Escriure al blog ja no em resulta fàcil perquè tinc tendència a ser sempre positiu i mirar el got mig ple però, francament veig masses coses en la nostre societat que no m'inspiren gens a l'hora d'escriure.
tot i això, una de les poques persones que encara deuen llegir el meu blog em va punxar a fer ho i aquí estic altre cop, va per tu R.
El divendres varem anar al TNC a veure "El professor Bernhardi" de Arthur Schnitzler.
En primer lloc voldria dir que la sala gran del TNC es un gran escenari però jo em vaig perdre la meitat del que deien per una molt deficient sonoritat o com es digui, i això que érem al davant. Potser la meva oïda ja no es molt fina però la major part del públic era de la meva quinta.....També voldria dir que l'obra no va començar a l'hora en punt ni a l'inici ni la segona part, només un parell o tres de minuts però, per què? costa tant començar quan toca.
Però anem per feina.
A. Schnitzler va escriure aquest gran text el 1912, fa exactament 114 anys i mentre seguia l'obra m'adonava d'allò que tantes vegades s'he escrit: la història sempre es repeteix.
Un acte simple es pot convertir en una gran monstruositat per la manipulació dels fets i les mentides.
Els polítics poden sacrificar qualsevol ideal per tal d'assolir els seus fins.....
Podria seguir però no us vull desvetllar l'obra, l'heu de veure.
El que més em va sorprendre es el fet que al 1912 un home ja va escriure el que avui es el pa nostre de cada dia a Espanya i la UE.
Poders fàctics, polítics que menteixen i es creuen les seves veritats, persones sacrificades per un "fi mes alt" i, sobretot, que de fàcil es manipular a la gent, a nosaltres, que sembla que som capaços de creure tot allò que els mitjans i els polítics ens posen al davant.
Bé, aneu al teatre, educa.
Llegiu història, educa.
I sobretot, siguem crítics. Sembla que cada cop podem fer més i em temo que cada cop ens enganyen més.
Bona setmana!
