qui es l'animal?

Avui a El Pais hi ha un article sobre els diferents maltractaments animals que hi ha a Espanya: Llancejar un toro, Gansos decapitats lligats a una corda, coloms lapidats en uns recipients de fang que trenquen a pedrades, cavalls i mules que obliguen a saltar per sobre les flames, bous que han de arrastrar pedres fins que peten (els bous), galls d'indi que tiren des de dalt d'un campanar, els reiterats toros i, finalment els correbous, orgull d'uns i oprobi d'altres.

Em puc mirar les fotos un i mil cops i segueixo veien el mateix: brutalitat, abús de força, un animal indefens qua pateix dolor, humiliació fins la mort i, sobretot, una alegria irrefrenable en els ulls dels qui ho miren.

On es la gracia de fer mal a un esser viu per el senzill plaer de fer mal.

Només l'ésser humà fa mal per plaer. No hi ha cap animal en tot el mon que mati o faci mal per plaer. Uns maten per alimentar se, altres per defendre's, altres per protegir els seus, però cap ho fa com els homes, per veure patir al feble.

Evidentment no es pot comptar en cap polític perquè hi posi seny, tots ells tenen por de perdre vots en aquests fets "populars" i es que confonem tradició, popular i salvatge.

Si es tractés de mantenir les tradicions en podríem mantenir d'altres com parlar amb senyals de fum en lloc de mòbils.....

Em temo que les ganes de fer mal son massa arrelades en la genètica d'alguns pobles i la manca d'educació, ètica, consciencia també.

M'agradaria preguntar a tots aquests que miren embadalits aquests sacrificis si son capaços d'explicar la història del que ara intenten reproduir, segur que no saben ni de quan ve la cosa. 

Recordem que a l'edat mitjana les execucions públiques eren "festives". 

Diuen que l'home té dins una part de violència i ira que "no pot evitar"

Bé, si un poble vol aspirar a ser un país cal que aprengui a "dominar" aquesta violència, sinó mai no estarà en posició d'imposar res a ningú.

Nosaltres, a Catalunya en tenim un gran exemple.

Per cert, per a tots aquells que, com excusa utilitzin la mort dels animals per alimentar, amb tot el respecte per els pobles animals sacrificats, allà no hi ha cap plaer i, sobretot hi ha una necessitat, alimentar.

Bona setmana!  

VISCA LA DEMOCRÀCIA

Avui es un gran dia, son les 21h40 del vespre i Escòcia ha donat una lliçó a tot el mon. 

Jo no tinc ni idea del que guanyarà, si o no, tan se val, lo important es que homes i dones amb opinions diametralment oposades conviuen en pau i concòrdia mentre van a votar en consciència.

No hi han agressions, ni insults entre ciutadans.

De fet, sigui quin sigui el resultat ells ja han guanyat perquè han exercit el seu dret, tan senzill i en canvi tan complicat per altres. Complicat però no impossible.

Primer hi havien amos i esclaus, després reis i vassalls, després governs totalitaris, dictadures, democràcies tutelades i finalment democràcies. El Regne Unit es una democràcia.

Demà ens despertarem amb el resultat i la premsa espanyola , sigui quin sigui el resultat, atacarà a uns i altres, es a dir a Catalans i Escocesos. Es el seu problema.

De moment avui la democràcia guanya i els altres perden.

60

Sí senyor, aquest cop si, aquest setmana compliré els meus primers seixanta anys, bé els primers i els últims perquè si en fes seixanta més serien cent vint....
Seixanta es un numero que obliga a fer determinades reflexions. Significa en primer lloc que, m'ho miri com m'ho miri, els altres ja em consideren una persona gran, encara que no pari de fer el burro tot el dia.
Significa també que, començo a tenir més amics jubilats que no pas treballant.
Significa que els que em queden per viure son menys dels que he viscut i per tant, ja no s'hi val allò de ja ho farem, ara més val que ho faci perquè sinó es possible que mai no ho faci.
Seixanta també significa que quant accelero el pas en una de les meves caminades amb la gossa, el meu cap en diu una, el meu cor en diu un altre i les meves cames una tercera. Així que ara, quan camino, o fins i tot si intento córrer una mica, he de "negociar" amb les diferents parts del meu cos per poder fer el que vull fer.
Seixanta significa que tinc el cap amb plenitud de forma però amb ganes de fer altres coses que les que porto fent fins ara.
Treballar si però no amb la mateixa intensitat, tenir temps per gaudir del temps.
Com deia algú, segur que no puc guanyar més temps per a la meva vida però si que puc guanyar més vida per el meu temps.
Ara, una passejada per el bosc es sentir, olorar, escoltar el silenci, abans corria massa per veure tot el que em perdia.
Ja fa temps que he descobert el plaer de les petites coses i no donar tanta importància a aquelles que no la tenen.
Tinc tot allò que necessito i estimo al meu costat i només em sobren uns quants problemes a la feina.
Confio en que aquest any sigui l'any on pugui fer aquest canvi i pugui començar la segona part de la meva vida fins on Déu digui que ha de durar.
Imagino que en parlaré més però avui ho volia compartir amb qui em pugui llegir.