Avui a El Pais hi ha un article sobre els diferents maltractaments animals que hi ha a Espanya: Llancejar un toro, Gansos decapitats lligats a una corda, coloms lapidats en uns recipients de fang que trenquen a pedrades, cavalls i mules que obliguen a saltar per sobre les flames, bous que han de arrastrar pedres fins que peten (els bous), galls d'indi que tiren des de dalt d'un campanar, els reiterats toros i, finalment els correbous, orgull d'uns i oprobi d'altres.
Em puc mirar les fotos un i mil cops i segueixo veien el mateix: brutalitat, abús de força, un animal indefens qua pateix dolor, humiliació fins la mort i, sobretot, una alegria irrefrenable en els ulls dels qui ho miren.
On es la gracia de fer mal a un esser viu per el senzill plaer de fer mal.
Només l'ésser humà fa mal per plaer. No hi ha cap animal en tot el mon que mati o faci mal per plaer. Uns maten per alimentar se, altres per defendre's, altres per protegir els seus, però cap ho fa com els homes, per veure patir al feble.
Evidentment no es pot comptar en cap polític perquè hi posi seny, tots ells tenen por de perdre vots en aquests fets "populars" i es que confonem tradició, popular i salvatge.
Si es tractés de mantenir les tradicions en podríem mantenir d'altres com parlar amb senyals de fum en lloc de mòbils.....
Em temo que les ganes de fer mal son massa arrelades en la genètica d'alguns pobles i la manca d'educació, ètica, consciencia també.
M'agradaria preguntar a tots aquests que miren embadalits aquests sacrificis si son capaços d'explicar la història del que ara intenten reproduir, segur que no saben ni de quan ve la cosa.
Recordem que a l'edat mitjana les execucions públiques eren "festives".
Diuen que l'home té dins una part de violència i ira que "no pot evitar"
Bé, si un poble vol aspirar a ser un país cal que aprengui a "dominar" aquesta violència, sinó mai no estarà en posició d'imposar res a ningú.
Nosaltres, a Catalunya en tenim un gran exemple.
Per cert, per a tots aquells que, com excusa utilitzin la mort dels animals per alimentar, amb tot el respecte per els pobles animals sacrificats, allà no hi ha cap plaer i, sobretot hi ha una necessitat, alimentar.
Bona setmana!
1 comentari:
A tots els que s'escandalitzen tant amb la salvatjada del Toro de la Vega però no són contraris a les corrides de toros i altres "festivals" nostrats, només els diré que a Tordesillas només maten un toro cada any i a les places de toros en maten sis cada tarde, prèvia tortura en un cas i en l'altre. No sé veure on és la diferència.
Publica un comentari a l'entrada