
I com diuen que per exemple un botó, sabeu d'on es la foto del blog????
Apa, que passeu una bona setmana 

diumenge, 12 de maig del 2013

Les llengues i els polítics

Em temo que es inevitable parlar de lo esperpèntic que la actuació dels polítics estatals i autonòmics estan tenint. 
El pitjor de tot es que aquesta gent realment s'arriben a creure totes les seves bestieses però en canvi ni tan sols son capaços de veure les seves pròpies incongruències.
Els polítics Aragonesos consideren que ara es imprescindible "crear" dues noves llengues: la LAPAO i la LAPAPYP. Es clar que aquí no hi ha ningú que parli del cost d'aquesta llei, o de la idoneïtat en el moment de fer ho, etc.... com ara quan a Catalunya posem en marxa qualsevol iniciativa.
Els Srs. del PP volen desfer el Català i varen començar a València, segueixen a les Balears i ara tocava Aragó. Bé, ja només falta que la Alicia i l'alcalde de Badalona diguin que a Badalona es parla badaloní, aquí queda la idea.
Suposant que es molta suposició que la Lapao aquesta fos una llengua diferent atenent que no es Català, no sé ben bé perquè, llavors, a partir d'aquí els Mexicans, Argentins i molts altres poden dir que NO parlen ni Espanyol ni Castellà sinó Mexicà, Argentí, Veneçolà, etc....
Es clar que si això passés, els Espanyols posaran el crit al cel dient que tot això es Espanyol i aquí es on aquests individus del PP no s'aclaren.
Aquest estat es un estat a la deriva i quan més aviat tallem les amarres que ens lliguen a ells molt millor.

dijous, 9 de maig del 2013

Magister et minister

No hauríem d'oblidar ni el llatí ni els autors llatins o grecs. Aquells homes eren verdaders filòsofs i ments preclares que tenien idees vàlides avui encara.
Com a mostra un botó: Magister es la paraula que els llatins empraven per definir als professors. Magis significa o ve de "més" i es valorava en més als professors per la importància que s'atorga als qui ensenyen als altres. El mestre es el que més sap i més respecte mereix. Es una feina prioritària i que els llatins valoraven per sobre dels minister....
Minister, el que es menys, el servidor de tots, el que es rebaixa per servir a la comunitat....
Els segles passen però les veritats no canvien pas.
La pena es que avui un mestre es molt menystingut així com l'ensenyament, i avui en seria un dia exemplar.
En canvi els ministres, be els ministres son el que son, Margallo, Montoro, Guindos, Fernández Diaz per nomes citar els del govern del estat actual, amen.