diumenge, 20 de juliol del 2008

vaixells presó

Tot allò que ignorem avui en dia vol dir que no existeix, per tant si els mitjans de comunicació ho ignoren, nosaltres també.
Alguns, com sempre al llarg de l'història creuen que tenen el poder (de fet el tenen) d'interpretar les lleis i normes que regeixen els homes segons la seva voluntat.
Es allò tan recurrent de que el fi justifica els mitjans.
Penseu com es deu sentir un home o una dona a qui han privat de qualsevol mínim dret humà i un poder "democràtic" establert el pot tractar com si fos un animal amb tota impunitat i fins i tot pot morir en aquest tràngol.
Això es el que passa en aquests vaixells que els EEUU tenen sobretot per l'indic i tots calladets tot i que tots sabem el que hi passa.
Ens hauria de caure la cara de vergonya.
No discuteixo si son o no son terroristes, per això hi ha jutges que ho han de certificar, però tots tenim dret a un judici i llavors ser o no condemnats.
Negar aquest principi es posar se al nivell dels pitjors assassins.
Ei!! Humanitat, despertem una mica i recordem que aquest mon l'hem de fer entre tots i no deixar que quatre energumens ho facin a la seva manera per a nosaltres.
La meva veu no es gaire forta però una mica de cadascú potser faria un molt.
Bona setmana

Bassas, Antoni

SI LA CLASSE POLÍTICA CATALANA NO AGUANTA UN PROGRAMA COM AQUEST, LLAVORS ES QUE TENIM UNA CULTURA DEMOCRÀTICA MOLT JUSTETA.

D'aquestes frases en diuen lapidàries i segurament molta gent l'ignorara i/o fins i tot pot pensar que es una reacció visceral del Antoni.
Jo, per ser franc era dels qui seguia en primer lloc al Bosch a RAC1 fins que s'en va anar a l'Avui. Una llàstima perquè al Avui es desaprofita tota la seva vàlua, però bé, acceptada la seva decisió vaig tornar cap en Bassas.
Tot i això admeto que amb les limitacions que tots tenim, m'ho passava bé l'estona que trigava per anar de casa al despatx. No crec que ningú pugui dir que era ni tan sols una mica radical però solia dir la veritat i això fa mal a tots aquests polítics que tenen una memòria tan efímera.
Si el nostre país permet aquest tipus de "purga" política es que no som tant lluny de períodes que ho havia viscut de nen, llavors s'en deia "represión".
Ens fa falta molta educació democràtica encara per arribar a ser un país.

diumenge, 13 de juliol del 2008

una pensada

NO PODEM AFEGIR MES ANYS A LA NOSTRA VIDA PERÒ SI PODEM AFEGIR MES VIDA ALS ANYS,

es bona llegiu la dos cops

dimarts, 8 de juliol del 2008

funcionari

SI un funcionari public esta de servei tot i que vagi de paisà vol dir, segons el meu enteniment, que esta fent una feina en nom de l'institució.
Si fent aquesta feina pren mal per una pilotada d'un mosso i les autoritats ho amaguen mentre poden fins que surt per camins no oficials, i quan, interpel·lats per els mitjans de comunicació las autoritats neguen qualsevol aclariment, jo crec que hi ha "marro".
Com es pot dir que volen respectar la seva intimitat
Es que l'home no feia realment el que se suposava que havia de fer?
Es que la coordinació entre cossos: mossos i Guàrdia urbana es inexistent i l'home era al mig ?
Es que l'home estava de fet manifestant se i no el van reconèixer ?
Es que el Saura no té ni idea del que passa i l'Hereu igual ?
Es que no saben com resoldre el tema?
Perquè no els enviem a Turquia amb l'Aragonés i el Clos que allà sembla que els agraden les nostres personalitats

diumenge, 6 de juliol del 2008

si vols arribar lluny, has d'anar a poc a poc

Paraules de Herman Zapp, en una entrevista d'en Xavier Moret, al Periódico del dissabte.
Es una petita gran lliçó d'humilitat i senzillesa.
Sort que de tant en tant alguns s'encarreguen de ensenyar nos que tot es possible amb voluntat.
Una sola frase: No et desitjo un viatge sense problemes , sinó amb les forces suficients per superar-los.
Es la historia d'una parella que han trigat tres anys per anar d'Argentina a Alaska.
val la pena llegir la

llàgrimes de cocodril

Un podria fins i tot arribar a creure si fos extremadament innocent però quan he vist al Sr. Laporta fent veure que plorava en la darrera roda de premsa prèvia a la moció de censura, he vist clarament que aquest senyor es mes fals que un "duro" de plata.
Jo ja he votat SI a la moció de censura.
Espero que la moció prosperi, com a mínim a Can Barça podrem evitar els entabanadors.

conseller de que??

El Sr. Huguet, "conseller d'innovació, universitats i empresa de la Generalitat de Catalunya" diu: Estaria bé que els Catalans, aquest any es quedessin a Catalunya i gastessin aquí....
El Sr. Raul Castro, en el seu moment va dir que a Cuba no deixaven viatjar i volar lliurement als Cubans per que no hi cabrien tots volant, ho recordeu?, va ser la gran riota del dia.
A mi el Sr. Huguet em provoca el mateix sentiment però aquí tots tranquils.
El Sr Huguet també pot demanar que no mengem salsitxes de Frankfurt o marisc Xilè i, òbviament tots els cotxes els hem de comprar a la Zona Franca. Segur que el seu vestit està fet per un sastre català i no a Xina, les seves sabates son catalanes, nomes menja productes catalans i el seu cotxe oficial es Català....
I aquest senyor es conseller, de que??????
No seria millor que ajudi les empreses Catalanes a competir en igualtat de condicions a la resta del món? Segur que aquest senyor no llegirá mai el meu blog però si ho fa el convido a parlar de com millorar les empreses Catalanes sense tornar a l'autarquia franquista

festa Custo

Sabeu el que es la festa Custo?. Hi heu anat mai? Jo no ho coneixia però aquest any, gràcies a una amiga hi varem ser invitats, la dona i jo.
Com us ho podria definir, difícil, es un mon que existeix molt lluny del meu mon o jo lluny d'ell per ser molt objectius. Hi havia unes 2.000 persones segons els diaris i us asseguro que com a mínim val la pena veure ho un cop si mes no per poder opinar.
Es tot aquell mon que viu de l'espectacle, de la imatge, de la moda, carregat d'una immensa capa de superficialitat però que allà estan i s'ho passen d'allò mes be.
Jo, mes aviat com un pop en un garatge.
Es de destacar l'enorme moviment que es desplega en un esdeveniment com aquest. "Seguratas" per tot arreu vigilant que tot passi com ha de passar, alcohol, molt alcohol, mes encara, i molta gent "guapa", o dels que s'ho creuen com a mínim.
Dones d'aquelles que et fan girar el cap, i la resta, nois que feien girar les dones joves i les no tan joves i els típics vells que es resisteixen a ser arxivats, i entre tots ells dos folklòrics: l'Hereu i el Trias, ja em direu que hi pintaven.
Bé jo tampoc hi pintava res.
Per cert tot això passava al Palau de Pedralbes, un lloc molt adient.
De fet suposo que no hi tornaré, si em tronen a convidar delegaré en els meus fills que potser "sintonitzaran" millor que jo.
I direu a que ve aquest escrit, es com si hagués participat en un "show" de TV en directe i he pogut comprovar que molta gent d'aquest que sembla que no siguin reals també existeixen, increïble però cert.
Tot un espectacle però si algun dia em perdo no m'hi trobareu pas, ara ja se el que es

dimecres, 2 de juliol del 2008

crisi del petroli

Si algú tenia dubtes de qui es el culpable de la crisi del petroli nomes fa falta que vegi al sr Brufau i al sr Sebastian com es passen la pilota en la recent conferència on es buscaven culpables a la crisi.
Un deia que els petroliers son especuladors i l'altre que el govern abusa amb els impostos i un acaba entenent que "el ladrón cree que todos son de su misma condición".
En definitiva els uns especulen i els altres callen i s'emboixaquen els impostos que cada cop pugen mes gràcies a aquesta fantàstica especulació.
No hi veig cap solució. Si els uns van pujant els preus i els altres callen perquè la seva comissió es cada cop més sucosa no veig cap solució per nosaltres.
Jo faria allò que un va dir, setmanalment fer el boicot a una marca, la que sigui mes cara. si tos ho féssim mes d'un reaccionaria en benefici de nosaltres els consumidors

dimarts, 1 de juliol del 2008