si encara queda algú que de tant en tant mira aquest blog, nomes us vull agrair que encara us recordeu de mi. Intentaré tornar a escriure encara que guardant la meva anarquia.
només una petita reflexió:
aigua, un bé necessari, imprescindible, es subjecte de negociacions polítiques i económiques. Es etic? crec que no. Ja no entraré en l'ineficacia del nostre Govern que ara va corrent per trobar una solució d'emergència cara i segur no gaire eficaç, es l'eterna cançó de l'ineficacia dels nostres governants.
El meu tema es si es etic negociar amb un bé imprescindible des de qualsevol ámbit, crec que no.
No m'agrada veure com uns reclamen guardar la "seva" aigua com si aquesta fos seva i uns altres reclamen una suposada solidaritat, uns ja estan muntant un negoci venen aigua i uns altres s'aprofiten per obtenir redits de qualsevol tipus.
Renoi, ni un pam de net, no he sigut capaç de trobar un sol escrit d'algú, de ningú que digues: nosaltres us ajudarem i no demanem res a canvi, senzillament compartirem la que tenim.
Una frase tan senzilla i en canvi aparentment impossible.
Em fa po veure la poca talla de la nostre societat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada