vacances

M'en vaig de vacances. Com que no he escrit gaire els darrers temps no hi fará cap diferència per a vosaltres però per mi si, i molta.
Aquest any puc dir que les vacances m'arriben en un moment on les piles estan en un nivell de càrrega extremadament baix, nivell d'emprenyament important i poca reserva.
Marxo de viatge com quasi ve sempre amb la família tot i que aquest cop la filla ha decidit no venir i això m'entristeix perquè marca el principi d'una època i l'inici d'un altre. No tinc cap dret a queixar me perquè hem aguantat més que cap dels meus amics amb la seva prole i ens ha fet molt feliç poder fer ho tant de temps però es com quan el gelat se t'acaba, sap greu que ja no en quedi una mica més.
Em quedo de tot el curs que ara acaba dues paraules que trobo força entenedores i importants per els qui estem en un mon social: hem de ser pro actius i tenir una actitud assertiva. Pro actius en lloc de reactius i assertius en lloc d'agressius o submisos.
Hi afegiría un comentari d'en Jose Luis Sampedro i en Valenti Fuster tret del seu llibre Ciencia y vida: no hay libertad sin normas.
I, finalment un de la meva pròpia collita, hem de ser honestos amb nosaltres mateixos en primera instància i amb els altres per sobre de tot.
Tinc la sort de seguir endavant amb la família i la feina i crec que soc un privilegiat però no oblido que n'hi ha molts que no tenen la meva sort.
Per tots ells molta sort i per tots vosaltres, els meus amics, una abraçada i fins d'aquí uns dies

hospitals

La mort d'un nadó a un hospital ha descobert un secret a veus, com a minim entre els qui treballen en la Sanitat o els qui tenen algún amic/ga que hi treballa (com es el meu cas).
Crec que queda fora de discussió que el professional que hagi comès un error, el que sigui, n'ha de assumir les conseqüències. Però això nomes es una lectura simplista.
Una segona lectura ens ha de dur a preguntar si el responsable d'aquest hospital sabia si el personal de la secció era qualificat, si el responsable de l'hospital sabía que 6 de les 8 persones de la secció eren eventuals, si el responsable de l'hospital en definitiva era o es el responsable del seu personal o no.
Ara tothom posa cara de circumstàncies però la criatura ja no hi es.
A ningú sembla que li caigui la cara de vergonya.
Pena de pais

els polítics surten de l'armari

Feia temps que no escrivia però aquesta noticia s'ho val. Per fi un políic parla clar i reconeix el que tots els altres fan però neguen davant nostre.
La Sra. Barberá (o senyoreta donat que no es casada) reconeix que ella rep regals i que?? i diu que com ella tots i diu més perquè hi afegeix el detall de que, en funció del càrrec son "millors" o pitjors.
Com a mínim no es hipòcrita, honrada ja no ho sé. jo, com a molt petit empresari he rebut moltes cartes, sobretot de multinacionals, on em demanen si us plau, que per Nadal res de regals per els seus empleats. I es que un regal sols comprar voluntats sobretot si es personalitzat i/o individual.
Si com la Sta. Barberà diu, el president de Cantabria regala anxoves a tots els que passen per allà, això, en el meu pais no es un regal sino una promoció perque al cap i la fí ofereix producte de la seva terra perque el menjin els de fora i, a mes, es un obsequi standard per a tothom. Jo ho trobo bé, força bé i comercialment adeqüat.
Ara, quan les "anxoves" ja nomes son per un i no tots, son "fora de temporada" i just abans o just després la persona homenatjada ha d'intervenir en alguna cosa en favor del qui fa el regal, això, en el meu pais, s'en diu sobornar i punt.
Ara els Valencians, perquè la Barberá ja va avisar fa setmanes que els trajes no eren cap soborn, (amb lo qual vol dir que ja sabía que existía tal mal i feta), ara el Sr. Camps haurá de dir allò que diuen que no ho heu entes bé, i tots hauran de combregar amb rodes de molí perque els nostres polítics (com a mínim tots els que ara callen), en efecte si que accepten soborns i sino mireu quans polítics heu vist que surtin "enfurismats" amb les paraules de la Barberá.
Renoi hi ha silencis que son prou eloqüents, no?