dijous, 18 de setembre del 2008

Spanair

Si alguna cosa pot servir per a medir la talla i el nivell del nostre país, l'accident de Spanair n'hes un bon indicador.
1-cap dels responsables ni polítics, ni mediatics, ni de la companyia aèria l'importen un borrall els familiars de les víctimes atès que els ignoren mentre difonen "filtracions" que d'altres publiquen tot per espolsar se la seva responsabilitat
2-si una noticia es filtrada interessadament, no haurien els mitjans de tenir un comportament ètic i no seguir el joc als qui han actuat il·legalment
3-els poltítics no haurian de gestionar i resoldre el tema abans i no despres per evitar dubtes i maletentesos i estar preparats per depurar responsabilitats encara que siguin a casa
4-els consumidors ja han, influenciats per els mitjans, crucificat a Spanair abans que realment sapiguem si son culpables.
En definitiva pena de pais

dilluns, 15 de setembre del 2008

malalts de bandera

A mi cada cop m'agraden menys les banderes si no son per fer bonic.
La gent mata per una bandera i en nom d'una bandera ho justifica tot, lo bo però sobretot lo dolent.
Totes las guerres ho son "defensant" una bandera i tots els governs fan us de la bandera per mobilitzar els seus ciutadans quan necessiten el seu ajut sense gaire discussió.
L'altre dia vaig llegir no se on que Catalunya es un poble malalt perquè som l'únic poble que quan celebra el seu dia, la seva festa, treu un altre bandera al carrer.
La primera lectura em va provocar un cert rebuig però donant hi dues voltes al tema vaig veure que qui això deia tenia molta raó.
Si viatgeu per Africa veureu que hi ha moltes banderes noves fruit dels nous països que han nascut els darrers 50 anys però sobretot hi ha un munt de gent que no se senten ni d'una ni d'un altre bandera perquè son un poble per se i no necessiten cap bandera per auto identificar se.
A mi ja m'agrada la quadribarrada però no crec que estigui disposat a agafar un fusell per defensar la i dubto que la majoria ho fessin.
A mi la estelada no em diu res com tampoc la republicana ni cap altre.
Jo em sento Català, també espanyol i europeu i per aquest ordre però si he de triar soc d'aquí, de casa meva, de la meva terra i prou.
Las banderes son una enganyifa per moure la gent sense pensar.
Bon vespre

diumenge, 14 de setembre del 2008

els criteris del Sr Hereu

El proppassat divendres em varen la grua es va endur el meu cotxe. Fins aquí la cosa no ha de sorprendre ningú però hi ha tot un seguit de circumstancies que son una mica sorprenents:
1- La grua va actuar a les 23h30 en un carrer sense voreres (motiu de l'in fracció), en un lloc on, us ho ben prometo, no hi provocava cap problema de transit per a vehicles o vianants.
2- Això va passar davant del cine Bosque (així que ja esteu avisats) i per tant em temo que el meu "aparcament" deu ser recurrent per els qui anem al cine i els "senyors" de la grua ja ho deuen saber i van a recollir cada nit abans de plegar un infractor com jo.
3- Com es que aquesta o un altre grua no es MAI, a les 8h00 del matí davant, per exemple del bar Dole al carrer de Capità Arenas on i paren en doble filera tots els cotxes que volen, cada dia de la setmana, cosa que ja he denunciat i ningú no ha dit ni mu.
4- Que potser hi ha criteris, com els dels aeroports, que son desconeguts per als ciutadans i que regeixen el funcionament de la grua??
5- Com es que els alcaldes poden aparcar en un espai sense voreres (la Plaça Sant Jaume) i a ells la grua no els diu res. He d'entendre que hi ha, a mes del criteri ocult abans esmentat, un doble criteri per els qui son "oficials" i o "càrrecs oficials"??
6- Jo no he votat al sr. Hereu ni a cap altre polític perquè, en funció del seu càrrec, tingui uns privilegis que NINGÚ no li ha donat.
En tinc prou d'injustícies institucionals i des d'aquí vull iniciar una protesta que m'agradaria es multipliques amb les denúncies individuals que cadascú de nosaltres podem veure dia a dia al voltant nostre.
Se que el meu blog no es cap plataforma però si algú ho llegeix i creu que val la pena li agrairé que ho vagi publicant en el seu blog i poc a poc, qui sap, potser serveix.
Jo enviaré el mateix text a La Vanguardia per veure si tinc sort però ho dubto. L'altre dia vaig llegir el que els nostres polítics "donen" als grups de comunicació en forma de subvenció i ja tinc clar que ningú no mossega la má que l'alimenta

dilluns, 1 de setembre del 2008

hola

Les vacances han estat intenses d'una banda i descansades d'un altre. De fet he "ignorat" el meu blog massa temps.
Altre cop, com el darrer parèntesis que vaig tenir fa uns mesos, m'he replantejat parlar, o no, dels nostres ínclits polítics, parlar de "coses" que realment siguin interessants segons el meu particular criteri, o senzillament deixar ho corre perquè al cap i a la fi els meus lectors es poden comptar amb els dits d'una ma.
Finalment he decidit tornar hi per que he descobert que el mes gratificant per a mi es escriure encara que no en se i si algú ho llegeix doncs "bingo", un mes.
Així que seguint el consell d'un bon amic i blogaire ja tinc alguns temes per els propers dies. Si encara queda algú per aquí ja ens llegirem.
Bon vespre