"Els radars han reduit un 31% els accidents amb persones ferides i un 20% els accidents mortals

 "Els radars han reduit un 31% els accidents amb persones ferides i un 20% els accidents mortals" publica David Guerrero a la Vanguardia en un article del 21/10/25

Això em recorda aquella dita tan desagradable que deia, "tu pégala que ell ja sap perquè ho fas".....tu sanciona i castiga al usuari, perquè es l'únic que no protestarà 

Els radars no son cap solució, son una conseqüència de la poca o nul·la educació viària dels conductors/res, del poc respecte entre uns i altres i, sobretot, d'un "passotisme" instal·lat en l'ideari col·lectiu, atès que les administracions no fan pas gaire o res per solucionar el problema.

L'estudi no parla del comportament abusiu dels camions que ja son els propietaris de les autopistes (AP7). ahir, sense anar més lluny a les 16h prop de Barberà, els 4 carrils estaven ocupats per camions!!!!!!!!

L'estudi no parla dels conductors que sempre condeixen per el carril central, encara que el de la dreta estigui buit.

L'estudi no parla de que, per exemple, les vies estiguin saturades i no hi ha cap pla, a curt termini, per ampliar el nº de carrils, o exigir el funcionament dels trens per a dur els contenidors, enlloc dels camions, 

L'estudi tampoc parla de la manca de manteniment, la manca de serveis d'assistència per retirar vehicles accidentats o avariats, que provoquen cues interminables dia si i dia també.

El Servei Català de Trànsit, de la ma de Ramon Lamiel ens ensenyen un estudi inútil i innecessari, tots sabem que si hi ha un radar, frenem. Si la solució fos tan simple perquè no posen radars tot el recorregut?? massa car???? per les vides que salvarien??

Per què no reduïm la velocitat a 60km/H o 30km/h? segur que hi haurà menys accidents, no?? i si tornéssim a anar amb tartanes tampoc hi hauria accidents.....

L'Administració es un ens que, enlloc de treballar per a nosaltres, treballa per crear normes i castigar nos i sancionar nos. Deixeu de pagar la renda, un impost o una multa i veureu quan d'eficaços son llavors.  

Els executors

 Els executors

Soc dels primers a creure que la nostre administració es una xacra, difícil per no dir impossible de superar. Però buscant afinar la meva crítica, m’adono que, dins aquesta administració, hi ha un subtipus de persona, pitjors, molt pitjors que la resta, els executors.

Executor es aquell que no en té prou en seguir la norma establerta (fins aqui raonable, dins la irracionalitat), sinó que, a més, es fa seva la norma i es converteix en el més fervent defensor de la causa, ignorant el principi nº1 de tots els funcionaris, “son servidors dels ciutadans” i estan al nostre servei.

Això es pot veure a tots els ámbits del funcionariat:

-              Veus un policia que, quan carrega contra els manifestants, no només fa el que se li demana, sinó que, a mes segueix i persegueix al manifestant i empra la violència, molt per sobre de la necessitat, senzillament perquè ell es qui te la porra i pot fer ho.

-              Vas a una oficina de qualsevol gestió administrativa i et trobes amb un funcionari superb, que et contesta displicent ment, si, no, sense ajudar ni acompanyar al ciutadà indefens perquè s’enfronta a un ens “superior”.

-              Vas a un servei sanitari, i, sense tenir en compte que tu ja vas allà per necessitat i, segurament, malalt, ni tan sols et miren i, senzillament, t’engeguen.

Podem fer la llista tan llarga com volgueu.

Per sort, també n’hi ha dels altres, l’administratiu que et demana quin es el problema i ell/ella s’avança i et facilita una solució per evitar temps perduts, el personal sanitari que, amb cara de comprensió, fins i tot t’acompanya. Policies que no peguin, jo no els he vist però si he vist algun policia frenant i apartant al company incendiari.

Tot això ho dic perquè la majoria pensem que, sense tanta burocràcia i tanta administració viuríem molt millor, difícil per això que ho canviïn. Però, si com a mínim, extirpessin els executors, la vida seria menys difícil per a tothom.