l'any s'acaba

Sembla que el mon s'acaba i que s'acaba es, ni més ni menys que el 2025. Demà es dia de traspàs i tots fem repàs del que 2025 ha representat, balanç de lo bo i lo dolent i així encarem el 2026.

De moment jo acabo de passar una grip tremenda que m'ha recordat que ni el meu cos ni jo ja no som el que érem, i les nostres forces son inversament proporcionals a la nostre edat.

Dit això 2025 ha estat un bon any. La Rosa segueix endavant, i guanyant, en la seva lluita amb una malaltia, els nets i els fills son una satisfacció i un orgull, la resta va tirant, no em queixo, soc feliç.

Si demà em toca la Grossa farem rodó....

Gràcies a tots i a tothom, us desitjo un bon 2026  

racisme, classisme o "religionisme"

Avui, els qui dominen els mitjans i les xarxes busquen una confrontació on tot s'hi val. Lo primer, la mentida, lo segon, la confusió i finalment el fi justifica els mitjans. Amb aquest plantejament, molt simple, divideixen la societat, la radicalitzen i afavoreixen l'autoritarisme "protector" i defensor dels valors tradicionals.

Soc o no soc racista, NO. Mai no he menystingut a ningú per el seu color de pell. He conviscut amb gent de totes les races i colors i he gaudit amb ells, convisquen amb ells i acceptant la seva manera de viure. La meva vida i la meva feina m'han dut a tot arreu i he après a respectar, aprendre i compartir. Segurament m'hi ha ajudat l'educació que he rebut dels pares i el parlar 5 llengües....

Soc classista? crec que no. No m'agrada el supremacisme dels qui en tenen molts de diners, em provoca rebutj. Tampoc m'agraden els "guetos" que es creen entre els més desafavorits econòmicament, perquè estigmatitzen el seu voltant.

Soc anti religió? SI, i cada cop més. Odio els extremismes que la religió alimenta, l'islamisme radical, el sionisme, l'ultra catolicisme, els tres son el pitjor de la nostra societat i això ja ve de l'edat mitjana i les creuades.

Aclarida la meva posició, volia afegir algun comentari sobre els meus conciutadans:

- ara toca odiar els immigrants però no tots, si tenen diners son "expats" i aquests son benvinguts tinguin el color que sigui

- Si parlen castellà, son menys immigrants, encara que el seu color no sigui rosadet. Es poden menystenir perquè els blancs "som superiors", però si saben donar cops a una pilota poden ser fins i tot herois. Tampoc es penalitza massa que formin mafias i grups violents

- Si son de color fosc, anem per el pedregar, perquè no parlen castellà i es clar, això es perdre molts punts. A més, aquest son els que arriben en pateres i molts moren abans d'arribar i això no queda gens bé. 

- Si son asiàtics no es consideren immigrants, senzillament son un grup apart perquè treballen més que nosaltres, mengen diferent, i tenen moooolts negocis 

- Si son russos, ucranians o similar, aquests fan por i millor deixar de costat

Finalment, si son "moros" i les seves dones van tapades, això es lo pitjor de tots els grups, exceptuat que vinguin amb avió privat i siguin propietaris de mig pais, llavors son prohoms i mengen a taula separada.

Bé, com veieu, més que racistes, el que som es tontos del cul. Si els empresaris necessiten ma d'obra barata, que no protesti gaire, i que els permeti guanyar encara més diners, son benvinguts, encara que després no sapiguem on posar los.

Tot gira al voltant dels diners i dels quatre que cada cop manen més.

Apa seguirem un altre dia, que amb aquest tema no hem acabat

 

 

 

  

FC Barcelona

Avui he rebut el meu carnet (de mes de 70 anys) amb un viu platejat......

Soc soci de fa molts anys, amb carnet heretat del meu sogre, que ho va ser tota la vida. 

He anat al camp, primer acompanyant al sogre, després portant als fills i, fins que varen començar les obres, acompanyant els fills. 4 seients a lateral, davant de tribuna, i sota la pluja quan tocava.

Bé, en definitiva, mitja vida practicant de Culer!!!

Ara som a prop de començar una nova etapa al FCB on, em temo, molts en quedarem fora. 

La veïna del davant, al camp, quan estàvem arribant al final em va dir, "jo ja no hi tornaré, al camp. Amb la meva pensió i el que de ben segur ens cobraran, no ho podré pagar." Li vaig voler donar ànims però sabia que tenia tota la raó.

Ara s'acosta el moment i pinten "bastos" per els socis de sempre.

