Fa dies varen sortir publicades aquestes fotos d'un foto reporter que, davant de tant de dolor, va deixar la càmera i va intentar salvar un nen a Síria.
Imagino que aquest reporter deu tenir els ulls impregnats de dolor i d'escenes que jo no soc capaç d'imaginar però, tot i això, ell mateix va renunciar a la seva feina i la seva vida per intentar ajudar un nen que havia esta ferit (i potser mort) en una de tantes explosions produïdes en aquesta, no declarada, guerra Siria.
Quantes coses deu haver vist i tot i això, aquest cop, va deixar la càmera per ajudar un nen.
El dolor dels altres cada cop em fa més mal i cada cop em sento més impotent per poder fer o ajudar.
Em fa mal pensar que hi ha polítics i militars que no s'alteren en veure el mal aliè que directament han causat o que permeten amb la seva passivitat i son capaços de llençar proclames incendiaries i després no fer res.
Tant de bo, algun dia, aquestes persones pateixin el mateix mal que han provocat a milers d'innocents que avui son morts, ferits, abandonats o pitjor encara, refugiats en camps d'abandonament a la frontera d'Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada