Els executors
Soc dels primers a creure que la nostre administració es una xacra, difícil per no dir impossible de superar. Però buscant afinar la meva crítica, m’adono que, dins aquesta administració, hi ha un subtipus de persona, pitjors, molt pitjors que la resta, els executors.
Executor es aquell que no en té prou en seguir la norma establerta (fins aqui raonable, dins la irracionalitat), sinó que, a més, es fa seva la norma i es converteix en el més fervent defensor de la causa, ignorant el principi nº1 de tots els funcionaris, “son servidors dels ciutadans” i estan al nostre servei.
Això es pot veure a tots els ámbits del funcionariat:
- Veus un policia que, quan carrega contra els manifestants, no només fa el que se li demana, sinó que, a mes segueix i persegueix al manifestant i empra la violència, molt per sobre de la necessitat, senzillament perquè ell es qui te la porra i pot fer ho.
- Vas a una oficina de qualsevol gestió administrativa i et trobes amb un funcionari superb, que et contesta displicent ment, si, no, sense ajudar ni acompanyar al ciutadà indefens perquè s’enfronta a un ens “superior”.
- Vas a un servei sanitari, i, sense tenir en compte que tu ja vas allà per necessitat i, segurament, malalt, ni tan sols et miren i, senzillament, t’engeguen.
Podem fer la llista tan llarga com volgueu.
Per sort, també n’hi ha dels altres, l’administratiu que et demana quin es el problema i ell/ella s’avança i et facilita una solució per evitar temps perduts, el personal sanitari que, amb cara de comprensió, fins i tot t’acompanya. Policies que no peguin, jo no els he vist però si he vist algun policia frenant i apartant al company incendiari.
Tot això ho dic perquè la majoria pensem que, sense tanta burocràcia i tanta administració viuríem molt millor, difícil per això que ho canviïn. Però, si com a mínim, extirpessin els executors, la vida seria menys difícil per a tothom.