D'una banda ho puc entendre, nosaltres pagàvem uns 450€ per lateral descobert, per temporada i avui el FCB pot ingressar el mateix import en un sol partit, per el mateix seient, venut a un "guiri".

D'altre banda es el canvi d'un model de club on el club ja no serà nostre (fa molt de temps que no ho es) en cap sentit. Allò de que el Sr. Laporta s'omple tant la boca, de que sempre serà nostre, s'acaba. 

A l'Assemblea, l'Helena Fort ja avisava: "Haurem de fer una reflexió sobre els preus quan tinguem el millor estadi i fem una reordenació de les zones". Avis a navegants!!!!

Un seient similar al nostre que costava uns 450€, dubto que baixi dels 1.000€ i això seran paraules majors per a molts. Es just? no ho sé, els més joves diuen, bon vent i barca nova. Jo només vull que els meus fills i nets puguin seguir anant al camp com ho varen fer els seus avis i besavis.

El club acabarà, tard o d'hora, en mans d'un milionari àrab o americà, com la resta de clubs, d'una manera o un altre, i ni Laporta ni ningú ho podrà evitar. Un nebot em deia, si volem que sigui el millor club del mon........

De ben segur té raó però això no treu que el FCB encara avui es més que un club, fins que la globalització el transformi en un espectacle per la butxaca d'uns pocs i nosaltres pagarem per poder veure'l a la tele i prou.

carta oberta a Assistència Sanitaria

 

Vagi per endavant que en tinc 71 i porto més de 50 anys com a soci d'Assistència. I en aquest temps he viscut la seva evolució com a pròpia.

Crec que això em dona suficient coneixement per opinar i discrepar 

Acabo de passar un procés grip força important. El que semblava una grip convencional, que tractàvem amb solucions "casolanes", es va anar fent mes feixuga fins que vàrem decidir trucar al servei d'urgències domiciliaries d'Assistència, per evitar anar a l'hospital de BCN, fer llargues cues i col·lapsar la seva operativa.

Al cap de dues hores va venir una metge (sud-americana) i, de peu dret, va dir que ella no podia decidir res i que havia de fer una placa per veure si hi podia haver neumonia. Total uns tres minuts, cap empatia, cap recepta i fins aquí.

Per fer una placa podíem anar a l'Hospital de BCN, al Hospital General de Catalunya o al centre sanitari Can Mora (Sant Cugat). Altre cop, per evitar llargues cues, truquem al CSCM i, ens donen hora per la mateix tarda però necessiten una autorització. 

Truquem a AS i, parlant amb la metge diu que no, que hem d'anar al Hospital si o si, fer la cua, passar visita i, llavors, potser em faran la placa !!!!!!!!

Això es EFICÀCIA, es a dir la primera visita no serveix de res, ves a fer cua a l'Hospital, a urgències (que no tenen cap problema de col·lapse) i ja està. 

Evidentment, la nostre solució va ser demanar hora al CSCM, (ens varen trobar un "forat"), el metge ens va atendre la mateixa tarda, ens va fer la recepta de la placa i al vespre ens havia tornat a visitar i tot arreglat.

Perdoneu si he estat massa extens.

AS es va comportar com un funcionariat on hi ha uns protocols i els protocols no es poden modificar. El seu personal sembla no tenir autonomia per pensar i donar SERVEI.

Dit això, i no es menor, ja que AS presumeix de ser l'assistència dels metges, recordeu que sou metges i mireu qui poseu al capdavant quan es tracta de visitar un pacient. Un pacient, o presumpte malalt, es una persona que requereix un mínim d'humanitat i empatia, i vosaltres em sembla que ja l'heu perdut. Us salven molts professionals que ens atenen suplint la humanitat heu perdut.

Això si, la factura mensual que no pari de créixer, any rere any, amb un criteri respecte l'edat, que ja m'agradaria entendre. Es ben bé que ara ja no us puc deixar i amb això jugueu, però no espereu que us recomani pas

 

 

La guerra del català

 Pot sonar gruixut però es el que es.

La llengua catalana està lliurant una guerra contra massa enemics i, em temo, qu’aquesta guerra no la podem guanyar. No soc pessimista però si realista. Anem als fets:

Per lluitar en una guerra i tenir opcions de guanyar-la, el primer que hem de fer es conèixer els nostres enemics:

- España, i l’estado español. Tant si gobernen els uns com els altres, la seva política es la mateixa, diluir el poble català en un munt d’inmigrants, sobretot sudamericans. Poc a poc, com si res, ja son un % innegociable

- tots els partits españols, inclosos, evidentment, el PP, vox, PSC, Comuns, Podemos i similars. Tots ells, aqui i allà fan servir el castellà, sempre que poden. Isla, Collboni, Colau, 

- els partits catalans inclosos Junts i els botiflers de ERC, la Cup no se si encara existeix…. I AC menja en plat separat. Tots ells prioritzen la seva política de partit per davant del pais, el seu tacticisme impedeix, sistemàticament fer res en defensa del pais. 

- la suposada banca catalana, La Caixa i B Sabadell, financia a partits d’extrema dreta, Ciutadans, etc i quan trona marxen (alguns encara no han tornat)

- la majoria de les grans corporacions, hosteleria, distribució, plataformes, alimentació, que operen aqui, totes elles espanyolitzades i a la recerca de ma d’obra sudamericana i barata. No els interessa el català perquè representa un cost afegit en etiquetatge, personal, atenció al client, etc…

- la esglèsia que té, en tots els seus arquebisbes, enemics de la nostre llengua i ara, fins i tot l’abadia de Montserrat, ja s’hi ha pujat al carro.

- els mitjans de comunicació, la ex TV3, en mans del PSOE, i les seves titelles, Ustrells i altres, quasi be tots els diaris tenen l’edició en castellà per defecte i alguns, com els esportius, només son en castellà.

- els funcionaris de justícia, quasi be tots en castellà, notariats, un munt, mossos, sense comentaris

- fins i tot el govern alemany s’atreveix contra el català i es que la UE, es un fàstic de polítics apoltronats que no serveixen per res.

A l’altre costat estem nosaltres, els ciutadans a peu, massa tous i acovardits, que canviem al castellà “perquè ens entenguin”. Cada cop som menys perquè dels 8M que diuen que som, quin % som nascuts aquí? Quans han vingut en els darrers 20 anys i no tenen cap intenció d’aprendre el català, i ara ja fins i tot no s’en amaguen.

Em sap greu però crec que reconèixer que aquesta guerra no la guanyarem no es ser covard, es ser realista.

Només hi ha un camí que ens por salvar, la Independència, però això ja es fruita d’un altre paner

"Els radars han reduit un 31% els accidents amb persones ferides i un 20% els accidents mortals

 "Els radars han reduit un 31% els accidents amb persones ferides i un 20% els accidents mortals" publica David Guerrero a la Vanguardia en un article del 21/10/25

Això em recorda aquella dita tan desagradable que deia, "tu pégala que ell ja sap perquè ho fas".....tu sanciona i castiga al usuari, perquè es l'únic que no protestarà 

Els radars no son cap solució, son una conseqüència de la poca o nul·la educació viària dels conductors/res, del poc respecte entre uns i altres i, sobretot, d'un "passotisme" instal·lat en l'ideari col·lectiu, atès que les administracions no fan pas gaire o res per solucionar el problema.

L'estudi no parla del comportament abusiu dels camions que ja son els propietaris de les autopistes (AP7). ahir, sense anar més lluny a les 16h prop de Barberà, els 4 carrils estaven ocupats per camions!!!!!!!!

L'estudi no parla dels conductors que sempre condeixen per el carril central, encara que el de la dreta estigui buit.

L'estudi no parla de que, per exemple, les vies estiguin saturades i no hi ha cap pla, a curt termini, per ampliar el nº de carrils, o exigir el funcionament dels trens per a dur els contenidors, enlloc dels camions, 

L'estudi tampoc parla de la manca de manteniment, la manca de serveis d'assistència per retirar vehicles accidentats o avariats, que provoquen cues interminables dia si i dia també.

El Servei Català de Trànsit, de la ma de Ramon Lamiel ens ensenyen un estudi inútil i innecessari, tots sabem que si hi ha un radar, frenem. Si la solució fos tan simple perquè no posen radars tot el recorregut?? massa car???? per les vides que salvarien??

Per què no reduïm la velocitat a 60km/H o 30km/h? segur que hi haurà menys accidents, no?? i si tornéssim a anar amb tartanes tampoc hi hauria accidents.....

L'Administració es un ens que, enlloc de treballar per a nosaltres, treballa per crear normes i castigar nos i sancionar nos. Deixeu de pagar la renda, un impost o una multa i veureu quan d'eficaços son llavors.  

Els executors

 Els executors

Soc dels primers a creure que la nostre administració es una xacra, difícil per no dir impossible de superar. Però buscant afinar la meva crítica, m’adono que, dins aquesta administració, hi ha un subtipus de persona, pitjors, molt pitjors que la resta, els executors.

Executor es aquell que no en té prou en seguir la norma establerta (fins aqui raonable, dins la irracionalitat), sinó que, a més, es fa seva la norma i es converteix en el més fervent defensor de la causa, ignorant el principi nº1 de tots els funcionaris, “son servidors dels ciutadans” i estan al nostre servei.

Això es pot veure a tots els ámbits del funcionariat:

-              Veus un policia que, quan carrega contra els manifestants, no només fa el que se li demana, sinó que, a mes segueix i persegueix al manifestant i empra la violència, molt per sobre de la necessitat, senzillament perquè ell es qui te la porra i pot fer ho.

-              Vas a una oficina de qualsevol gestió administrativa i et trobes amb un funcionari superb, que et contesta displicent ment, si, no, sense ajudar ni acompanyar al ciutadà indefens perquè s’enfronta a un ens “superior”.

-              Vas a un servei sanitari, i, sense tenir en compte que tu ja vas allà per necessitat i, segurament, malalt, ni tan sols et miren i, senzillament, t’engeguen.

Podem fer la llista tan llarga com volgueu.

Per sort, també n’hi ha dels altres, l’administratiu que et demana quin es el problema i ell/ella s’avança i et facilita una solució per evitar temps perduts, el personal sanitari que, amb cara de comprensió, fins i tot t’acompanya. Policies que no peguin, jo no els he vist però si he vist algun policia frenant i apartant al company incendiari.

Tot això ho dic perquè la majoria pensem que, sense tanta burocràcia i tanta administració viuríem molt millor, difícil per això que ho canviïn. Però, si com a mínim, extirpessin els executors, la vida seria menys difícil per a tothom.

 

Diada de Catalunya

Bon dia a qui sigui que, per casualitat, llegeixi aquestes paraules. 

Avui es 11 de setembre, la nostre Diada. Fa molts anys que no escrivia al blog, suposo que son els mateixos anys que fa que vaig començar a escriure a Twitter. Els temps canvien, i nosaltres amb ells.

Durant anys he escrit, encara que pocs ho han llegit, a Twitter, missatges curts (la xarxa obliga), i he intentat reflectir pensaments i idees. A mi m'ha servit per buidar el pap, davant de coses i fets que m'han semblat que requerien un posicionament.

Avui torno al blog, i espero seguir, deixant una mica de costat Twitter, o X, com es diu ara. torno perquè Twitter no em deixa escriure un text, només frases curtes i concises, i jo no soc pas un periodista, qualificat per aquesta tasca.

Vull escriure perquè m'agrada, perquè segueixo pensant que la paraula escrita es de les poques coses que podem deixar per quan ja no hi siguem, encara que ningú les llegeixi.

Vull escriure perquè no puc dir amb quatre paraules el que penso del racisme, el genocidi, les guerres, la corrupció i, per sobre de tot, el nostre Pais. 

Així que, avui, la nostre Diada, no la del Govern de l'Illa, la dels Catalans, vull saludar a tots els qui, des de fa un munt d'anys, hem anat a la "mani del dia 11", quan hi érem tots al carrer, quan vàrem fer un cordó humà que travessà el Pais, quan férem tremolar Ñ.

Avui tot això s'ha descafeïnat perquè, diguem ho clar, no hi ha cap líder que ens agermani, no hi ha cap camí marcat i hem tornat als anys on començàvem buscar l anostre identitat.

He d'admetre que els de Madrid i els catalans botiflers (que n'hi ha un munt), han jugat molt bé les seves cartes: han diluït la nostre població important milions de forans que no coneixen ni els interessa la nostre cultura i la nostre llengua, ens han empobrit buidant la nostre caixa per repartir entre ells, ens han amenaçat i pegat per que tinguem por.

Avui, per primer cop, que jo recordi, no sé si aniré a la "mani". En primer lloc perquè ja no es una "mani", sembla més una trobada d'irreductibles. En segon lloc perquè l'any passat, a l'arc de triomf, semblava més una festa major amb paradetes i ballarugues, més que una diada de reivindicació.

En tercer lloc i no menys important, perquè un a un, tots amb els qui he anat tots aquests anys, no vindran, uns ja no hi son, altres han marxat fora avui, altre sno poden i alguns ja no volen.

No sé si hi aniré, perquè tinc el cor dividit, vull anar ni que sigui per comptar un mes a la meitat dels que la GU dirà que han anat, però tampoc vull normalitzar el que TOTS els polítics d'avui volen que comprem.

Visca Catalunya i visca els Catalans